Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Veus Parròquia del 18/1/2023 — Papa Francesc en debat: privilegis i béns immatriculats, reformes i resistències, celibat i homosexualitat, i avanç de la dona a l’Església - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 18/1/2023 — Papa Francesc en debat: privilegis i béns immatriculats, reformes i resistències, celibat i homosexualitat, i avanç de la dona a l’Església

Panorama de l’episodi Converses a “Veus de la parròquia” amb Lluís Segura i Josep Melero (pedagog i teòleg) sobre l’actualització de l’Església sota el pontificat del papa Francesc. Es tracten temes de gran impacte públic a Espanya (acords amb el Vaticà, immatriculacions, fiscalitat) i reformes eclesials (arxius històrics, pena de mort, dones, justícia al Vaticà), així com les resistències internes i les reformes pendents en anticoncepció, homosexualitat i celibat. Es tanca amb un avanç del proper programa sobre la dona a l’Església. Temes principals Privilegis fiscals i immatriculacions a Espanya (inici real del tema: s. 123) • Acords Espanya–Santa Seu (1979): mantindrien privilegis anacrònics, hereus del concordat de 1953. • Immatriculacions: 34.961 béns registrats per l’Església; 20.014 vinculats a culte/educació i 14.947 d’altres usos (terrenys, habitatges, locals, places, etc.). Molts generen ingressos i no tributen. • Devolucions: el 2022 el govern i la Conferència Episcopal van acordar retornar prop d’un miler de béns; es considera una xifra minúscula en relació al total. • Fiscalitat: els acords de 1979 concedeixen exempcions (IBI, patrimoni, societats, obres, etc.). El govern no pretén gravar temples/culte (protegits per la Llei de mecenatge 2002), però sí activitats econòmiques. • Marc europeu: sentència del TJUE (2017) estableix que l’Església ha de pagar impostos quan hi ha activitat econòmica. • Declaració del Papa: en una entrevista amb Jordi Évole, Francesc va dir que pagar impostos és un deure, però l’aplicació efectiva resta pendent. “El pagament d’impostos per part de l’Església és un deure.” Actuacions rellevants del papa Francesc (s. 399) • Arxius del Vaticà (Pius XII i el poble jueu): obertura per aclarir la possible connivència amb el nazisme; pas de transparència històrica. • Condemna de la pena de mort: considerada innecessària i moralment inadmissible; reafirma el dret a la vida. • Dones i poder eclesial: reconeix la manca de presència femenina en la jerarquia; obre la porta al diaconat femení (no al sacerdoci). • Reforma judicial al Vaticà (2021): bisbes i cardenals que hi treballen passen a ser jutjats pel mateix tribunal laic que la resta en casos penals; fi de tribunals privilegiats. Resistències internes i oposició (s. 661) • Herència conservadora (JPII i Benet XVI): 36 anys en clau de tancament a l’aggiornamento; oposició a la teologia de l’alliberament, anticoncepció, sacerdoci femení i homosexualitat. • Gestió del passat: es critica l’expulsió de més de 110 teòlegs i l’orientació de no lliurar casos de pederàstia als tribunals civils. • Oposició a Espanya: sectors de Vox, del PP i la COPE. A la cúria, jerarquia influent frena reformes. Reformes pendents i punts crítics (s. 803) • Anticoncepció i preservatiu: ús permès només per malalties de transmissió sexual; es considera massa restrictiu i desconnectat del control responsable de natalitat. • Homosexualitat: l’evangeli no en parla; Pau sí (en clau restrictiva). L’OMS considera l’orientació homosexual part de la diversitat humana. Proposta: acollida i benedicció de parelles del mateix sexe (sense sacrament del matrimoni). • Celibat obligatori: Francesc no s’obre a canvis generals. Debat obert arran de l’Amazonia (2019) sobre ordenar homes casats on falten sacerdots; record històric: el celibat no fou originàriament obligatori (consolidació a partir de Letran II, 1139; reafirmacions posteriors, Trento, etc.). “Prefereixo donar la vida abans que canviar la llei del celibat.” Conclusió de l’entrevista (s. 1290–1301) • Francesc es troba una Església amb immobilisme secular; veu urgent acostar-la a l’evangeli, a l’Església primitiva i als drets humans. • El seu pontificat és punt de partida, no d’arribada: cal continuïtat en futurs pontificats. • L’èxit de les reformes depèn de tot el poble de Déu (jerarquia, clergat i fidels). Si no, quedaran en paper mullat. “Ha començat una nova etapa… perquè ell no ha arribat al punt d’arribada.” Avanç del proper episodi: la dona a l’Església (s. 1491) • Es reclamarà la memòria històrica de les dones als primers segles (diaconisses, presbíteres) i la situació actual de la seva participació i lideratge. • Objectiu: traçar continuïtats i ruptures i explorar vies d’igualtat real dins l’Església.

