Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 2/3/2022 — Rituals per a la vida moderna: Drive My Car, Murakami, creativitat i mindfulness (amb Ari) - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 2/3/2022 — Rituals per a la vida moderna: Drive My Car, Murakami, creativitat i mindfulness (amb Ari)

Panorama general Programa centrat en els rituals com a eina per viure i crear millor: des d’una obertura satírica sobre gales i costums fins a una secció de cinema dedicada a Drive My Car de Hamaguchi (i la seva genealogia Beatles → Murakami → cinema), i una conversa amb l’Ariadna (Ari) sobre el llibre Rituales para la vida moderna, un “receptari” de rituals pràctics basats en mindfulness i objectes simbòlics. "Drive My Car no és només pel·lícula: abans va ser relat, i abans cançó." Obertura satírica i fil conductor El ritual de cada any (gales, premis i política) • Sátira culinària d’una “marmita” amb ingredients de gala: números musicals, referències a C. Tangana, discursos, percentatges de català, tocs “internacionals”, promó d’Almodóvar i banderes. • Crítica als rituals ràncios i al “renaixement de l’ultradreta” com a costum que retorna periòdicament. • Idea clau: els rituals poden consolidar inèrcies o obrir espais de sentit; el programa aposta per la segona opció. Tema del dia: Rituals per viure i crear Ritual com a tecnologia vital • El programa proposa mirar el ritual com allò que t’ajuda a lidiar amb la vida: traumes, virtuts, processos creatius. • Metàfora de la cuina: receptes i pucheros com a rituals de preparació que ordenen el temps i donen sentit a l’acció. Secció de cinema: Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi) Fitxa i context • Pel·lícula: Drive My Car (2021; estrena local 2022). Música d’Eiko Ishibashi. Premis: Millor guió i FIPRESCI a Cannes. Durada: 179 min (crèdits als 40 min: un pròleg que dialoga amb altres relats de Hombres sin mujeres). • Director: Ryusuke Hamaguchi (també autor de La ruleta de la fortuna y la fantasía, premiada a la Berlinale). De la cançó al relat i al film • Origen creatiu en capes: Beatles → Murakami → Hamaguchi. • Relat font: “Drive My Car” dins de Hombres sin mujeres (2014), amb ecos d’altres dos relats (“Sherezade” i “Kino”) que el film integra per expandir personatges i temes. Sinopsi sense spoilers • Protagonista: Kafuku, director de teatre que prepara Tio Vània de Txékhov en un festival internacional. • Li imposen una xofer, Misaki. El cotxe (Saab 900) es converteix en espai de intimitat en trànsit, on es cou un diàleg profund (amb la veu en off d’un cassette que forma part del ritual creatiu del protagonista). Temes clau (capas, llengua, temps) • Capes de llengua i temps: repartiment multilingüe (japonès, tagal, mandarí, indonesi, anglès, alemany i llengua de signes coreana). El muntatge i el ritme descronologitzen la vivència del trauma. • Soledat, pèrdua, perdó, catarsi: el ritual de crear (assaig, escolta, repetició) com a camí de sanació per a qui crea i qui mira. • Nota crítica: el doblatge al castellà desactiva el joc de llengües que és central en el film. Una imatge icònica (el ritual del cigarrillo) • Escena nocturna: dos cigarrets en paral·lel pel sostre solar del Saab, fumant en silenci. Simbolitza connexió i invocació (com una espelma o encens): un ritual mínim que condensa el procés de cura compartida. La trastienda Murakami • Anecdota: Hamaguchi proposa l’adaptació; Murakami triga mig any a respondre però dóna llum verda. A la première no hi assisteix; veu el film en un cinema local i admet que li ha agradat molt. Dues maneres d’estar al món que dialoguen sense conèixer-se. Secció de llibres: “Rituales para la vida moderna” (Ari, coautora) Autores i origen del projecte • Coautores: Ariadna (Ari), Clara E. Cadavid, Pilar Hurtado Villar, Marsé Salón Parés. Il·lustracions: Noemí. Edició i equip amb disseny/maquetació/correcció. • Gènesi: trobada inicial a Mallorca per sembrar el projecte amb un ritual d’iniciació; desenvolupament a distància (una coautora des de Colòmbia). Format: un “receptari” de rituals • Llibre dissenyat com a recetari: aperitius, plats principals i postres. Metàfora culinària per fer amable i accionable el ritual. • 4 “ingredients” transversals: intenció, paraula, emoció i acció. Mètode: mindfulness + objecte simbòlic • Base metodològica en mindfulness (atenció plena) aplicada al ritual. • Diferencial clau: ús d’un objecte simbòlic per ancorar el sentit i facilitar la creativitat i la presència. Tipus de rituals • Micro-rituals (5’): per ansietat puntual, enfocament/intenció, autoestima, creativitat o tranquil·litat mental (fets a qualsevol lloc: metro, carrer, autobús…). • Rituals-cerimònia (20–30’ o més): intencionalitat, preparació d’espai, compartits o íntims (p. ex. duel, despedida, canvis de cicle). Idea-força • Recuperar el sentit simbòlic del quotidià en una cultura que sovint el banalitza. El ritual posa mirada i temps al devenir, com en la cerimònia del te o el codi del bushidō: el camí és part del resultat. Idees destacades • Ritual = estructura i significat per sostenir processos vitals i creatius. • El multilingüisme i la capa sonora de Drive My Car són part del seu ritual estètic: doblar-la dilueix el seu cor. • Un receptari de rituals fa practicable el simbòlic: de la intenció a l’acció, passant per la paraula i l’emoció. • El cotxe (espai íntim en moviment) com a metàfora del trànsit vital i del ritual de cura. Frases per emmarcar "La cura passa per l’art, per la creativitat. Passa pel ritual." "El que sembra un pensament, cull una acció… i el que sembra un caràcter, cull un destí."

Veus Parròquia del 2/3/2022 — Ucraïna i la Pau: crida d’Aturem la Guerra, solidaritat a Sant Just, refugiats i indústria armamentística - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 2/3/2022 — Ucraïna i la Pau: crida d’Aturem la Guerra, solidaritat a Sant Just, refugiats i indústria armamentística

Resum general Programa especial amb el grup Justícia i Pau (Jesús Castro i Dolors Cardona) sobre la guerra d’Ucraïna, les respostes ciutadanes i eclesials a Catalunya, la solidaritat local a Sant Just Desvern, i reflexions de fons sobre la pau, els refugiats, la indústria armamentística i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). "Les vostres guerres i les nostres morts" — Comunicat d’Aturem la Guerra "Ens toca tornar a dir no a la guerra" Punts clau: Crida explícita a la pau i a la mobilització: adhesió a la plataforma Aturem la Guerra i actes de pregària interreligiosa. Solidaritat local coordinada: Ajuntament de Sant Just i entitats preparen ajudes (recollida d’aliments i medicaments, informació a la ciutadania). Visió global de la pau: altres conflictes (Iraq, Iran, Síria), guerres a l’Àfrica i refugiats climàtics al Sahel. Crítica a la indústria armamentística i al desequilibri entre despesa militar i necessitats socials. Debat a Espanya sobre l’enviament d’armes a Ucraïna i discrepàncies polítiques internes. Esperança i referents: Arcadi Oliveres, Gandhi, Martin Luther King, Desmond Tutu; crida a ser constructors de la pau. Protestes a Rússia malgrat la censura i el risc de presó. ODS i dret a l’alimentació: el planeta té recursos, el repte és la distribució. Temes principals Ucraïna i la crida a la pau: mobilitzacions i pregàries interreligioses a Barcelona. Sant Just en acció: coordinació municipal, convocatòries, xarxa d’ajuda i experiència prèvia en crisis (Bòsnia, Kosovo). Refugiats i acollida: denúncia de refugiats de primera i de segona; atenció als infants i hospitals. Armes i economia de guerra: benefici dels fabricants d’armament; debat sobre l’enviament d’armes i la despesa militar a Espanya. Esperança i responsabilitat: referents pacifistes, ODS, i compromís personal i col·lectiu. Accions i convocatòries • Plataforma Aturem la Guerra: acte de suport al poble d’Ucraïna (avui, 18:30) amb moltes entitats adherides. • Pregàries: avui (11:00–14:00) a l’Església de Sant Pau; demà (19:00) a Santa Maria del Mar (pregària interreligiosa: catòlica, protestant, ortodoxa). • Sant Just Desvern: minut de silenci a la Plaça de la Vila; seguiment de convocatòries per canals municipals; trobada a les 20:00 per organitzar ajudes (aliments, medicaments). Reflexions clau Pau en clau global • La guerra d’Ucraïna té impacte europeu i mundial. • Persistència de conflictes a Iraq, Iran, Síria i Àfrica, amb desplaçaments massius. • Refugiats climàtics al Sahel per sequera i manca d’aliments. Refugiats i acollida • Europa reacciona bé amb Ucraïna, però es denuncia un tracte desigual: “refugiats de primera i de segona”. • Prioritat humanitària: infants, nadons i hospitals en zones atacades. Armes, política i economia • Beneficiaris de guerra: fàbriques i comerç d’armament i els seus finançadors. • A Espanya, debat per l’enviament de material ofensiu a Ucraïna i la despesa militar en contrast amb la pobresa interna. Figures i esperança • Arcadi Oliveres: pedagogia de la pau i missatge de “construir la pau” des de cada persona i comunitat. • Gandhi, Martin Luther King i Desmond Tutu: referents de no-violència i dignitat. Rússia: protestes i censura • Valentia de manifestants russos contra la guerra, amb risc real de presó. • Censura i manipulació informativa; repressió de l’oposició. ODS i responsabilitat personal • El món té recursos per erradicar la fam; el problema és la distribució i l’egoisme. • Compromís amb els ODS i la convivència: escoltar, donar-se, cooperar i guanyar espais de pau.

