
SmoothJazz Nit del 19/11/2025
Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius
Episodis etiquetats amb Altres

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Context del programa Veus Parròquia inicia la temporada 2025-2026 a Ràdio Desvern amb un cicle dedicat als drets humans, centrant aquest primer programa en el dret dels infants a la dignitat i a la igualtat. Les conductores són la Teresa Cots i la Pilar Sánchez, membres de Justícia i Pau de Sant Just. Marc general dels drets dels infants Evolució històrica • Declaració de Ginebra (1924), impulsada per Eglantyne Jebb, fundadora de Save the Children: primer text específic sobre la protecció dels infants. • Declaració de Nacions Unides (1959): recull 10 principis sobre la infància, però no és vinculant jurídicament. • Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989, en vigor el 1990): esdevé llei internacional sobre la infància; inicialment signada per 20 països. "Els drets dels infants són innats, irrenunciables, inalienables, imprescindibles... i esdevenen obligatoris." Les ponents recorden que, tot i aquest marc legal, en molts països encara no es compleixen aquests drets, i fins i tot en societats com la nostra queda molt camí per recórrer. Drets i deures: un binomi inseparable • Els infants han de conèixer els seus drets, però també han d’entendre que tenir drets implica tenir deures i responsabilitats. • Els adults (família, escola, institucions) són responsables de garantir l’entorn i les condicions perquè els infants puguin exercir drets i complir deures, i creixin com a persones responsables. Dret a la igualtat i a la no discriminació Igualtat dins la família i en el dia a dia • El dret a la igualtat implica que tots els infants han de ser reconeguts com a iguals davant la llei i en la vida quotidiana. • A la família, la igualtat es tradueix en: - Repartiment coherent i just de les tasques de la llar, adaptades a l’edat i a les capacitats de cada infant. - Fomentar que infants i joves assumeixin responsabilitats a casa i a l’escola per aprendre valors de cooperació, esforç i respecte. • Es remarca que la família és el primer espai de transmissió de valors, que marcaran tota la vida de l’infant. Infància migrada i identitat • Es qüestiona fins a quin punt els infants migrants reben el mateix tracte real que els infants nascuts al país. • No n’hi ha prou amb garantir escolarització i necessitats bàsiques; cal que siguin considerats subjectes de drets, amb el mateix respecte i oportunitats. • Es defensa el dret a un nom i a una nacionalitat, entès com a dret a una identitat reconeguda: - Tractar tothom pel seu nom. - Respectar història, cultura i tradicions de cada infant i de la seva família. • En una societat amb infants procedents de múltiples orígens (xinesos, romanesos, ucraïnesos, llatins, musulmans...), es posa èmfasi en: - Conviure i respectar la diversitat cultural. - Exigir a les institucions més recursos per a la integració real, perquè la igualtat no es quedi només en una declaració teòrica. Dret a la protecció i al desenvolupament integral Activitats de lleure i esperit crític • Els infants tenen dret a una protecció especial que garanteixi un creixement mental, social, sa i lliure. • El lleure educatiu (cau, esplai, extraescolars) és clau perquè: - Coneguin realitats diferents de la llar. - Desenvolupin esperit crític davant missatges externs (mitjans, xarxes, modes). “L’esperit crític és bàsic perquè no siguin simples reproductors d’idees o patrons imposats.” • Escola, família i lleure han de treballar plegats per formar infants que pensen per ells mateixos i filtren la informació segons el seu criteri personal. Dret a l’alimentació, l’habitatge i la salut Alimentació adequada i implicació dels infants • Dret a una alimentació correcta i variada: - Oferir l’oportunitat de provar aliments diversos encara que al principi no agradin. - Fomentar que els infants participin en la preparació del menjar a casa o a l’escola (panellets, pastissos, etc.). Habitatge