Altres

17 de des. del 2025

30'

Veus Parròquia del 17/12/2025 — Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques

Context i presentació del programa Paraula Viscuda és un espai de reflexió religiosa emès a Ràdio Desvern dins l’àmbit parroquial de Sant Just Desvern. En aquest episodi, conduït per Montserrat Giro Selma amb la participació de Dolors Cardona Pera, es continua el cicle dedicat a 20 dones de l’Antic Testament, centrant-se avui en la figura de Rebeca. Les locutores parteixen de la seva experiència en grups de dones de l’Església (col·lectiu Dones en l’Església, Sembra Veu i grup Nostra Dona de la parròquia) i situen la reflexió en clau de lectura bíblica amb sensibilitat feminista. Marc bíblic: Gènesi, patriarcat i matriarcat Què és el Gènesi? • El Gènesi és presentat com un llibre del Pentateuc que parla dels orígens: la prehistòria de la humanitat i el naixement del poble d’Israel. • Es distingeixen dues grans parts: • Una primera secció més mítica/simbòlica (creació d’Adán i Eva, Caín i Abel, el diluvi de Noè…), en paral·lel a altres relats d’altres pobles antics. • Una segona part, que és la que interessa al programa, dedicada a l’origen del poble escollit i als patriarques i matriarques (Abram, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, etc.). Patriarcat i matriarcats bíblics • El context és patriarcal: fa uns 4.000 anys, «és la veu de l’home» la que compta socialment i jurídicament. • Tot i això, les ponents remarquen que les dones sempre hi són presents en la història de la humanitat i de la fe: • De manera activa, agosarada, desinteressada i de servei. • Amb tasques de responsabilitat en el desenvolupament del missatge de Déu. • Es diferencia entre: • Patriarcat: estructura on el poder formal recau en els homes. • Matriarques: dones com Sara, Rebeca, Raquel i Lia, que tenen un paper decisiu en la descendència del pacte diví. • S’assenyala que ja hi havia antics cultes matriarcals religiosos abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, on es venerava la figura de la mare o deessa. En aquest marc, les figures femenines bíbliques –tot i viure en patriarcat– demostren una gran força i influència. Recordatori de Sara i Agar com a precedents Sara, mare del poble • Sara queda com la mare del poble d’Israel, la que vincula les promeses de Déu a Abram i infanta el fill que encetarà una descendència nombrosa. • El programa subratlla que: • Sara no és només origen de la història d’Israel, sinó origen també de la història dels creients cristians. • Els qui creuen en Jesús –fill d’Israel– reconeixen en Sara una mare en la fe, i volen tenir el seu mateix esperit obert i confiat al camí de Déu. Agar, mirada feminista • Des d’una lectura feminista, Agar és destacada com l’única dona que rep directament paraules del missatger del Senyor sobre la descendència. • Agar es converteix en una mena de teòloga: • Pren consciència del que ha succeït. • Dóna nom a Déu («el Déu que veu»), a partir de la seva experiència amb l’àngel. • Utilitza la seva capacitat de lectura espiritual del que ha viscut. • Amb Sara i Agar ben situades, el relat bíblic del Gènesi introdueix Rebeca. Qui és Rebeca dins el Gènesi? Identitat i lloc en la genealogia • Rebeca és presentada com un personatge clau de l’Antic Testament, tot i que sovint ha quedat poc visibilitzada. • El Gènesi la descriu així: • Filla d’Abetuel i germana de Laban, del mateix clan familiar que Abram havia deixat en escoltar la crida de Déu. • Esdevé esposa d’Isaac, fill d’Abram. • És mare d’Esaú i Jacob, els dos bessons que marcaran dues nacions. • A la història bíblica, Rebeca queda emmarcada entre dues grans figures: • D’una banda, Abram i Sara, iniciadors de l’aliança. • De l’altra, el seu propi fill Jacob, pare de les tribus d’Israel. • Per això, sovint és vista només com un esglaó en la cadena que porta al naixement del poble escollit. El programa reivindica que, tot i això, la seva acció és decisiva. El relat de Rebeca: crida, decisió i matrimoni L’encàrrec d’Abram i el viatge del servent • Quan Abram s’adona que envelleix, vol garantir la continuïtat del clan escollit per Déu. • Manda el seu servent de màxima confiança perquè torni al seu antic clan i busqui esposa per a Isaac: • No vol que el seu fill es casi amb dones d’altres pobles. • Vol mantenir el llinatge vinculat a la promesa de Déu dins el mateix clan. • El servent emprèn el viatge amb camells i arriba a una zona amb un pou, un lloc de trobada molt simbòlic: • El tema de l’aigua i el pou apareix sovint a la Bíblia com a espai de vida, convivència i trobada (Agar, la samaritana, etc.). La trobada al pou i la veu de Rebeca • Rebeca hi apareix com una noia jove, valenta, espavilada i bonica que ha anat a buscar aigua. • El servent queda impressionat pel seu tarannà actiu i decidit i li demana que el presenti a la seva família. • Un fragment clau del Gènesi remarca el dret de paraula de Rebeca: «Cridem la noia i demanem el seu parer». • Li pregunten si vol marxar amb aquell home, missatger d’Abram. Podia quedar-se uns dies a casa, però ella respon de seguida que sí. Això mostra la seva llibertat interior i capacitat de decisió sobre un punt que li canviarà la vida. Benedicció familiar i acollida per part d’Isaac • La família la beneeix amb unes paraules solemnes: «Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades». • En arribar a Canaan, Isaac la instal·la a la tenda on havia viscut Sara i la pren per esposa: • Col·locar-la a la tenda de Sara és un gest simbòlic d’una gran força. • Mostra que Rebeca hereta el lloc d’honor de Sara i és acollida com a nova matriarca estimada pel poble. • Després de la mort d’Abram, Isaac i Rebeca passen a conduir el camí del poble dins l’aliança amb Déu. Rebeca mare de bessons: Esaú i Jacob L’oracle sobre els dos pobles • Rebeca queda embarassada de bessons, cosa que el Gènesi carrega de fort simbolisme. • El text bíblic recull l’oracle del Senyor sobre el seu ventre: «Hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre i el més gran servirà el més petit». • Això anticipa que Esaú, el primogènit, acabarà servint Jacob, el petit, trencant l’ordre habitual del patriarcat. El naixement i la primogenitura • El relat subratlla el significat teològic del naixement: • El primer en sortir és Esaú, descrit com roig i pelut com un mantell. • Tot seguit surt Jacob, agafat al taló d’Esaú, imatge de lluita i rivalitat des del naixement. • L’episodi de la primogenitura venuda per un plat de llenties és presentat com un primer gran moment de conflicte: • Esaú torna exhaust de caçar i demana del guisat de llenties que cuina Jacob. • Jacob, amb intenció calculadora, li diu que només li’n donarà si li ven els drets de primogenitura. • Esaú accepta, menyspreant a la pràctica el seu dret d’hereu. • D’aquí neix l’expressió popular «vendre la primogenitura per un plat de llenties» com a imatge de perdre alguna cosa molt valuosa per una gratificació immediata i irrellevant. Preferències i tensions familiars • El programa remarca la dinàmica afectiva complexa dins la família: • Isaac simpatitza amb Esaú, el més fort, caçador, capaç de portar pràcticament el pes del clan. • Rebeca s’estima més Jacob, sensible, dolç i d’un altre tarannà. • Aquesta preferència materna genera rivalitat i necessitat de protecció per part de Rebeca envers Jacob. El gran gir: la benedicció robada Isaac envelleix i prepara la benedicció • Amb la vellesa, Isaac queda cec i sent que s’acosta la seva hora. Decideix que ha de beneir el seu hereu per transmetre-li la continuïtat del llinatge. • En aquest context, el programa insisteix que cal entendre l’actuació de Rebeca no només com una manipulació sinó com resposta a una crida interior de Déu: • Ella també se sap cridada. • Coneix bé el caràcter dels dos fills i discernirà qui és més adequat per encarar el futur del poble. L’engany dissenyat per Rebeca • Rebeca trama una estratègia perquè la benedicció recaigui en Jacob, en sintonia amb l’oracle que havia rebut: • Sap que Esaú és pelut i que Isaac està cec, de manera que confia en el tacte del pare. • Fa vestir Jacob amb pells suaus (pell de be) per tal que, en tocar-lo, Isaac cregui que és Esaú. • Isaac, enganyat pel tacte i l’olor, beneirà Jacob com a primogènit, tot i que oficialment ho hauria d’haver estat Esaú: • Un cop feta la benedicció, no es pot desfer, i aquest gest consagra Jacob com a hereu del projecte de Déu per al poble. Conseqüències: ruptura i exili de Jacob • Quan Esaú descobreix l’engany, se sent traït profundament. A partir d’aquí s’enceta una cadena de ressentiments i enganys. • Davant el perill, Isaac envia Jacob lluny i s’obre una nova etapa del relat bíblic: • Jacob marxa a la terra d’origen del clan d’Abram. • Allà es trobarà amb Lia i Raquel, dones que seran també protagonistes del Gènesi. • El programa destaca l’astúcia de Rebeca, però a la vegada la interpreta com a dona forta que discerneix el camí de l’aliança, confiant que Jacob és el més idoni per continuar el projecte de Déu. La visió teològica i de fe: llinatge i fidelitat Configurant el llinatge d’Israel • La història de Rebeca s’emmarca en un temps en què la humanitat cerca el seu Déu o els seus déus. Hi ha diversos cultes i deesses, però el poble d’Israel manté una línia de fidelitat a un Déu únic. • Mitjançant decisions com les de Rebeca, el poble va teixint el seu camí de fe: • Es procura que l’hereu (Jacob) busqui esposa dins el clan d’Abram. • Es vol evitar matrimonis amb dones hitites, com havia fet Esaú, que haurien diluit o desviat el projecte religiós del clan. • El teixit del llinatge es fa així pas a pas, amb una barreja de lliure decisió humana, enganys, preferències i, alhora, providència divina. Envelliment i final de Rebeca • Amb el temps, Rebeca també es fa gran. El programa remarca el seu final en clau simbòlica: • És enterrada a la cova de Macpela, juntament amb Abram, Sara i Isaac. • Aquest lloc és vist com una penyora de les promeses de Déu sobre la terra que donarà al seu poble. • Així es tanca la trajectòria de Rebeca com a dona forta i decidida, que fa gairebé 4.000 anys va obrir-se pas en un món dur i difícil, mentre Déu anava mostrant a poc a poc el seu rostre enmig de la història. Tancament: connexió amb el Nadal i la migració Advent i naixement de Jesús • En la part final, les locutores connecten el relat bíblic antic amb el temps litúrgic present: • Són al tercer diumenge d’Advent, a les portes de Nadal. • Nadal és presentat com el naixement de l’infant Jesús, el Fill que Déu dona a la humanitat. • Es destaca la humilitat i vulnerabilitat d’aquest naixement: • Neix en una cova, fora de casa, en context de precarietat. • Els pares de Jesús han d’emigrar, de manera que la migració apareix ja unida des del principi a la seva vida. Actualització del missatge • Les ponents subratllen que la vida dels pobles està marcada per moviments, desplaçaments i migracions, i hi veuen una resonància actual del relat bíblic. • El programa es tanca amb un agraïment a l’audiència i al tècnic Carles, i amb una salutació final: • «Bon Nadal, Bon i Sant Nadal», tot desitjant continuar el camí de fe l’any vinent. Nota sobre el fragment final • A partir aproximadament del segon 1492, la gravació canvia bruscament a un tall d’un altre programa esportiu radiofònic (no relacionat amb Paraula Viscuda), amb tertúlia sobre: • El discurs del president del Barça, Joan Laporta, i el retorn de «l’alegria al barcelonisme». • Qüestions econòmiques del club i campanya electoral implícita. • Modificacions del reglament del fair play de La Lliga i possibles efectes sobre el Barça. • Aquest fragment no forma part del programa religiós inicial, sinó que és un enganxament tècnic d’emissió d’un altre espai.

Smooth Jazz Club del 22/12/2025

Beats del 19/12/2025

Just Sardanes del 19/12/2025

Vet Aquí Que... del 19/12/2025

Smooth Jazz Club del 19/12/2025

Frankie Manning Radio Show del 18/12/2025

Xoc d'Estics del 18/12/2025

Smooth Jazz Club del 18/12/2025

Fabricants de Cançons del 17/12/2025

Cara B del 17/12/2025

SmoothJazz Nit del 17/12/2025

Veus Parròquia del 17/12/2025 — Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques