Altres

2 de des. del 2025

1h 3min

Cinema sense condicions del 2/12/2025 — Dràcula, Bogònia i el poder del documental

Context i to de l’episodi Programa Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, edició de desembre, amb un to molt cinèfil i didàctic. Es combina recomanació de pel·lícules per festes amb una part més teòrica sobre diferències entre ficció i documental. Participants habituals (Pep com a conductor implícit, Jan Hernández i Anastasi), amb diàleg distès sobre generacions, gustos i maneres de veure cinema. 1. Generacions, qualitat i cinema (153–390) Diferències generacionals i recepció del cinema • Es comenta com l’opinió dels més joves (Jan) ajuda a contrastar la mirada de qui porta molts anys veient cinema. • S’utilitza la nova versió de Frankenstein (Netflix) com a exemple de pel·lícula que agrada tant a joves com a veterans. • Idea clau: quan una obra té molta qualitat, la bretxa generacional es redueix molt. "Una cosa bona sempre és apreciada per tothom en general" • També es reflexiona sobre el públic que no vol “pensar massa”: no és un tema d’edat, sinó d’actitud davant el cinema. 2. Dràcula: A Tale of Love (Luc Besson, 2024) (390–822) Banda sonora i context • El programa arrenca amb la banda sonora de Dràcula: A Tale of Love, composta per Danny Elfman, autor de més de 150 bandes sonores. • Es destaca la qualitat extraordinària de la música i es recomana escoltar-la a YouTube (banda sonora de Drácula de Luc Besson). El repte d’adaptar Bram Stoker avui • Recorden que la novel·la de Bram Stoker (1897) ha generat més de 100 adaptacions. • Comparen la nova versió amb grans referents: - Dràcula de Francis Ford Coppola (1992) - Nosferatu de Robert Eggers (2024) - Nosferatu de Werner Herzog - Les versions de la Hammer amb Christopher Lee • Idea central: intentar superar el Dràcula de Coppola és gairebé impossible; és considerat una obra mestra que va capturar “gairebé totes les essències” de la novel·la. Virtuts i problemes de la versió de Besson • Primera meitat: - Arrencada fabulosa: música, imatge, reconstrucció de combats. - A l’altura, en alguns moments, del Dràcula de Coppola. • Segona meitat: - Es detecta una caiguda notable: dispersió, recreació excessiva. - Gran treball en vestuari (candidat a Òscar), decorats i recreació d’ambients, però la narració es difumina. Canvis respecte la novel·la • Luc Besson fa una versió molt lliure: - Canvi de rols i personatges: Jonathan Harker ja no és un agent immobiliari que porta Dràcula a Londres. - Londres desapareix i és substituïda per París. - Harker es transforma en capellà, i diversos personatges tradicionals són reconfigurats. • Això pot inquietar l’espectador que coneix la història i espera reconèixer els equivalents clàssics. Veredicte • Malgrat els desequilibris, la consideren recomanable per aquestes festes: - Durada de 2h 09’ que no es fa pesada. - Molt atractiva en l’àmbit estètic i tècnic. • No posen notes, però la situen com a recomanació amb garanties d’èxit per a públic general. 3. Relació amb l’audiència: cap a un feedback actiu (822–908) • El programa s’apropa a la fi de la temporada de tardor-hivern i es planteja millorar la interacció amb l’audiència. • Proposta: crear una bústia d’opinions perquè els oients puguin: - Valorar les pel·lícules comentades. - Expressar acord o desacord. - Fer recomanacions. • Descarten, de moment, la interacció en directe (trucades, etc.) per evitar que el programa es converteixi en un “safareig impressionant”, però veuen viable recollir opinions i respondre-les al programa següent. 