Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 23/2/2022 — Empanada Cultural: rituals per a la vida moderna, Drive My Car (Hamaguchi) i sàtira dels Goya - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 23/2/2022 — Empanada Cultural: rituals per a la vida moderna, Drive My Car (Hamaguchi) i sàtira dels Goya

Panorama general Aquest episodi gira al voltant d’un eix temàtic clar: els rituals com a manera de viure, crear i sanar. Des d’una obertura satírica amb una “recepta” dels Goya fins a una anàlisi cinematogràfica profunda de Drive My Car i la presentació del llibre Rituales para la vida moderna, el programa enllaça cuina, cinema i vida quotidiana com a rituals. "La cura passa per l’art" — idea central que travessa la secció de cinema i el llibre Obertura: sàtira, receptes i costums Sketch culinari que barreja Goya, Oscars, promo i banderes com si fossin ingredients. To crític amb el ritual mediàtic anual i amb el "ranci" de sempre. Punzella a la tradició i menció al renaixement de l’extrema dreta com a “ritual” cíclic. Es presenta Ariadna (Ari), la “veu” del programa i convidada especial. Secció de cinema: Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi) Context i credencials 2021 d’or per a Hamaguchi: La ruleta de la fortuna y la fantasía (Gran Premi del Jurat a la Berlinale) i Drive My Car (Millor guió i FIPRESCI a Cannes). Incís local: menció a Alcarràs (Carla Simón) i projecció internacional del cinema català. De Beatles a Murakami: l’origen del títol i l’adaptació Evolució creativa en cadena: cançó dels Beatles (1965) → relat de Haruki Murakami (“Drive My Car”, al volum Hombres sin mujeres, 2014) → pel·lícula (2021). La pel·lícula no només adapta el relat títol, sinó que incorpora motius de “Sherezade” i “Kino” per crear una arquitectura narrativa de 179 minuts que expandeix un text d’uns 40 pàgines. Tema clau: el temps com a experiència no lineal i la superposició de capes (llenguatge, memòria, trauma). Sinopsi (sense espòilers) i temes Protagonista: Kafuku, director de teatre que arriba a un festival per muntar Tio Vània (Txékhov) i és obligat a acceptar una xofer, Misaki. En el trajecte, el cotxe és espai d’intimitat en trànsit; la veu en cassette (ritual d’assaig) i els diàlegs teixeixen dol, pèrdua i necessitat de perdó. Eix temàtic: soledat, llenguatge (parlat i de signes), trauma i catarsi via creació. Multilingüisme, doblatge i poètica La pel·lícula és coral i multilingüe: japonès, tagal, mandarí, indonesi, anglès, alemany i llengua de signes coreana. Crítica al doblatge: en aquesta obra, el multilingüisme és estructural, no merament decoratiu. Imatges i símbols memorables El SAAB 900 (protagonista cromàtic: groc al relat, vermell al film per qüestions de producció) com a extensió del personatge. El pla nocturn dels dos cigarrets trets pel sostre del cotxe: dues flames verticals en paral·lel, com espelmes/incens que connecten terra i cel; metàfora del ritual i de la connexió entre Kafuku i Misaki. “Moment neu” i ritual de tancament amb flors i cigarreta: la cura simbòlica del passat. Anècdota Murakami–Hamaguchi Hamaguchi envia la proposta d’adaptació; Murakami triga mig any a respondre però dona llum verda. Murakami no assisteix a la ‘première’, però admet en entrevista que el film li ha agradat molt. Dues solituds creatives que dialoguen sense veure’s. "Un missatge és, en el fons, una crida de socors: ‘save my soul’" — eco godardià que ressona en la lectura simbòlica del film Secció de llibres: “Rituales para la vida moderna” (Clara E. Cadavid, Pilar Hurtado Villar, Mercè Salom Parés, Ariadna) Què és i qui l’escriu Quatre coautores amb perfils complementaris (psiquiatria, mindfulness, veu/paraula, artteràpia, xamanisme/tantra) que rescaten el rol de les “bruixetes/àvies sàvies” en clau actual. Llibre concebut com un receptari: aperitius, plats principals i postres. Procés creatiu i estructura Aquelarre-creatiu a Mallorca: inici vivencial, recollida d’elements naturals i ritual d’iniciació; després treball a distància amb equip (il·lustració, maquetació, correcció, editorial). Nucli metodològic en 4 pilars: intenció • paraula • emoció • acció. Mindfulness, joc i objecte simbòlic Enfocament de mindfulness aplicat al ritual: conscient, lúdic i creatiu. Clau diferencial: incorporar un objecte simbòlic que condensi el sentit i activi la vivència. Exemples pràctics Micro-rituals (5 minuts, a qualsevol lloc): ansietat, atenció/intenció, autoestima, creativitat, calma mental. Rituals majors: acompanyar duel, comiats, canvis de cicle; sessions de 20–30 minuts, espai preparat i, si cal, compartits. "El que sembra un pensament, cull una acció; el que sembra una acció, cull un hàbit; el que sembra un hàbit, cull un caràcter; i el que sembra un caràcter, cull un destí." Idees clau que queden Ritual = forma conscient d’habitar el temps: en la creació, en el dol i en la vida diària. El cotxe a Drive My Car és un santuari mòbil: intimitat, escolta i preparació (el cassette com a ritual). El multilingüisme és part del missatge: llenguatges verbals i de signes articulen comunitat i soledat. El receptari de rituals fa accessibles pràctiques simbòliques útils i adaptables a la vida contemporània. Art i cura: la creació i la lectura performen catarsi tant per a qui crea com per a qui rep.