i responsabilitat domèstica • A la llar, el dret a un habitatge digne comporta deures com: - Mantenir la casa neta i endreçada. - Aprendre a fer el llit i assumir petites tasques. • Es recomana no renyar excessivament si al principi no ho fan bé: és un procés d’aprenentatge. Atenció mèdica i hàbits saludables • Dret a una bona atenció mèdica i al seguiment de les pautes del metge o metgessa (activitat física, dieta adequada, tractament de malalties específiques com celiaquia, obesitat, etc.). • Es posa l’accent en: - Reduir temps de pantalles (mòbil, ordinador, tauletes). - Evitar consum de drogues i substàncies nocives des de la infància i l’adolescència. L’educació no és només transmetre coneixements, sinó ensenyar a gestionar la vida quotidiana: alimentar-se bé, cuidar la salut i responsabilitzar-se de la llar. Dret a una educació adaptada i inclusiva Diversitat funcional i respecte a les diferències • Es reivindica el dret a una educació i atenció especial per a infants amb diversitat funcional, entenent que: - Totes les persones són diferents. - L’educació s’ha d’adaptar a les característiques individuals. • Deures dels infants i joves: - Respectar les diferències dels companys i companyes. - Veure la diversitat com una oportunitat per aprendre i créixer com a persona. • Objectiu final: que tothom trobi el seu lloc a la societat. Bullying i empatia • Es vincula aquest dret amb el problema del bullying (assetjament escolar): - El bullying és fruit de la no acceptació de la diversitat. - Sovint qui fa bullying és també una persona molt vulnerable que aboca la seva ràbia sobre algú percebut com a més feble. • Es remarca la gravetat extrema d’aquest fenomen: - Companys que ho veuen i callen per por que els passi el mateix. - Conseqüències molt greus, inclosos casos de suïcidi d’infants assetjats. • Es defensa: - La necessitat que els infants siguin valents i ho expliquin a professorat i família. - El dret a ser protegit per família i escola davant situacions d’injustícia i crueltat. “No parlar-ne i no comunicar-ho fa que el patiment s’allargui i es faci insuportable.” Dret a l’afecte, la comprensió i l’escolta Importància de l’empatia i l’atenció emocional • Dret dels infants a rebre comprensió i afecte per part de la família i de la societat. • Deures associats: - Infants i joves han de saber escoltar els altres. - Cal actuar sempre, si és possible, des de l’empatia. • Es recorda que: - Les persones tenen sentiments i emocions que s’han de tenir en compte abans de dir o fer res. - Les accions fetes amb afecte i cura donen resultats més positius. “Mostrar afecte als altres mai està de més i fa el camí més agradable a tothom.” Falta d’escolta en el dia a dia familiar • Es critica l’ús excessiu del mòbil i la televisió pels adults: - Pares que passegen amb criatures però no interaccionen amb elles. - Ignorar un infant es considera una forma de maltractament, perquè el fa sentir invisible. • Proposta d’hàbits positius: - Al vespre, parlar en família, per exemple durant el sopar, sense tele, compartint problemes i emocions. - No menystenir els problemes dels infants, perquè per ells poden ser molt importants encara que als adults els semblin petits. • Es destaca que els infants repeteixen els models que han vist a casa, i això marcarà com tractaran les persones a la seva futura família. “Escoltar és una saviesa: saber escoltar és una forma profunda de cuidar.” Dret a l’educació, al joc i a la diversió Escola i família: rols diferents i complementaris • L’educació gratuïta i l’obligatorietat escolar fins als 16 anys són un dret bàsic. • Es diferencia clarament: - A l’escola: s’aprenen matèries i coneixements. - A casa: s’aprèn la “bona educació”, valors i actituds (respecte, llenguatge, tracte a mestres i adults). • Es lamenta la pèrdua de respecte cap al professorat i, de vegades, també dels infants cap als pares. Es defensa un equilibri: ni educació basada en la por (física o verbal) ni permissivitat absoluta. • Es planteja la necessitat d’“escoles de pares” per ajudar les famílies a educar millor. Dret al joc i a la diversió • El joc és part essencial de la infància: - Dret a jugar, passar-s’ho bé i fer-ho en diversos espais (escola, carrer, casa). - Dret a aprofitar la gran varietat de jocs i joguines que ofereix el dia a dia. • Es vincula el joc amb el desenvolupament integral: social, emocional i cognitiu. Dret a la protecció en situacions de perill Accés a ajuda i recursos • Dret a rebre atenció i ajuda preferent en cas de perill. • Deures i responsabilitats associades: - Conèixer persones i institucions a qui adreçar-se en cas de risc. - Els adults han d’ajudar els infants a arribar a aquests recursos i guiar-los en el procés. • Es denuncia que molta gent no sap on adreçar-se per desconeixement o dificultats en el funcionament de les institucions. Dret a la protecció contra l’abandonament i l’explotació laboral Infància i treball • Dret a ser protegit contra l’abandonament i l’explotació en el treball. • Es remarca que: - Els infants han de ser infants: jugar, anar a l’escola, ser estimats i educats. - És deure dels adults impedir treball infantil i abandonament. • Tot i que en el nostre entorn aquests casos són menys freqüents, es recorda que en molts països l’explotació infantil continua sent una realitat massiva. Consum, responsabilitat i primer món • Es denuncia la contradicció del primer món, que compra productes (bambes, roba, etc.) fabricats en països on possiblement hi ha infants explotats. • A més del component ètic, es recorda que aquests productes tenen un alt cost ambiental. “Abans de comprar, cal ser més conscients del que hi ha al darrere del producte: drets vulnerats i dany ambiental.” Conclusions i missatge final Síntesi del programa • Els infants han de conèixer els seus drets i els seus deures: - Drets com a base de la seva dignitat i desenvolupament. - Deures i responsabilitats com a part inseparable de viure en comunitat. • Perquè aquests drets siguin reals cal que: - Es reconeixin socialment i jurídicament. - Es reflecteixin en les actituds quotidianes de famílies, escoles, institucions i conjunt de la societat. “Hem d’intentar entre tots que aquests drets dels infants es facin realitat; són imprescindibles i necessaris per al bon desenvolupament dels infants i per la dignitat de l’ésser humà.” Cita final d’UNICEF La Pilar tanca el programa amb una cita recollida per UNICEF del Pla d’Acció de la Cimera Mundial a favor de la Infància: "No hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament del nen. D'aquí depenen la supervivència, l'estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de fet, de la civilització humana." Les conductores s’acomiaden anunciant la continuïtat del cicle sobre drets humans en futurs programes de Veus Parròquia a Ràdio Desvern.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Context i estructura del programa • Programa Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, dedicat íntegrament a Lluís Buñuel. • Emissió especial amb contingut principal: entrevista enregistrada a Calanda amb Jordi Xifrà, director del Centre Buñuel de Calanda, en motiu del 125è aniversari del naixement de Buñuel. • El programa combina: - Presentació a l’estudi - Àudio de la visita a Calanda - Tancament amb informació de projeccions i una breu anàlisi d’una escena de Viridiana. Presentació del programa i del viatge a Calanda Equip i to del programa • Presentació de l’equip del dia: Pep Armengol (conducció), Anastasi Rinos, Jan Hernández (control tècnic) i Eduard Amorós com a convidat. • Es destaca que és un programa diferent, sense la música inicial habitual vinculada a una pel·lícula. • Conversa distesa inicial sobre la setmana de cadascú, que ajuda a marcar el to proper i informal del programa. Context del desplaçament a Calanda • Recordatori que part de l’equip va viatjar a Calanda el 22 d’octubre, poble natal de Buñuel, conegut: - pels préssecs - pel Centre Buñuel de Calanda - i per la tamborrada de Divendres Sant. • Es remarca la bona acollida al centre per part de Jordi Xifrà, i el caràcter gairebé amistós de la trobada entre gent que estima l’obra de Buñuel. La tamborrada i la “rompida de l’hora” • Abans de l’entrevista s’explica la tamborrada de Calanda: - Dura unes 25 hores ininterrompudes. - Hi participa gent de totes les edats, organitzada en bandes de tambors de diferents mides. - El moment culminant és “la rompida de l’hora”, quan tots els tambors sonen alhora. • S’insisteix en el seu impacte sensorial: “Realment sentir-ho et posa la pell de gallina.” • L’àudio del programa fa sonar la rompida just abans d’entrar a l’entrevista enregistrada a Calanda. El Centre Buñuel de Calanda: origen, funció i recursos Presentació de Jordi Xifrà i del museu • L’entrevista arrenca des de Calanda, al Centre Buñuel de Calanda, celebrant el 125è aniversari del naixement de Buñuel (22 de febrer de 1900). • Es dona la benvinguda a Jordi Xifrà, director del centre, i es contextualitza: - Fundació Centro Buñuel de Calanda: primera fundació i primer museu del món dedicat a un director de cinema. - Creat l’any 2000, coincidint amb el centenari del naixement de Buñuel. Què ofereix el museu • No és un museu de “reliquiaris” (objectes personals), sinó un espai per viure l’experiència del cinema de Buñuel: - obsessions i temàtiques recurrents - relació amb la literatura - univers creatiu i simbòlic. • El museu és la gran atracció de la Fundació, però no l’única eina de difusió. Funcions de la Fundació • Objectius principals: - Preservar el patrimoni vinculat a Buñuel - Difondre la seva obra i el seu llegat - Promoure activitats culturals, acadèmiques i educatives al voltant del director. • L’edifici acull també: - l’oficina de turisme - un auditori per conferències, cursos i congressos. • Exemple d’activitat destacada: primer congrés d’una associació d’estudiadors de cinema universitaris espanyols, amb Buñuel com a tema central. Arxiu Buñuel i digitalització: un projecte clau Col·laboració amb la Filmoteca Espanyola • En arribar a la direcció, Xifrà va contactar la Filmoteca Espanyola per: - Restaurar pel·lícules pendents (especialment Las Hurdes) - Digitalitzar materials relacionats amb Buñuel. • Es destaca que França sovint ha anat per davant d’Espanya en la preservació de la seva obra i materials (Cinémathèque Française, Museu Fellini, etc.). El gran projecte: digitalització de l’Arxiu Buñuel • Xifrà considera prioritari i gairebé el seu “èxit personal” el projecte que “veurà la llum” a finals de novembre/principis de desembre: - Digitalització completa de l’Arxiu Buñuel conservat a la Filmoteca Espanyola. - Accés obert i consultable en línia per qualsevol investigador o interessat. Contingut de l’arxiu digitalitzat • No inclou les pel·lícules, però sí un volum molt ric de documents: - Guions (especialment guions de rodatge) d’aproximadament 30 de les 32 pel·lícules - Correspondència: cartes personals i professionals - Documents diversos (econòmics, invitacions a passis, etc.) - Fotografies fetes i conservades per Buñuel - Revistes i guions publicats (com els de Un perro andaluz a la revista Nuestro Cine). • Valor especial dels guions de rodatge: - Permeten comparar el guió literari inicial amb el que es roda finalment. - Mostren les anotacions manuscrites i els canvis que Buñuel introduïa durant la producció. “Crec que tota aquesta documentació [...] és un pas fonamental, almenys que s’alinea molt bé amb els objectius de la nostra fundació.” La biblioteca de Buñuel • S’ha escanejat la biblioteca personal de Buñuel a Mèxic (uns 1.200 volums): - Portades - Primeres pàgines - Pàgines amb subratllats i anotacions. • Importància: - Permet veure què llegia i com ho llegia (subratllats per fer La Vía Láctea, per exemple). - Hi apareixen: - Clàssics russos del XIX (Dostoievski, etc.) - Best-sellers i novel·les d’espionatge - Obres surrealistes amb dedicatòries personals - Llibres sobre terrorisme, mostrant les seves preocupacions polítiques. Facilitar la recerca • Fins ara l’arxiu era difícilment accessible: - Habitació tancada, calia despesa i tràmits presencials a Madrid. • Amb la digitalització, s’eliminen “pals a les rodes” per a la recerca i es potencia l’estudi internacional de Buñuel. Publicacions i recerca: llibres i revista Col·lecció de llibres “Lluís Buñol, Cine i Vanguardies” • Iniciativa de la Fundació coordinada per Xifrà. • Objectiu: - Difondre la recerca sobre Buñuel - Donar espai a nous investigadors - Recuperar llibres esgotats. • Enfocament no endogàmic: - No només Buñuel, sinó també cinema i avantguardes artístiques. • Fins ara: 23 títols, dels quals 15 dedicats directament a Buñuel. Revista “Buñoliana. Revista de cine, arte i vanguardies” • Revista acadèmica anual. • Ja disponibles gratuïtament en PDF els 4 primers números. • Percentatge aproximat: - 85–90 % d’articles sobre Buñuel - Resta sobre altres cineastes i moviments vinculats a les avantguardes. • Xifrà subratlla que anomenar-la només “revista sobre Buñuel” seria limitar massa el camp temàtic. Recepció acadèmica de Buñuel • Al món universitari internacional Buñuel és molt valorat, però a Espanya sovint hi ha més interès per altres autors. • Es menciona que a França es poden fer revistes anuals sobre autors concrets sense problema, mentre que aquí això seria més complicat. Buñuel i el món contemporani: vigència, jovent i educació Actualitzar Buñuel per a les noves generacions • El Centre vol connectar Buñuel amb el públic jove, especialment: - presentant Un perro andaluz com una experiència propera a l’humor visual i al llenguatge de les xarxes socials, - treballant-lo com a material pedagògic. • El cinema de Buñuel permet abordar temes actuals: - Violència de gènere (El bruto, Belle de jour, Ensayo de un crimen, El...) - Desnonaments i lloguers abusius (El bruto) - Miseria i desigualtat social (Los olvidados) Les pel·lícules poden esdevenir eines pedagògiques potents dins de currículums educatius, per exemple al govern d’Aragó. Resistència i desconeixement • Problemes detectats: - Desconeixement general de la etapa mexicana de Buñuel. - Prejudici que Buñuel és un cineasta “raro” i només “surrealista”. • Xifrà subratlla que Buñuel també fa cinema comercial dins la indústria mexicana, amb una posada en escena magistral. Vigència estilística • Les pel·lícules de Buñuel no envelleixen per: - l’univers personalíssim - la combinació de realisme i surrealisme - la capacitat d’emocionar i incomodar. • Les seves obres vanguardistes són molt més properes al consum audiovisual actual del jovent del que pot semblar. Finançament, estructura política i límits materials Estructura de la Fundació • La Fundació Centro Buñuel de Calanda és de dret públic i té un patronat bàsicament polític: - Ajuntament de Calanda - Diputació Provincial - Govern d’Aragó - Consell Comarcal - Caixa de crèdit (com a únic actor privat). Pressupost i límits • Pressupost anual aproximat: 35.000–40.000 €. • Totes les activitats depenen de subvencions justificades amb despesa prèvia. • Amb aquest pressupost: - Restaurar una sola pel·lícula ja seria massa car. - Cal prioritzar entre exposicions, llibres, activitats educatives i projectes d’arxiu. Separació de funcions amb el festival de cinema • Històricament, una part important dels diners anava al Festival de Cinema organitzat per l’Ajuntament. • Xifrà defensa separar clarament: - recursos del Centre Buñuel (museu, arxiu, recerca) - recursos del festival. Un petit “miracle cultural” • Malgrat els pocs recursos, Xifrà considera un miracle poder mantenir: - museu - digitalitzacions - col·leccions de llibres - revista acadèmica - activitats educatives i congressos. L’obra de Buñuel: etapes, influències i recepció Etapes principals de la filmografia • Repartiment generalitzat per l’equip: - Etapa francesa inicial (surrealisme clàssic: Un chien andalou, L’âge d’or) - Etapa mexicana (18 pel·lícules) - Pel·lícules espanyoles disperses en tres moments: Las Hurdes, Viridiana, Tristana. Xifrà i l’apreciació de les etapes • Personalment, Xifrà tria