Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Xoc d'Estics del 27/11/2025 - episode art
Xoc d'Estics
1h 58min

Xoc d'Estics del 27/11/2025

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Veus Parròquia del 26/11/2025 — Advent, vida i solidaritat a la parròquia - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 26/11/2025 — Advent, vida i solidaritat a la parròquia

Context i fil conductor de l’episodi Programa Veus Parròquia a Ràdio Desvern, conduït per mossèn Xavier i Rodrigo Martínez. L’episodi gira entorn de tres eixos principals: • Preparació espiritual del temps d’Advent i del Nadal • Defensa i promoció de la vida humana (de l’inici a la fi) • Compromís social i solidari a través de Càritas i activitats parroquials 1. Trobada de joves LifeTeen a la Sagrada Família 1.1. Celebració dels 40 anys de LifeTeen • Es comenta una gran trobada de més de 700 joves (13–18 anys) celebrada el 15 de novembre a Barcelona, per commemorar els 40 anys de LifeTeen, mètode d’evangelització per adolescents nascut als EUA. • LifeTeen porta 11–12 anys implantat a Catalunya i se subratlla que és un sistema molt adaptat al jove d’avui. LifeTeen ajuda els joves a trobar «l’amor i la presència del Senyor» i a viure una experiència interna d’encontre amb Crist. 1.2. Adoració a la Sagrada Família • A la tarda hi ha una segona fase: adoració a la Sagrada Família presidida pel cardenal Omella. • Hi assisteixen més de 1.500 persones, ja no només joves, sinó també pares, amics i joves adults que han rebut i enfortit la fe gràcies a LifeTeen. • Es destaca el valor de dinàmiques atractives i de presentar tota la riquesa de la fe catòlica d’una manera propera a la realitat juvenil. 2. Nou grup parroquial “Amigues amb la fe” 2.1. Naixement i objectius del grup • A la parròquia s’ha creat el grup “Amigues amb la fe”, adreçat a dones adultes. • S’han fet ja dues trobades: una a l’octubre i una al novembre, amb més de 20 participants. • A la primera reunió van elaborar un índex de temes que volen anar tractant al llarg del curs. 2.2. Teologia del cos i imatge personal • El primer tema treballat: la importància del cos i la manera com una persona es veu a si mateixa. • Es vincula amb la teologia del cos, ressaltant: • El valor del cos des de la fe • La problemàtica de la mala percepció corporal, tant en una mateixa com en filles o persones properes. S’utilitza un mètode de cas (per exemple, el cas d’una dona de 55 anys, “Lola”) per fer-ho menys teòric i més visual i identificable. 2.3. Funcionament pràctic • Les sessions són un dimecres al vespre, cap al 18 de desembre, a les 20.00 h, amb una durada prevista d’una hora aproximadament. • Es remarca que no volen restar temps a la vida familiar i que el grup és molt autogestionat per les mateixes participants. 3. Festa de Crist Rei, Santa Cecília i finançament de plaques solars 3.1. Celebració litúrgica i concert d’orgue • El diumenge s’ha celebrat la Festa de Crist Rei, i s’ha enllaçat amb Santa Cecília, patrona dels músics. • El concert d’orgue va anar a càrrec de l’organista Santi Vila-Rubla, amb entrada lliure i sistema de “taquilla inversa”. 3.2. Projecte de plaques fotovoltaiques • Els donatius del concert es destinen a sufragar unes plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada de la parròquia. • Queda pendent de pagar un pressupost extraordinari de 6.500 €. • Algunes persones ja han fet aportacions, però encara falta una quantitat important. 3.3. Significat de la festa de Crist Rei • Es reflexiona sobre la reialesa de Crist: • Crist vol regnar a l’univers, però sobretot en el cor de cada persona. • El seu regnat no és per imposició ni violència, sinó per acollida lliure. • A la pregària del Pare Nostre es demana “vingui a nosaltres el vostre Regne”; això implica corresponsabilitat: No només som «servents», sinó cooperadors del Regne de Déu en les nostres paraules, accions i vida quotidiana. 