Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària - episode art
Veus Parròquia
23'

Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària

Punts clau de l’episodi Quiricú: centre d’emergència per a joves migrats sols gestionat per la DGAIA, clau en la primera acollida i derivació a recursos adequats. Procés de documentació (“els papers”): empadronament i targeta sanitària, aportació de documents a Fiscalia, alternatives quan no hi ha passaport (com la cèdula d’inscripció), i canvis de la Llei d’Estrangeria (2021) que han agilitzat i flexibilitzat l’accés a la residència. Xarxa i comunitat: programes de mentoria, famílies col·laboradores i col·laboracions amb entitats com Càritas, Creu Roja i Solidança per a l’ocupabilitat, habitatge i suport bàsic. Itineraris d’integració: derivació a pisos d’inserció laboral, aprenentatge de llengua, inserció laboral i social; la majoria acaben obtenint permís de residència i treball. Context migratori: variació de rutes (pressió a fronteres, via Illes Canàries), i particularitats dels refugiats d’Ucraïna, que solen arribar amb xarxa familiar o d’adults. "Al cap de 90 dies ja es comencen a iniciar els processos de documentació." "La majoria volen treballar, formar-se i fer xarxa." Què és i com funciona Quiricú Primera acollida i derivació • Centre d’emergència per a joves migrats sols: criba inicial, estudi del procés migratori i situació familiar, i derivació a serveis adients. • Quiricú va néixer com a resposta a l’emergència social (2018) i va augmentar places a mesura que arribaven joves. • El nom s’inspira en el conte africà de Quiricú, com a símbol de valentia i connexió cultural. Itineraris posteriors • Amb la majoria fent 18 anys, es creen pisos d’inserció laboral (Lleida, Reus, Barcelona, Maresme) per continuar l’acompanyament en formació i ocupabilitat. • Actualment Quiricú té places més reduïdes i està a L’Hospitalet de Llobregat. Els “papers”: recorregut i canvis legals Passos inicials • Empadronament i targeta sanitària com a base d’accés a drets. • Si hi ha documentació (certificat de naixement, passaport, etc.), es presenta a Fiscalia. Amb documentació vàlida, sovint s’evita la determinació d’edat. Quan no hi ha passaport • En països com Guinea-Conakry hi ha dificultats per emetre passaports biomètrics. • Alternativa: cèdula d’inscripció (gestió notarial i tramitació a estrangeria), equivalent al passaport per tramitar residència. Reforma de la Llei d’Estrangeria (2021) • De 9 mesos d’espera a 90 dies per iniciar la documentació. • S’elimina l’exigència rígida d’un contracte de 40h/any amb SMI per acreditar mitjans. • S’accepta l’informe de mitjans de l’entitat tutelar (quan assumeix despeses). • Cobertura fins als 23 anys per a casos excepcionals i regularitzacions pendents. Xarxa comunitària i entitats clau Participació de la ciutadania • Mentoria, famílies col·laboradores, parelles lingüístiques i suport en oci/temps lliure per reduir l’aïllament i facilitar la integració. • L’Ajuntament de Sant Just va empadronar ràpidament tots els joves, facilitant formació i tràmits. Entitats socials • Càritas: ventall ampli (habitatge, alimentació, ocupabilitat). • Creu Roja: serveis múltiples i especialitzats segons necessitats. • Solidança: formació i millora de l’ocupabilitat. "Indispensables perquè sostenen moltes d’aquestes persones." Context d’arribades i integració Rutes i primeres identificacions • Variació de rutes segons pressió a fronteres; augment de la via Illes Canàries. • En primer contacte policial, alguns reben NIE provisional que pot mantenir el mateix número en el definitiu. Refugiats d’Ucraïna • Sovint arriben amb xarxa familiar o d’adults i no solen entrar al circuit d’infància i adolescència. Llengua i vida quotidiana • Molts joves aprenen català i l’entenen bé; persisteix certa vergonya a l’hora de parlar-lo en públic. • La integració és un procés llarg: després del “gran viatge”, comença un altre trajecte administratiu i social. Resultats i casos d’èxit • Són majoria els joves que aconsegueixen residència i treball. • A Sant Just, una experiència modèlica: xarxa comunitària (festa major, esport, casal jove), normalització de la presència dels joves i fins i tot casos d’èxit esportiu (prova al Villarreal).

