Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 10/12/2025 — Advent, Puríssima i plantes del Nadal - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 10/12/2025 — Advent, Puríssima i plantes del Nadal

Introducció i ambient de Nadal El programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern s’endinsa en l’ambient previ de Nadal: carrers il·luminats, aparadors plens i l’arribada de tradicions que marquen l’Advent. La locutora combina records personals, història religiosa i costums populars per explicar com vivim i hem viscut aquest temps a Sant Just i a Catalunya. L’Advent i els calendaris Calendaris d’Advent: de la fe al consum • Record d’antics calendaris d’Advent de paper, procedents d’Alemanya, amb 24 finestretes i dibuixos religiosos (espelmes, estrelles, el Naixement, el Nen Jesús). • Ús escolar: la senyoreta Cinteta obria cada dia una finestreta al parvulari, creant expectativa entre els infants. • A casa, el mateix calendari es reutilitzava diversos anys, tancant i tornant a obrir les finestretes. • Evolució moderna: aparició dels calendaris amb xocolata i, avui, una proliferació gairebé il·limitada: de cervesa, perfums, formatges, dolços, embotits… fins i tot per mascotes. "Ara, últimament, se’n fan de cerveses, de perfums, de formatges, de dolços tradicionals catalans, d’embotits. Hi ha calendaris d’Advent de tot i per tothom." Què és l’Advent? • Advent és el primer període de l’any litúrgic cristià, que no comença l’1 de gener, sinó quatre setmanes abans de Nadal. • Durada: de 22 a 28 dies, incloent sempre quatre diumenges immediatament previs al 24 de desembre. • És un temps de preparació espiritual per al Nadal i, alhora, de renovació de l’esperança en la segona vinguda de Jesucrist. • Característiques espirituals: - Pregària i reflexió - Penediment i perdó - Alegria per l’arribada del Salvador • Diferències confessionals: - Església catòlica i altres confessions cristianes: dejunis i abstinències en desús. - Església ortodoxa: Advent de 40 dies exactes, del 28 de novembre al 6 de gener, amb abstinències estrictes i, en alguns casos, dejuni. • Etimologia: adventus (llatí) vol dir vinguda/arribada, i marca formalment l’inici de l’any litúrgic. Símbols d’Advent: corona i espelmes La corona d’Advent • No és una tradició mediterrània, però fa anys que s’ha incorporat a esglésies i llars. • Estructura: - Corona de branques de pi o d’avet - Quatre espelmes, que s’encenen progressivament • Colors de les espelmes: - Blanques o vermelles - O bé seguint els colors litúrgics: blanc, vermell, verd i morat. • Ritme: cada diumenge d’Advent s’encén una espelma; el quart diumenge totes quatre estan enceses. • Significat simbòlic de les quatre espelmes: - Amor - Pau - Tolerància - Fe Origen i significat de la corona • Arrelada en una tradició pagana europea: encendre foc i espelmes a l’hivern per “cridar el sol”, demanant el seu retorn amb llum i escalfor. • Els primers missioners cristians aprofiten aquesta tradició i la reinterpreten per ensenyar la fe catòlica. • Popularització: - A Alemanya, sobretot després de la Primera Guerra Mundial. - Progressiva expansió a altres països europeus. • Costums a Alemanya: - El primer diumenge d’Advent, algunes famílies porten la corona a l’església perquè el mossèn la beneeixi. - Cada diumenge, la família es reuneix per encendre l’espelma corresponent. • Forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, i representa l’amor etern de Déu, que no s’acaba mai. • Decoracions addicionals: - Pomes vermelles que evoquen els fruits del jardí de l’Edèn, relacionats amb el pecat d’Adam i Eva i la promesa de la vinguda del Senyor. La corona d’Advent i l’arbre de Nadal són tradicions vingudes de fora, però fan molt bonic i ens preparen per la festa del Nadal. La Festa de la Puríssima a Sant Just Significat litúrgic • La Puríssima o Immaculada Concepció de Maria se celebra el 8 de desembre. • Commemora