4. Hora Santa per la Vida i debat sobre avortament i eutanàsia 4.1. Hora Santa mensual per la Vida • El 30 de novembre es farà l’Hora Santa per la Vida, que se celebra cada mes. • Intenció principal: demanar respecte, protecció i promoció de la vida humana en qualsevol etapa. 4.2. Crítica a l’avortament i a l’eutanàsia • S’al·ludeix a les tragèdies contemporànies: • Avortament, especialment estès a Occident. • Eutanàsia i “provocació de la mort” de gent gran o vulnerable. Es remarca que la solució no és «acabar amb la persona que pateix», sinó alleujar el patiment i acompanyar el malalt. • Es distingeix entre: • Ajudar a morir bé (cura pal·liativa, suport familiar, evitar el dolor) • i provocar la mort, considerada èticament inadmissible. 4.3. Exemples de Mònaco i Andorra • Es comenta una decisió del príncep Albert de Mònaco, que ha aturat una ampliació de la llei d’avortament malgrat el suport del parlament. • Es presenta com un gest valent i coherent amb la defensa de la vida. • Es compara amb Andorra, on hi ha pressions per legalitzar o ampliar l’avortament: • Es recorda el paper del copríncep episcopal (bisbe d’Urgell) i la complicada compatibilitat entre aquest càrrec i l’aprovació d’una llei que permeti l’avortament. • S’expressa el desig que no s’arribi a obrir la porta a aquesta legislació. 5. Advent i preparació del Nadal 5.1. Inici de l’Advent • Aquest diumenge s’inicia el temps d’Advent, que • Comprèn quatre diumenges. • Serveix per preparar el Nadal i l’arribada de Jesucrist, el Salvador. «Una festa important no es prepara en dos dies, sinó en quasi quatre setmanes.» 5.2. Consumisme i calendaris d’Advent • Es constata que molts ajuntaments (inclòs el local) encenen les llums de Nadal amb molta antelació, sovint per interessos comercials. • Es proposen calendaris d’Advent que incloguin: • No només xocolata o caramels pels infants, • sinó també petites accions diàries de millora personal i servei als altres. • Objectiu: que el Nadal no es redueixi al 24–25 de desembre, sinó que tot l’Advent sigui un camí progressiu per viure’l amb més profunditat i alegria. 5.3. Moment musical • S’emet una cançó del grup Bona Nova, amb un missatge repetit: «Encén una llum, deixa-la brillar, la llum de Jesús… Davant la necessitat, encén una llum i el món brillarà.» • La lletra reforça la idea de ser llum per als altres i d’anunciar l’Evangeli de la pau. 6. Recollida d’aliments per Càritas parroquial 6.1. Campanya als supermercats • Els dies 29 i 30 es fa una recollida d’aliments per Càritas parroquial de Sant Just, a les portes dels principals supermercats del municipi. • Horaris: • Divendres tarda, • Dissabte, • i en algun establiment també diumenge al matí. • Es distingeix entre: • El Gran Recapte d’Aliments del Banc d’Aliments de Catalunya (ja fet i destinat en general a gent necessitada). • I aquesta recollida específica de la parròquia, destinada a famílies de Sant Just. 6.2. Crida a voluntaris i donants • Es convida a voluntaris per estar unes hores informant a l’entrada dels supermercats, repartint bosses i animant a col·laborar. • Es recorda que també es pot ajudar omplint una mica més el carret de la compra i donant part del menjar a Càritas. 7. Conferència de Justícia i Pau sobre venda d’armes a Israel 7.1. Context del conflicte a Gaza • El 4 de desembre hi haurà una conferència organitzada per Justícia i Pau sobre la venda d’armes a Israel. • Contextualització del conflicte: • Inici el 7 d’octubre amb un atac de Hamas a zones properes a Israel: més de 1.200 morts i prop de 300 ostatges. • Resposta militar d’Israel, amb xifres palestines que parlen de desenes de milers de morts. 7.2. Principi de proporcionalitat i responsabilitat en el comerç d’armes • Es reconeix el dret d’un estat a defensar-se, però es remarca la necessitat de proporcionalitat en la resposta, d’acord amb criteris també defensats pel papa Francesc. • La conferència se centrarà en: • Els contractes d’Espanya amb Israel per venda i fabricació d’armes. • Projectes d’investigació, producció i col·laboració militar (per exemple, components de tancs produïts en diversos països). L’objectiu no és prendre partit per cap dels bàndols, sinó informar i sensibilitzar sobre les responsabilitats en la fabricació i tràfic d’armes. 8. Festa de la Immaculada i significat teològic 8.1. Misses del dia 8 de desembre • El 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, enguany cau en dilluns. • Horaris de missa a la parròquia: • 11.00 h i 13.00 h, com un diumenge. • Les Germans dels Nens Desemparats celebren missa a 2/4 de 10 (9.30 h). • Es recomana no perdre de vista el sentit religiós de la festa enmig de tants dies festius i activitats. 8.2. Què vol dir “Immaculada Concepció”? • Es recorda que el que se celebra no és el naixement, sinó la concepció de Maria. • Doctrina clau: • Des del primer instant de la seva existència, Maria va ser preservada de tot pecat, fins i tot del pecat original. • Maria no va pecar personalment i va ser preparada per ser Mare de Jesús. Basat en el text bíblic de l’Anunciació, on l’Arcàngel Gabriel l’anomena «plena de gràcia», entès com a plenitud de gràcia des de sempre. 9. 30 anys de l’Encíclica Evangelium Vitae 9.1. Importància de l’Encíclica • Es commemoren els 30 anys d’Evangelium Vitae, encíclica de sant Joan Pau II publicada el 1995. • Es recorda què és una encíclica: un document magisterial de gran pes doctrinal, que sistematitza ensenyaments amb profunditat. • Temes centrals de Evangelium Vitae: • El do de la vida i el seu vincle íntim amb l’Evangeli. • La condemna de l’avortament i de l’eutanàsia. • Les múltiples formes en què la vida és menystinguda o atacada (guerres, violències, injustícies). 9.2. Jornada diocesana a Sant Feliu de Llobregat • A la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat es prepara una jornada dedicada a Evangelium Vitae, amb diverses ponències: • Jordi Segura, professor de psicologia (Blanquerna, actualment emèrit): testimoni d’una família nombrosa i de com han viscut l’“Evangeli de la vida” al si de la família. • Oriol Jara, escriptor i guionista de TV3: explicarà el seu aprofundiment en la fe i el compromís de parlar obertament del que creu veritable i bo. • Javier Bulnes, psicòloga: intervenció sobre com acompanyar una dona que es planteja l’avortament, evitant enfocaments que puguin fer més mal. S’insisteix que moltes dones no volen realment avortar, sinó que són víctimes de pressions del seu entorn i context. • Es destaca la necessitat de tenir una mirada molt àmplia i delicada, ja que hi intervenen molts factors emocionals, socials i econòmics. 10. Concert de Nadal del Gospel Just Cor a benefici de Càritas 10.1. Concert solidari del 20 de desembre • El 20 de desembre se celebrarà el concert tradicional de Nadal del Gospel Just Cor, cor de gospel de Sant Just. • Estructura del dia: • El cor canta primer a la missa de les 19.00 h a la parròquia. • Tot seguit ofereix un concert d’una hora aproximada o una mica més. • Repertori: • Temes habituals de gospel. • Possibles estrenes de cançons noves. 10.2. Finalitat benèfica i realitat social • El concert funciona també amb taquilla inversa, i els beneficis es destinen a Càritas parroquial. • Situació d’atenció social actual: • Es mantenen al voltant de 80 persones ateses, repartides en unes 35 famílies. • En algun moment s’havia arribat a 100 persones, i tot i lleugeres millores, la necessitat continua sent alta. Es subratlla la importància que la mateixa comunitat de Sant Just ajudi els veïns en dificultat. 11. Misses de Nadal i tancament del programa 11.1. Horaris de les misses de Nadal • 24 de desembre (Vigília de Nadal): • 18.00 h: missa especialment pensada per a famílies i infants. • 20.00 h: missa oberta a tothom, alternativa horària segons els plans familiars. • 25 de desembre (Nadal): • 11.00 h i 13.00 h, com un diumenge. 11.2. Comiat i bons desitjos • El programa s’acomiada agraint la tasca tècnica de Carles i la plataforma de Ràdio Desvern. • Com que probablement ja no hi haurà més emissions fins l’any vinent, es desitja a tothom: Bones festes i bon any nou, amb el desig d’un Nadal viscut amb fe, alegria i solidaritat.

Just Blues del 25/11/2025 - episode art
Just Blues
58'

Just Blues del 25/11/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 25/11/2025 — Sis mirades a Buñuel: surrealisme i crítica social - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 25/11/2025 — Sis mirades a Buñuel: surrealisme i crítica social

Panorama general del programa En aquest episodi de Cinema sense condicions es dedica el segon especial al 125è aniversari del naixement de Luis Buñuel, centrant-se en sis obres clau de la seva filmografia. Les pel·lícules analitzades són: • Un chien andalou • L’Âge d’or (L’Aix d’Or) • Las Hurdes, Tierra sin pan • Nazarín • Ensayo de un crimen (La vida criminal de Archibaldo de la Cruz) • Le charme discret de la bourgeoisie (El discret encànt de la burgesia) El to del programa combina anàlisi cinematogràfica rigorosa, context històric i apunts personals dels locutors, mostrant com Buñuel evoluciona del surrealisme pur a una crítica social i moral cada cop més depurada, però sempre amb el seu segell provocador. 1. Introducció i context Presentació del programa i dels participants • El programa arrenca recordant que és el segon especial dedicat a Buñuel amb motiu del 125è aniversari del seu naixement a Calanda. • Es presenta l’escaleta: cada tertulià comentarà unes pel·lícules concretes, repartides de manera més o menys aleatòria. Intervenen: • Pep (conductor que presenta i comenta diverses pel·lícules) • Anastasi (analitza sobretot el vessant surrealista i psicoanalític) • Eduard (se centra en el documental i el context històric-social) Hi ha també un breu comentari d’actualitat (50 anys de la mort de Franco) i referències personals a setmanes intenses de festivals de cinema. Buñuel com a figura intel·lectual Es dibuixa un retrat de Luis Buñuel com a: • Intel·lectual complet: escriptor, crític de cinema, home de teatre, gran epistolar. • Cineasta-autor: de 32 pel·lícules, és guionista en 30, i el seu nom sempre apareix al capdavant dels crèdits quan treballa amb col·laboradors. • Gran lector: biblioteca de més de 1.000 volums a Mèxic, molt selecta. • Col·laboracions amb figures com Dalí, Julio Alejandro, Luis Alcoriza i, als últims anys, Jean-Claude Carrière, amb qui construeix una afinitat profunda i que escriu Mi último suspiro. "Nunca me ha gustado la belleza cinematográfica prefabricada" — Buñuel, a propòsit del volcà Popocatépetl També es recorda la seva obsessió pels tambors de Calanda, presents en diverses pel·lícules i posteriorment mitificats per la crítica, fins al punt que Buñuel acabà dient que estava "hasta la coronilla de los dichosos tambores". 2. Un chien andalou: naixement d’un cinema radical Característiques generals • Considerada sovint la primera pel·lícula de Buñuel, tot i ser un curtmetratge de 16 minuts (1929). • Guió escrit a quatre mans amb Salvador Dalí a París, en ple auge del surrealisme de Breton. • Classificada com a cinema de terror fantàstic i surrealista, és muda, tot i que Buñuel en farà després una versió musicada amb fragments de Tristan und Isolde. Estil i contingut • El film és una cadena d’imatges oníriques i delirants, sense continuïtat lògica: - L’icònic ull tallat per una navalla - Escenes eròtiques molt agosarades per a 1929 - Situacions absurdes que desafien el relat clàssic. • És un paradigma del surrealisme cinematogràfic i de la crítica a l’Església. • Es nota la influència de La interpretació dels somnis de Freud, que Buñuel coneix i integra en la construcció de desitjos, pulsions i imatges reprimides. Producció, restauració i recepció • Pressupost aproximat: 100.000 francs francesos. • El film és restaurat el 2003 per la Filmoteca Espanyola a partir del negatiu original i còpies en nitrat, i avui es pot veure fàcilment en línia. Importància dins la trajectòria • És el punt de partida del cinema bunyuelià: - Trencament del relat clàssic. - Fusió de somni i realitat. - Erotisme, violència simbòlica i atacs a la moral burgesa i religiosa. • Ja s’hi veu l’ofici adquirit com a ajudant de direcció i home de teatre abans de dirigir, amb un muntatge i una posada en escena molt conscients. 