
Music Club Selecció Migdia del 31/3/2021
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona musica, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Resum executiu Episodi que contrasta la mítica de l’heroi amb la heroïcitat anònima del present. Des d’un editorial que reivindica els sanitaris i qüestiona la necessitat d’herois, passem a un debat sobre lideratges i referents, per aterrar en dues mirades culturals complementàries: Còmics: The Boys, una sàtira ferotge del superheroi com a celebritat corporativa i abusos de poder. Cinema: Nomadland, la poètica de les vides en trànsit i la dignitat de l’“Amèrica oblidada”. "Realment necessitem un heroi?" — Pregunta clau que travessa tot l’episodi. Editorial: l’èpica anònima vs el mite de l’heroi Idees clau • Sanitaris com a herois anònims: treball a l’ombra, lluny de fama i mites clàssics (Teseu, Perseu, Hèrcules) i pop (Luke Skywalker, Wonder Woman). • Crítica a la iconografia paternalista i als estereotips; reivindicació de l’èpica real i quotidiana. • De Campbell al present: l’heroi té “mil cares”, però el nostre temps desmitifica i rebutja l’etiqueta d’heroi. • Pregunta de fons: necessitem herois o referents i comunitats? "Salvar vides és la seva feina... No fa falta capa ni malles" — rebuig de l’epopeia artificiosa. Debat obert: necessitem herois? Liders, símbols i “herois a l’ombra” • Dues funcions de l’heroi: - com a assumpció de responsabilitat (mentre la resta descansa), - com a líder que inspira un col·lectiu. • Referents històrics i religiosos (Jesús i els apòstols, inclòs Judas) i metàfora pasqual per parlar de messianismes culturals. • Reivindicació dels “herois en la foscor”: persones i equips que fan possible els projectes, lluny del cartell i la portada. • To distès amb crides a projectes propis (rodatges i curtmetratges), i recordatori de xarxes d’Empanada Cultural. Còmics — The Boys: antiherois, sàtira i poder De què va • The Boys (còmic de Garth Ennis i Darick Robertson) i la seva sèrie a Amazon: una sàtira ultraviolenta on els “súpers” són celebrity corporativa (Vought) que abusa del poder i viu d’espectacle, màrqueting i religió. • Els The Boys (Butcher, Hughie, Mother’s Milk, Frenchie, la Fembra/Kimiko) actuen com a contrapoder: intimidació, xantatge i força bruta per “controlar” els súpers. Còmic vs sèrie • Còmic: més obscè, gamberro i d’humor negre; The Boys s’hi inoculen el Compost V per tenir poders. • Sèrie: més dramatitzada, manté el to corrosiu, però reinterpreta arcs i personatges (p. ex. Stormfront com a dona i influencer; Homelander/Patriota portat amb una interpretació demencial i brillant). Temes i dards • “I si els superherois existissin de debò?” → Abús de poder sistèmic, dany col·lateral, política i negocis. • Satira geopolítica: al còmic, l’intent de “salvar” un avió s’enganxa amb l’11S i l’ús de la tragèdia en clau d’agenda. • Metacrítica del gènere: de Watchmen a Deadpool, però amb la perillositat portada al límit. Moments i detalls • Origen editorial: de WildStorm/DC a Dynamite per guanyar llibertat creativa (el to era “massa” per DC). • L’arc de Herogasm (orgia de súpers i excés) podria arribar a la T3 de la sèrie. "Calen els superherois? O calen antiherois que desmuntin el mite?" Cinema — Nomadland: heroïcitats quotidianes en ruta Premi, autoria i context • Direcció de Chloé Zhao; protagonisme de Frances McDormand i David Strathairn; aparició de Bob Wells (nòmada real). • Consagració festivalera: Lleó d’Or (Venècia) i Premi del Públic (Toronto), Globus d’Or i favorita als Oscars. Sinopsi i temes • Fern (McDormand), vídua i sense casa després del col·lapse d’un poble miner post-2008, emprèn un viatge nòmada en furgoneta. • Distinció clau: homeless vs houseless → té llar, però no casa. • Temes: dol i acceptació, dignitat en la precarietat, comunitat en la soledat compartida, crítica subtil al capitalisme i a la societat que “dóna l’esquena als seus majors”. "See you down the road" — lema vital que condensa el sentit de comunitat en el trànsit. Estil i influències • Docuficció poètica: rodatge de carretera, personatges reals barrejats amb actors, càmera propera, llum natural i posada en escena minimalista. • Foto de Joshua James Richards amb ARRI Alexa Mini: mobilitat, proximitat emocional, textura natural. • Ecos de western (frontera moral), Beat generation (Kerouac), Wenders i Terrence Malick; música amb Ludovico Einaudi entre la contenció i l’emoció. Lectura social • Visibilitza l’Amèrica oblidada i les vides invisibles: la precarietat no anul·la la dignitat ni la llibertat escollida. • El film suggereix més que no pas mostra; evita el melodrama i confia en l’espectador. Tancament • Recordatori de xarxes i plataformes (YouTube, Spotify). • Queda “fora d’hora” una secció anunciada sobre Kratos (God of War), que s’apunta per a properes entregues. Idees força • Desmitificar l’heroi no és renunciar als referents: és passar del messianisme individual a la responsabilitat col·lectiva i a la heroïcitat quotidiana. • The Boys i Nomadland són dos miralls: - un mostra la façana corrupta del mite (superherois-corporació), - l’altre, la veritat callada de vides que sostenen el món sense focus.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