que Maria va néixer sense pecat original, és a dir, pura, immaculada. • Divergències històriques sobre aquesta doctrina es resolen el 1854, quan el papa Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Concepció. • A Espanya ja se celebrava com a festa especial des de 1644, arran d’una intervenció atribuïda a Maria en una batalla a Flandes. • El 1908 passa a ser festa de precepte per a tot el món catòlic. Festa de les noies i costums locals • La Puríssima era coneguda també com la “Festa de les Noies”: - La celebraven sobretot adolescents i noies solteres. - Ha quedat actualment diluïda dins del pont de la Constitució. • Costum de “estrenar roba”: - Era el dia en què les noies estrenaven abric o vestit nou, que portarien tot l’hivern. Celebracions parroquials segons mossèn Antonino • Gràcies als fulls dominicals conservats a la rectoria (1916–1936) sabem com es vivia la festa a la parròquia de Sant Just. • Estructura de la jornada de la Puríssima: - 8:00 h: Missa amb comunió general, cants de motets i sermó. - Predicador convidat de fora la parròquia, que predicava a les dues misses, confessava la vigília i feia el sermó de la tarda. - Vigília: confessar-se ja el dia abans per evitar cues i poder confessar bé tothom. - 10:00 h: Ofici solemne cantat pel cor parroquial (dues seccions) i intervenció del predicador. - Tarda (15:30 h aprox.): • Res del rosari • Trissagi de Maria cantat per les noies del cor parroquial • Cant de la Salve • Besamans a la imatge de la Immaculada. Les Filles de Maria • Existia a la parròquia l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, entitat femenina molt estesa a Catalunya. • Origen: sorgida entre 1870 i 1880 de la Congregació Mariana dels jesuïtes, com a associació pia de jurisdicció episcopal. • Membres: - Hi entraven les noies després de la primera comunió. - Ho deixaven en casar-se, passant a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. • Distintiu: - Una medalleta d’alumini amb cinta blau cel penjada al coll durant les misses. • Paper en la festa de la Puríssima: - Cantar motets - Ornamentar l’altar de la Puríssima - Recollir diners - Apuntar, després de la missa solemne, les noies que volien entrar a la confraria. • Testimoni personal de la locutora: ella va ser d’“una de les últimes generacions” de Filles de Maria; la seva germana ja no. Projectes i devoció: altar, mantell i imatge • El 1928, mossèn Antonino escriu que les Filles de Maria han recollit diners per comprar un ric parament d’altar per a la festa. • El frontal d’altar es va estrenar solemnement el 1929. • Antigament, la Puríssima tenia altar propi a l’església de Sant Just Desvern, situat a la capella més propera al presbiteri (cantó Epístola), on avui hi ha la pica baptismal. • La locutora explica un record familiar: la seva àvia, quan era petita a l’escola de monges del carrer de la Sala, va ajudar a brodar el mantell de la Puríssima: - El mantell, preciós, s’estenia sobre cavallets de fusta. - Totes les nenes hi brodaven; l’àvia, de les més petites, feia floretes als cantons. • Fotografia històrica: - La imatge de la Puríssima amb el mantell brodat es pot veure a la miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs núm. 10, en una foto de principis del segle XX de “Pampra Brull” amb les nenes que l’havien brodat. • Trista pèrdua: el mantell i probablement la imatge que el portava van desaparèixer a l’incendi revolucionari de 1936, com tants altres elements del temple. La imatge actual de la Puríssima • Avui la imatge de la Puríssima, que abans tenia el seu altar propi, es troba a la capella del Santíssim. • És descrita com la imatge més bonica i de més qualitat de l’església: - Talla de fusta d’estil barroc - Ben proporcionada i de bona factura artística. • Origen: donada generosament el juny de 1939 per la família Gatch i col·locada al seu altar per la festa de la Puríssima del mateix any. Fira de Santa Llúcia i plantes de Nadal Dels mercats de centre Europa a la Fira de Barcelona • Referència als mercats de Nadal d’Alemanya, Àustria i el nord de França, molt visitats actualment. • En els anys 70, el referent local era la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, coneguda popularment com la “Fira de Nadal”. • Abans, als pobles i ciutats petites no hi havia fires de Nadal; tothom sabia que la Fira de Santa Llúcia era “la de Barcelona”. El “bosc” a la ciutat • Als anys 70, hi havia moltes parades de plantes i elements vegetals per a la decoració nadalenca. • Avui n’hi ha moltes menys per raons ecològiques: - Collserola és parc natural: no s’hi pot anar a collir lliurement - Si tothom anés a buscar plantes per ornamentar, s’arrasaria el bosc. • Record olfactiu: quan la locutora era petita, molt abans d’arribar a la fira (portaferrissa, Portal de l’Àngel) ja sentia “perfum de bosc”, l’olor d’avets i demés plantes. • Diferència de context: - La mare deia que aquelles plantes eren per a la gent de ciutat, sense muntanya a prop. - La família de la locutora anava amb l’avi a Collserola a buscar mata i molsa per al pessebre. • Tradició que es manté: encara avui la família va cap a Corbera a buscar molsa, llentiscle (mata), romaní, arbocer, farigola, perquè a Collserola ja no es pot collir. • Gest emotiu: amb aquests rams de mata i altres plantes fa poms que porta a la tomba de l’avi al cementiri, com a record de les sortides al bosc. Transformació de la fira • Actualment, a la Fira de Santa Llúcia: - Menys parades de planta natural i avets. - Més ornamentació de plàstic, sovint fabricada a la Xina. • Reflexió crítica sobre la “fabricació en sèrie” del Nadal i sobre els treballadors xinesos que potser no saben què és el Nadal però elaboren tota aquesta decoració. Simbologia de les plantes de Nadal Classificació tradicional de la fira • Una tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia organitza els productes en quatre grans sectors: - Figures de pessebre - Verd (elements vegetals) - Artesania - Cimbombes • Dins l’apartat “verd” hi trobem: - Arbres de Nadal - Tions - Rams de vesc - Branques de mata / llentiscle - Arbós - Boix grèvol - Galsaran - Molsa - Suro (per fer el pessebre) La Fira com a “Fira del paisatge” • El periodista Eugeni Xammar (anomenat “Eugeni Chamar” a l’àudio) escriu el 1939 una crònica on defineix la Fira de Santa Llúcia com: "La Fira era, si es pot dir, la Fira del Paisatge. Venia bé per comprar la molsa i el grèvol, el llorer, el vesc o una mica de suro, si feia falta." • Des de fa dècades, certes espècies vegetals són part indispensable de la decoració de Nadal. Per què plantes en ple hivern? • El Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, temps de letargia vegetal per fred i poques hores de llum. • La presència d’arbres, tions, branques i altres elements vegetals a les festes cristianes connecta el cristianisme amb antics cultes a la natura i als boscos propis dels pobles europeus precristians. • Exemples de significat: - Ram de vesc: demanar fertilitat i fortuna quan la llum torna a guanyar terreny molt lentament. - Guarnir la porta o la finestra amb vesc remet a les societats rurals que buscaven salut i prosperitat per família, conreus i bestiar. L’arbre de Nadal L’abet com a símbol • A les setmanes prèvies al Nadal, carrers i places s’ornamenten amb arbres de Nadal, sovint un gran avet en un espai central. • Polèmica actual: es critica tallar arbres madurs per decorar, tot i que: - Alguns s’han de tallar per aclarir el bosc - D’altres provenen de cultius específics per a aquest ús • A les llars, es col·loquen arbres més petits i es decoren amb llums i boles. • L’arbre de Nadal per excel·lència és l’abet, conífera de fulla perenne i verd intens. • Simbolisme: - Resistència al fred (no perd la fulla a l’hivern) - Eternitat (verd permanent) Guarnir l’arbre de Nadal representa el desig d’entroncar el cel amb la terra, portar trossets de natura a casa i continuar una tradició antiga any rere any. El tió de Nadal Arrelament i evolució • El tió és un element típicament català, vinculat al bosc i al foc. • Segons Joan Amades, el tronc que esdevé tió pot ser de diferents espècies: - Al Borda (Bordà): tros de suro - En altres indrets, roure o pi - A Mallorca té altres variants • Al voltant del tió s’hi col·loquen branquetes aromàtiques (farigola, ginebró, romaní…), que després es cremen a la llar de foc per perfumar la casa. Del tronc real al tió “comercial” • Antigament, el tió era un tronc real destinat a la llar de foc, sense cara ni potes. • Els infants buscaven un tronc amb forats perquè, simbòlicament, li fos “més fàcil cagar”. • Es nodria el tió amb pells de mandarina, patata, pa sec… perquè “s’engreixés” fins al dia de Nadal. • El dia de Nadal, el tió “cagava” torrons i neules, no “qualsevol bestiesa” com ara. • Crítica actual: - S’ha banalitzat el costum. - Ara es venen tions amb cara pintada i potes, allunyant-se de l’arrel tradicional. • Precisió lingüística important per a la locutora: No s’ha de dir “caga tió”, sinó “fem cagar el tió”. El vesc: planta de la sort • Els rams de vesc de la sort combinen sovint fulles d’avet amb branquetes i boletes blanques de vesc. • Regalar un ram de vesc vol dir desitjar sort a qui el rep. Característiques botàniques • El vesc és una planta paràsita: - No arrela a terra - Creix enganxada a les branques d’arbres (pomeres, avets, pins…) • No té arrel pròpia; es fixa a la capçada i xucla la saba dels vasos conductors de l’arbre hoste, tot i que les seves fulles fan la fotosíntesi. • El fruit és una baia blanca, de la mida d’un pèsol. Mites i usos simbòlics • Per la seva peculiaritat i possibles valors medicinals, els druides celtes la converteixen en planta sagrada. • Referència cultural: el druida Panoramix (Astèrix i Obèlix) la recull amb una dalla d’or per conservar-ne les propietats. • Més endavant, pobles centroeuropeus la consideren herba de la bona sort: - Es penja a portes i finestres per protegir família, conreus i bestiar. • “Bona sort” en context rural vol dir: - Salut per a la família - Collites abundants - Bestiar sa El grèvol i l’arbocer El grèvol • Boix grèvol o grèvol: - Arbust (ara protegit a Catalunya) que pot arribar fins a 15 metres d’alçada en altres zones. - Fulles dures, perennes, punxants, d’un verd intens. - Habitual als sotaboscos de fagedes. • Atractiu principal: les baies vermelles, molt vistoses a l’hivern. • Les branques que arriben a la Fira de Santa Llúcia sovint provenen de Sòria o Aragó, on la planta no està igualment protegida. • Tradició celta: com el vesc, se li atribueix bona sort i prosperitat. • Funció ecològica: les baies són un recurs alimentari per a animals del bosc en plena hivernada. El cirerer d’arbocer (arbocer / arboç) • Planta típica del bosc mediterrani que pot arribar a mida d’un avet petit. • Particularitat: presenta alhora flors i fruits: - Flors: petites campanetes blanques. - Fruits (arboços): rodons, de la mida d’una cirera, taronja quan són verds i vermells quan són madurs. • Això fa que l’arbre mostri al mateix temps: - Les flors que seran fruits l’any vinent - Els fruits que van ser flors l’any anterior • Serveix també d’aliment per a la fauna del bosc. • Els fruits són comestibles per a humans i se’n pot fer melmelada, encara que aquest ús s’ha anat perdent com a costum. Cloenda • L’episodi tanca amb una evocació sensorial: “oloreta de bosc”, record del moment de fer el pessebre i preparació del Nadal. • La locutora desitja bones festes, admetent que tothom està atrafegat comprant i preparant, però convidant a tornar a escoltar el programa el dissabte següent. • Es reforça així la idea d’un Nadal que combina fe, memòria històrica, tradició popular i natura, tant en la vida parroquial com en la vida quotidiana de les famílies.

Just Blues del 9/12/2025 - episode art
Just Blues
57'

Just Blues del 9/12/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 9/12/2025 — Flores para Antonio i l’art del documental - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 9/12/2025 — Flores para Antonio i l’art del documental

Context i obertura del programa • Programa Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, darrer de la temporada. • Els conductors introdueixen el documental “Flores para Antonio” (Isaqui Lacuesta i Helena Molina), centrat en Antonio Flores i la seva filla Alba Flores. • La introducció sonora del programa és un fragment de la pel·lícula, amb la veu d’Alba Flores. Recomanacions de cinema en cartellera i estrenes Pel·lícules destacades (autoria i prestigi) • “Una batalla tras otra” de Paul Thomas Anderson: molt ben valorada al programa, considerada extraordinària. • “Frankenstein” de Guillermo del Toro. • “Valor sentimental” de Joaquim Trier. • “Bugonia” de Yorgos Lántimos: en la línia habitual del director grec, un dels autors clau actuals. Documentals i cinema d’autor • “Ciudad sin sueño” de Guillermo Galoé: documental sobre el barri marginal de la Cañada Real (Madrid). El defineixen com extraordinari i molt recomanable. • “Papeles” d’Arturo Montenegro: thriller polític-panameny sobre els Papers de Panamà (2016), amb ritme de thriller americà. • “Continental 25” de Radú Jude: vista al festival L’Alternativa, valorada positivament. • “Ariel” de Lois Patiño: s’estrena aviat, molt ben considerada. Títols encara per estrenar • “Father Mother, Sister Brother” de Jim Jarmusch: genera expectatives com a títol important dins la seva filmografia. • “La frontera” de Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. • “Hamnet” de Chloé Zhao: adaptació de la novel·la sobre la vida familiar de Shakespeare. Destaquen: - La novel·la és d’altíssim nivell literari i costa molt de “superar-la”. - El film pot aportar valor per imatge, localitzacions, interpretació i enfoc de personatges. • “Nouvelle Vague” (Nouvelle Vague Bach / títol similar) de Richard Linklater, assenyalada com a molt prometedora. Cinema familiar i altres recomanacions • “Avatar: foc i cendra” de James Cameron: nova entrega de la saga, recomanada per públic general/familiar. • “Wicked”: musical fantàstic recomanat per famílies amb criatures; bona acollida per part de pares i avis. • “Siras” / “Sira(t)” d’Oliver Laxe: molt bona pel·lícula, amb opcions d’arribar a l’Òscar a millor pel·lícula internacional; està entrant en el circuit de Globus d’Or, especialment destacada en so. Recordatori de la Filmoteca de Catalunya • Recomanen consultar la programació de la Filmoteca de Catalunya: - Web: www.filmotecacatalunya.cat. - Xarxes: Instagram i Facebook. • Subratllen que la Filmoteca combina passat, present i tendències actuals del cinema mundial. Introducció a “Flores para Antonio” Punt de partida emocional • Documental sobre Antonio Flores dirigit per Isaqui Lacuesta i Helena Molina. • Neix de la iniciativa personal d’Alba Flores, que decideix mirar el seu pare quan arriba a la seva mateixa edat de mort: 33 anys. • Alba tenia 8 anys quan va morir Antonio; el film és un procés d’obrir-se cap endins per recuperar records boirosos i buscar respostes que havia ajornat durant anys. “És el moment per ella”: el documental esdevé un ritual de dol i reparació. L’univers musical • La banda sonora és, en gran part, de la família Flores: Antonio, Lola, Lolita, Rosario, Alba. • La presència de Sílvia Pérez Cruz és comentada com a enigmàtica: apareix poc i el seu rol no acaba de quedar clar, tot i que podria ser fruit d’amistat i complicitat artística amb Alba i/o Lacuesta. Què és un documental? Reflexions sobre forma i llenguatge Diferència entre ficció i documental • En una pel·lícula de ficció: - Hi ha un guió tancat i molt precís. - Es roda el que hi ha al guió i el muntador segueix una estructura predeterminada. - Les decisions se centren en ritme, tipus de pla, ordre de plans dins d’una estructura ja escrita. • En un documental com “Flores para Antonio”: - Pot existir un guió inicial, però mai tan tancat ni precís com en ficció. - El rodatge i el material d’arxiu desborden el guió: passen coses no previstes, apareixen nous materials, històries laterals, troballes. - El muntatge es converteix en l’espai on es construeix de veritat la pel·lícula. El muntatge com a acte creatiu radical • El documental exigeix intuïció i automatismes creatius: - Com un pintor abstracte que sap que, en aquell punt del quadre, hi “demana” un traç negre o un vermell. - El muntador ha de sentir “què necessita la pel·lícula” a cada moment. • Tasques clau del muntatge documental: - Visionar centenars d’hores de material (arxiu públic i privat, rodatge nou, entrevistes…). - Criba: decidir què descartar encara que sigui bo. - Crear “caixetes mentals” i digitals amb imatges clau que poden ser importants més endavant. - Trobar el moment exacte per col·locar un pla perquè adquireixi tot el seu sentit emocional. Quan un pla encaixa “com si sempre hagués hagut de ser allà”, l’espectador rep una emoció profunda sense sentir-se manipulat. Arquitectura visual i recursos de “Flores para Antonio” Tipus de materials que combina • Material d’arxiu públic: - Fragments de televisions, noticiaris, programes d’entreteniment. - Aparicions de la família Flores com a figures mediàtiques. • Arxiu privat: - Gravacions domèstiques de la família. - Moments íntims, celebracions, moments de joc i música. • Fragments de pel·lícules: - Films on apareix Antonio, com a protagonista o com a personatge secundari. • Rodatge contemporani: - L’Alba avui: entrevistes, converses amb familiars, concerts, processos de treball. - Entrevistes amb familiars i amics (Sabina, germans, exdona, etc.). • Dibuixos animats: - Es parteix de dibuixos d’Antonio i es dona vida a aquestes imatges. - Serveixen per expressar allò inexplicable amb imatge real, especialment la lluita amb la droga. Escenes i imatges emblemàtiques 1. L’Alba nena cantant blues amb el pare • Antonio toca un blues senzill amb guitarra al sofà. • L’Alba petita improvisa la veu seguint el ritme del pare: - Es veu la intel·ligència musical d’Antonio, donant-li espai. - Es percep la connexió instintiva de l’Alba amb el temps i la música. • Moment d’una tendresa brutal i d’un valor documental incalculable. 2. El pla de la finestra • Es repeteix al llarg del film: de nit, una finestra; Antonio apareix des de la foscor i queda emmarcat com un quadre. • S’utilitza en moments de gran càrrega emocional. • Funciona com una imatge poètica que fa de pont entre el record i el fantasma. 3. El pla de l’Alba d’esquena amb les germanes • Les dues germanes li diuen a l’Alba: “És el moment, pregunta, pregunta.” • L’Alba, d’esquena a càmera, s’enfronta a 25 anys de preguntes no fetes. • La decisió de no mostrar-li la cara reforça: - La idea d’intimitat radical. - La sensació de fer-se forta davant la veritat. 4. Concerts com a eixos narratius • Concert d’homenatge a Lola Flores: - Antonio participa després d’una etapa de desintoxicació. - Ell diu que “ja està bé”, que està recuperat. - El film mostra la barreja de fragilitat i voluntat de renaixement. • Concert actual organitzat per Alba: - Acte col·lectiu d’homenatge a Antonio. - Hi participen músics i amics diversos. - Marca el tancament del procés de dol i l’afirmació de la seva pròpia veu. 5. Els dibuixos animats contra la droga • Dibuix d’un guerrer que lluita amb una espasa contra una massa negra (la droga). • El guerrer acaba autolesionant-se