
Next, amb Yermi De Jesus del 5/4/2022
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Episodis etiquetats amb Altres

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Panorama de l’episodi Programa coral que combina memòria periodística i cultural amb història de Barcelona. El bloc principal repassa l’origen, l’època daurada i la transformació d’Interviu, el paper d’Antonio Asensio i el contrast amb altres editors clau. El segon bloc desgrana la Casa de les Punxes i la figura de Puig i Cadafalch. Tanca amb un homenatge musical i una breu reflexió sobre límits de l’humor arran dels Oscars. Bloc 1 — Interviu: orígens, persones i mètode Fundació i context (1975–76) • De Por Favor a Interviu: canvi de registre i d’ambició en plena Transició. • Primera trobada amb Antonio Asensio (gener de 1976) i arrencada del projecte a Barcelona després d’una etapa a Madrid i de la mort de Franco. • Perfil d’Asensio: sorprenent, instintiu i amb gran capacitat d’aprenentatge. “Aprèn molt de pressa.” • Anècdota que il·lustra la seva trajectòria i el risc: “El diner que et donen els bancs és molt valent i el diner que et treus de la butxaca és molt covard.” Política i independència editorial • Interès dels partits (PSOE a través de Pablo Castellano; UCD via ministre Abril) per “saber qui és Interviu”. • Redacció majoritàriament d’esquerres pel context de la Transició; el director fa de “compensador” perquè també es publiquin crítiques a l’esquerra quan toca. • Independència pràctica: es mantenen relacions, però sense caure en la captura política. Editors en contrast: Asensio, Lara, Godó • José Manuel Lara (fill): extraordinari negociador; • Javier Godó: millor “nas d’editor”. • Asensio: editor que evoluciona ràpid, sap envoltar-se bé i desprendre’s de qui ja no necessita; salut troncada massa d’hora. Expansió mediàtica i decisions clau • Asensio aviat somia amb diari, ràdio i televisió (Antena 3 arribarà el 1989). • Ràdio com a pas previ per salts posteriors; permisos i consolidació. • Teleexpress rebutjat per criteri estratègic; naixement d’El Periódico (1978) en paral·lel al camí propi del convidat. Marca i anècdotes d’Interviu • Creació del nom “Interviu”: adaptació de “interview” a grafia pròpia, canviant la terminació per fer-la pronunciable i distintiva. • Reflex irònic actual sobre la “Zeta” i connotacions contemporànies. Articulistes i peces clau • Figures de referència: Manuel Vázquez Montalbán, José Martí Gómez, Antonio Álvarez Solís. • Sorpreses creatives: Adolfo Marsillach (gran qualitat d’escriptura) i el fenomen popular Lluís Cantero (cròniques “in situ” que donen credibilitat). • Cas Emilio Romero: de “Satanàs” a fitxatge amb una proposta potent — “Una carta a Franco i una carta a Déu” — que guanya el sí pel seu impacte. Lectors, credibilitat i la “Sangre en lata” • Revista de fórmula multicolor: cada lector s’hi enganxa per una peça clau (columna/relat) i es queda pel conjunt. • “Sangre en lata” (successos reprocessats: Jack l’Esbudellador, Viuda Negra, etc.) amb gran tirada entre lectores; credibilitat reforçada per cròniques vivencials (Cantero) i validació de vendes a través de 5 quioscos “termòmetre”. • Ja llavors hi havia intoxicacions informatives; la diferència era el cost i l’ofici de verificar. Decadència i possible evolució • Als 80, l’editor (Asensio) deixa de ser el “lector ideal” de la seva pròpia revista; el pes de la nuesa pública eclipsa altres continguts. • Malgrat tot, Interviu resisteix dècades; si Asensio hagués viscut, hauria evolucionat abans que tancar. Bloc 2 — Barcelona i patrimoni: Casa de les Punxes i Puig i Cadafalch Casa de les Punxes (Puig i Cadafalch) • Triple casa per a les germanes Terrades (Rosa, Josepa i Àngela) amb codis iconogràfics a les façanes (inicials RTV/ATV, panells ceràmics, rellotge de sol i zodíac). • Plafó del darrere amb un Sant Jordi combatiu i el missatge: “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.” • El recurs del “filacteri” (cinta amb text) com a precedent del globus del còmic. • Avui no és visitable per dins (coworking); val la pena el volt exterior per llegir-ne els detalls. Puig i Cadafalch en síntesi • Arquitecte, historiador, arqueòleg, docent internacional i polític (president de la Mancomunitat, president de l’IEC, diputat i regidor). • Destacats: Palauet de la Generalitat (restauració), Casa Amatller, Casa Serra, Quatre Gats, Codorníu, Casa de les Punxes; a Montjuïc: Palau Alfons XIII i Victòria Eugènia i les Quatre Columnes (enderrocades per Primo de Rivera i restituïdes —més baixes— anys després). • Exili a França; retorn amb prohibició d’exercir; reimpuls de l’IEC i publicacions sobre romànic. Llegat d’un modernista integral eclipsat massa sovint per Gaudí. Notes musicals i tancament • Homenatge a Il Divo i a Carlos Marín (1973–2021) amb “Qué bonito es vivir”. • Reflexió final arran de l’episodi Will Smith vs. Chris Rock als Oscars: no tot s’hi val per cridar l’atenció; calen límits i responsabilitat en l’espai públic.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.