Just Blues del 1/3/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 1/3/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 1/3/2022 — A quemarropa (Point Blank) de John Boorman: somni, Jung i cicle artúric; i a cartellera: Licorice Pizza, Les il·lusions perdudes i Tros - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 1/3/2022 — A quemarropa (Point Blank) de John Boorman: somni, Jung i cicle artúric; i a cartellera: Licorice Pizza, Les il·lusions perdudes i Tros

Pel·lícula de la setmana: A quemarropa (Point Blank, 1967) Tesi central del programa Lectura principal: la pel·lícula s’interpreta com un gran somni/agonia final de Walker (Lee Marvin) després de ser tirotejat a Alcatraz; el film esdevé un noir metafísic i oníric sobre la venjança, la traïció i el desig. Walker com a fantasma/autòmat: actua amb fredor extrema, gairebé sense emoció ni diàleg; és imperterrit i indestructible, cosa que reforça la hipòtesi espectral. Ambigüitat autoral: John Boorman juga a dues bandes. En públic havia dit: > "What you see is what you get" però en xerrades acadèmiques admet que el film és un somni dins el cap d’un moribund. Escenes i detalls que apunten al somni Diàlegs clau: "Allò cert és que has mort a Alcatraz" (dita per Chris/Angie Dickinson a Walker) "La comèdia s’ha acabat" (consciència interna que talla la fantasia) Escena del llit buit: Walker descarrega cinc trets al llit amb llençol blanc: buit, forats al drap, idea de "point blanc" com a "punt buit". Coreografia del billar: girs successius on les identitats es barregen (Chris → Lynn → Mal Reese → Walker): visualització del flux mental cíclic. Nom i memòria: Walker no recorda cognoms bàsics (ni el de Chris ni el seu), incoherència pròpia d’un somni. El gat sobre el llit blanc: porta d’habitació, llit impecable amb un gat blanc que miola i marxa; tall a sala buida: trencament de la continuïtat temps-espai. Flashbacks cíclics: el muntatge intercala records en espiral, rimes visuals i accions paral·leles que retornen com en un somni. Estètica i posada en escena Minimalisme i geometria freda: enquadraments simètrics, espais angulosos i arquitectura impersonal; el diàleg es redueix a l’"imprescindible". Vestuari com a cuirassa: vestits impecables que operen com armadures; fredor emocional i visual. Disseny sonor: trepitj amplificat de Lee Marvin com a motiu inquietant que anuncia presència/obsessió. Final críptic i interpretacions Walker no baixa a recollir els diners; Fairfax manipula des de l’ombra amb un franctirador. Últim pla en panoràmica que puja i gira fins a mostrar Alcatraz, tancant el cercle amb el pla inicial: Interpretació 1: Walker no pot baixar perquè ja és mort (círcle oníric complet). Interpretació 2: el grau s’ha assolit (venjança/itinerari iniciàtic) i els diners ja no importen. Mite artúric i Jung Boorman, admirador de Jung i del cicle artúric, infon una lectura mítica: Triangle Walker–Lynn–Mal Reese com a Artur–Ginebra–Lancelot. El viatge iniciàtic per reconnectar amb l’inconscient col·lectiu: el somni com a trànsit cap a la saviesa o l’anihilació. El "rèptil" (passió/mal) que pertorba l’ordre; eco de la serp bíblica i del caos que reclama retorn a Camelot. Context, influències i producció Lee Marvin (trauma de guerra al Pacífic, culpabilitat del supervivent) aporta duresa i deshumanització funcional al personatge. Final Cut insòlit: Marvin dona a Boorman control de muntatge final en el seu 2n llarg (1967), fet molt poc habitual a Hollywood. Afinitats i deixanties: Soderbergh (admirador confés) i ecos estètics que arriben a Tarantino. Conclusió A quemarropa és un noir elevat a categoria metafísica: un estat mental sobre la venjança i la identitat, concebut amb forma austerament moderna i una ambivalència que el manté vigent. Cartellera i comentaris Licorice Pizza (Paul Thomas Anderson) Virtuts: recreació 70s (35mm, lents d’època), banda sonora evocadora; episodis brillants (Bradley Cooper com a John Peters). Però... Excés d’endogàmia cultural (referències molt USA/hollywoodianes). Narració a salts sense ponts (situacions "pim pam" sense explicar-se). Romance feble i to dispers. Valoració global: correcta però no excel·lent. Les il·lusions perdudes (Xavier Giannoli, Balzac) Molt recomanable: gran recreació històrica, interpretacions sòlides i diagnòstic demolidor del periodisme i la corruptibilitat pública. Adapta tres parts de la Comèdia Humana; cinema amb gruix intel·lectual i artístic. Tros (Pau Calpe Rufat) Tríler rural a les Garrigues (camp de Lleida), amb Pep Cruz i Roger Casamajor. Herències, rancor i violència soterrada en un poble petit: opera prima digna amb possible reconeixement als Gaudí.

← Torna a tots els podcasts