i es dissol en matèria negra. • És una alegoria explícita i potent de l’addicció d’Antonio i el seu final tràgic. Personatges i presències: la família Flores L’ombra de Lola Flores • Lola és una figura apabullant, carismàtica i omnipresent. • Directors i muntatge han hagut de vigilar que la seva personalitat no s’ho mengés tot: - Hi ha molt material d’arxiu de Lola. - Es podria haver convertit fàcilment en “la pel·lícula de la Lola”. • Es tria dosificar-la perquè el focus es mantingui en Antonio i Alba. La mare d’Alba (Ana Villa) i la gestió de límits • L’exdona d’Antonio (Ana Villa) apareix en entrevistes més fredes i convencionals visualment. • La impressió dels crítics és que el muntatge no li atorga el mateix pes que a altres testimonis. • S’explica que ha pogut intervenir també com a productora i marcar línies vermelles en el relat (especialment en la fase posterior de la relació i en la nova parella d’Antonio, la fotògrafa noruega Marian Nilsen). Pescaílla i altres figures • El Pescaílla apareix sovint en segon pla, gairebé sempre desdibuixat i sense protagonisme. • Es mostra més com a part de la “comitiva” familiar que no pas com a figura central. • Això reflecteix també el rol que, segons el relat, tenia dins aquell univers dominat per Lola i la seva descendència. L’eix central: Antonio i Alba • Antonio creix sota la influència massiva de la mare i lluita per generar una identitat pròpia: - S’allunya de la rumba i la cançó tradicional de la família per anar cap al rock. - Es percep un clar complex d’Èdip: adoració, dependència i necessitat de diferenciar-se de Lola. • Alba viu un doble recorregut: - De nena, marcada per la pèrdua sobtada i la impossibilitat de cantar. - D’adulta, inicia un procés conscient de revisió del pare, d’acceptació de la seva lluita amb la droga i de reconciliació amb el propi llegat. Muntatge, mètode i dificultats tècniques Dues anys de muntatge intensiu • El film ha trigat dos anys de muntatge, fet que indica la magnitud del projecte. • Muntatge a càrrec de Mamen Díaz i Alicia González Sanz, amb la implicació molt directa d’Isaqui i Helena en la selecció i l’estructura. • Part de la dificultat: el flux constant de nou material d’arxiu durant tot el procés. - Fins i tot a pocs dies de tancar el film van arribar “7 o 8 moments” nous que “calia posar com fos”. Del muntatge analògic al digital • Abans, amb cinema físic: - Es tallaven tires de pel·lícula, es penjaven en cistells amb claus segons tipus de pla i seqüència. - Es podia veure cada fotograma al trasllum i ordenar-lo manualment. • Ara, amb muntatge no lineal: - El programari només ordena en funció dels criteris humans. - En ficció, les claquetes (seqüència, pla, presa) permeten ordenar amb facilitat. - En documental, gran part del material no té aquesta estructura, és dispers i heterogeni. Estratègies d’organització en documental • Crear carpetes temàtiques i per tipus d’emoció o situació: concerts, infància, televisió, moments foscos, etc. • Batejar cada clip amb tres o quatre paraules clau que permetin recuperar-lo ràpid. • La memòria del muntador guarda una mena de catàleg: “aquell pla que em va impressionar tant per X”. El muntador necessita trobar ràpid el record visual que té al cap; si ha de perdre una hora obrint carpetes, el procés creatiu es talla. Dos mètodes de treball • Muntar llarg i retallar: - Es construeix la seqüència molt llarga al principi. - Després es va retallant i compactant fins a trobar la mesura justa. • Muntar directe a mida: - Es busca des del principi el ritme i la durada finals. - No es generen versions llargues intermitges. • En documental, ambdós mètodes són vàlids; cada equip desenvolupa el seu sistema propi. Comparacions, genealogia i complicitats Relació amb altres obres d’Isaqui Lacuesta • Esmenten “La leyenda del tiempo” com a precedent molt clar: - Allà, el jove Cheíto tampoc pot cantar després de la mort del pare. - Lacuesta explica que, en descobrir que Alba no podia cantar en morir el seu pare, va pensar: “estic fent La leyenda del tiempo una altra vegada”. - No ho buscava conscientment; és una autocita vital que li ve imposada per la realitat. • També es fa paral·lelisme amb “Segundo premio”: - Pel·lícula de ficció sobre el grup Los Planetas. - Comparteix amb “Flores para Antonio” l’interès pel moment de fractura vital i creativa. Diàleg amb el cinema de Carla Simón • Comparen l’arrencada de “Flores para Antonio” amb el cinema de Carla Simón (per exemple “Alcarràs”): - Punt de partida vinculat a una experiència familiar íntima. - Manera de filmar la realitat amb un esperit documental encara que formalment sigui ficció. Lacuesta vs. Albert Serra: dues maneres d’entendre l’autor • Es comenta una declaració d’Albert Serra afirmant que, a part d’ell, “el 99% del cinema espanyol no val res”. • Els locutors consideren que Serra no coneix prou el cinema de Lacuesta i que li resultaria interessant: - Tots dos treballen molt amb la intuïció i la llibertat formal. - Però Serra construeix un personatge públic d’“enfant terrible”, molt radical. - Lacuesta, en canvi, aposta per la col·laboració constant i la feina coral. Lacuesta és vist com un autor generós, que es nodreix de la gent amb qui treballa. Recepció pública i impacte emocional Èxit de públic i crítica • Informen que, en una setmana, el film ja ha recaptat 60.000 € a taquilla (dades de la distribuïdora Contracorriente). • Sales plenes o gairebé plenes (per exemple, sales 3 i 4 del Verdi, a Barcelona, funcionant en paral·lel). Reacció de l’audiència • Els locutors observen el públic sortint del cinema: - La gent surt tocada i emocionada. - És la sensació que la pel·lícula ha agradat a una gran majoria. • Comparen aquesta experiència amb la recepció d’altres documentals biogràfics (com el sobre Miquel Porter), assenyalant que en aquest cas Antonio i la família Flores tenen una popularitat molt més àmplia. El cinema com a teràpia • El film és terapèutic per: - Alba, que fa un procés de dol llargament ajornat. - Lacuesta i Molina, que exploren de nou la relació entre art i ferides familiars. - L’espectador, que viu una emoció intensa però lícita, no manipuladora. Per als locutors, el cinema es va inventar “per fer pel·lícules com aquesta”, que combinen veritat, forma i emoció profunda. Tancament del programa i notes finals • Expliquen que havien intentat convidar Isaqui Lacuesta i Helena Molina al programa, però que estaven immersos en un muntatge amb terminis molt estrictes i no han pogut assistir. • Es disculpen en nom seu i subratllen la bona disposició que tenien per venir. • Recorden que és l’últim programa de la temporada i aprofiten per: - Agrair la fidelitat dels oients a Ràdio Desvern i a Cinema sense condicions. - Desitjar bones festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. - Recomanar anar al cinema en sala, reivindicant l’experiència col·lectiva. Idees clau de l’episodi Sobre “Flores para Antonio” • És una pel·lícula extraordinària, segons els locutors, que recomanen de manera obligatòria. • Pot emocionar tant qui coneix profundament la família Flores com qui hi entra “en blanc”. • Funciona alhora com a retrat familiar, carta d’amor filla-pare i estudi sobre addicció, fama i identitat. Sobre el documental com a gènere • El documental és cinema en majúscules, no un “gènere menor”. • El muntatge és l’espai on es decideix què és la pel·lícula. • La combinació de arxiu, rodatge nou, animació i dispositius formals poètics mostra fins on pot arribar el llenguatge documental.

← Torna a tots els podcasts