Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
M de Música del 16/1/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 16/1/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 16/1/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 16/1/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 14/1/2023 — Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, ‘De nuevo centauro’ i vinils fora de la bombolla - episode art
Empanada Cultural
1h 35min

Empanada Cultural del 14/1/2023 — Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, ‘De nuevo centauro’ i vinils fora de la bombolla

Panorama general Episodi dedicat al metavers i les realitats virtuals com a espais d’identitat, desig i límits ètics, connectant cinema, sèries, literatura i música: • Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) — el “monstre” interior, la representació prudent d’un tabú i la realitat virtual com a vàlvula d’escapament. • Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, Alberto Mielgo) — hipnosi visual i sonora, relació tòxica i l’animació com a cinema adult. • Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) — un futur proper de VR/AR/XR, avatars, tacte hàptic i legalitat al metavers. • Música (vinil): 5 descobertes contemporànies que dialoguen amb l’“exòtic”, l’ambient i l’experimentació. “Irrealitats virtuals?” O el virtual com a espai on el jo es prova, es perfila i es posa a prova. Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) Idea central Monstres per fora, monstres per dins: un dissenyador de criatures per a videojocs amb un desig prohibit que intenta contenir. La realitat virtual apareix com a espai per “expiar” el desig sense traspassar-lo a la realitat. Vermut opta pel “mostrar sense mostrar”: fora de camp i el·lipsi moral i visual per abordar un tema delicat sense morbositat. “El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros. Y sí lo son… Si la gente hablase más de sus problemas, si mostrase más su oscuridad, creo que sería un mundo mejor.” — Carlos Vermut (Sitges) Punts clau • El film abandona el thriller per cuinar un drama a foc lent, centrat en la contenció i la culpa. • L’avatar i la pantalla (VR) com a lloc on el desig es representa —i on neix el dilema: és alleujament o aliment? • Direcció i posada en escena: travellings mínims però decisius i “polítics”; composicions que suggereixen més que no pas mostren. • Debat ètic obert: realitat virtual, sexbots, límits legals i morales; desig vs. delicte. “En un juego puedes hacer lo que quieras… y en la vida también. Ahora mismo en este bar puedes hacer lo que quieras… ¿qué te lo impide?” — diàleg a Mantícora Per emportar-se’n • Un exercici de responsabilitat formal davant d’un tabú. • Gran treball actoral (Nacho Sánchez i Zoe Stein) i to “vermutià” d’alta precisió. Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, T3) — Alberto Mielgo De què va Un grup de conquistadors topa amb una figura aquàtica coberta d’or que els embogeix amb veu i dansa, fins a l’autodestrucció. Només un soldat sord n’és immune. Per què impacta • Disseny de so aclaparador i muntatge físic, gairebé sinestèsic. • Estètica híperreal que voreja la vall inquietant: t’oblides que és animació. • Relació tòxica entre depredadors: atracció mútua per motius equivocats i caiguda a les pitjors versions d’un mateix. “L’animació és cinema… també per a adults, social, de perdedors, del veí del costat; drames humans reals.” — Alberto Mielgo Clau de lectura • Mielgo “trenca” el model Pixar/Disney i obre l’animació a trames adultes, fosques i líriques. Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) El món del llibre Futur proper amb metavers consolidat (Delphi), on la vida s’escola entre online i offline. El turisme físic decau; apareix el necroturisme i la recreació històrica immersiva. Glossari útil: VR (realitat virtual), AR (realitat augmentada), XR (realitat estesa). Tercera revolució: tacte hàptic via “neoprè” que activa el cos sencer. Protagonista i temes Paula Pagaldai, dissenyadora d’experiències al metavers, investiga Mary Wollstonecraft per a “Precursores del feminismo”. La figura del passat esdevé “consciència” que dialoga amb el present. Avatars i identitat: un alter ego masculí li serveix per explorar límits i desitjos. Pregunta oberta: l’avatar és “més jo” que jo? Límits ètics i legals • Prohibicions (p. ex. pedofília) i consentiment d’imatge: no pots usar l’avatar d’algú real sense permís. • Submón sense control (Black Delphi): el cas “Miranda” exposa els riscos d’abusos massius sobre una representació (hackeig d’una miss), i el xoc entre dany virtual i responsabilitat real. • Sàtira del nostre present: el futur que descriu “dona per superada” l’era de cancel·lacions i l’hipercorrecció. En síntesi Un mirall d’aquest present: dependència tecnològica, hedonisme programat, i batalla entre llibertat i règim de normes al metavers. Música (vinil): 5 recomanacions fora de la bombolla • Mr. Water Wet — Top Natural Dream: ambient subtropical amb jazz-fusió, electrònica i llum/ombra; “bonics sons ben cosits”. Tirada: 300 còpies. • Mustafa — Songs of Oraman: música tradicional iraniana modernitzada; fills d’un luthier amb instruments optimitzats. 500 còpies. • DK — Gate of Enlightenment: productor francès entre house/ambient/industrial amb percusions d’aire indonesi. 300 còpies; el propi artista en controla el prensat. • Panda Bear & Sonic Boom — Reset: pop psicodèlic càlid, nadal “bé” passat per indie i textura borrosa-placentera. • Tomaga — Extended Play One & Two: duet londinenc de folk cíclic, free jazz i caràcter cinematogràfic. Edició doble; projecte marcat per la pèrdua de Tom Rellen. Idees que travessen l’episodi • El virtual no és “fals”: és espai de prova d’identitat, desig i límit. • Ètica a l’era VR: representacions prohibides, consentiment i responsabilitat — quin mal és simbòlic i quin és real? • L’animació és cinema adult i pot portar-nos on la càmera no pot. • El material (vinil) com a antídot del “tot-virtual”: escoltar com a ritu i atenció. “La llibertat acaba on comença la de l’altre… però i si al metavers no hi ha ‘altres’ de debò?”

