Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12206episodis
Empanada Cultural del 16/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman i “The Banshees of Inisherin” - episode art
Empanada Cultural
1h 57min

Empanada Cultural del 16/3/2023 — Amistats tòxiques i ànimes en pena: Simon Hanselman i “The Banshees of Inisherin”

Idea central del programa Eix temàtic: el programa explora la fragilitat de l’amistat i com es pot tornar tòxica, tant en la vida quotidiana (còmics de Simon Hanselman) com a la pantalla gran ("Almas en pena de Inisherin"). A través de l’humor negre i la sàtira, es parla d’ànimes en pena, soledat, depressió i el desig d’“arribar a ser algú”. "La resposta és la vida. Que si és vida, és perquè s'acaba." Editorial: la vida, l’amor i l’amistat són finits Tò existencial: el temps dona i treu; allò que ens fa vius té final (innocència, amor, amistat). Dilema: Acceptar la soledat o continuar arriscant-se a noves relacions sabent que poden acabar-se. Clau temàtica: el programa girarà al voltant d’amistats que es degraden o es tornen tòxiques. Còmics: Simon Hanselman i la saga Megg, Mogg & Owl Qui és i d’on ve Autor underground de Tasmania; biografia marcada per drogues, violència i depressió; utilitza el còmic com a via terapèutica. Persona pública d’estètica gender nonconforming (cross-dressing) i humor corrosiu. Estil, univers i edicions Estètica cartoon neta i colorista vs contingut brut i nihilista. Univers continu amb personatges recurrents: Megg (bruixa), Mogg (gat), Owl/Búho (mussol responsable), Werewolf Jones, Moco, etc. A l’Estat, publicat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades). Temes Drogues dures, sexo explícit, depressió, bloqueig vital, amistats tòxiques i nihilisme millennial. Parentesc amb l’ànima de BoJack Horseman: humor negre, patetisme i tendència a la no-evolució dels personatges. “Zona Crítica” (2022): la pandèmia com a catalitzador Serial creat a Instagram i recopilat en volum; un dels pocs arcs lineals de l’autor. Punt de partida: confinament; tota la colla tancada a casa → explota la toxicitat. Meta-televisió: paròdia de Tiger King ("Anus King"), equip de rodatge dins la casa, micròfons a totes les vinyetes; crítica a la cultura reality i a la policia, institucions i ajudes socials. Personatges clau: Owl (la “veu responsable”) sotmès a degradació constant; Werewolf Jones desfermat; Megg & Mogg entre el vici i l’autodestrucció. On llegir/veure més Botiga recomanada: Fatbottom (Raval). Exposició al CCCB (autories en clau femenina, amb sala dedicada a Hanselman) i Instagram de l’autor amb narracions orals de les tires. Cinema: “Almas en pena de Inisherin” (The Banshees of Inisherin) Director i posada en escena Martin McDonagh, dramaturg i cineasta; hereu de la teatralitat, però amb posada en escena cinematogràfica exquisida. Illa fictícia d’Inisherin construïda combinant Inishmore i Achill: el paisatge reflecteix l’estat emocional dels personatges. Premissa Dos amics a una illa irlandesa (anys 20, Guerra Civil Irlandesa de fons). Un decideix trencar l’amistat de cop (ghosting inclòs). Amenaça radical: si l’altre insisteix, es tallarà els dits, tot i ser violinista. Humor negre que desemmascara la masculinitat tòxica i el patetisme compartit. Temes i lectura Fragilitat humana i social: el “teatre del social” defineix identitats i ruptures. Alegoria política: ecos de la Guerra Civil Irlandesa en el conflicte interpersonal. Humor negre i to de teatre de l’absurd; diàlegs tallants com a síntesi d’emocions. Repartiment, premis i anècdotes Colin Farrell i Brendan Gleeson (parella icònica des de "Perdidos en Brujas"); amistat real que dóna veritat a pantalla. Pluja de nominacions (Oscars, BAFTA, Globus d’Or). Farrell, Copa Volpi a Venècia. Rodatge rural amb animals (la burra, el gos...), anècdotes físiques de rodatge. "I don't like you anymore" — una frase simple que es converteix en abisme emocional i motor del relat. Agenda i recomanacions Còmic i escena local GRAF (4–5 de març) — fira d’autoedició i còmic; al programa ho bategen entre bromes com a “Fabricots”. Cinema The Quiet Girl (Colm Bairéad) — en gaèlic, Irlanda rural als 80. Un drama tendre que “ensenya a estimar”. Irati (Paul Urkijo) — èpica fantàstica medieval en euskera; energia i folklore. Esment a The Son (Florian Zeller) i a tendències d’estrenes en gallec i galès. Conceptes clau Amistat tòxica, ànimes en pena, humor negre, teatre de l’absurd, paisatge com a personatge, nihilisme, masculinitat tòxica, patetisme compartit.