Just Blues del 5/4/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 5/4/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 5/4/2022 — Cabaret (1972) de Bob Fosse: música, política i desig a Weimar; amb recomanacions de Mass i París, Districte 13 - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 5/4/2022 — Cabaret (1972) de Bob Fosse: música, política i desig a Weimar; amb recomanacions de Mass i París, Districte 13

Tema central: Cabaret (1972) — art, desig i política en el Berlín de Weimar Per què és una obra clau • Una joia del llenguatge cinematogràfic: simetria d’inici i final, preciosisme visual i una posada en escena que transcendeix el “musical” clàssic per esdevenir cinema pur. • Missatge vigent: més enllà de l’amor, el film adverteix sobre l’ascens del feixisme i la banal distracció col·lectiva mentre el perill creix a fora. • Interpretacions icòniques: Liza Minnelli (Sally Bowles) condensa fragilitat, força i encant amb un llenguatge corporal gairebé hipnòtic; Joel Grey (mestre de cerimònies) com a figura cínica i “demiúrgica” que reflecteix la consciència d’una Alemanya al límit. "A fora fa vent, però aquí dins fa calor" — el mestre de cerimònies Context i fonts • Basada en materials autobiogràfics de Christopher Isherwood (Berlin Stories, 1951) i en l’obra I Am a Camera (John Van Druten), la pel·lícula reequilibra trames del musical del 1966 i afegeix subtrames (p. ex. la dels personatges jueus) per ampliar el fons d’antisemitisme. • S’apunta el contrast entre el glamour de la pel·lícula i el Berlín real de fam i precarietat a la República de Weimar. Bob Fosse: estil i decisions • Fosse situa els números cantats en espais diegètics (el Kit Kat Club) i evita el cant “espontani” enmig de converses o exteriors, amb l’única excepció de la seqüència coral "Tomorrow Belongs to Me" ("El demà és meu") que, amb crescendo col·lectiu en un parc, esdevé avís per a navegants. • Signatura coreogràfica: genolls cap endins, espatlles enrotllades, mans de jazz, barrets i guants (símbols i també solucions estètiques personals de Fosse). • Planificació tancada i opressiva (abundància de primer pla) que reforça el to asfixiant; muntatge amb talls sobtats que puntegen la irrupció del nazisme i fan de contrapunt a l’eufòria escènica. • Recursos narratius: el·lipsi temporal (p. ex. la patada a la bandera nazi → tall a la pallissa ja consumada) i plànting (imatges-semilla que connecten a distància amb fets posteriors, com l’assassinat del comunista). Temes i lectura política • Normalització del feixisme: el film mostra com, entre relacions amoroses (triangle, bisexualitat, homosexualitat) i l’espectacle nocturn, el nazisme s’infiltra fins ocupar la sala. • Paral·lelismes presents: advertiment explícit sobre l’auge actual del feixisme i del populisme a molts països. Actuacions i direcció d’actors • Fosse és elogiat com a gran director d’actors: millors treballs de Minnelli (Cabaret), Dustin Hoffman (Lenny), Shirley MacLaine (Sweet Charity) i Roy Scheider (All That Jazz). Apunts diversos • Debat sobre la nacionalitat de Sally Bowles: a la pel·lícula és americana; a les fonts literàries originals, el referent era britànic. • El film s’insereix en una constel·lació de títols dels 70 que aborden violència i autoritarisme (p. ex. The Serpent’s Egg de Bergman; A Clockwork Orange de Kubrick). Cartellera: recomanacions del programa MASS (Fran Kranz, 2021) • Dispositiu de pel·lícula de cambra: dues parelles es troben en una sala d’una església per afrontar el dol després d’un tiroteig escolar (el fill d’una parella n’era l’autor). • Tema: culpa, responsabilitat i necessitat d’escolta quan “tot ja ha passat” legalment però res s’ha clos emocionalment. • Força: interpretacions contundents (Jason Isaacs, Martha Plimpton, Ann Dowd, Reed Birney) i guió que sosté la tensió amb economia d’espai i temps. Les Olimpiades (París, Districte 13) — Jacques Audiard, 2021 • B/N (99%) amb to femení i feminista, coescrita amb Léa Mysius i Céline Sciamma. • Retrat generacional: mil·lennistes entre precarietat, sexe discontinu i vincles líquids en una postmodernitat que frega el nihilisme. • Interpretacions: destaca Noémie Merlant. Mirada seriosa, sense tòpics, que convida al debat a la sortida. • Recomanada especialment a públic jove i femení per la seva centralitat de la mirada de les dones. Agenda del programa Informació de servei • Setmana Santa: no hi ha programa. Tornada: dia 19, possiblement amb convidat/da. • Clàssic de la setmana a la tornada: Comparativa d’El somni etern (Howard Hawks vs Michael Winner). Conclusions • Cabaret continua essent una peça radicalment contemporània: brillant com a espectacle, inquietant com a advertiment cívic. • El programa enllaça aquest llegat amb propostes actuals (Mass, París 13) que interpel·len sobre dol, responsabilitat i el rumb social en l’era de la precarietat.

← Torna a tots els podcasts