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 13/1/2023 — 50 anys de nit barcelonina amb Ignasi Ribó: de K-Club, Charlie Max i Rivelinos a “La Pendau”; i història d’esclavitud catalana, indians i la Maison d’Or amb els canelons - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 59min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 13/1/2023 — 50 anys de nit barcelonina amb Ignasi Ribó: de K-Club, Charlie Max i Rivelinos a “La Pendau”; i història d’esclavitud catalana, indians i la Maison d’Or amb els canelons

Resum general Podcast coral que combina entrevista, història i gastronomia. La primera part és una conversa amb Ignasi Ribó, figura clau de l’oci nocturn barceloní des dels anys 70, repassant la cadena d’innovacions que van portar de K-Club a Charlie Max, el new Charlie Max i el Rivelinos, fins a l’aliança amb Oriol Regàs que desemboca en la mítica “La Pendau” (1981–1996). Després, un bloc històric analitza la participació catalana en l’esclavisme atlàntic i el paper dels “indians”; i un bloc final ressegueix la història de la Maison d’Or i la popularització dels canelons a Catalunya. L’episodi tanca amb el projecte actual d’Ignasi, el bistró Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4). Bloc 1 — 50 anys d’oci nocturn a Barcelona (Ignasi Ribó) Inicis: K-Club i Charlie Max • De jurista a emprenedor: primeres feines i oportunitat per comprar el local tancat K-Club (c. Beethoven). • Viratge cap a l’entreteniment amb espectacles (Cabaret) i el bateig com a “Charlie Max” inspirat en Milà (vs. Nepenta). • Rebranding a “new Charlie Max” amb el decorador Rafael Salanova quan baixa l’afluència. Rivelinos: èxit i mètode • Reposicionament creatiu: neix Rivelinos (joc entre “Rivelino” i “Ribó”), que esdevé un èxit total i congestionava el carrer Beethoven. • Mix social i d’ambient: models, burgesia, públic “marxós” i zones definides conviuen en un mateix espai. • Clau d’èxit: l’equip humà (relacions públiques, direcció, personal) per sobre del “geni individual”. “Un negoci no es fa si no hi ha un equip… Qui pensa que pot fer-ho sol està destinat al fracàs.” Cap a “La Pendau” i les aliances • Contactes i negocis: converses amb Joan Gaspart, Tono Martí, cas Zacarías (Macià), i trobada amb Oriol Regàs (Bocaccio). • L’obra perfecta per a discoteca i la societat resultant (percentatges, presidència de Tato Scallola): naixement de la mítica “La Pendau” (1981–1996), punt de referència de la nit barcelonina. Filosofia de gestió i servei • Prioritat: fer que la gent s’ho passi bé per damunt del focus en els diners. • Metàfora domèstica: fer sentir el client “com si fos a casa” —hospitalitat curada, detalls, i ambient. “Quan tens un local, has de fer que la gent s’hi trobi com si fessis una festa a casa teva.” Bloc 2 — La nissaga Ribó i Francesc Cambó • Origen familiar: 5 germans; el pare, Xavier Ribó Rius, secretari econòmic de Francesc Cambó i amb estada a Londres (LSE), passió pels ferrocarrils. • Cambó: cofundador de la Lliga Regionalista, ministre (Foment i Hisenda), mecenes i col·leccionista. Suport inicial al cop del 36 com a “mal menor” i posterior decepció pel caràcter anticatalà del règim. • Exili i retorns: documentació cremada el 36 per evitar represàlies; records familiars, la Bernat Metge i el llibre “Per la concòrdia”. Bloc 3 — Esclavitud i negrers catalans • Context: a partir de 1789 (Carles IV), súbdits de la Corona poden fer expedicions negreres cap a Cuba; inversió dels beneficis al litoral català. • Magnitud: entre 1515 i 1867, més de 12 milions de persones esclavitzades foren embarcades cap a Amèrica. Els EUA reben ~400.000; Cuba (des de 1821) supera els 559.000. • Pes català: 1790–1820, fins a 185 expedicions catalanes (≈7,5% de les arribades a Cuba); més de 30.000 esclaus (≈15% del total cap al Carib). • Factors i factoria africana: germans Rovirosa-Urgellès a Cap López (Gabón). Compra, retenció als barracots i embarcament ràpid per esquivar patrulles britàniques. • Antiabolicionisme: Junta de Comerç de Barcelona (1841) resisteix l’abolició. A Cuba, el 1870 (Llei Moret) i 1886 (darrer esclau alliberat) marquen fites tardanes. “La informació és poder”: Cambó i la cultura d’estudis i informes per decidir. • Noms i famílies: Samà, Vidal-Quadras, Antoni López (Marquès de Comillas), Xifré… fortunes indianes i impacte en banca, indústria i ciutat. Bloc 4 — Gastronomia i ciutat: Maison d’Or i els canelons La Maison d’Or (Barcelona, 1903–1918) • Restaurant de gran luxe a p. Catalunya 22 (decoració d’August Font), tertúlies il·lustres i cuina francesa “com a París”. • Tanca quan la Banca Arnús compra l’edifici; el nom comercial continua en un altre local (p. Catalunya 7) el 1924. Els canelons: de Rossini a casa nostra • Llegat “Rossini”: canelons amb foie i trufa; versions diverses, però sempre l’empremta del compositor bon vivant. • Popularització: el 1911, Pastes Alimentícies Ramon Flor comercialitza plaques de canelons (“Pavo”), facilitant el pas del restaurant a la cuina domèstica (especialment per Sant Esteve). • Origen de la pasta: de la Xina a Pèrsia, transmissió àrabo-mediterrània cap a Sicília (no pas Marco Polo). A la península, “aletria” ja documentada a l’Edat Mitjana. Projecte actual — Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4) • Format: bar-bistró de trobada, bona cuina i tracte proper. Carta amb tàrtar, filet amb salsa Café de París, etc. • Horari aproximat: de 12:00 a 01:00. Esperit de sala: ambient confortable i atenció personalitzada a l’estil Ribó. Persones i noms clau • Ignasi Ribó (convidat), Ferran (presentador), Joan i Josep/Pep (col·laboradors), Oriol Regàs, Joan Gaspart, Tono Martí, Tato Scallola, Xavier Ribó Rius (pare), Francesc Cambó. • Locals: K-Club, Charlie Max, new Charlie Max, Rivelinos, Zacarías, Bocaccio, La Pendau. • Cultura/Música: Jorja Smith (“Blue Lights”), James Brown (“Say It Loud – I’m Black and I’m Proud”). Idees destacades • Innovació en l’oci: discoteca + restauració, programació artística i branding com a motors de diferenciació. • Equip per davant de l’ego: la suma de talents sosté la continuïtat dels locals. • Memòria històrica: reconèixer el paper català en l’esclavitud és imprescindible per entendre la modernització econòmica i els seus costos humans. • Gastronomia com a identitat: de la Maison d’Or a la tradició del Sant Esteve amb canelons, la ciutat es construeix també a taula.

← Torna a tots els podcasts