
M de Música del 7/3/2022
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Visió general del programa El programa combina història de la premsa satírica i del reportatge il·lustrat a Espanya amb la mirada d’un protagonista, una radiografia interna del Vaticà i una ruta per la Catedral de Barcelona. El to és divulgatiu i crític, amb anècdotes periodístiques potents i reflexions sobre ètica, humor i poder. Conversa amb Josep Hilari Ifon: premsa, humor i ètica Barrabás: humor esportiu i una “fórmula” editorial • Naixement d’un setmanari d’humor esportiu amb Ivá i Òscar Nebreda, inspirat en Xut i Onze. • L’estrena es forja a cop de números zero fins que un Barça–Madrid desencalla el llançament. • Concepte clau: crear una fórmula (format + continguts) i ser fidel al que el públic espera. • Entre els col·laboradors: Antoni Franco, Perich, Gin, Joma, Bañeres, etc. • Final agredolç: tensions i polèmiques (cas Orantes) i clausura posterior. “Si no el fas tu, el faig jo.” — Forçant la sortida coincidint amb el clàssic per assegurar impacte. Por Favor i el context Puig Antich • Llançament el març de 1974 coincidint amb l’execució de Salvador Puig Antich. • Ifon admet desconnexió política personal en aquell moment: ell pensava en el producte editorial, no en el context. • El programa fa memòria de les irregularitats del judici i del debat pendent sobre la revisió del cas. Interviú: el nu de Marisol (Pepa Flores) • Origen de les fotos (1970) amb César Lucas; publicació al setembre del 1976 sense consentiment de l’actriu. • Estratègia: esperar després d’agost per fer-ne “rellançament”. • Compres i preus: de 200.000 a 250.000 pessetes; el preu forma part del relat mediàtic. • Efectes col·laterals: pressió mediàtica, impacte en la vida privada (Gades) i en vendes (LP de Marisol). Sortida d’Interviú, retorn i creació d’El Jueves • Ifon se’n va de la revista (12/1976) per discrepàncies internes; torna breument un any després. • Funda El Jueves (1977) —única capçalera seva que perdura 45+ anys— i reivindica l’etapa inicial. Nusos, celebritats i economia del paparazzi • De Jacqueline Kennedy a Laura Antonelli i Lola Flores: el “factor fama” multiplica vendes. • Mercat d’imatges: des dels “robats” fins al topless de Sofia Loren pagat a 3 milions (valor publicitari del preu pagat). • “Robades” o pactades? Algunes suposades robades eren acceptades o provocades: coartades públiques vs. acords privats. Ètica periodística: el punt de trencament • Ifon es penedeix d’unes fotos comprades a ETA sobre un assassinat (seqüència d’Ibarra) publicades a Primera Plana. • Reflexió sobre l’“adrenalina” de l’escalada d’impacte: cal saber on aturar-se per no fer mal gratuït. “Quan busques que contra més escàndol, més que tinguem, puja el nivell... i el problema és saber parar.” L’humor avui i el llenguatge dels mitjans • Debat sobre la vigència de productes d’humor (ex. Polònia) i l’ecosistema actual de crits, insults i escalada de to. • Interviú va aportar sobretot un nou “llenguatge” informatiu —directe i popular— que després van adoptar altres mitjans. “No publicarem la segona part” — la tàctica de dosificar revelacions per tensionar l’expectativa pública. Dossier: el Vaticà per dins Estat, població i govern • Estat minúscul (0,44 km²), creat el 1929 pel Pacte del Laterà. • Teocràcia absolutista de iure, però amb límits de facto en l’exercici del poder. • Nacionalitat per concessió i lligada a servei; la personalitat internacional la té la Santa Seu. Treball i quotidianitat • Més de 3.000 treballadors de múltiples cossos; cultura laboral amb picaresca i absentisme. • Religioses en règim de semiesclavitud domèstica (sense salari ni descans): denúncia del desequilibri. • Sous similars a funcionaris italians (~21.000 €/any, lliures d’impostos) i tres serveis clau intramurs. L’“economia Vaticana” quotidiana • Benzinera (combustible més barat d’Europa), farmàcia (45 empleats, 2.000 clients/dia) i economat tipus duty free. • Accés restringit... però picaresca amb préstec de credencials i compres per encàrrec. • Consum de vi per càpita més alt del món: celler de primeres regions a preus imbatibles. Cultura i tecnologia • Cinema Vaticà d’última generació; Filmoteca (des de 1959) amb 8.000 arxius, inclosa una filmació de 1886. • Anècdota: el Papa Francesc elimina la poltrona papal al cinema i s’asseu en una butaca normal. Ruta: Catedral de Barcelona (exterior) Confraria dels Esteves i gremis de transport • Relleus, ossaris i escuts (fre i sella) vinculats als freners i Esteves (patró: Sant Esteve). • Indici de porta gremial directa a la capella; avui cegada. Gàrgoles i llegendes • 160 gàrgoles: destaca l’“elefant” (llegenda apocalíptica si cau) i el cavaller amb el cap del cavall girat cap a la porta gremial. Porta de la Pietat (gòtica) • Timpà (rèplica de plàstic) per evitar furts; original al Museu Diocesà. • A la llinda, restes d’un article de la Constitució de 1812 (La Pepa), part d’una moda de gravar-la a catedrals. Casa dels Canonges i pont neogòtic • Reforma de Joan Rubió i Bellver (1921–29); residència oficial del President des de Macià. • Placa a Apel·les Mestres amb relleu de Frederic Marès. Cloenda i reflexió Propaganda i extrema dreta • Recordatori dels 11 principis de Goebbels; focus en el de l’“orquestració”. “La propaganda s’ha de limitar a poques idees i repetir-les incansablement... Si una mentida es repeteix prou, esdevé veritat.” • Crida a aturar la guerra i a llegir críticament el discurs públic. Efemèrides • 38 anys de Ràdio d’Esver; compromís amb noves “visions” i memòria cultural. Idees clau • Fórmula editorial: coherència i constància fins que el públic diu “prou”. • Ètica vs. impacte: saber frenar l’escalada és fonamental per no vulnerar límits humans. • Llenguatge mediàtic: la innovació d’Interviú va transcendir el paper i va contagiar TV i ràdio. • Poder i quotidianitat: el Vaticà com a microcosmos amb privilegis, picaresca i tensions laborals. • Patrimoni viu: la Catedral com a palimpsest gremial, artístic i polític (de gàrgoles a La Pepa).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).