3. L’Âge d’or: el surrealisme a l’enèsima potència Continuïtat i salt endavant • Rodada pocs mesos després de Un chien andalou (oficialment un any), L’Âge d’or és considerada fins i tot més emblemàtica del surrealisme. • És la segona pel·lícula sonora rodada a França i la primera de la història del cinema que utilitza veu en off, una innovació formal decisiva. • És un llargmetratge d’uns 60 minuts, amb estructura i "cos" de pel·lícula completa. Imatges i seqüències clau La pel·lícula desplega una successió d’escenes aparentment incoherents però cohesionades pel segell bunyuelià: • Inici impactant amb escurçons, bisbes lligats a les roques del Cap de Creus i una escena sobre la fundació de Roma. • Eix central: la persecució d’un desig sexual impossible entre el protagonista i la dona estimada. Escenes destacades: • La festa al palau: - El protagonista, home de temperament fogós, dona una bufetada a la mare de la noia per una nimietat (unes gotes de licor). - El gest té un aire d’Hermanos Marx: absurd, violent i paròdic alhora. • L’escena del jardí (una de les més mítiques del cinema segons els tertulians): - Muntatge altern entre l’orquestra que toca i el joc eròtic entre els protagonistes. - La dona es queda als peus d’una estàtua, aferrant-se al dit gros del peu en una clara metàfora de fel·lació i de fetitxisme. - L’escena porta el desig a la seva expressió més extrema i surreal. • Posteriorment, l’estàtua adquireix un valor simbòlic encara més fort: - Quan el desig s’apaivaga, ell imagina la dona vella, hi ha una mena de moment platònic i de sublimació de l’amor. • Final sadia i blasfem: - Escena al castell de Silling (referència directa al Marquès de Sade). - Es narra una orgia amb joves, absolutament "fora de la llei" segons els estàndards actuals. - Apareix una figura que evoca clarament Jesucrist, sortint de l’escena orgiàstica, en una de les crítiques més dures a la moral cristiana. Producció, recepció i censura • Pressupost: al voltant d’1 milió de francs, finançats pels vescomtes de Noailles, aristòcrates escandalitzats posteriorment pel resultat. • Protagonitzada per Gaston Modot i Lya Lys, amb interpretacions molt potents. • Estrenada al Cinema Studio 28 de París, és requisada als sis dies per la policia per pressió de grups ultradretans. • Prohibida a França fins al 1980 i a Nova York fins al 1981; a Espanya, la censura es manté durant dècades. Significat dins la trajectòria • Consolidació de Buñuel com a nau nodrissa del surrealisme cinematogràfic. • Desenvolupament del tema central del programa: - El desig com a pulsió fonamental. - La crítica ferotge a la burgesia, l’Església i l’ordre establert. • Aporta recursos formals (veu en off, muntatge altern radical, barreja de gags i blasfèmia) que reapareixeran en la seva obra posterior. 4. Las Hurdes, Tierra sin pan: del surrealisme al realisme brutal Gènesi del projecte • Documental filmat el 1933 a la comarca de Las Hurdes (nord de Càceres, Extremadura), una de les zones més pobres i aïllades d’Espanya: fins al 1922 gairebé no se’n coneixia ni l’existència. • Buñuel hi viatja amb Ramon Acín, amic seu, aragonès i anarquista. • En una nit de borratxera a París, tots dos decideixen fer una pel·lícula sobre la misèria d’aquella regió. Finançament i llegenda • Ramon Acín promet finançar el film si li toca la loteria. • Uns mesos després realment li toca i li envia els diners a Buñuel. • Alguns autors malintencionats han suggerit que els diners provenien d’"expropiacions" anarquistes a bancs, però els tertulians ho qualifiquen de versió poc versemblant i ideològicament interessada. Format i versions sonores • Filmada com a reportatge mut, amb durada d’uns 29 minuts, reduïts després a uns 27 per la supressió de dos fragments. • Diverses etapes de sonorització: - Cartells explicatius escrits per Buñuel. - Versió francesa amb veu en off d’Abel Gance. - Versió en castellà posterior. - Versió més