Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 25/1/2023 — Benet XVI: vida, renúncia i llegat; balanç parroquial 2022 a Sant Just; i la misteriosa ruta dels Reis Mags - episode art
Veus Parròquia
26'

Veus Parròquia del 25/1/2023 — Benet XVI: vida, renúncia i llegat; balanç parroquial 2022 a Sant Just; i la misteriosa ruta dels Reis Mags

Resum general Episodi multipart amb tres blocs principals: la vida i el llegat de Benet XVI (Josep Ratzinger), un balanç parroquial 2022 de Sant Just Desvern, i una peça divulgativa sobre la misteriosa ruta dels Reis Mags combinant Bíblia i astronomia. "La consegració de la Sagrada Família va ser la missa més impactant de la meva vida" — Benet XVI Benet XVI: vida, pontificat i llegat Infància, formació i vocació • Naixement (1927) a Baviera, en una família catòlica; guerra i desertor, presoner a Ulm; escrivia poesies en grec. • Estudis (1946–1951) de filosofia i teologia; ordenació sacerdotal (1951) junt amb el seu germà Georg. • Acadèmia i Concili Vaticà II: professorat a Bonn, Tübingen i Ratisbona; perit al Concili enviat pel cardenal de Colònia. De l’acadèmia a la Cúria • Arcabisbe de Munic i president de la Conferència Episcopal Alemanya. • Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (des de 1981), molt proper a Joan Pau II. Elecció, pontificat i renúncia • Participa en tres cònclaves; elegit papa (2005) amb 78 anys. • Renúncia històrica (2013) per manca de forces, la segona renúncia papal voluntària moderna; inicia la figura de papa emèrit i es retira al monestir Mater Ecclesiae. Vida com a papa emèrit (2013–2022) • Vida discreta de pregària, escriptura i música, amb aparicions públiques puntuals (canonització de Joan Pau II, Porta Santa 2015) per no interferir en el ministeri de Francesc. Magisteri i estil • Defensor de la fe i la raó; tria el nom “Benet” evocant Sant Benet i la conservació de la cultura clàssica. • Publica tres encícliques (sobre l’amor, l’esperança i els reptes contemporanis) i tres llibres sobre la vida de Jesús. • Audiències generals molt concorregudes (prop de 3 milions) i diàleg ecumènic i interreligiós. Canonitzacions, reformes i nomenaments • Moltes canonitzacions i beatificacions, inclosa la beatificació de 500 màrtirs espanyols (2008); reforma la litúrgia de les beatificacions per permetre celebracions diocesanes sense presència del papa. • Exemples locals: Josep Samsó (2010) a Mataró i Anna Maria Janer (2011) a la Seu d’Urgell; declara Sant Joan d’Àvila Doctor de l’Església. • Crea 90 cardenals, amb presència destacada d’espanyols. Viatges a Espanya i Sagrada Família • Tres visites a Espanya: València (2006), Barcelona (2010) i Madrid, JMJ (2011). • A Barcelona, consagra i dedica la Sagrada Família (2010), elevant-la a Basílica; peregrina també a Santiago (Any Sant), amb anècdota protocol·lària per evitar polèmiques. Valoració final • Malgrat la timidesa, queda el record d’un gran papa, pastor i mestre, capaç de diàleg entre fe i cultura. Balanç parroquial 2022 — Sant Just Desvern Sagraments i celebracions a Sant Just • Baptismes: 53 • Confirmacions: 6 (després de 9 anys sense) • Primeres comunions: 32 • Exèquies: 83; Casaments: 1 • Reflexió: possible envelliment demogràfic o voluntat de comiat a la pròpia església. Campanya de Nadal — Recollida d’aliments • 1.035 kg recaptats (mitjana 6 anys: 625 kg; any passat: 731 kg). • Alta implicació d’adolescents i joves, i també de famílies amb infants. • Agradiment de Càritas a la solidaritat del poble, transmetent el valor de compartir. La misteriosa ruta dels Reis Mags Tradició local i pregunta inicial • Sant Just celebra una de les cavalcades més boniques i antigues (des de 1951). Però, qui eren realment i quin camí van seguir fins a Betlem? Font bíblica clau • L’única referència evangèlica és Mateu 2: savis d’Orient guiats per una estrella que visiten Herodes i arriben a Betlem per adorar l’Infant. "Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo" (Mt 2) Cronologia i indicis lingüístics • Mateu descriu Jesús en una casa, no un estable; Herodes ordena matar infants fins a dos anys. • Pista filològica: nascut (no «acabat de néixer») suggereix una visita no immediata al naixement. • Deduir: els mags podrien haver arribat fins dos anys després del naixement. Origen dels mags: àrab vs. persa • Hipòtesi àrabs: vinculació amb l’antic regne nabatè (zona de Damasc–Judea). • Hipòtesi perses: iconografia antiga a Betlem i tolerància persa (s. VII) envers imatges amb vestits típics perses. L’estrella de Betlem i l’astronomia • Proposta d’una nova (no un cometa) registrada per astrònoms xinesos i coreans cap al març de l’any 5; suficient marge perquè els mags viatgessin i arribessin a Betlem abans del retorn a Natzaret. • Ubicació aparent entre Capricorni i Àquila, visible primer a l’est i després al sud (coherent amb la geografia Jerusalem–Betlem). Rutes possibles cap a Betlem • Quatre itineraris considerats pels historiadors: - Ruta de l’encens: del nord del Iemen travessant la península Aràbiga fins a Egipte i Judea. - Persèpolis → Babilònia → Síria/Líban → Palestina: itinerari de més de 2.000 km. - Babilònia → Eufrates → Tadmur (Palmira) → Damasc → Amman → Jerusalem → Betlem. - Reproducció experimental (any 2000) amb camells per Iraq–Síria–Jordània–Cisjordània (més de 1.500 km), confirmant la viabilitat però exigint molts dies. Tradició local i tancament • Independentment de la ruta, cada 5 de gener els Reis arriben a Sant Just: l’alcalde els ofereix pa i sal (hospitalitat) i la clau que obre totes les portes; si ens hem portat bé, l’endemà arriben els regals.