l’època mexicana com la més rica i diversa: - major densitat d’obres mestres - combinació de melodrama, crítica social i estil personal. • Comparteix admiració per: - Nazarín - Él - Los olvidados - El bruto i altres títols mexicans. • Reconeix també la singularitat de: - Viridiana com a punt de convergència - Tristana com a exemple de fusió galdosiana i bunyueliana - Pel·lícules franco-mexicanes com Así es la aurora o La muerte en este jardín. Direcció d’actors i star system • Buñuel tenia una gran capacitat de “vampiritzar” intèrprets: - Convertir Catherine Deneuve en una “orfaneta espanyola” a Tristana, anul·lant-ne l’aura de star francesa. - Fer servir actrius i actors de l’star system mexicà d’una forma que desnaturalitza la seva imatge pública. Influències, paral·lelismes i impossibilitat de còpia • Xifrà defensa que l’univers de Buñuel és tan personal que: - costa molt influir directament altres autors sense caure en la còpia pobra o la caricatura (ulls tallats, insectes, etc.). • Paral·lelismes importants: - Alfred Hitchcock: punts de contacte entre Él i Vertigo, i entre Marnie i el cinema bunyuelià. - John Huston i Luchino Visconti: grans adaptadors literaris que admiraven Buñuel, i eren admirats per ell. Es destaca que tots tres comparteixen una mateixa comprensió profunda del cinema com a art d’emocionar i d’organitzar la posada en escena. Orígens cinèfils de Buñuel • Buñuel descobreix el cinema a partir de “Las tres luces” (Lang), que el porta a voler dedicar-se-hi. • A París estudia amb Jean i Marie Epstein, que el marquen profundament. • Treballa de crític de cinema per a revistes com Gaceta Literaria i La Revue d’Art. • Admira especialment Buster Keaton (per damunt de Chaplin) i pel·lícules com La Passion de Jeanne d’Arc. Conservació i drets de les pel·lícules • Toda la filmografia de Buñuel ha estat editada i és trobable, encara que dispersa entre diverses distribuïdores. • Moltes pel·lícules es poden veure en plataformes digitals i fins i tot a YouTube. • Drets d’autor: - No entraran en domini públic fins a 80 anys després de la seva mort (encara en vigor uns quants decennis). Memòria local, arrelament i testimoni personal Buñuel i Calanda • Calanda (uns 4.000 habitants) és el poble natal de Buñuel, però el director hi va viure només de petit i després se’n va anar a Saragossa, Madrid i a l’exili. • Xifrà considera que per al poble: - Buñuel és una icona però amb poc arrelament vital. - Molta gent no el va conèixer personalment. • Tasca del Centre: - Fer pedagogia local (mestresses de casa, centres educatius). - Organitzar visites escolars al museu amb projeccions com Un perro andaluz i treball de recepció amb infants i joves. Un document fílmic excepcional • Pep explica un record personal de principis dels anys 70: - Viatge a Calanda per Setmana Santa amb càmera de Super 8. - Filma Buñuel caminant davant de casa seva i després la tamborrada i la “rompida de l’hora” des del balcó de casa de Buñuel, convidat pel mateix director. - A la casa hi eren Jacqueline Chaplin, Carlos Saura, Juan Luis Buñuel, entre d’altres. • Aquest metratge és un document únic de Buñuel a Calanda en plena Setmana Santa. • Xifrà mostra gran interès perquè el Centre pugui digitalitzar i conservar aquesta filmació. Retrat final de Buñuel: esperit, imatge i humor Imatges i documents que el simbolitzen • Xifrà tria com a pla icònic de Buñuel: - El primer pla de Tristana mirant la tomba del cardenal Tavera. - Hi veu concentrats: - la tensió entre mort i bellesa - la forma clàssica (pla fix, composició geomètrica perfecta) - i un missatge heterodox i pertorbador. • Hi relaciona també el famós tall de l’ull a Un chien andalou: - Un altre pla fix, gairebé lumier, on l’impacte està “tot dins del pla”. • Document emocional preferit del Centre: - Una primera edició del Manifest Surrealista de Breton, peça clau per entendre la seva formació intel·lectual. Com definir Buñuel • Si hagués de triar tres paraules, Xifrà proposa: - Humorista - Contradictori - Surrealista • Recorda que Buñuel, quan li van fer una pregunta semblant, es va definir com: - surrealista - realista - teològic. Buñuel i el món actual • Xifrà imagina que si Buñuel pogués veure el present diria: “Aneu a prendre pel sac.” • Segurament es tornaria “a la tomba” decebut per: - la sobrepoblació - la desinformació massiva - el terrorisme • També creu que, si fos viu, encara faria cinema: - No sabia ni volia fer una altra cosa. - Certament necessitaria productors valents com els que va tenir al final de la seva carrera (Silverman, etc.). Tancament del programa: Viridiana i homenatge continuat Anunci de projeccions • Es recorda als oients que l’endemà (19 de novembre, 22.30 h) BTV emetrà Viridiana en una còpia excel·lent. • Es recomana vivament no perdre-se-la. Anàlisi breu d’una escena de Viridiana • S’escolta un fragment de diàleg entre Viridiana, Jorge (Rabal) i Ramona, en una escena de cartes i música. • L’Anastasi comenta la famosa frase: “Mi prima Viridiana terminará por jugar al tute conmigo.” • Aspectes destacats: - De petit, ell recordava la frase d’una altra manera (“acabaré jugant al tute amb la meva primeta”), però la memòria col·lectiva sovint distorsiona el text real. - Inicialment l’escena al guió tenia un to més clarament sexual (apagar la llum, suggerir el que passava), però la censura franquista en va retallar el contingut. - Es creu que Rabal podria haver matisat la frase al rodatge, aprofitant la llibertat parcial d’interpretació que Buñuel donava als actors. • Paradoxa interessant: - De vegades la censura, involuntàriament, força solucions que resulten encara més suggeridores i cineastes com Buñuel saben convertir la limitació en potència expressiva. Avanç del següent programa • Es tanca anunciant que el proper programa es dedicarà a: - 6 pel·lícules considerades obres mestres de Buñuel - amb 10 minuts per cadascuna, com a segona part de l’homenatge pel 125è aniversari. • Es remarca la voluntat de fer un homenatge en dos capítols a un creador que abasta molt més que el cinema. Cloenda amb les veus de Pep, Anastasi i Eduard, acomiadant-se fins dimarts vinent.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
El paper del CEEPSIR a l'educació inclusiva L'espai Xarxa a les Ones de Ràdio Desvern ha dedicat una sessió a explicar el funcionament del CEEPSIR (Centre d'Educació Especial com a recurs col·laborador), de la mà d'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i Núria Ros. Aquest recurs neix per garantir que tot l'alumnat a les escoles ordinàries tingui les mateixes oportunitats gràcies a l'assessorament i material dels centres d'educació especial. Eixos principals de la intervenció El suport es desplega al llarg d'uns quatre anys i es basa en quatre pilars fonamentals: * Comunicació: Eliminar barreres comunicatives per afavorir la integració. * Regulació emocional: Treballar l'autoregulació per millorar la conducta i el benestar. * Àrea curricular: Realitzar les adaptacions necessàries als continguts acadèmics. * Habilitats de rutina: Fomentar l'autonomia en els hàbits diaris. Coordinació i impacte en els centres A Sant Just Desvern, el recurs s'aplica actualment a l'Escola Montseny. El funcionament destaca per: 1. Transformació del claustre: Més que centrar-se només en l'infant, el CEPCIR busca un canvi de mirada en tot el professorat per crear un entorn totalment inclusiu. 2. Modelatge i observació: Els professionals entren a l'aula per treballar colze a colze amb els docents, sense jutjar, aportant estratègies pràctiques. 3. Xarxa institucional: La demanda es gestiona a través de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) i la inspecció educativa. "El recurs CEPCIR no és només per a l'alumne, sinó que és un recurs d'escola per a tota la comunitat." Un dels avenços més rellevants comentats és l'extensió d'aquest acompanyament als instituts de secundària, una etapa clau on la gestió de la diversitat requereix un suport intensiu i especialitzat.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