coneguda a partir de 1996, amb veu en off de Paco Rabal. Els tertulians recomanen veure-la sense so per apreciar tota la força de les imatges, que el comentari i la música tendeixen a suavitzar. Contingut i duresa de les imatges • S’encadenen plans sobre la vida extrema dels habitants de Las Hurdes: - Pobresa absoluta, malalties, manca d’infraestructures bàsiques. - Escena colpidora de l’enterrament d’una criatura. - Una nena malalta asseguda en una pedra al camí, sense possibilitat real d’ajuda. "Mi intención al realizar esta obra fue transcribir los hechos que me ofrecía la realidad de un modo objetivo, sin tratar de interpretarlos, y menos aún de inventar" — Buñuel, a Mi último suspiro Buñuel parla d’una "terrible poesia" i d’un film "fet amb amor", malgrat la seva duresa. Censura i polèmica • Des del primer passi privat al Palacio de la Prensa hi ha conflictes: - Discussió amb Gregorio Marañón, que acusa el film de demagògia perquè, segons ell, ja s’hi estaven fent millores. • Al llarg dels anys, el documental pateix atacs de censura i prohibicions de tot tipus, tant durant la República com després. Vigència • Avui continua sent una referència per a la crítica de la desigualtat estructural i la representació de la misèria al cinema. • Fins i tot en premsa recent es compara la seva censura amb la d’obres actuals, prova de la seva permanent actualitat. 5. Nazarín: fe, fracàs i humanisme Context i origen literari • Film de l’etapa mexicana de Buñuel (1958), situat a la part central d’aquest període. • Adaptació de la novel·la "Nazarín" de Benito Pérez Galdós, un dels tres textos galdosians que Buñuel porta al cinema (juntament amb Viridiana i Tristana). • Aquesta recurrència indica una afinitat profunda amb l’univers moral i social de Galdós. Sinopsi bàsica • A començament del segle XX, a Mèxic, un humil capellà rural (interpretat magistralment per Paco Rabal) comparteix el poc que té amb els pobres. • Una prostituta provoca un incendi; ell la protegeix, i també una altra dona que s’enamora d’ell i abandona el seu promès per seguir-lo. • Aquestes dones creuen que el pare Nazarín té poder de fer miracles, cosa que ell rebutja frontalment. • Per la pressió popular i l’escàndol, es veuen obligats a fugir a peu, iniciant un camí ple de vexacions, temptacions i proves. • Nazarín és assimilat simbòlicament a un nou Crist o a un nou Francesc d’Assís, però ell només vol fer el bé, no pas ser un sant. Producció, càsting i anècdotes • Buñuel tenia la història al cap durant deu anys, però no la volia rodar fins a trobar l’actor adequat. • Veient una pel·lícula de Gillo Pontecorvo interpretada per Paco Rabal, Buñuel exclama que ja té el seu Nazarín, i posa en marxa el projecte. • Guió de Buñuel i Julio Alejandro; fotografia de Gabriel Figueroa, un dels grans de la fotografia mexicana. Anècdota significativa: • Figueroa prepara un pla espectacular amb el Popocatépetl de fons. • Buñuel li fa girar la càmera 180 graus i rebutja el volcà, rematant-ho amb la frase sobre la "bellesa prefabricada" ja citada. • És tota una declaració de principis estètics. Temes i lectura crítica • Buñuel manté l’essència de Galdós però actualitza continguts: - Introdueix una vaga (tema absent un segle abans). - Afegeix una epidèmia de pesta, que serveix per confrontar la fe i la desesperació. - Inclou una escena inspirada en Diálogo entre un sacerdote y un moribundo de Sade, on es rebutja Déu. • Segons Octavio Paz, a Nazarín: "La imatge de Crist s’empetiteix mentre sorgeix amb força la de l’home." És a dir, el film desplaça el focus de la divinitat cap a la condició humana i la seva dignitat. El final de la pinya: humanisme pur Escena clau citada amb entusiasme: • Nazarín és portat com a pres per un guàrdia, després de molts avatars. • Una dona humil, amb un carro ple de fruita, veu la comitiva i demana si pot oferir-li alguna cosa. • El guàrdia accepta sempre que ell no hagi de pagar, i la dona li regala a Nazarín una pinya sencera. Això simbolitza: • La solidaritat entre