4. Bogònia (Yorgos Lanthimos) (936–1503) Perfil de Yorgos Lanthimos • Director grec amb un cinema independent molt personal: - Sovint combatiu i incorrecte. - Fuig de la “correcció” formal i temàtica. - Tot i moure’s en el marc del cinema independent, és encara més radical que la mitjana. • A parer del crític, és d’aquells directors que “no saben fer pel·lícules dolentes”: poden agradar més o menys, però mai deixen indiferent. Sinopsi de Bogònia Dos bojos conspiranoics segresten la poderosa presidenta d’una gran farmacèutica, convençuts que és un extraterrestre que ha vingut a destruir el planeta. • Punt de partida molt típic de Lanthimos: premisses extremes que semblen impossibles de resoldre, però que ell acaba articulant amb coherència. Recorregut de la seva filmografia Recorden diversos títols per situar el seu estil: • Etapa més marginal i de baix pressupost (a Grècia): - Canino - Alps • Salts de producció i consolidació internacional: - Langosta (The Lobster) - El sacrificio de un ciervo sagrado - A partir d’aquí ja es veu un salto tècnic important i més finançament. • Consolidació i reconeixement massiu: - La favorita: fascinant retrat històric de l’Anglaterra del s. XVII; una pel·lícula que barreja crítica social i sofisticació formal. - Pobres criatures (Poor Things): considerada pel crític la seva obra mestra, on concentra l’essència i brillantor del seu cinema. - Kind of Kindness: no arriba al nivell de Pobres criatures, però manté el llistó molt alt. Valoració de Bogònia • Definida com una pel·lícula “rodona”, que deixa coses obertes però: - És agosarada i contemporània. - Es pot llegir com un cinema del futur arrelat en problemes del present. • Lanthimos continua sent radical: les seves “fletxes” apunten sempre al poder, especialment al poder absurd que domina bona part del planeta. Interpretacions i repartiment • Treball en tàndem amb Emma Stone, companya creativa i productora de la pel·lícula. • Emma Stone: - Interpreta un paper descrit com “monumental”. - Comparada amb grans actors com el Robert De Niro de la seva època daurada (capacitat camaleònica extrema) o Charlotte Rampling en moments de plenitud. • Jesse Plemons: - Per al crític, és l’autèntic protagonista de la pel·lícula. - Fa una interpretació que considera digne d’Òscar. - Té un físic “especial”, una mica d’“actor estripat” que encaixa amb personatges marginals o excèntrics. • El to de Bogònia barreja: - Humor negre i corrosiu - Tragèdia i drama - Fort ancoratge amb la realitat social i política actual • Conclusió: Bogònia és una de les propostes més potents per aquestes festes per a espectadors que busquin cinema d’autor exigent i provocador. 5. Siempre es invierno (David Trueba, 2025) (1525–1920) Context i origen literari • Títol: Siempre es invierno (2025), de David Trueba, amb David Verdaguer, Isabel Renald i Amaia Salamanca. • Adaptació de la novel·la Blitz, tot i que el mateix Trueba havia dit que mai adaptaria una novel·la; fins i tot va negar drets a altres directors perquè la volia adaptar ell mateix. Recepció crítica i impressió personal • En general, la crítica publicada en diaris i revistes de cinema és bastant positiva. • L’analista del programa: - La recomana com a pel·lícula “que es deixa veure bé”. - Però subratlla que la novel·la és clarament superior. - Creu que Trueba es “traeix a si mateix” com a adaptador, prenent decisions que debiliten la força del llibre. Elements de guió i oportunisme cultural • El film incorpora un homenatge al 125è aniversari del naixement de Luis Buñuel, efemèride que el programa ha anat celebrant durant l’any. • Exemples d’aquest “oportunisme Trueba”: - En el mes d’abril (l’acció cobreix 12 mesos, de gener a gener), introdueix de cop la tamborrada del Divendres Sant a Calanda, davant de la casa de Buñuel. - Aquest episodi no existeix en la novel·la: s’afegeix al film per lligar-lo a Buñuel, amb un to una mica forçat. • L’autor juga sovint al “woddyallenisme”: - Diàlegs ràpids, acudits