Just Blues del 17/1/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 17/1/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 17/1/2023 — The Servant (Losey), Cartes d’Akiab, The White Lotus i Total Control: miralls, poder i agenda Gaudí - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 17/1/2023 — The Servant (Losey), Cartes d’Akiab, The White Lotus i Total Control: miralls, poder i agenda Gaudí

Panorama general Un programa dens i suggeridor on es combina crítica cinematogràfica, memòria fílmica i recomanacions d’actualitat. El nucli és la lectura profunda de The Servant (1963) de Joseph Losey —una obra vista com a obra mestra—, seguida del descobriment del documental Cartes d’Akiab d’Eugènia Balcells, i un tram final dedicat a sèries amb The White Lotus i Total Control, més l’agenda dels Premis Gaudí. Pel·lícula de la setmana: The Servant (1963), de Joseph Losey Trama i temes clau • Un majordom intrigant i manipulador (Barrett) subjuga progressivament el seu amo (Tony), explotant les seves debilitats i invertint els rols amo/criat. • Lectura social central: descomposició de la classe dominant (aristocràcia/burgesia) en una societat també en crisi. • Eixos: dominació/submissió, sexualitat soterrada, dependència psicològica i canvi de poder. "Si t’anessis, no sabria què fer sense tu" "Jo soc el criat, senyora" Estil visual i posada en escena • Espai únic i simbòlic: una casa luxosa de Londres com a “tauler d’escacs” on es mouen les peces (Tony/Susan vs. Barrett/Vera). • Composicions amb angles inclinats, picats i contrapicats; ús intensiu de miralls (incloses cornucòpies deformants) per reflectir la corrupció moral i la fractura identitària. • Dramaturgia i aire teatral (guió d’Harold Pinter): el film dona distància i temps a intèrprets per desplegar matisos. • Fotografia en blanc i negre d’una gran finor (llum/ombra com a camp de batalla; Susan obrint cortines vs. la foscor de Barrett). Escenes i moments destacats • Restaurant: el so de taules veïnes crea un retratat coral de classe a través de converses de fons. • Pub: joc de miralls i inversions espacials que desorienten i revelen el canvi de posicions. • “Upstairs/Downstairs”: el descobriment eròtic al pis de dalt mentre l’amo resta avall evidencia la inversió jeràrquica. • El ram de flors: de fresc a pansit com a signe visual de la decadència de la casa/parella. • Interludi de neu: pausa lírica que separa segon i tercer acte, tempo per a la reflexió. • Final a través d’una bola de vidre: el món ja totalment distorsionat. Lectures socials i subtextos • Erotisme explícit i suggerit; homosexualitat soterrada; drogues i alcohol com a símptomes de caiguda. • Tradició del tema dominador/dominat (ressons de Jean Genet, Buñuel). • Parentescos evocats: l’orgia com a precursora d’alguns jocs d’Eyes Wide Shut; ecos de L’Àngel Exterminador pel confinament en mansió. Valoració i on veure-la • Considerada obra mestra: cap pla “de més”, múltiples capes de lectura a cada seqüència. • Disponible a Filmin; música destacable amb cançons que semblen romàntiques però es trenquen com el mateix relat. Joseph Losey: trajectòria i context Del teatre a la pantalla i l’exili • Formació de 17 anys en teatre (dramaturgia/adaptacions) que marca la seva posada en escena. • Afectat per la caça de bruixes; passa d’EUA al Regne Unit, on consolida una filmografia robusta. Fites i línies estilístiques • Des de The Boy with Green Hair fins a títols com Accident, The Go-Between (Òscar), Mister Klein, Don Giovanni o Modesty Blaise: una obra amb narratives sofisticades i textura sovint teatral. • The Servant emergeix com a peça central del seu cicle britànic i síntesi de temes sobre poder, classe i desig. Documental: Cartes d’Akiab (Eugènia Balcells) Què és • Llargmetratge documental rodat el 2001 (muntat el 2020) durant un viatge a l’actual Myanmar a la recerca dels orígens familiars (un rebesavi alemany que feu fortuna a Birmània i una àvia birmana invisibilitzada en els papers europeus). Perspectiva i estil • Mirada marcadament feminista: el 90% del film són rostres i treball de dones (arrossars, oficis). • Narració poètica, amb cites de poetes birmans i de Rabindranath Tagore; veu i dicció de la directora de gran sensibilitat. • Imatges-idees: pagodes “buides” com a arquitectures de comunicació amb el cel; l’or laminat aplicat amb paciència temporal. Moments poètics • La nit sobre una plataforma al riu: constel·lacions a dalt, peixos vermells a baix—una experiència sensorial i metafòrica. • El rumb riu amunt com a viatge iniciàtic a l’“interior” (ressons de Conrad, Heart of Darkness). Exhibició i ecos de recepció • Passada a la Filmoteca i vinculada a una instal·lació a la Fundació Vila Casas (Can Framis); presentació de llibre al CCCB. • Reivindicació del documental com a camp creatiu amb dificultats de distribució però gran potencial per a públics diversos. Sèries: recomanacions i comentaris Nota prèvia: com seleccionar • Davant l’“allau” de producció global, la selecció és el repte: recomanacions d’amics poden estar “passades de voltes”; cal conèixer qui t’ho recomana i el seu gust. The White Lotus (T2, Sicília) • Més enllà del luxe turístic, hi ha una trama subterrània de classe i desig amb to provocador, humor negre i una posada en escena visualment molt cuidada (influència Sorrentino). • Música de capçalera i disseny visual icònics; es recomana entrar directament a la temporada 2 (sense desmerèixer la 1a) per la seva potència coral i el misteri “Highsmithià”. • Disponible a Filmin. Esterno Notte (Marco Bellocchio) • Miniserie sobre el segrest d’Aldo Moro: notable per al públic jove que desconeix aquella etapa d’Itàlia (DC i PCI), tot i algunes reserves sobre el plantejament. Total Control (Austràlia) • Drama polític amb protagonista aborigen col·locada al poder per interessos de partit (pont amb comunitats indígenes). • Escenaris: Canberra i Winton (interior desert); sèrie sòlida, clàssica, efectiva. Agenda: Premis Gaudí • Gala: diumenge 22, 22.00 h, en directe a TV3 (Sala Oval). • Any de collita amb títols com Alcarràs, Un año, una noche, Pacifiction, Suro.

← Torna a tots els podcasts