Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Veus Parròquia del 9/3/2022 — Hostilitat i hospitalitat: del desert a Ceuta — el viatge d’Osman So de Guinea-Conakry a Catalunya, acollida, papers i feina - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 9/3/2022 — Hostilitat i hospitalitat: del desert a Ceuta — el viatge d’Osman So de Guinea-Conakry a Catalunya, acollida, papers i feina

Context i convidat Programa: “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) Tema del dia: hostilitat i hospitalitat en clau migratòria Convidat: Osman So, 19 anys (aviat 20), nascut a Kindia (Guinea-Conakry), a Catalunya des de fa 3,5 anys “Volia estudiar més i tenir l’oportunitat de jugar a futbol.” El viatge migratori: d’Àfrica de l’Oest fins a la frontera d’Europa Ruta i riscos principals De Kindia (Guinea) fins a Mali (Bamako → Gao) en cotxe-taxi i bus Travessa del desert en camió (unes 70 persones, espai tancat); descens a 30 km de la frontera amb Algèria i entrada d’amagat per evitar patrulles Desplaçament fins a Argel (capital) i pas clandestí cap al Marroc (fossat, tanques de 2-3 m, policia marroquina i algeriana vigilant 24/7) Primera ciutat al Marroc: Oujda; bus a Casablanca; campaments de selva a Castillejos/Fnideq per preparar el salt a Ceuta La tanca de Ceuta Tres intents de salt; presència de concertines i controls constants Estratègia col·lectiva: en intents massius, la visibilitat mediàtica i sanitària redueix devolucions en calent “Si ets tu sol, a la mínima et poden retornar al Marroc; en grup és més fàcil que no et retornin.” Arribada i acollida Ceuta: estada al CETI Accés a terra espanyola i estada al centre d’acollida (CETI) durant gairebé 6 mesos Lliure circulació per la ciutat, però sense possibilitat de sortir de Ceuta fins que assignen número de trasllat Trasllat a la península i aterratge a Catalunya Ferri cap a la península; destinació província de Huelva amb una associació Després, desplaçament a Catalunya; auto-presentació a la policia i derivació al centre de menors (Hotel City Park, Sant Just Desvern) gestionat per l’associació Kirikú Integració local: activitats al Casal de Joves, inici del català i vincles comunitaris Regularització i feina Documentació i permisos Sense passaport, obté la cèdula d’inscripció per sol·licitar residència Inicialment, residència sense dret a treball; calia contracte d’1 any per al permís de treball Mitjançant formació i pràctiques a empresa, aconsegueix contracte i el permís de treball Renovacions: períodes de 2 anys; canvis recents de la normativa faciliten renovar si estàs treballant Inserció laboral Ocupació en instal·lacions elèctriques i fontaneria en empresa de ~40 treballadors Itinerari: pràctiques → contracte gràcies al bon rendiment “Si no tens documentació, no pots treballar; amb l’acollida et faciliten pràctiques per formar-te.” Integració social: hospitalitat i hostilitat Al lloc de feina, bon tracte i presència de molts companys estrangers A l’espai públic, experiències mixtes: respecte en molts casos, però també situacions d’hostilitat per desconeixement o prejudicis Manté contacte regular amb la família a Guinea-Conakry Propostes per a vies segures i dignes Facilitar visats i passaports als països d’origen per evitar rutes mortíferes i irregularitat Impulsar oportunitats econòmiques als països d’origen amb suport europeu per reduir la necessitat de migracions de risc “Si vols viatjar, que et puguin donar el necessari; el visat triga molt i a molt poca gent li’l donen.” Religió i respecte Osman és islàmic i celebra el Ramadà; reconeixement mutu i respecte interconfessional al programa

Just Blues del 8/3/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 8/3/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 8/3/2022 — El Padrí, 50 anys: remasterització, versions i el “miracle” de Coppola — fotografia de Gordon Willis, muntatge operístic i la cuina tècnica amb Anastasi - episode art
Cinema sense condicions
57'

Cinema sense condicions del 8/3/2022 — El Padrí, 50 anys: remasterització, versions i el “miracle” de Coppola — fotografia de Gordon Willis, muntatge operístic i la cuina tècnica amb Anastasi

Resum general Amb la música de Nino Rota com a obertura, l’episodi se centra en el 50è aniversari d’El Padrí i la seva nova remasterització. El programa combina anàlisi cinematogràfica (narrativa, muntatge, fotografia i actuacions), context industrial (versions, remuntatges i edicions), crònica de producció (la tortuosa gestació i el càsting), i un bloc tècnic detallat amb l’Anastasi sobre processos de restauració/remasterització de so i imatge. Temes principals Remasterització i versions: Història de re-estrenes i remasteritzacions (30è, 2006/2007, pack de les tres parts) i variants com l’El Padrino Épico lineal per a TV. “Miracle” de producció: Copa i anar-hi — Coppola quasi acomiadat, novel·la de Puzo comprada abans d’estar acabada, deutes de joc de Puzo, recerca de director (Leone, Penn, Brooks…) i càsting polèmic (Brando, Pacino). Perspectiva i moral interna: El relat des de dins de la família; Vito com a figura d’“honor” que rebutja la droga però accepta altres negocis; absència de víctimes civils en pantalla. Arc de Michael Corleone: De protegit a líder implacable després de l’atac al pare; el film posa Michael com a centre dramàtic. Llenguatge i muntatge operístic: Inici magistral (pla en negre i zoom), estructura de cerimònies (boda–bateig), muntatge creuat del bateig amb la matança — un autèntic “curs de cinema”. Fotografia de Gordon Willis: Contrastos radicalment caravaggistes (interiors foscos vs exteriors cremats), textures i llum de Sicília; la icònica escena del cap de cavall. Recepció i universalitat: Pel·lícula “popular” i clàssica alhora, amb capes de lectura profundes (família, fidelitats i traïcions) — universal. Qüestió Sinatra–Fontane: Parallels entre Johnny Fontane i Frank Sinatra; pressions i ecos de la màfia real; director que evoca Elia Kazan. Bloc tècnic amb Anastasi: Diferències entre restaurar i remasteritzar; degradació de materials fotoquímiques i digitals; pas del so mono a 5.1 i Dolby Atmos (Walter Murch); escaneig del negatiu de 35mm; criteris d’optimització sense desvirtuar l’obra. Punts destacats (amb negreta) “Remasteritzar” vs “restaurar”: No és el mateix recuperar cinema mut que cinema “recent” (50 anys). Els processos i els objectius canvien. So actualitzat: Del mono original a versions 5.1 i Atmos amb so envoltant i “object-based audio”. Imatge digital: Millora del rang dinàmic percebut (detall en ombres i negres), mantenint la textura i intencions de Willis. Coppola clàssic i operístic: Narració de classicisme conscient, influències europees (Visconti) i ecos en altres obres (Cotton Club, Padrí III). Producció de risc: Pressions d’estudi, dubtes constants, però resultat “rodó”. Moments i cites Sobre la moral de Vito: “La droga, no.” • Permet prostitució, armes i joc, però marca una línia vermella a la droga, construint un codi intern que humanitza el personatge. Sobre la unitat del film: “Hi ha una escena bàsica del Padrino… una escena que dura 175 minuts.” • Defensa que el film és una peça perfectament cohesionada. Sobre l’atracció universal: “És la força d’una família, de fidelitats i traïcions… és universal.” Conclusions El Padrí continua essent una obra mestra viva, capaç de dialogar amb públic popular i especialitzat alhora. La nova edició remasteritzada aporta so i imatge optimitzats dins del respecte a l’obra original. El cas serveix per subratllar la importància de preservar el patrimoni cinematogràfic — i les oportunitats (i costos) que obren les tecnologies digitals. El debat sobre versions i remuntatges il·lustra la tensió entre comerç i canònic, però també l’afany d’afinar una obra sense “remodelar-la”.

← Torna a tots els podcasts