curts, ironia urbana. - David Verdaguer actua com el seu alter ego en pantalla, amb un posat molt ben adaptat al personatge. Valoració de fons • Positius: - Tècnicament molt ben feta. - Bona direcció de Verdaguer i repartiment solvent. - Argument sobre relacions amoroses entre generacions: joventut entorn dels 40 i maduresa entorn dels 60. • Negatius o dubtosos: - El crític “no s’acaba de creure” bona part del resum i el desenvolupament dramàtic. - Detecta tics de voler epatar (sorprendre) l’espectador que li resulten artificials. - En el tractament del sexe i les relacions, creu que algunes feministes es podran sentir molestes, tot i que Trueba barreja “una de cal i una d’arena”. • Conclusió: recomanada com a pel·lícula entretinguda i accessible, però amb reserves importants per qui conegui la novel·la original. 6. Valor sentimental (Sentimental Value, Joachim Trier, 2025) (1930–2170) Sinopsi i relacions familiars • Pel·lícula noruega de Joachim Trier, presentada a Cannes 2025. • Premissa: - Dues germanes, Nora i Agnès, es retroben amb el seu pare Gustav, un reconegut director de cinema. - Gustav ha estat poc present a la vida de les filles. - Agnès: casada, amb fill, vida aparentment “normal”. - Nora: actriu, vida més independent i més crítica amb el pare. • El conflicte s’encén quan el pare: - Els presenta un guió nou i vol que Nora el protagonitzi. - Nora reacciona amb un “ni de conya”. - Com a resposta, Gustav fitxa una actriu emergent de Hollywood (interpretada per Elle Fanning). • A partir d’aquí s’obren tensions familiars, gelos professionals i emocionals entre: - Pare i filles. - Les dues germanes. - Les germanes i la nova estrella vinguda d’Hollywood. L’univers de Joachim Trier • Considerat un director en clara pujada, amb un estil que barreja: - Influència bergmaniana (introspecció, conflictes existencials). - Amb tocs de la part més dramàtica i intel·lectual de Woody Allen. • Filmografia de referència que es menciona: - La pitjor persona del món (2021): molt celebrada internacionalment. - Oslo, 31 d’agost: pel·lícula de denúncia amb gran càrrega emocional. - Telma (2017): recordada amb especial afecte pel crític. - La tutoria (2024). Estil visual i interpretatiu • Cinema nòrdic d’autor, amb característiques típiques: - Posada en escena molt precisa i neta. - Fotografia cuidada i ús molt mesurat de la música. - Silencis llargs quan toca; ritme pausat però intens. • Repartiment: - Elle Fanning: estrella emergent de Hollywood dins de la ficció. - Renate Reinsve (citada com Renat Reinsbe): ja vista a La pitjor persona del món, considerada extraordinària i magnètica des del primer pla. - Inga Ibsdotter Lilleaas (anomenada Inga Its Daughter Lillers): l’altra filla, també molt sòlida, encara que més coneguda al context nòrdic. - Stellan Skarsgård (pare Gustav): rostre molt familiar al públic per sèries i films internacionals. Judici global • Valor sentimental es col·loca en un lloc preferent de recomanacions: - Cinema d’autor emocional, fi i profund. - Ideal per a espectadors que busquen drama familiar amb pes psicològic. 7. Ciudad sin sueño (Guillermo Galoé): documental sobre la perifèria (2170–2352) Tema i espai • Documental de Guillermo Galoé, rodat a la Cañada Real (extrarradi de Madrid), gran assentament informal. • Protagonistes: una família de ferrallers (aixaterrers) que viu de la recollida de ferralla. Xoc entre “progrés” i arrelament • El “progrés” urbanístic pretén eliminar el xabolisme, oferint als veïns pisos homogenis en blocs idèntics: - Mateixes façanes, mateix disseny: “no saps quin és el teu pis si no mires el número”. • La família no vol marxar: - No se senten bé “entre quatre parets”. - Tot i que als pisos hi ha llum, radiadors i calefacció, i a la xabola sovint s’han d’escalfar amb foc a terra. • Es planteja un conflicte profund entre identitat, llibertat i suposat benestar modern. Estil i actuacions • Tots els participants són no professionals, cosa que dona al film una: - Força i vigor extraordinaris. - Gran sensació de realisme. • Comenten que, tot i que hi ha guió i muntatge, aquests no es noten, fet que reforça la impressió de realitat immediata. • Destaquen el treball d’Antonio Fernández Eubarre, que interpreta Toni, un noi de 17 anys: - Considerat extraordinari per la seva capacitat de transmetre emoció i veritat. Recomanació • El crític defineix Ciudad sin sueño com un documental “extraordinari” i el recomana amb especial èmfasi, tant a l’oient com al company d’estudi. • El títol, aparentment estrany, cobra tot el sentit després de veure la pel·lícula, lligat a una ciutat on no acaba d’haver-hi espai per als somnis dels qui viuen als marges. 8. Avanç del proper programa: Flores para Antonio i el documental (2352–2557) Teaser de la setmana següent • Anuncien que el proper programa (últim de l’any) volen gravar una conversa amb: - Isaki Lacuesta - Elena Molina • Per parlar del documental Flores para Antonio, sobre la vida del músic Antonio Flores. • Això serveix de pont cap al tema teòric del dia: - Diferències (i similituds) entre el llenguatge de la ficció i el del documental. 9. Documental vs ficció: llenguatge, autoria i veritat (2557–3559) 9.1. Definicions bàsiques i confusions habituals • Proposen distingir entre: - Llargmetratge de ficció i llargmetratge documental (evitant dir que “les pel·lícules” són només les de ficció). - Documental vs reportatge: dos formats diferents. • El reportatge televisiu: - És informatiu i periodístic, vinculat a l’actualitat. - També té punts de vista, però està més mediatitzat per la línia editorial (dreta, esquerra, etc.). • El documental: - Té una mirada concreta d’autor (autoria clara). - Vol veure la realitat des d’una perspectiva personal, amb una tesi. - Pot moure emocions, sentiments i reflexions tant o més que una pel·lícula de ficció. 9.2. L’origen documental del cinema • Recorden que el cinema neix com a documental: - L’arribada del tren a l’estació dels Lumière. - La sortida dels obrers de la fàbrica. • En canvi, directors com Méliès o Segundo de Chomón representen la branca fantàstica i ficcional (posada en escena, trucs, històries inventades). • El cinema s’ha dividit històricament entre: - Lumière (realitat, registre). - Méliès (poesia, imaginació, ficció). 9.3. Veritat i ficció: fronteres difuses • Esmenten el director Lorenzo Soler, cineasta de lluita i testimoni social, que defensava que: Hi ha més ficció en molts documentals i més realitat en moltes pel·lícules de ficció. • Això vol dir que: - El documental no és un reflex “pur” i objectiu: hi ha selecció, muntatge, posada en escena encoberta. - Moltes pel·lícules de ficció (Roma città aperta, Paisà, Bienvenido, Mr. Marshall, etc.) funcionen com documents històrics clau. • Apareix la noció de docuficció o ficció-documental: - Obres que barregen elements documentals reals amb reconstruccions ficcionals. - Exemples: Rossellini, Roma città aperta; cinema neorealista; etc. 9.4. El cas d’Isaki Lacuesta • Isaki Lacuesta és vist com un autor en què documental i ficció es confonen: - La leyenda del tiempo (fort component documental). - Un año, una noche: ficció sobre els atemptats de París al Bataclan. • S’apunta que Lacuesta probablement negaria una separació clara entre documental i ficció en la seva obra. • Es compara l’experiència de veure: - Primer un documental francès sobre els fets del Bataclan. - Després la pel·lícula de Lacuesta. • Al cap de l’espectador, tots dos materials es barregen en una unitat, compartint: - Més o menys els mateixos espais de París. - Textura visual semblant (nit, llums blaves de la policia, daurats dels interiors, pols en suspensió...). • Destaquen un personatge real del documental: l’amo d’un restaurant on va morir la seva dona, que relata els fets al lloc dels fets. És un moment de potència emocional enorme. 