Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Veus Parròquia del 16/3/2022 — Del retaule perdut de Sant Just a Europassion: pregària per Ucraïna i projecte de Mans Unides a Bolívia - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 16/3/2022 — Del retaule perdut de Sant Just a Europassion: pregària per Ucraïna i projecte de Mans Unides a Bolívia

Visió general Programa amb tres blocs principals: • Història i patrimoni de Sant Just: el retaule renaixentista perdut, testimonis de 1936 i altres altars destacats. • Actualitat i solidaritat: guerra d’Ucraïna, resposta de la parròquia, pregàries a Guissona i idees clau de l’entrevista a Mons. Joan-Enric Vives. • Compromís social i cultura: projecte de Mans Unides a Bolívia i la trobada d’Europassion a Esparreguera. Bloc 1 — Història i patrimoni de Sant Just Testimonis i memòria del retaule perdut (incendi de 1936) • Records de la Glòria Ripoll (8 anys el 1936): parets de l’església pintades de blau fosc amb estrelletes platejades. • Records d’Alexandra Fontova (11 anys el 1936): el retaule cobrint tot el presbiteri, amb moltes pintures, però molt ennegrides. • Tots dos recorden l’incendi i la baixada de les campanes entre molta gent observant. Descripció històrica del baró de Maldà • Referència a Rafael Amat i de Cortada (baró de Maldà) i el seu dietari Calaix de Sastre amb descripcions precises del temple. "Les llantes de l'altar major són de plata, i l'altar és d'aurat, amb molts bons treballs d'escultura. Les imatges dels sants patrons, Sant Just i Sant Pastor, són escultures exemptes de voltor i estan col·locades dins d'un nínxol situat sobre el sagrari." • Valoració històrica: confirmació del gran valor artístic de l’altar major, corroborat també pel rector Alonso de Castilla, que el va declarar altar privilegiat (bé d’interès cultural en termes actuals). • Percepció prèvia a la guerra: el retaule es considerava «vell, fosc i lleig»; no es van netejar les pintures quan es va arreglar la fornícula i el sagrari el 1927. Altars destacats: Sant Joan i Sant Antoni Abat • Devoció a Sant Joan Evangelista (influència del monestir de Sant Joan de l’Erm). • Altar nou el 1776, d’estètica barroca, amb: - imatge central de Sant Joan Evangelista; - als laterals, Sant Antoni Abat i Sant Joan Baptista; - pintures de gran valor (escenes de la vida dels dos Joans i Sant Antoni), realitzades per un deixeble destacat de Vila d’Omat. Altar del Sant Crist i Capella del Santíssim • El 1876, l’altar del Sant Crist es trasllada a la Capella del Santíssim. • El baró de Maldà en descriu la capella; s’hi esmenten pintures i passos de la Passió, obra del pintor Mariano Illa, impulsades pel rector Alonso de Castilla. • Iconografia de l’altar (segons fotografia a les Notes històriques de mossèn Antonino): estil «xorrigarès», amb la Santa Faç, àngels, el Crist crucificat al centre i als peus una imatge inicial de la Mare de Déu dels Dolors (vestida), després substituïda per una bona talla de fusta policromada. • El 1885 s’hi fa una restauració en agraïment per l’absència de casos de còlera al poble. • Pèrdua patrimonial: les teles de la Passió es van retirar al Museu de la Rectoria i van desaparèixer el 1936; avui costa reconstruir amb detall aquells espais. Bloc 2 — Actualitat: Ucraïna, pregària i entrevistes Resposta parroquial a la guerra d’Ucraïna • A la parròquia crema una llàntia per la pau (iniciativa de Justícia i Pau), com ja es va fer a les guerres dels Balcans i d’Iraq. • A Guissona, amb la comunitat ucraïnesa més nombrosa de Catalunya, es mantenen pregàries diàries davant una icona de la Mare de Déu protectora d’Ucraïna. Entrevista a Mons. Joan-Enric Vives (La nit dels ignorants) • Paper de l’Església: el papa Francesc va trencar el protocol i va anar personalment a l’ambaixada de Rússia al Vaticà per cercar vies de diàleg. • Ajuda efectiva: recomanació d’enviar diners a través d’entitats fiables (Càritas, Creu Roja, Open Arms), que poden ajustar l’ajuda a les necessitats reals. • Valoració de Rússia i condemna de la guerra: reconeixement de la gran cultura russa (ballet, música, literatura, museus, Església ortodoxa), però condemna del que s’està fent a Ucraïna, un país lliure. • Guisona: acte de pregària multitudinari presidit per l’arquebisbe, amb participació ecumènica (greco-catòlica i ortodoxa) i record per clergues retinguts a la frontera. Bloc 3 — Mans Unides: projecte al Beni (Bolívia) i Sopar de la Fam Mans Unides: missió i abast • Organització catòlica de voluntariat (des del 1959) contra la fam, la misèria i l’explotació als països empobrits. • Finança projectes de desenvolupament d’iniciativa local: hospitals, escoles, habitatge, aigua potable, energia i recursos bàsics. • Els fons arriben directament als destinataris; seguiment i memòries anuals. Projecte 2022 al Bisbat de Sant Feliu: Sant Borja (Beni, Bolívia) • Context: pobresa marginal, manca d’aigua i sanejament, dèficits de salut i educació; economia de ramaderia i petites parcel·les agrícoles; forta emigració; sobrecàrrega de tasques per a les dones. • Lloc d’execució: Centro de Capacitación y Servicio para la Integración de la Mujer (1998), supervisat per Mans Unides. • Objectiu: empoderament de les dones i millora de la seguretat alimentària familiar. • Accions: - tallers per a millorar tècniques de producció agrícola; - cria d’animals i apicultura; - centres de transformació d’aliments; - gestió i comercialització agropecuària. • Beneficiaris: 126 famílies camperoles vulnerables. • Pressupost: 92.500 € (76% Mans Unides; 24% comunitat local). Col·laboració local i “Sopar de la Fam” • Col·lecta del cap de setmana 1–2 de març: 659 €. • “Sopar de la Fam” (19 de març): trobada després de missa on, simbòlicament, es menja pa amb oli en lloc d’un sopar habitual i es destinen els diners del sopar a Mans Unides. "La finalitat no és només recollir diners, sinó conèixer la realitat d’aquestes comunitats i assegurar que les donacions arriben a qui les necessita." Bloc 4 — Europassion i la Passió d’Esparreguera Orígens i evolució de les Passions • Arrel medieval (Occitània, segle X) amb lectures litúrgiques que evolucionen cap a espectacles amb diàlegs, música i cants (s. XIV). • Després del Concili de Trento (1545–1563), les representacions surten fora dels temples. Tradició a Catalunya i al món • A Catalunya, 16 localitats amb Passions (interior d’església, teatre o aire lliure); destaquen Esparreguera i Olesa de Montserrat (Festes tradicionals d’interès nacional), Cervera (la més antiga) i Sant Vicenç dels Horts (autosacramental dins del temple). • Fenomen mundial en països de tradició cristiana, amb formats molt diversos i sovint amb suport municipal com a patrimoni cultural. Naixement i expansió d’Europassion • Idea impulsada per Maurice Clos (Ménilmontant, París); primera trobada a Esparreguera el 1982. • 1984: primera trobada oficial a Lodelinsart; 1992: 26 grups; avui, 80+ grups de diversos països europeus (Àustria, Bèlgica, Suïssa, Txèquia, Alemanya, França, Regne Unit, Hongria, Itàlia, Holanda, Portugal, Croàcia, Romania, Eslovènia, i Catalunya). • De les 16 Passions catalanes, 4 formen part d’Europassion; a l’Estat, destaca Rio Gordo (Màlaga). Trobada 2022 a Esparreguera (40è aniversari) • Motiu: 40 anys de la primera trobada a Esparreguera. • Participants: representants de 24 Passions de 16 països (prop de 100 persones), allotjats a la comarca. • Programa: - divendres: Cova de Sant Ignasi (Manresa) i recepcions institucionals (Parlament de Catalunya i Palau Episcopal); - tarda: Monestir de Montserrat i Vespres; - dissabte: assemblea amb traducció simultània a 6 idiomes; visita a Esparreguera; mostra de cultura popular (castellers, gegants, bastoners); primera representació de la Passió (versió reduïda) i actuació de diables; - diumenge: passejada i missa a Santa Eulàlia, presidida pel bisbe Agustí Cortés. • Institucions i autoritats: participació de Laura Borràs, cardenal Omella i bisbe Agustí Cortés. Importància cultural • La Passió és una mostra viva de cultura popular amb més de 500 anys d’història i una gran tradició a casa nostra. Cloenda i música • Comiat del programa i recordatori de la propera emissió. • Peça musical final: Can’t Help Falling in Love.

Just Blues del 15/3/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 15/3/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 15/3/2022 — Faraó (1966): poder, Església i cinema polonès; Premis Gaudí i el futur del cinema català; apunt final sobre Cyrano - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 15/3/2022 — Faraó (1966): poder, Església i cinema polonès; Premis Gaudí i el futur del cinema català; apunt final sobre Cyrano

Panorama general del programa En aquest episodi de Cinema sense condicions, l’equip analitza en profunditat Faraó (1966) de Jerzy Kawalerowicz, una obra majúscula del cinema polonès que serveix per parlar de poder, Església i manipulació. També es comenta la recepció del film, el seu llenguatge cinematogràfic i la seva producció monumental. A la segona part, el debat es desplaça cap als Premis Gaudí, amb reconeixements, polèmiques i una reflexió sobre el finançament i el model del cinema català. Es tanca amb un breu apunt sobre Cyrano de Joe Wright. Faraó (1966) de Jerzy Kawalerowicz Context, tesi i lectura política • Faraó és presentada com una pel·lícula d’autor i una fita del cinema històric, concebuda amb obsessió i perfeccionisme per Kawalerowicz (projecte somiat des dels 13 anys). • Tesi central: la lluita pel poder entre la casta sacerdotal i el faraó. Els sacerdots monopolitzen la “sabidoria d’Estat” i instrumentalitzen la religió per preservar privilegis, enfront d’un faraó que vol reformar i finançar l’exèrcit i el poble. "La sabidoria del govern és un secret sacerdotal" • Lectura contemporània: el règim comunista polonès la va llegir com una al·legoria favorable (faraó = modernitat; sacerdots = reacció), però el film funciona com a crítica universal de la manipulació del poder. Hi ha paral·lelismes amb guerres actuals, ús de la por i propaganda. • El film mostra com la raó d’Estat i la inèrcia institucional aixafen les bones intencions individuals: "Amb bones intencions no n'hi ha prou. L’Estat passa per damunt de la raó i la veritat." Rigor i llicències històriques • Basada en la novel·la de Bolesław Prus (pseudònim d’Aleksander Głowacki), publicada el 1897. • Llicència notable: Ramsès XII i XIII no van existir (el Nou Imperi acaba amb Ramsès XI), però el film és rigorós en context, cultura material i vida quotidiana (assessorament d’historiadors, detall en vestuari i arquitectura). Producció i rodatge monumental • Exteriors icònics: Luxor, el riu Nil i les piràmides de Keops; rodatges amb temperatures de fins a 60ºC, logística mastodòntica i milers d’extres. • Debat sobre la versió: metratge original prop de 3 hores; la còpia distribuïda va quedar en ~145 min. Kawalerowicz rebutjava retalls i defensava el muntatge com a part inalienable de l’obra. Llenguatge cinematogràfic i seqüències clau • Ús magistral de plans subjectius i travellings (ex. el missatger que corre pel campament; l’entrada del faraó al tron) amb una estabilitat sorprenent per l’època. • La guerra amb els mercenaris libis exposa la brutalitat del xoc i revela com els sacerdots provoquen conflictes per estalviar diners i pactar amb assiris. • L’eclipsi, orquestrat pel summe sacerdot, és una lliçó de manipulació col·lectiva: convertir un fenomen astronòmic en signe diví per dominar el poble. "Ara veureu: la foscor caurà sobre la Terra" (l’eclipsi com a “joc de mans” del poder) Personatges i subtrames • El tresor del laberint: símbol del control econòmic sacerdotal; ritualització extrema i secrets compartimentats fins i tot entre ells. • El doble del faraó (un grec semblant) i la sacerdotessa fenícia Kama articulen les intrigues; el tall de 30 minuts a algunes versions fa que part d’aquestes trames quedi poc explicada. • Geopolítica: fenicis, assiris i jueus; el faraó cerca finançament aliè; el tema de l’hereu de “sang pura” evidencia el racisme d’estat i la lògica de dominació. Recepció i on veure-la • Va competir a Cannes i als Òscar (Film estranger) el mateix any que Un homme et une femme; es va endur la palma Lelouch. • Disponibilitat: Filmin (versió ~2h25). Es comenta l’absència de crèdits finals en una còpia concreta. Premis Gaudí: reconeixements i polèmiques Reconeixements destacats • Tomàs Pladevall, director de fotografia: homenatge merescut a una trajectòria històrica i a una figura molt estimada del sector. Debats i discrepàncies • Chavalas (Carol Rodríguez Colás): per a l’equip, una pel·lícula impecable en interpretació i factura que va quedar infra-premiada. • Sis dies corrents (Neus Ballús): reconeixement ampli; debat sobre criteris d’interpretació (carisma del personatge vs. treball actoral) i sobre el co-crèdit de muntatge amb la directora. • Las leyes de la frontera (Daniel Monzón): divisió d’opinions; es lloa la potència visual del director i es matisen dubtes d’encaix. • El ventre del mar (Agustí Villaronga): lament per 0 premis malgrat múltiples nominacions. • La vida després de l’ISIS (altra guanyadora de documental): valorada com a molt bona. El cinema català: model, finançament i futur Diagnosi • Falta finançament estructural i proteccionisme (model França) per competir i consolidar indústria. • Comparativa amb cinema basc i gallec: es percep més múscul de producció i millor gestió de recursos en alguns casos. • La formació (ex. ESCAC) ha estat clau, però cal ecosistema sòlid de producció, distribució i exhibició. • Dèficit global d’inversió pública en cultura i educació; compromisos estatals incomplerts i manca de reivindicació contundent al sector. Apunt final: Cyrano (Joe Wright) • Adaptació musical de la peça clàssica (llibre de Erica Schmidt), amb Peter Dinklage com a protagonista i Haley Bennett com a Roxanne. • Wright hi aporta posada en escena elegant i potència visual, amb canvis (Dinklage no té el nas llarg; la diferència física es tradueix en alçada) i repartiment divers. Idees clau • El poder es blinda amb rituals, por i control econòmic, i neutralitza reformes benintencionades. • El cinema com a mirall del present: Faraó ressona amb guerres, propaganda, pandèmies i disputes identitàries. • Necessitem polítiques públiques sòlides perquè el talent del cinema català arribi a tot el seu potencial.

M de Música del 14/3/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 14/3/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 14/3/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 14/3/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts