Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12207episodis
Just Blues del 7/3/2023 - episode art
Just Blues

Just Blues del 7/3/2023

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 7/3/2023 — The Day of the Locust: Schlesinger, Barry i un clímax goyesc; a més, Till i El castigo en pla seqüència - episode art
Cinema sense condicions
58'

Cinema sense condicions del 7/3/2023 — The Day of the Locust: Schlesinger, Barry i un clímax goyesc; a més, Till i El castigo en pla seqüència

Introducció Programa centrat en un gran clàssic “incòmode”: The Day of the Locust (1975) de John Schlesinger, amb partitures de John Barry i un debat extens sobre temes, simbolisme i posada en escena. A la segona part, crítica d’actualitat de Till (2022) i recomanació d’El castigo (2022), un exercici en pla seqüència i temps real. "Els 20 minuts finals són magistrals..." "No se salva ningú." Clàssic de la setmana: The Day of the Locust (1975) Música i atmosfera • Banda sonora de John Barry: to elegíac i ominós que «obre» la pel·lícula i en subratlla el fatalisme. • Recordatori de la seva trajectòria: de Zulu i Bond fins a Memòries d’Àfrica. Schlesinger i els seus temes • Schlesinger, director d’actors i filmografia irregular, però aquí aconsegueix un retrat ferotge del somni americà. • Continuïtat temàtica amb altres títols del director: perdedors, alienació i crítica al món de l’espectacle. • Arrel literària: novel·la de Nathanael West (1939), d’un nihilisme descarnat; adaptació fidel però sintètica. Personatges clau i context • Faye Greener (Karen Black): ambició i aparença; deriva cap a la prostitució de luxe. Interpretació difícil i brillant. • Homer Simpson (Donald Sutherland): apocat, reprimit; acumulació de ràbia que esclata al final. • Todd Hackett (William Atherton): artista/il·lustrador a Hollywood; mirada testimoni i eix moral. • Pare de Faye (Burgess Meredith): histriònic, commovedor; gran treball de secundari. • Fons històric: Gran Depressió; misèria, oportunisme, església manipuladora i indústria cínica. Escenes, símbols i plàstica • Seqüència del rodatge de Waterloo i ensorrament del plató: risc industrial, cinisme (barberia, assegurances i cartells d’«AVÍS DE PERILL» amagats). • Clímax de la “premiere” al Chinese Theatre: turba com a “plaga de llagostes”, metàfora de la massa desarrelada. • Referents pictòrics: • Goya (El dia de la sardina, pintures negres) — rostres deformats, tremendisme. • Munch (El crit) — angoixa existencial. • Ecos d’expressionisme alemany; apunt erudit cap a Rembrandt i Goethe (Sturm und Drang). • Final oníric: Faye torna “vaporosa” a la casa; epíleg ambigu amb el clavell a l’esquerda del terratrèmol — imatge de fragilitat i memòria. Equip tècnic i indústria • Fotografia de Conrad L. Hall: nominació a l’Òscar; densitat lumínica i textura que eleven el relat. • Muntatge de Jim Clark: ritme complex (material rodat abundant) i gran coherència en el crescendo final. • Cameo de William Castle com a director dins del set de Waterloo. • Construcció d’interiors (casa d’Homer com una església): simbolisme visual i domini del rodatge en estudi (Paramount). • Guió de Waldo Salt: fredor deliberada, sense concessions. Valoració • Dura, amarga i imprescindible: una sàtira fosca sobre Hollywood i la multitud. • Interpretacions sòlides (Black, Meredith; Sutherland divisori però pertinent). • Clímax final d’altíssima potència simbòlica i formal. Actualitat: Till (2022) Sinopsi • Basada en el cas real d’Emmett Till (1955): adolescent negre linxat a Mississippi; eix en la lluita de la mare per la justícia. • Direcció de Chinonye Chukwu; guió coescrit amb Keith Beauchamp (autor d’un documental previ). Direcció i decisions formals • Elecció de no mostrar el linxament; aposta pel procés i la denúncia. • Crítica al to: melodramatització i condicionament emocional massa explícit. • Fotografia ultraluminosa/ultrasaturada (grogos, vermells) que desacompanya el tema i l’època; comparació amb altres biopics (“Figures ocultes”, “Criades i senyores”). Veredicte • Digne i necessari pel seu tema, però cinematogràficament convencional i poc distintiu en posada en escena. Estrena propera: El castigo (2022) Dispositiu formal • De Matías Bize: temps real i pràcticament en pla seqüència; càmera com a personatge que sosté la tensió. • Guió de Coral Cruz: diàlegs que creixen en intensitat i desemmascaren la parella. Argument i tensió dramàtica • En un bosc, un nen desapareix durant una parada a la carretera; la recerca activa conflictes de maternitat, rols i responsabilitats. • Arribada de la policia (comandant dona) i progrés d’indicis que modifiquen la percepció dels fets. Interpretacions • Antonia Zegers, pilar del film: interpretació extraordinària, capaç d’equilibrar contenció i sotrac emocional. • Cinema de pocs recursos i molt talent: direcció precisa i fotografia funcional (Gabriel Díaz). Per què val la pena • Exemple recent d’economia narrativa i màxima immersió formal. • Recomanable per a qui valora el risc estilístic i el drama íntim sostingut.

M de Música del 6/3/2023 - episode art
M de Música

M de Música del 6/3/2023

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 6/3/2023 - episode art
l'Audició

l'Audició del 6/3/2023

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts