Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 19/11/2025 — Drets dels infants: igualtat, protecció i educació - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 19/11/2025 — Drets dels infants: igualtat, protecció i educació

Context del programa Veus Parròquia inicia la temporada 2025-2026 a Ràdio Desvern amb un cicle dedicat als drets humans, centrant aquest primer programa en el dret dels infants a la dignitat i a la igualtat. Les conductores són la Teresa Cots i la Pilar Sánchez, membres de Justícia i Pau de Sant Just. Marc general dels drets dels infants Evolució històrica • Declaració de Ginebra (1924), impulsada per Eglantyne Jebb, fundadora de Save the Children: primer text específic sobre la protecció dels infants. • Declaració de Nacions Unides (1959): recull 10 principis sobre la infància, però no és vinculant jurídicament. • Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989, en vigor el 1990): esdevé llei internacional sobre la infància; inicialment signada per 20 països. "Els drets dels infants són innats, irrenunciables, inalienables, imprescindibles... i esdevenen obligatoris." Les ponents recorden que, tot i aquest marc legal, en molts països encara no es compleixen aquests drets, i fins i tot en societats com la nostra queda molt camí per recórrer. Drets i deures: un binomi inseparable • Els infants han de conèixer els seus drets, però també han d’entendre que tenir drets implica tenir deures i responsabilitats. • Els adults (família, escola, institucions) són responsables de garantir l’entorn i les condicions perquè els infants puguin exercir drets i complir deures, i creixin com a persones responsables. Dret a la igualtat i a la no discriminació Igualtat dins la família i en el dia a dia • El dret a la igualtat implica que tots els infants han de ser reconeguts com a iguals davant la llei i en la vida quotidiana. • A la família, la igualtat es tradueix en: - Repartiment coherent i just de les tasques de la llar, adaptades a l’edat i a les capacitats de cada infant. - Fomentar que infants i joves assumeixin responsabilitats a casa i a l’escola per aprendre valors de cooperació, esforç i respecte. • Es remarca que la família és el primer espai de transmissió de valors, que marcaran tota la vida de l’infant. Infància migrada i identitat • Es qüestiona fins a quin punt els infants migrants reben el mateix tracte real que els infants nascuts al país. • No n’hi ha prou amb garantir escolarització i necessitats bàsiques; cal que siguin considerats subjectes de drets, amb el mateix respecte i oportunitats. • Es defensa el dret a un nom i a una nacionalitat, entès com a dret a una identitat reconeguda: - Tractar tothom pel seu nom. - Respectar història, cultura i tradicions de cada infant i de la seva família. • En una societat amb infants procedents de múltiples orígens (xinesos, romanesos, ucraïnesos, llatins, musulmans...), es posa èmfasi en: - Conviure i respectar la diversitat cultural. - Exigir a les institucions més recursos per a la integració real, perquè la igualtat no es quedi només en una declaració teòrica. Dret a la protecció i al desenvolupament integral Activitats de lleure i esperit crític • Els infants tenen dret a una protecció especial que garanteixi un creixement mental, social, sa i lliure. • El lleure educatiu (cau, esplai, extraescolars) és clau perquè: - Coneguin realitats diferents de la llar. - Desenvolupin esperit crític davant missatges externs (mitjans, xarxes, modes). “L’esperit crític és bàsic perquè no siguin simples reproductors d’idees o patrons imposats.” • Escola, família i lleure han de treballar plegats per formar infants que pensen per ells mateixos i filtren la informació segons el seu criteri personal. Dret a l’alimentació, l’habitatge i la salut Alimentació adequada i implicació dels infants • Dret a una alimentació correcta i variada: - Oferir l’oportunitat de provar aliments diversos encara que al principi no agradin. - Fomentar que els infants participin en la preparació del menjar a casa o a l’escola (panellets, pastissos, etc.). Habitatge i responsabilitat domèstica • A la llar, el dret a un habitatge digne comporta deures com: - Mantenir la casa neta i endreçada. - Aprendre a fer el llit i assumir petites tasques. • Es recomana no renyar excessivament si al principi no ho fan bé: és un procés d’aprenentatge. Atenció mèdica i hàbits saludables • Dret a una bona atenció mèdica i al seguiment de les pautes del metge o metgessa (activitat física, dieta adequada, tractament de malalties específiques com celiaquia, obesitat, etc.). • Es posa l’accent en: - Reduir temps de pantalles (mòbil, ordinador, tauletes). - Evitar consum de drogues i substàncies nocives des de la infància i l’adolescència. L’educació no és només transmetre coneixements, sinó ensenyar a gestionar la vida quotidiana: alimentar-se bé, cuidar la salut i responsabilitzar-se de la llar. Dret a una educació adaptada i inclusiva Diversitat funcional i respecte a les diferències • Es reivindica el dret a una educació i atenció especial per a infants amb diversitat funcional, entenent que: - Totes les persones són diferents. - L’educació s’ha d’adaptar a les característiques individuals. • Deures dels infants i joves: - Respectar les diferències dels companys i companyes. - Veure la diversitat com una oportunitat per aprendre i créixer com a persona. • Objectiu final: que tothom trobi el seu lloc a la societat. Bullying i empatia • Es vincula aquest dret amb el problema del bullying (assetjament escolar): - El bullying és fruit de la no acceptació de la diversitat. - Sovint qui fa bullying és també una persona molt vulnerable que aboca la seva ràbia sobre algú percebut com a més feble. • Es remarca la gravetat extrema d’aquest fenomen: - Companys que ho veuen i callen per por que els passi el mateix. - Conseqüències molt greus, inclosos casos de suïcidi d’infants assetjats. • Es defensa: - La necessitat que els infants siguin valents i ho expliquin a professorat i família. - El dret a ser protegit per família i escola davant situacions d’injustícia i crueltat. “No parlar-ne i no comunicar-ho fa que el patiment s’allargui i es faci insuportable.” Dret a l’afecte, la comprensió i l’escolta Importància de l’empatia i l’atenció emocional • Dret dels infants a rebre comprensió i afecte per part de la família i de la societat. • Deures associats: - Infants i joves han de saber escoltar els altres. - Cal actuar sempre, si és possible, des de l’empatia. • Es recorda que: - Les persones tenen sentiments i emocions que s’han de tenir en compte abans de dir o fer res. - Les accions fetes amb afecte i cura donen resultats més positius. “Mostrar afecte als altres mai està de més i fa el camí més agradable a tothom.” Falta d’escolta en el dia a dia familiar • Es critica l’ús excessiu del mòbil i la televisió pels adults: - Pares que passegen amb criatures però no interaccionen amb elles. - Ignorar un infant es considera una forma de maltractament, perquè el fa sentir invisible. • Proposta d’hàbits positius: - Al vespre, parlar en família, per exemple durant el sopar, sense tele, compartint problemes i emocions. - No menystenir els problemes dels infants, perquè per ells poden ser molt importants encara que als adults els semblin petits. • Es destaca que els infants repeteixen els models que han vist a casa, i això marcarà com tractaran les persones a la seva futura família. “Escoltar és una saviesa: saber escoltar és una forma profunda de cuidar.” Dret a l’educació, al joc i a la diversió Escola i família: rols diferents i complementaris • L’educació gratuïta i l’obligatorietat escolar fins als 16 anys són un dret bàsic. • Es diferencia clarament: - A l’escola: s’aprenen matèries i coneixements. - A casa: s’aprèn la “bona educació”, valors i actituds (respecte, llenguatge, tracte a mestres i adults). • Es lamenta la pèrdua de respecte cap al professorat i, de vegades, també dels infants cap als pares. Es defensa un equilibri: ni educació basada en la por (física o verbal) ni permissivitat absoluta. • Es planteja la necessitat d’“escoles de pares” per ajudar les famílies a educar millor. Dret al joc i a la diversió • El joc és part essencial de la infància: - Dret a jugar, passar-s’ho bé i fer-ho en diversos espais (escola, carrer, casa). - Dret a aprofitar la gran varietat de jocs i joguines que ofereix el dia a dia. • Es vincula el joc amb el desenvolupament integral: social, emocional i cognitiu. Dret a la protecció en situacions de perill Accés a ajuda i recursos • Dret a rebre atenció i ajuda preferent en cas de perill. • Deures i responsabilitats associades: - Conèixer persones i institucions a qui adreçar-se en cas de risc. - Els adults han d’ajudar els infants a arribar a aquests recursos i guiar-los en el procés. • Es denuncia que molta gent no sap on adreçar-se per desconeixement o dificultats en el funcionament de les institucions. Dret a la protecció contra l’abandonament i l’explotació laboral Infància i treball • Dret a ser protegit contra l’abandonament i l’explotació en el treball. • Es remarca que: - Els infants han de ser infants: jugar, anar a l’escola, ser estimats i educats. - És deure dels adults impedir treball infantil i abandonament. • Tot i que en el nostre entorn aquests casos són menys freqüents, es recorda que en molts països l’explotació infantil continua sent una realitat massiva. Consum, responsabilitat i primer món • Es denuncia la contradicció del primer món, que compra productes (bambes, roba, etc.) fabricats en països on possiblement hi ha infants explotats. • A més del component ètic, es recorda que aquests productes tenen un alt cost ambiental. “Abans de comprar, cal ser més conscients del que hi ha al darrere del producte: drets vulnerats i dany ambiental.” Conclusions i missatge final Síntesi del programa • Els infants han de conèixer els seus drets i els seus deures: - Drets com a base de la seva dignitat i desenvolupament. - Deures i responsabilitats com a part inseparable de viure en comunitat. • Perquè aquests drets siguin reals cal que: - Es reconeixin socialment i jurídicament. - Es reflecteixin en les actituds quotidianes de famílies, escoles, institucions i conjunt de la societat. “Hem d’intentar entre tots que aquests drets dels infants es facin realitat; són imprescindibles i necessaris per al bon desenvolupament dels infants i per la dignitat de l’ésser humà.” Cita final d’UNICEF La Pilar tanca el programa amb una cita recollida per UNICEF del Pla d’Acció de la Cimera Mundial a favor de la Infància: "No hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament del nen. D'aquí depenen la supervivència, l'estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de fet, de la civilització humana." Les conductores s’acomiaden anunciant la continuïtat del cicle sobre drets humans en futurs programes de Veus Parròquia a Ràdio Desvern.

Just Blues del 18/11/2025 - episode art
Just Blues
58'

Just Blues del 18/11/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 18/11/2025 — Buñuel a Calanda: museu, arxiu i vigència - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 18/11/2025 — Buñuel a Calanda: museu, arxiu i vigència

Context i estructura del programa • Programa Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, dedicat íntegrament a Lluís Buñuel. • Emissió especial amb contingut principal: entrevista enregistrada a Calanda amb Jordi Xifrà, director del Centre Buñuel de Calanda, en motiu del 125è aniversari del naixement de Buñuel. • El programa combina: - Presentació a l’estudi - Àudio de la visita a Calanda - Tancament amb informació de projeccions i una breu anàlisi d’una escena de Viridiana. Presentació del programa i del viatge a Calanda Equip i to del programa • Presentació de l’equip del dia: Pep Armengol (conducció), Anastasi Rinos, Jan Hernández (control tècnic) i Eduard Amorós com a convidat. • Es destaca que és un programa diferent, sense la música inicial habitual vinculada a una pel·lícula. • Conversa distesa inicial sobre la setmana de cadascú, que ajuda a marcar el to proper i informal del programa. Context del desplaçament a Calanda • Recordatori que part de l’equip va viatjar a Calanda el 22 d’octubre, poble natal de Buñuel, conegut: - pels préssecs - pel Centre Buñuel de Calanda - i per la tamborrada de Divendres Sant. • Es remarca la bona acollida al centre per part de Jordi Xifrà, i el caràcter gairebé amistós de la trobada entre gent que estima l’obra de Buñuel. La tamborrada i la “rompida de l’hora” • Abans de l’entrevista s’explica la tamborrada de Calanda: - Dura unes 25 hores ininterrompudes. - Hi participa gent de totes les edats, organitzada en bandes de tambors de diferents mides. - El moment culminant és “la rompida de l’hora”, quan tots els tambors sonen alhora. • S’insisteix en el seu impacte sensorial: “Realment sentir-ho et posa la pell de gallina.” • L’àudio del programa fa sonar la rompida just abans d’entrar a l’entrevista enregistrada a Calanda. El Centre Buñuel de Calanda: origen, funció i recursos Presentació de Jordi Xifrà i del museu • L’entrevista arrenca des de Calanda, al Centre Buñuel de Calanda, celebrant el 125è aniversari del naixement de Buñuel (22 de febrer de 1900). • Es dona la benvinguda a Jordi Xifrà, director del centre, i es contextualitza: - Fundació Centro Buñuel de Calanda: primera fundació i primer museu del món dedicat a un director de cinema. - Creat l’any 2000, coincidint amb el centenari del naixement de Buñuel. Què ofereix el museu • No és un museu de “reliquiaris” (objectes personals), sinó un espai per viure l’experiència del cinema de Buñuel: - obsessions i temàtiques recurrents - relació amb la literatura - univers creatiu i simbòlic. • El museu és la gran atracció de la Fundació, però no l’única eina de difusió. Funcions de la Fundació • Objectius principals: - Preservar el patrimoni vinculat a Buñuel - Difondre la seva obra i el seu llegat - Promoure activitats culturals, acadèmiques i educatives al voltant del director. • L’edifici acull també: - l’oficina de turisme - un auditori per conferències, cursos i congressos. • Exemple d’activitat destacada: primer congrés d’una associació d’estudiadors de cinema universitaris espanyols, amb Buñuel com a tema central. Arxiu Buñuel i digitalització: un projecte clau Col·laboració amb la Filmoteca Espanyola • En arribar a la direcció, Xifrà va contactar la Filmoteca Espanyola per: - Restaurar pel·lícules pendents (especialment Las Hurdes) - Digitalitzar materials relacionats amb Buñuel. • Es destaca que França sovint ha anat per davant d’Espanya en la preservació de la seva obra i materials (Cinémathèque Française, Museu Fellini, etc.). El gran projecte: digitalització de l’Arxiu Buñuel • Xifrà considera prioritari i gairebé el seu “èxit personal” el projecte que “veurà la llum” a finals de novembre/principis de desembre: - Digitalització completa de l’Arxiu Buñuel conservat a la Filmoteca Espanyola. - Accés obert i consultable en línia per qualsevol investigador o interessat. Contingut de l’arxiu digitalitzat • No inclou les pel·lícules, però sí un volum molt ric de documents: - Guions (especialment guions de rodatge) d’aproximadament 30 de les 32 pel·lícules - Correspondència: cartes personals i professionals - Documents diversos (econòmics, invitacions a passis, etc.) - Fotografies fetes i conservades per Buñuel - Revistes i guions publicats (com els de Un perro andaluz a la revista Nuestro Cine). • Valor especial dels guions de rodatge: - Permeten comparar el guió literari inicial amb el que es roda finalment. - Mostren les anotacions manuscrites i els canvis que Buñuel introduïa durant la producció. “Crec que tota aquesta documentació [...] és un pas fonamental, almenys que s’alinea molt bé amb els objectius de la nostra fundació.” La biblioteca de Buñuel • S’ha escanejat la biblioteca personal de Buñuel a Mèxic (uns 1.200 volums): - Portades - Primeres pàgines - Pàgines amb subratllats i anotacions. • Importància: - Permet veure què llegia i com ho llegia (subratllats per fer La Vía Láctea, per exemple). - Hi apareixen: - Clàssics russos del XIX (Dostoievski, etc.) - Best-sellers i novel·les d’espionatge - Obres surrealistes amb dedicatòries personals - Llibres sobre terrorisme, mostrant les seves preocupacions polítiques. Facilitar la recerca • Fins ara l’arxiu era difícilment accessible: - Habitació tancada, calia despesa i tràmits presencials a Madrid. • Amb la digitalització, s’eliminen “pals a les rodes” per a la recerca i es potencia l’estudi internacional de Buñuel. Publicacions i recerca: llibres i revista Col·lecció de llibres “Lluís Buñol, Cine i Vanguardies” • Iniciativa de la Fundació coordinada per Xifrà. • Objectiu: - Difondre la recerca sobre Buñuel - Donar espai a nous investigadors - Recuperar llibres esgotats. • Enfocament no endogàmic: - No només Buñuel, sinó també cinema i avantguardes artístiques. • Fins ara: 23 títols, dels quals 15 dedicats directament a Buñuel. Revista “Buñoliana. Revista de cine, arte i vanguardies” • Revista acadèmica anual. • Ja disponibles gratuïtament en PDF els 4 primers números. • Percentatge aproximat: - 85–90 % d’articles sobre Buñuel - Resta sobre altres cineastes i moviments vinculats a les avantguardes. • Xifrà subratlla que anomenar-la només “revista sobre Buñuel” seria limitar massa el camp temàtic. Recepció acadèmica de Buñuel • Al món universitari internacional Buñuel és molt valorat, però a Espanya sovint hi ha més interès per altres autors. • Es menciona que a França es poden fer revistes anuals sobre autors concrets sense problema, mentre que aquí això seria més complicat. Buñuel i el món contemporani: vigència, jovent i educació Actualitzar Buñuel per a les noves generacions • El Centre vol connectar Buñuel amb el públic jove, especialment: - presentant Un perro andaluz com una experiència propera a l’humor visual i al llenguatge de les xarxes socials, - treballant-lo com a material pedagògic. • El cinema de Buñuel permet abordar temes actuals: - Violència de gènere (El bruto, Belle de jour, Ensayo de un crimen, El...) - Desnonaments i lloguers abusius (El bruto) - Miseria i desigualtat social (Los olvidados) Les pel·lícules poden esdevenir eines pedagògiques potents dins de currículums educatius, per exemple al govern d’Aragó. Resistència i desconeixement • Problemes detectats: - Desconeixement general de la etapa mexicana de Buñuel. - Prejudici que Buñuel és un cineasta “raro” i només “surrealista”. • Xifrà subratlla que Buñuel també fa cinema comercial dins la indústria mexicana, amb una posada en escena magistral. Vigència estilística • Les pel·lícules de Buñuel no envelleixen per: - l’univers personalíssim - la combinació de realisme i surrealisme - la capacitat d’emocionar i incomodar. • Les seves obres vanguardistes són molt més properes al consum audiovisual actual del jovent del que pot semblar. Finançament, estructura política i límits materials Estructura de la Fundació • La Fundació Centro Buñuel de Calanda és de dret públic i té un patronat bàsicament polític: - Ajuntament de Calanda - Diputació Provincial - Govern d’Aragó - Consell Comarcal - Caixa de crèdit (com a únic actor privat). Pressupost i límits • Pressupost anual aproximat: 35.000–40.000 €. • Totes les activitats depenen de subvencions justificades amb despesa prèvia. • Amb aquest pressupost: - Restaurar una sola pel·lícula ja seria massa car. - Cal prioritzar entre exposicions, llibres, activitats educatives i projectes d’arxiu. Separació de funcions amb el festival de cinema • Històricament, una part important dels diners anava al Festival de Cinema organitzat per l’Ajuntament. • Xifrà defensa separar clarament: - recursos del Centre Buñuel (museu, arxiu, recerca) - recursos del festival. Un petit “miracle cultural” • Malgrat els pocs recursos, Xifrà considera un miracle poder mantenir: - museu - digitalitzacions - col·leccions de llibres - revista acadèmica - activitats educatives i congressos. L’obra de Buñuel: etapes, influències i recepció Etapes principals de la filmografia • Repartiment generalitzat per l’equip: - Etapa francesa inicial (surrealisme clàssic: Un chien andalou, L’âge d’or) - Etapa mexicana (18 pel·lícules) - Pel·lícules espanyoles disperses en tres moments: Las Hurdes, Viridiana, Tristana. Xifrà i l’apreciació de les etapes • Personalment, Xifrà tria l’època mexicana com la més rica i diversa: - major densitat d’obres mestres - combinació de melodrama, crítica social i estil personal. • Comparteix admiració per: - Nazarín - Él - Los olvidados - El bruto i altres títols mexicans. • Reconeix també la singularitat de: - Viridiana com a punt de convergència - Tristana com a exemple de fusió galdosiana i bunyueliana - Pel·lícules franco-mexicanes com Así es la aurora o La muerte en este jardín. Direcció d’actors i star system • Buñuel tenia una gran capacitat de “vampiritzar” intèrprets: - Convertir Catherine Deneuve en una “orfaneta espanyola” a Tristana, anul·lant-ne l’aura de star francesa. - Fer servir actrius i actors de l’star system mexicà d’una forma que desnaturalitza la seva imatge pública. Influències, paral·lelismes i impossibilitat de còpia • Xifrà defensa que l’univers de Buñuel és tan personal que: - costa molt influir directament altres autors sense caure en la còpia pobra o la caricatura (ulls tallats, insectes, etc.). • Paral·lelismes importants: - Alfred Hitchcock: punts de contacte entre Él i Vertigo, i entre Marnie i el cinema bunyuelià. - John Huston i Luchino Visconti: grans adaptadors literaris que admiraven Buñuel, i eren admirats per ell. Es destaca que tots tres comparteixen una mateixa comprensió profunda del cinema com a art d’emocionar i d’organitzar la posada en escena. Orígens cinèfils de Buñuel • Buñuel descobreix el cinema a partir de “Las tres luces” (Lang), que el porta a voler dedicar-se-hi. • A París estudia amb Jean i Marie Epstein, que el marquen profundament. • Treballa de crític de cinema per a revistes com Gaceta Literaria i La Revue d’Art. • Admira especialment Buster Keaton (per damunt de Chaplin) i pel·lícules com La Passion de Jeanne d’Arc. Conservació i drets de les pel·lícules • Toda la filmografia de Buñuel ha estat editada i és trobable, encara que dispersa entre diverses distribuïdores. • Moltes pel·lícules es poden veure en plataformes digitals i fins i tot a YouTube. • Drets d’autor: - No entraran en domini públic fins a 80 anys després de la seva mort (encara en vigor uns quants decennis). Memòria local, arrelament i testimoni personal Buñuel i Calanda • Calanda (uns 4.000 habitants) és el poble natal de Buñuel, però el director hi va viure només de petit i després se’n va anar a Saragossa, Madrid i a l’exili. • Xifrà considera que per al poble: - Buñuel és una icona però amb poc arrelament vital. - Molta gent no el va conèixer personalment. • Tasca del Centre: - Fer pedagogia local (mestresses de casa, centres educatius). - Organitzar visites escolars al museu amb projeccions com Un perro andaluz i treball de recepció amb infants i joves. Un document fílmic excepcional • Pep explica un record personal de principis dels anys 70: - Viatge a Calanda per Setmana Santa amb càmera de Super 8. - Filma Buñuel caminant davant de casa seva i després la tamborrada i la “rompida de l’hora” des del balcó de casa de Buñuel, convidat pel mateix director. - A la casa hi eren Jacqueline Chaplin, Carlos Saura, Juan Luis Buñuel, entre d’altres. • Aquest metratge és un document únic de Buñuel a Calanda en plena Setmana Santa. • Xifrà mostra gran interès perquè el Centre pugui digitalitzar i conservar aquesta filmació. Retrat final de Buñuel: esperit, imatge i humor Imatges i documents que el simbolitzen • Xifrà tria com a pla icònic de Buñuel: - El primer pla de Tristana mirant la tomba del cardenal Tavera. - Hi veu concentrats: - la tensió entre mort i bellesa - la forma clàssica (pla fix, composició geomètrica perfecta) - i un missatge heterodox i pertorbador. • Hi relaciona també el famós tall de l’ull a Un chien andalou: - Un altre pla fix, gairebé lumier, on l’impacte està “tot dins del pla”. • Document emocional preferit del Centre: - Una primera edició del