
Smooth Jazz Club del 1/3/2022
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Resum general del programa Eix principal: Conversa amb Xavier Gamper i Mates, net del fundador del FC Barcelona, sobre els orígens suïssos de Joan (Hans) Gamper, la fundació (1899) i la ‘refundació’ (1908) del club, el vincle amb el catalanisme i episodis clau com la xiulada del 1925 i la construcció dels primers estadis. Complementen el programa anècdotes històriques, himnes del Barça, i dues seccions finals: un passeig per curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica. “Però no hi ha ningú que tingui els nassos de salvar el club?” —Charles Wallace, assemblea de 1908 Història de Joan Gamper i del Barça Orígens i arribada a Barcelona • Família d’Argau (Suïssa) i naixement a Winterthur (1877). • Pare: August Gottlieb Gamper, dedicat a transaccions bancàries; mare: Rosina Hessi. • Hans és el tercer de cinc germans; educació i entorn marcat per constants mudances. • Trajectòria prèvia: Excelsior, cofundador del FC Zürich (1896), jugador del Basilea i del Lió. • Arriba a Barcelona a finals del segle XIX: treballa als Ferrocarrils Catalans, promou activitat física (ascensions al Tibidabo), i s’integra als gimnasos (Tolosa/Soler). Fundació i primers anys (1899–1908) • Publica l’anunci a “Los Deportes” per reclutar afeccionats: 12 fundadors (6 catalans i 6 suïssos). • Walter Wild és el primer president (major d’edat); Gamper n’és el motor esportiu i social. • Anècdota esportiva: Gamper té registrat el rècord de 3 partits amb 9 gols cadascun. • Es juguen partits entre clubs de barri; aviat el Barça destaca per qualitat i organització. 1908: la ‘refundació’ i el pla de salvament • Crisi de 38 socis i assemblea per dissoldre el club. Gamper proposa liderar-ho amb condicions clares: - Portar el nom de la ciutat (“Barcelona”) i registrar-lo legalment. - Internacionalització de rivals per elevar la marca. - Atraure figures mediàtiques del catalanisme per omplir el camp. • Partit clau amb l’Stade Helvétique de Marsella: 4.000 espectadors. • Construcció exprés del camp del carrer Indústria (tribuna de fusta) en 2 mesos. De l’afició burgesa als ‘culers’; nous estadis • Vaga de la Canadenca (1919): jornada de 8 hores, democratització del lleure i del futbol. • Origen del mot “culers”: espectadors asseguts a la barana de formigó del carrer Indústria, visibles des de fora. • Les Corts (1922): pas de 8.000 a 22.000 seients (després ampliat fins a ~60.000). • Mecenatge: Gamper aporta prop de 970.000 pessetes (gairebé la meitat del cost de Les Corts). Presidències, catalanisme i “més que un club” • Gamper és president en 5 etapes i referent en crisis; presidències inicials, sovint rotatòries. • Vincle Barça–Catalunya: l’origen de “més que un club” s’explica per la identificació amb el país, més enllà d’estructures esportives. • Contrapunt històric amb l’Espanyol i la seva adopció de la corona (“Real”). 1925: la xiulada i la repressió • Homenatge encobert a l’Orfeó Català a Les Corts (prohibit per la dictadura). • Banda anglesa toca la Marxa Reial: gran xiulada; respecte sepulcral a “God Save the Queen”. • Clausura del club durant 6 mesos i destitució de Gamper; creix la figura de Josep Sunyol. Exili, declivi i final • Desterrament parcial a Suïssa (Argau); prohibició d’exercir càrrecs al Barça; entrades d’estranquis. • Humiliació: amb Tomàs Rosés, li demanen pagar entrada per entrar al camp. • Crac del 1929, ruïna per inversions en sucres/colonials i depressió; • Suïcidi de Joan Gamper el 30 de juliol de 1930. Figures i anècdotes destacades • Gaspar Rosés: tres presidències, catalanista, mort tràgica en accident a la Cerdanya. • Canaletes: tradició que neix del quiosc de begudes (no de diaris) on la massa culer es reunia després dels partits del carrer Indústria. • Garchitorena: jugador d’origen filipí (passaport argentí), gran tècnica però coquet amb la imatge; partit impugnat per l’Espanyol; marxa a Los Angeles i esdevé actor (Juan Torena), rodatge de 40 films i vida de Latin Lover. Himnes del Barça • Escolta i comentari d’un himne antic (1957), enllaçat amb la visió de Gamper de “Barcelona” com a nom sagrat. • Himne del Centenari (1998) d’Antoni Ros-Marbà i Ramon Solsona: passa de l’èmfasi en la ciutat a la idea de Catalunya, consolidant el binomi Barça–país. Altres seccions del programa Passeig pel món (Joan) • Viganella (Itàlia): un gran mirall (40 m²) i software per portar sol al poble (des de 2006). • Dafen (Xina): capital mundial de còpies de pintura (70%); encàrrec a 200 pintors per a 100.000 paisatges en 10 dies (cadena industrial), gran part per a hotels/restaurants d’Europa i EUA. • Terezín (Txèquia): propaganda nazi com a “colònia jueva”; després de la visita de la Creu Roja (1944), deportació massiva a Auschwitz-Birkenau. El Regne de Redonda i Javier Marías • Microregne literari caribeny (Redonda): de Felip I a Javier Marías (Xavier I), amb ducats honorífics (H.G. Wells, Dylan Thomas, Durrell, Henry Miller), premi anual, bandera (Mariscal), moneda (Mendini), palau virtual (Gehry). • Marías: “joc de veritats i mentides”, viscut amb ironia (es declarava republicà). Ruta gòtica de Barcelona (Josep) • Pèl·les Mestres i la cançó dels “Invadits/No passareu” (indignació per la invasió de Bèlgica a la I GM). • Pedres hebrees reaprofitades (cementiri de Montjuïc i call barceloní). • Grafits “VÍCTOR” (celebració d’estudiants excelsos al segle XVIII). • Capitells ‘irreverents’ (angelets en posicions equívoques) i llegenda burleta de Carles V. • Marques d’esmolar ganivets a la pedra de Montjuïc de la catedral (ús quotidià medieval) i tradició de les moles catalanes. Apunts finals • Breu editorial política i reflexió sobre el Carnestoltes com a catarsi prèvia a la Quaresma. • Cloenda musical amb “What a Wonderful World” i indicatius de l’emissora.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.