iguals, entre humils. • L’ajuda desinteressada a un home corrent, no a una autoritat religiosa. • La substitució del "favor a l’Església" per la fraternitat humana. Els tertulians consideren aquesta escena extraordinària i commovedora, i expliquen que Buñuel la va descobrir quasi com una epifania durant el rodatge. Recepció i valoració • Nazarín és, segons Buñuel, la seva pel·lícula preferida de les 18 que va rodar a Mèxic. • A Cannes rep el Gran Premi del Cinema Internacional. • El director John Huston, també retirat a Mèxic, arriba a dir que és una obra mestra universal i confessa: "M’hagués agradat dirigir-la jo." 6. Ensayo de un crimen (La vida criminal de Archibaldo de la Cruz): desig, culpa i fetitxisme Plantejament i arrencada • Pel·lícula mexicana de 1955, que els tertulians destaquen com una de les més impactants i modernes de Buñuel. • El film comença durant la Revolució Mexicana: - El petit Archibaldo ("l’Archi") viu en una casa benestant. - Hi ha revoltes al carrer i trets que arriben fins a l’interior. • La seva institutriu mor d’un tret mentre mira per la finestra. • El nen associa la mort amb una caixa de música que sona en aquell moment: - Neix el lligam entre so, desig de mort i plaer. - Tot i que sap racionalment que no n’és el responsable, interioritza la idea que ell l’ha "matat" mentalment. La caixa de música i les navalles: aparició del thriller • La caixa de música esdevé l’leitmotiv de tota la pel·lícula: - És un objecte carregat de poder fetitxista. - Buñuel inaugura un recurs que després molts altres directors utilitzaran. • L’Archibaldo adult desenvolupa una obsessió homicida associada a la caixa i a una caixa de navalles marcada pels dies de la setmana: - "Avui és dijous, toca matar amb aquesta" — un ritual macabre i gairebé còmic a la vegada. • Tot plegat configura un thriller amb un to molt personal, que recorda i anticipa alhora recursos de directors com Hitchcock. Fetitxisme, dones i classe social • Archibaldo busca una "dona-objecte" que satisfaci la seva pulsió de matar més que no pas un desig sexual convencional. • Apareixen diverses dones de la burgesia mexicana dels anys 50: - Dones de bona família, amb amants, marits enganyats, matrimonis d’aparença respectable. • La pel·lícula retrata amb ironia aquest microcosmos burgès, alhora que explora les patologies del desig. Frases memorables: "Decente y pobre es peor que granuja y rico" — síntesi corrosiva de la moral social que Buñuel qüestiona Connexions cinèfiles i estructura • Els tertulians remarquen la modernitat del guió, amb girs constants i una construcció molt sòlida. • S’estableixen paral·lelismes amb films posteriors sobre pulsions i fetitxisme (com Bilbao de Bigas Luna) i amb Psicosi o Vertigo de Hitchcock: - No tant per copiar, sinó per compartir una mateixa obsessió pel desig desviat i per l’ús d’objectes (caixes, vasos de llet, espais simbòlics) com a motors dramàtics. • A diferència d’altres obres més fragmentàries, aquí Buñuel construeix una narrativa clàssica: - Introducció del trauma infantil. - Desenvolupament de la pulsió homicida. - Successió de trobades amb dones que activen o desactiven aquesta pulsió. - Desenllaç amb tots els girs propis d’un thriller. Els tertulians insisteixen que és una pel·lícula apassionant i molt vigent, que es pot llegir perfectament des de categories actuals (culpa, responsabilitat, desig, patologia). 7. Le charme discret de la bourgeoisie: la matriosca bunyueliana Un "resum" de Buñuel • Pel·lícula francesa de 1972 (102 minuts), una de les últimes de Buñuel, que els participants defineixen com una autèntica síntesi de la seva obra. • Estructura de "matriosca": situacions que es contenen unes dins les altres, somnis dins de somnis, relats que s’obren i mai es tanquen del tot. • Buñuel mateix dóna molta importància a la repetició sense desenllaç: seqüències que es multipliquen sense un final clar, reforçant la sensació d’absurd. Trencament de la narració clàssica • No hi ha plantejament–nus–desenllaç convencional. • Són