
M de Música del 23/3/2021
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Bona musica, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Fil conductor de l’episodi: la “corrupció” com a idea "És realment dolenta, tota corrupció?" • Punt de partida irònic: el tràiler de Ténet estrenat a Fortnite i la idea de veure-la en un format “corromput” com una Game Boy Advance (132×128 px a 6 fps). • Tesi de fons: la corrupció com a alteració de la substància pot ser destructiva, però també pot revelar falses majestats (l’emperador despullat) i forçar una mirada crítica. Cinema: La Gomera (2019), de Corneliu Porumboiu De què va i per què destaca • Thriller/neo-noir amb ànima de comèdia i sàtira: un policia corrupte de Bucarest, Christy, viatja a La Gomera per aprendre el silbo gomero i coordinar, sense ser interceptat, l’alliberament d’un cap mafiós. • Pel·li multilingüe i meta-lingüística: rumà, castellà, anglès i el propi silbo gomero es barregen per jugar amb el codi, la vigilància i la desinformació. • Estructura i to: muntatge deliberadament desordenat, ritme mesurat (≈90’), deconstrucció dels arquetips del noir (femme fatale, policia corrupte, diners com a obsessió) amb humor negre. Línia autoral i referències • Porumboiu continua la seva obsessió pel llenguatge (com a 12:08 a l’est de Bucarest i Police, Adjective) i la reescriptura de gèneres. • Canvi de pell formal: abandona l’estètica més “documental” per una posada en escena més ambiciosa, sense perdre la veu personal. • Premis i recepció: a competició a Cannes i premi al Millor Guió a Sevilla. • Apunts extra: aparició d’Agustí Villaronga com a cap mafiós; guiños cinèfils (de Psicosis a westerns) en clau còmica. Art: Damien Hirst i la corrupció de la matèria (i del mercat) Obra central i ambivalències • For the Love of God (2007): calavera de platí amb 8.601 diamants. Entre el memento mori i la celebració opulenta del consum. • Operació de mercat: venuda per un “consorci” (amb el propi Hirst dins) per uns 58M€ en vigílies de la crisi del 2008 —especulació, valor i aura en fricció. Young British Artists i “matèria corruptible” • In and Out of Love i la sèrie Natural History: animals en formol, putrefacció i pas del temps convertits en dispositiu estètic. • The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living (el tauró en formol) i Saint Sebastian, Exquisite Pain: iconografia sagrada, morbositat i postmodernitat que profana cànons. • Tensions ètiques/estètiques: crítica del capital i alhora participació del mateix circuit milionari; art que es transforma (i es degrada) dins el museu. Còmic: Primavera para Madrid — l’entramat de la corrupció espanyola Format i to • Edició “daurada” (portada i interiors): icona material de l’opulència; estil gràfic entre la caricatura i el reportatge. • Relat periodístic: “House of Cards” a l’espanyola, amb noms velats (el “Fede” per al pequeño Nicolás), però cares i trames reconeixibles (Corona, PP, Gürtel, constructores...). Temes clau • Ascens social a cop de contactes: desayunos informativos, nepotisme, portes giratòries i “plana major” del poder madrileny. • Motiu recurrent: “a cada personatge li arriba la primavera” —moment de mutació on la corrupció floreix… però l’hivern també acaba arribant. • Llenguatge i propaganda: de “comunismo o libertad” a l’elasticitat semàntica que ho desfigura tot; la política perverteix el llenguatge. Tancament: un sol fil, tres llenguatges • El programa cus cinema, art i còmic a través d’un mateix nervi: el llenguatge com a codi que es corromp, manipula i també desenmascara. • De l’argot xiulat del silbo a l’ostentació diamantinada i als eslògans polítics: tres proves de com la forma (i el format) mai és innocent —pot fer visible el que el poder vol mantenir invisible.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...