9.5. Llenguatge cinematogràfic: el muntatge no canvia • Des de la perspectiva del muntador (Anastasi): El llenguatge cinematogràfic és el mateix en ficció i documental. • La diferència principal és en com s’estructura i com s’arriba al muntatge: En ficció • Normalment hi ha un guió previ complet: - Diàlegs escrits. - Escenes planificades. - Actors que han de dir determinades frases. • El muntatge s’ajusta a una estructura ja dissenyada, tot i que moltes decisions es prenen també a sala de muntatge. En documental • Sovint no hi ha un guió tancat abans de rodar (sobretot en el context més àcrata o de budget baix): - Pot haver-hi una guia, una escaleta, però el gruix de la “narració final” es construeix al muntatge. - A vegades, literalment, “el guió es fa al muntatge”. • Exemples personals: - Amb el director Pere Joan Ventura (recentment desaparegut), muntatges de documentals que duraven vuit mesos. - A mig procés es detectaven illes i fragments i es començava a escriure la tesi i estructura a partir del que el material suggeria. 9.6. La tesi: què vols explicar de veritat? • Tant en ficció com en documental, cal una tesi de fons: - No és només “la història d’un noi i una noia”, sinó què vols dir amb aquesta història (gelosia, desig, culpa, memòria, etc.). • En documental: - Surt molt de la “pulsió inicial” del director: per què el tema li importa. - Si no hi ha una tesi clara, el film corre el risc de quedar difús. 9.7. Diversitat de formes documentals • Dins del documental hi ha molts gèneres i maneres: • Segons la veu narrativa: - Documental amb veu en off clàssica que guia la història. - Documental centrat en un personatge conductor. - Documentals més corals, on diverses veus conformen el relat. • Segons el gènere dramàtic: - Documental-thriller (true crime, investigacions...) - Documentals de comèdia o amb molt humor. - Documentals de natura i animals (un gènere propi). • Exemple: el documental sobre el lleopard de les neus (Leopard de les neus): - Manté l’espectador una hora i vint sense mostrar gairebé l’animal. - Destaca la paciencia extrema del cineasta esperant una sola aparició real. - Demostra que el documental pot sostenir plans llargs i ritmes molt diferents del cinema de ficció. 9.8. Muntatge i ritme: ficció vs documental • En documentals de natura, un pla de la sabana pot durar dos minuts i mig amb una sola veu en off i música. • En ficció, en canvi, és molt rar mantenir un pla tan llarg sense que passi res rellevant. El ritme i les expectatives d’espectador canvien segons el gènere. 10. Cloenda (3559–3617) • Tanquen el programa recordant que el proper serà l’últim de l’any i esperen poder comptar amb: - Isaki Lacuesta - Elena Molina • Tema central previst: parlar de Flores para Antonio i aprofundir encara més en la reflexió sobre el cinema documental. • Després del comiat, la cinta de la ràdio passa a una falca de Càritas Sant Just i anuncis institucionals, i més tard a un altre programa musical (Just blues), ja fora de Cinema sense condicions.

Cant Coral del 2/12/2025

Just Blues del 2/12/2025

Cinema sense condicions del 2/12/2025 — Dràcula, Bogònia i el poder del documental

Next, amb Yermi De Jesus del 2/12/2025

Smooth Jazz Club del 2/12/2025

Xarxa a les Ones del 2/12/2025 — El projecte cinquè grup a les escoles bressol

Dilluns al Rock del 1/12/2025

Smooth Jazz Club del 1/12/2025

Beats del 28/11/2025

Just Sardanes del 28/11/2025

Vet Aquí Que... del 28/11/2025

Smooth Jazz Club del 28/11/2025