Just Blues del 24/1/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 24/1/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 24/1/2023 — Children of Men, Agustí Villaronga, Premis Gaudí, Babylon i Tár: distopia, homenatge i cursa als premis - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 24/1/2023 — Children of Men, Agustí Villaronga, Premis Gaudí, Babylon i Tár: distopia, homenatge i cursa als premis

Panorama del programa • Programa de La Ràdio Desvern dedicat a: anàlisi de Children of Men (2006), homenatge a Agustí Villaronga, repàs als Premis Gaudí, i crítiques de Babylon i Tár. Children of Men (Cuarón, 2006): distopia propera, virtuosisme visual i mirall social Context i mirada al futur • Distopia de 2027 que avui es percep “properíssima”: encerta l’ambient apocalíptic i algunes tendències socials, però fallida en la predicció de la tecnologia quotidiana. • Comparada amb Kubrick (2001): Kubrick anticipa més bé la tecnologia; Cuarón, en canvi, prioritza temes socials i filosòfics. Temes clau • Migració i estat policial: Regne Unit fortificat, camps d’internament i violència institucional. Reflexió punyent sobre drets humans i absorció d’onades migratòries. • Pandèmies i col·lapse: el món ve d’una grip devastadora; paral·lelismes amb por sanitària i fragilitats sistèmiques. • Vigilància i control: ecos de 1984 d’Orwell; sospita de manipulació política i d’“espectacles” d’atemptats per desviar l’atenció. “Vés a saber si no ha estat el propi govern; cada vegada que un polític té un problema, esclata una bomba.” Posada en escena i tècnica • Direcció de fotografia d’Emmanuel Lubezki: càmera immersiva, textura freda i bruta, realisme gairebé documental. • Els memorables (i sovint “falsos”) plans seqüència es construeixen amb el sistema DogiCamp System, cosint fragments en continuïtat invisible. • Escenes icòniques: l’atac al cotxe (mort de Julianne Moore), batalla final “a l’estil reporter de guerra”, i el pla inicial de la bomba al bar. Moments i capes • Michael Caine: personatge i escena clau on es narra la tragèdia íntima dels protagonistes; gran “altura moral”. • Religió i ironia: ressons bíblics (mare verge, salvació) tractats amb un to més aviat laic i irònic per Cuarón. • Detalls sociourbans: transport públic com a jungla, teletreball ja normalitzat, aparició de mototaxis i ciutat degradada; museus i art “rescatat” com a símbol d’un món en ruïnes. Valoració • Dura i incòmoda, però cinematogràficament brillant. La sinceritat de Cuarón sobresurt malgrat el modest encert tecnològic. Homenatge a Agustí Villaronga: llegat i sensibilitat Trajectòria essencial • Títols destacats: Tras el cristal (1987), El niño de la luna (1989), El mar (1999), Pa negre (2010), Incerta glòria (2017), El ventre del mar (2021). • Col·laboracions amb directors de fotografia: Jaume Peracaula i Josep Maria Civit; música del compositor Marcús J.G.R. en la darrera etapa. Últim treball • Estrena pòstuma el 2023: Loli Tormenta, culminada segons la seva voluntat, fins i tot prioritzant-ne el finalització. Valoració • Autor d’una obra poètica i d’alt dramatisme, amb cim en Pa negre. Homenatge sentit a una de les veus més singulars del cinema català. Premis Gaudí (15a edició): guanyadors i debat Guanyadors clau • Un año, una noche (Isaki Lacuesta): 5 premis. • Alcarràs: 4 premis + Premi del Públic; guardons majors: Millor pel·lícula, direcció i guió original. • Suro: 3 premis (Direcció novella, interpretacions principals: Vicky Luengo i Pol López). • Pacifiction (Albert Serra): 3 premis (Pel·lícula no catalana, fotografia i direcció artística). • Premi d’Honor Miquel Porter i Moix per a Jaume Figueras. Apunts crítics i omissions • Discussió sobre l’“inevitabilitat” d’Alcarràs i el tracte als actors no professionals en edicions anteriors. • Reivindicacions: Mantícora (Carles Vermut) i No matarás con pistolas (Maria Ripoll) com a títols a tenir en compte. Crítica: Babylon (Damien Chazelle) Ambició i excés • Fresc sobre Hollywood del pas del mut al sonor (finals 20–50), entre orgia visual i sàtira negra de l’Star System. • Música de Justin Hurwitz amb ecos molt marcats de La La Land. Personatges i temes • Brad Pitt (arquetip a l’estil John Gilbert), Margot Robbie (estrella nata i autodestructiva), Diego Calva (Manny, la mirada llatina que ascendeix i cau). • Temes: sacrifici per l’èxit, destrucció de l’individu pel sistema, hipocresia mediàtica i poder de la premsa groga. Punts forts i febles • + Posada en escena vibrant i moments memorables. • – Durada excessiva (3h10) i acumulació de tòpics que dilueixen el discurs. Veredicte • Espectacle gran i desmesurat amb idees potents sobre el preu de l’ambició, però irregular en ritme i profunditat. Crítica: Tár (Todd Field) Sinopsi i personatge • Retrat d’una directora d’orquestra tirànica i genial (Cate Blanchett) en el món clàssic contemporani, entre l’èxtasi creatiu i els abismes del poder. Escena clau i tensions culturals • Classe magistral on s’enfronten canons musicals (Bach) i identitats/lectures contemporànies; l’edició a xarxes tergiversa paraules i precipita la caiguda pública. Eixos temàtics • Art com a contacte amb “el diví”, relacions de poder, ètica professional, bales perdudes de la cancel culture i fragilitat de la reputació digital. Veredicte • Film magistral i penetrant, dominat per una interpretació colossal de Cate Blanchett. Cites destacades “Qualsevol pot morir.” (sobre l’aleatorietat brutal a Children of Men) “L’‘smart TV’ és el gran germà.” (deriva del debat sobre vigilància digital) Termes clau • Pla seqüència: escena filmada (o aparentment filmada) sense talls. • DogiCamp System: tècnica per cosir preses i simular continuïtat. • Teletreball: treball remot integrat a la diegesi de 2027. • Star System: maquinària industrial de creació/destrucció de celebritats.

← Torna a tots els podcasts