episodis autònoms on un grup d’amics burgesos intenta sopar o dinar i sempre és interromput per motius absurds o grotescos: - Servei que falla o desapareix. - Situacions de guerra o emergència. - Somnis, records, fantasies que interrompen l’acció. • Les escenes podrien reordenar-se i la pel·lícula continuaria funcionant, perquè el "fil" argumental és deliberadament prim. Crítica social i institucions Buñuel hi desplega una crítica àcida a: • Gran burgesia: hipòcrita, narcotitzada pel ritus del menjar sofisticat. • Dictadures sud-americanes: - L’ambaixador de Miranda, país fictici, representa una dictadura que trafica amb cocaïna. • Església: - El monsenyor que fa de jardiner, després confessa un moribund, descobreix que aquest ha matat els seus pares i el mata d’un tret després de l’absolució. • Exèrcit i policia: - Escenes on la violència institucional apareix com quelcom quotidià i buit de sentit. • Classe serventa: - No idealitzada, també inclosa dins l’absurd social. Escenes i gags destacats • Les dones i el sergent: - Tres dones intenten prendre el te; s’hi acosta un sergent que els explica com va enverinar el seu pare per indicació de la mare difunta. - Un cop acaba el relat, es limita a acomiadar-se i marxar. - El cambrer no té te, ni cafè, i només pot oferir aigua: una reducció còmica de les expectatives burgeses. • Monsenyor jardiner–assassí: - El bisbe que vol treballar com a jardiner és cridat per donar l’extremunció a un home moribund. - En saber que és l’assassí dels seus pares, l’executa fredament després de confessar-lo. - L’escena condensa la hipocresia religiosa i la confusió entre justícia divina i venjança privada. • Infidelitat banalitzada: - L’ambaixador és sorprès al llit amb la dona del seu amic, però el marit accepta la situació amb una indiferència absurda. - Tot es dissol com si fos un malentès trivial. • Guerrillers mirandins: - L’existència de grups revolucionaris que volen atemptar contra l’ambaixador es tracta amb la mateixa lleugeresa que qualsevol altre gag. - La política i la violència queden reduïdes a episodis sense pes dramàtic especial. Somni, vigília i desig Buñuel condensa en aquesta pel·lícula una de les seves idees centrals: "El sueño y la vigilia se parecen demasiado. Por eso confundimos la realidad con lo que deseamos." La pel·lícula barreja constantment: • Escenes realistes. • Escenes on algú somia, i després descobreix que tot era un somni. • Escenes en què un somni conté un altre somni. El resultat és una sensació d’inestabilitat ontològica: l’espectador no sap mai del tot si el que veu és "real" dins del film o una projecció del desig o de la por d’algun personatge. Valoració global • Els tertulians la consideren una porta d’entrada privilegiada a Buñuel: - Resum de temes (burgesia, Església, desig, violència, absurd). - Resum de formes (somni, repetició, escenes autònomes, humor negre). • Recomanen especialment la seva visió per entendre el Buñuel madur sense haver de veure tota la filmografia. També es vincula la seva estructura a El manuscrito encontrado en Zaragoza, film que Buñuel admirava, amb històries que s’encadenen sense una continuïtat convencional. 8. Tancament del programa • El programa conclou amb la idea que aquestes sis pel·lícules només són una petita mostra de la riquesa de l’obra de Buñuel: - Conviden l’oient a veure la resta de la filmografia, especialment la vintena de títols que queden fora d’aquest especial. • Es remarca la vigència dels temes bunyuelians (desig, fe, hipocresia social, violència institucional) i la seva influència en directors posteriors. • Anuncien que el proper programa continuarà parlant de cinema, però donant per tancat el bloc dedicat al 125è aniversari de Buñuel. "L’ordre no és imprescindible: en Buñuel, el desordre genera una sensació de riquesa" — síntesi final del to del debat Els locutors s’acomiaden agraint l’escolta i deixant clar que Buñuel continua sent un cineasta essencial per entendre el cinema del segle XX i XXI.

← Torna a tots els podcasts