Altres

22 de febr. del 2022

Cinema sense condicions del 22/2/2022 — Danzad, Danzad, Malditos: capitalisme i espectacle; 10 anys de la Filmoteca; “Reborn” de Bigas Luna; Mort al Nil (Branagh) i grans remakes (West Side Story, Macbeth); teatre al cinema i Drive My Car

Panorama general Podcast coral amb to crític i cinèfil que combina: • Anàlisi profunda de “Danzad, Danzad, Malditos” (They Shoot Horses, Don’t They?) de Sydney Pollack • Reflexió social sobre el capitalisme-espectacle i els reality shows • Agenda i memòria: 10 anys de la Filmoteca al Raval, arxius fílmics i preservació • Estrena recuperada: “Reborn” (Bigas Luna), remasteritzada i en 35 mm • Crítiques comparades: “Mort al Nil” (Branagh) vs. la versió clàssica de John Guillermin • Remakes i versions canòniques: “West Side Story” (Spielberg), “Macbeth” (Coen/Polanski/Welles) • Teatre al cinema: Vania on 42nd Street (Louis Malle) i Looking for Richard (Al Pacino) • Tancament amb l’elogiosa menció a Drive My Car (Hamaguchi) “Destrucció de la persona” — expressió clau per avaluar la crueltat de l’espectacle en el film i en la televisió contemporània. Pel·lícula de la setmana: “Danzad, Danzad, Malditos” (They Shoot Horses, Don’t They?) Context i autoria • Basada en la novel·la (1935) de Horace McCoy, escrita en plena Gran Depressió; Pollack l’adapta el 1969. • Projecte disputat: Pollack va dirigir-la en part per ser el menys car per al productor; hi van sonar Friedkin i altres. • El film es localitza en el món dels maratons de ball a Santa Mònica: la sala del moll es reconstrueix en estudi. Temes i lectura crítica • Visió ferotge del capitalisme: l’espectacle explota la vulnerabilitat amb regles inhumanes (10’ de descans/2 h, costos carregats als guanyadors). • Espectacularització del patiment: el públic “vol veure caure” — un eco de certs reality shows actuals. • Nihilisme i desolació: personatges trencats (embarassada corrent, mariner exhaust, etc.). “Pobres idiotes” — diu Rocky, el presentador, un manipulador cínic i alhora pres del seu propi menyspreu. Interpretacions i premis • Jane Fonda: treball antològic, físic i emocional, fruit també d’un moment personal difícil (bulímia, crisi matrimonial). • Gig Young (Rocky): Òscar al millor actor de repartiment; compon un mestre de cerimònies tan carismàtic com corrosiu. • Any durs als Òscars: Hepburn i Streisand empaten; Fonda mereixia molt més reconeixement, segons els tertulians. Llenguatge cinematogràfic • Muntatge amb crescendos tensos a les “carreres”; ús d’slow motion i un “montage” visible que remet a Peckinpah. • Fotografia (Philip Lathrop): to sèpia/terra obtingut per balanç de color, que acompanya la malenconia del relat. • Posada en escena sòlida i “convencional” (vs. un Cassavetes més tallant), però d’una eficàcia exemplar. Vigència avui • La pel·lícula ressona més ara que el 1969: precarietat, crisi econòmica i programas brossa que prioritzen l’audiència per sobre de la dignitat. • Disponible a Filmin; recomanació explícita de recuperació. Estructura narrativa i “flash-forward” Com s’usa al film i altres exemples • El film introdueix flash-forwards que anticipen el desenllaç i es van revelant amb força dramàtica. • Exemple modern: Incidencias (José Corbacho i Juan Cruz) — ús intel·ligent del recurs amb entrevistes posteriors com a “futur” narratiu. 10 anys de la Filmoteca de Catalunya (Raval) Actes i eixos • Presentacions institucionals amb Esteve Riambau i projecció d’un curt relacionat amb Albert Serra (que signa també el cartell). • Documental: Film, the Living Record of Our Memory (114’) — panoràmica global sobre cinemateques i preservació (78 països, 5 continents). Projecció destacada: “Reborn” (Bigas Luna) • Sessió especial amb còpia 35 mm remasteritzada; presentació per Anastasi Rinos i Pere Cuixart. • Film desubicat en el seu moment (temàtica religiosa), ara recuperat; anècdota d’una còpia de videoclub gairebé “reliquiari”. • Testimoni personal de muntatge a Santa Mònica: una experiència vital que “toca el cel” professional. Crítica comparada: “Mort al Nil” (Kenneth Branagh) vs. John Guillermin (1978) A favor del clàssic • La del 1978 (Guillermin) és superior en planificació i claredat del misteri; repartiment icònic (Ustinov, Bette Davis, Mia Farrow, Niven, Maggie Smith). Retrets a la versió moderna • Personatge de Poirot desnaturalitzat (massa viril i d’acció), incoherències de càmera i muntatge que ofusquen pistes clau. • Ambientació i producció lluïdes, però ineficaç com a film de misteri. Remakes i clàssics revisitats “West Side Story” (Spielberg) • No “calia”, però el resultat és d’alt nivell i els actors estan a l’alçada del clàssic de Wise. “Macbeth” • Joel Coen ofereix una versió molt personal i potent que conviu amb dues fites canòniques: Polanski i Orson Welles. Teatre al cinema: autenticitat i procés Dos referents • Vania on 42nd Street (Louis Malle): assaig filmat d’Oncle Vània — cinema de carn i veritat que transforma l’espectador. • Looking for Richard (Al Pacino): aproximació viva a Ricard III, passarel·la entre escenari i pantalla. Cloenda i recomanació • La millor pel·lícula de 2021 per als tertulians: Drive My Car (Hamaguchi), que incorpora assajos de Tio Vània i explora dol i identitat. • Obertura del programa amb denúncia cultural: suport als professionals de “La Cartellera” (BTV) i rebuig al tancament del programa. “Fer una bona obra no és fàcil: moltes grans creacions neixen del dolor i l’exigència.”

Just Blues del 22/2/2022

Cinema sense condicions del 22/2/2022 — Danzad, Danzad, Malditos: capitalisme i espectacle; 10 anys de la Filmoteca; “Reborn” de Bigas Luna; Mort al Nil (Branagh) i grans remakes (West Side Story, Macbeth); teatre al cinema i Drive My Car

Next, amb Yermi De Jesus del 22/2/2022

Smooth Jazz Club del 22/2/2022

Music Club Selecció Migdia del 22/2/2022

Dilluns al Rock del 21/2/2022

M de Música del 21/2/2022

l'Audició del 21/2/2022

Smooth Jazz Club del 21/2/2022

Music Club Selecció Migdia del 21/2/2022

Music Club Mix Sessions del 18/2/2022

Club Alternatiu del 18/2/2022