Veus Parròquia del 23/2/2022 — Nens robats, memòria i família a “La dona de la seva vida” (Xavier Bosch) amb Berta Quintana + Lectura de l’Evangeli de Lluc - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 23/2/2022 — Nens robats, memòria i família a “La dona de la seva vida” (Xavier Bosch) amb Berta Quintana + Lectura de l’Evangeli de Lluc

Context i convidats Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) Conducció: Lina i Montserrat Giró Convidada: Berta Quintana (santjustenca, rapsoda, voluntària de Càritas) Obra comentada: La dona de la seva vida, de Xavier Bosch (tema central: nens robats i adopcions irregulars) El llibre i els seus temes Eix narratiu: la vida de la Victòria, criada en una família estimada, descobreix que podria haver estat robada en néixer. Conflicte moral: pares adoptants entre la ignorància volguda i l’engany d’una xarxa que mercadejava amb nadons. Nus temàtic: reflexió sobre la veritat, els silencis familiars i el dret a la identitat. "Cada família té els seus silencis." Fragments clau (lectures i comentaris) Confessió del pare Moment d’alt impacte: la confessió de Saúl Estrada a la filla: "Em dic Saúl Estrada i la meva dona i jo vam pagar diners per tenir una filla... en 1974." Punts crítics: Assumpció de culpa: reconeix que van ser còmplices d’un delicte. Ambivalència moral: l’afecte real envers la filla coexisteix amb l’origen il·lícit. La Victòria i el cop emocional La "bufetada" més gran no és la veritat sola, sinó la contradicció entre una infantesa feliç i l’origen possiblement robatori. El vincle fraternal (Joel i Rai) actua com a pilar; el llibre subratlla els germans com a suport essencial. Context històric i legal Postguerra i franquisme: dones empresonades a qui retiraven els fills; manca de garanties i d’inscripció correcta. Xarxes implicades: metges, infermeres, comares, intermediaris i algunes religioses, configurant una trama estesa. Canvi legal: cap a 1999, obligació que consti el nom de la mare als registres (abans, buits legals i opacitat). Impacte personal de la convidada La Berta explica que el llibre la va trasbalsar i la va portar a seguir reportatges i testimonis. Reflexió íntima com a mare: la por de no confondre el nadó i la consciència que ella mateixa podria haver estat víctima d’una mala praxi. Debat ètic i social Asimetria social: infants arrabassats a famílies humils i venuts a famílies amb recursos. Coneixement dels adoptants: Alguns, possiblement enganyats. D’altres, amb indicis suficients per sospitar. Idea clau: s’ha jugat amb els sentiments (mares, adoptants i fills) per sostenir un negoci. Rellevància actual i tecnologia (ADN) Bancs d’ADN: nou recurs per reconnectar famílies tot i la dificultat dels casos antics. Testimonis colpidors: àvies que demanen veure el net i circuits de fotografies d’un mateix nadó presentat a diverses famílies. Avui, els controls hospitalaris dificulten una trama així, però persisteixen altres formes de tràfic (alerta ètica). El paper de la família i els silencis Resolució a la novel·la: la confessió del pare queda a casa; es remarca la idea dels silencis familiars. Fraternitat: el llibre destaca el suport entre germans i la família com a nucli de resistència emocional. Títol: "La dona de la seva vida" remet a la mare (Maria) com a pilar afectiu del pare i de la família. Lectura i comentari de l’Evangeli (Lluc) Passatge: la paràbola de l’estella i la biga, i el criteri del fruit per conèixer l’arbre. Connexió amb el tema del programa: Autocrítica abans de jutjar. La bondat o maldat que s’expressa a través dels fruits (actes), aplicable a persones i institucions. Conclusions Idees força: La veritat sobre l’origen és un dret; la família i els valors rebuts poden sostenir el cop de la veritat. Cal memòria i ètica per evitar la repetició de trames que deshumanitzen. Les eines com l’ADN aporten esperança en la reparació. Recomanació: lectura amena i potent que conjuga intriga familiar, denúncia social i humanitat.

← Torna a tots els podcasts