Cara B del 15/3/2023 - episode art
Cara B

Cara B del 15/3/2023

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 15/3/2023 — Dona i poder a l’Església: diaconat femení i sínode; pederàstia clerical, celibat i l’ONU (cas Espanya) - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 15/3/2023 — Dona i poder a l’Església: diaconat femení i sínode; pederàstia clerical, celibat i l’ONU (cas Espanya)

Resum general • Episodi centrat en dos grans blocs: el paper de la dona a l’Església (diaconat femení, sínode de dones, crítica al patriarcat i al clericalisme) i els abusos sexuals (factors que els han afavorit, dades, informe de l’ONU i el cas d’Espanya). • Es destaquen moviments de reforma promoguts o admesos per el Papa Francesc (més presència femenina en òrgans de decisió, possible revisió del celibat obligatori, abolició del secret pontifici en casos d’abusos el 2019). • Conclusions de l’entrevistat: urgència d’una Església igualitària (accés de la dona als ministeris, començant pel diaconat) i d’una tolerància zero als abusos amb plena col·laboració amb la justícia civil. "Coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures" (Jn 8,31-32) Tema 1 — La dona a l’Església Visió del Papa Francesc • Reconeix la manca de dones en la jerarquia i en espais de decisió i reclama ampliar els espais de presència femenina. • Intenció d’estudiar l’establiment del diaconat femení (actualment, aturat), i donar més protagonisme a les dones en l’Església. Situació actual segons J. J. Tamayo • Persistència d’un immobilisme: dones com a “majoria silenciada”, sense funcions directives, excloses del Ministeri Ordenat i de l’elaboració doctrinal i moral. "El gran escàndol de l’Església catòlica és la marginació de les dones..." • Contradicció amb el moviment de Jesús de Natzaret, igualitari i sense discriminació de gènere. Antecedents històrics: diaconat femení • Existència de diaconesses des de l’Església primitiva (testimoni de Rm 16,1-2). • Declivi entre segles VIII-IX per: • Por a la impuresa ritual (menstruació) • Descens del baptisme d’adults • Influència del dret romà que vetava l’autoritat femenina Sínode mundial de dones (2022) • Coordinat pel Consell de Dones Catòliques; conclusions lliurades al Papa (octubre 2022). • Denúncia d’abús de poder patriarcal, clericalisme, discriminació i sexisme; assenyala que la cultura de supremacia masculina afavoreix violència de gènere i abusos sexuals i espirituals. • Reivindicacions: dones en nivells de decisió, accés al ministeri ordenat, igualtat, dignitat i plena pertinença. Conclusions de l’entrevistat (dona) • Durant segles, la jerarquia ha imposat patriarcat i misogínia, allunyant-se de l’Església primitiva (amb diaconesses i, segons ell, presbíteres). • Crida a iniciar per fi el camí cap a la igualtat plena (començant pel diaconat femení), seguint l’exemple de Jesús, de l’Església primitiva, les societats democràtiques i els drets humans. Tema 2 — Abusos sexuals a l’Església catòlica Factors clau que han afavorit la pederàstia clerical • 1) Autoritat patriarcal i poder espiritual: facilitaven l’abús i el silenci per por, generant impunitat. • 2) Celibat obligatori: no l’única causa, però molts informes el consideren factor de risc; Francesc obre la porta a revisar-lo (no és dogma, és disciplina), recordant que als orígens no era obligatori. • 3) Encobriment episcopal: trasllat d’abusadors per evitar escàndols; el Papa ordena portar els casos a la justícia civil a més de l’eclesiàstica. • 4) Secret pontifici: va cobrir casos durant anys; abolit per Francesc el 17/12/2019, permetent compartir denúncies i testimonis amb autoritats civils. Com surt a la llum • No per iniciativa eclesial: va ser la pèrdua de la por de les víctimes i famílies, la pressió mediàtica i el toc d’atenció de l’ONU el que va forçar el canvi. • Governs i tribunals han impulsat investigacions i reparacions. Informe de l’ONU (2014) — Comitè dels Drets de l’Infant • Critica que la Santa Seu no reconegués l’abast dels crims ni protegís els menors adequadament. • Denúncia polítiques de continuïtat de l’abús i impunitat dels perpetradors i encobridors. • Demana obrir arxius, compensar les víctimes i posar a disposició de la justícia tant abusadors com encobridors. Dades i països • S’estima prop de 100.000 víctimes reconegudes per organismes independents a diversos països (EUA, Austràlia, Irlanda, França, Alemanya, Portugal, Canadà, Mèxic, Xile, Itàlia, Espanya...). El cas d’Espanya • Oposició i escassa col·laboració d’un bon nombre de diòcesis en l’obertura d’arxius; desconfiança de les víctimes envers comissions internes. • Recerca independent impulsada pel Congrés al Defensor del Poble amb suport de la Fiscalia General de l’Estat; s’habiliten canals de denúncia i es reclama informació oficial a diòcesis i congregacions per escoltar, reconèixer i reparar. Conclusions de l’entrevistat (abusos) • El factor més greu: ocultació per l’alta jerarquia (i antic secret pontifici), que va permetre impunitat. • Necessitat d’obligar la col·laboració diocesana amb la Fiscalia, jutjar abusadors i encobridors i reparar les víctimes. • Només amb veritat, justícia i transparència l’Església podrà recuperar prestigi i credibilitat.

← Torna a tots els podcasts