Manifest Surrealista de Breton, peça clau per entendre la seva formació intel·lectual. Com definir Buñuel • Si hagués de triar tres paraules, Xifrà proposa: - Humorista - Contradictori - Surrealista • Recorda que Buñuel, quan li van fer una pregunta semblant, es va definir com: - surrealista - realista - teològic. Buñuel i el món actual • Xifrà imagina que si Buñuel pogués veure el present diria: “Aneu a prendre pel sac.” • Segurament es tornaria “a la tomba” decebut per: - la sobrepoblació - la desinformació massiva - el terrorisme • També creu que, si fos viu, encara faria cinema: - No sabia ni volia fer una altra cosa. - Certament necessitaria productors valents com els que va tenir al final de la seva carrera (Silverman, etc.). Tancament del programa: Viridiana i homenatge continuat Anunci de projeccions • Es recorda als oients que l’endemà (19 de novembre, 22.30 h) BTV emetrà Viridiana en una còpia excel·lent. • Es recomana vivament no perdre-se-la. Anàlisi breu d’una escena de Viridiana • S’escolta un fragment de diàleg entre Viridiana, Jorge (Rabal) i Ramona, en una escena de cartes i música. • L’Anastasi comenta la famosa frase: “Mi prima Viridiana terminará por jugar al tute conmigo.” • Aspectes destacats: - De petit, ell recordava la frase d’una altra manera (“acabaré jugant al tute amb la meva primeta”), però la memòria col·lectiva sovint distorsiona el text real. - Inicialment l’escena al guió tenia un to més clarament sexual (apagar la llum, suggerir el que passava), però la censura franquista en va retallar el contingut. - Es creu que Rabal podria haver matisat la frase al rodatge, aprofitant la llibertat parcial d’interpretació que Buñuel donava als actors. • Paradoxa interessant: - De vegades la censura, involuntàriament, força solucions que resulten encara més suggeridores i cineastes com Buñuel saben convertir la limitació en potència expressiva. Avanç del següent programa • Es tanca anunciant que el proper programa es dedicarà a: - 6 pel·lícules considerades obres mestres de Buñuel - amb 10 minuts per cadascuna, com a segona part de l’homenatge pel 125è aniversari. • Es remarca la voluntat de fer un homenatge en dos capítols a un creador que abasta molt més que el cinema. Cloenda amb les veus de Pep, Anastasi i Eduard, acomiadant-se fins dimarts vinent.

Xarxa a les Ones del 18/11/2025 — Recursos CEPCIR: Inclusió escolar a Sant Just Desvern - episode art
Xarxa a les Ones
16'

Xarxa a les Ones del 18/11/2025 — Recursos CEPCIR: Inclusió escolar a Sant Just Desvern

El paper del CEEPSIR a l'educació inclusiva L'espai Xarxa a les Ones de Ràdio Desvern ha dedicat una sessió a explicar el funcionament del CEEPSIR (Centre d'Educació Especial com a recurs col·laborador), de la mà d'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i Núria Ros. Aquest recurs neix per garantir que tot l'alumnat a les escoles ordinàries tingui les mateixes oportunitats gràcies a l'assessorament i material dels centres d'educació especial. Eixos principals de la intervenció El suport es desplega al llarg d'uns quatre anys i es basa en quatre pilars fonamentals: * Comunicació: Eliminar barreres comunicatives per afavorir la integració. * Regulació emocional: Treballar l'autoregulació per millorar la conducta i el benestar. * Àrea curricular: Realitzar les adaptacions necessàries als continguts acadèmics. * Habilitats de rutina: Fomentar l'autonomia en els hàbits diaris. Coordinació i impacte en els centres A Sant Just Desvern, el recurs s'aplica actualment a l'Escola Montseny. El funcionament destaca per: 1. Transformació del claustre: Més que centrar-se només en l'infant, el CEPCIR busca un canvi de mirada en tot el professorat per crear un entorn totalment inclusiu. 2. Modelatge i observació: Els professionals entren a l'aula per treballar colze a colze amb els docents, sense jutjar, aportant estratègies pràctiques. 3. Xarxa institucional: La demanda es gestiona a través de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) i la inspecció educativa. "El recurs CEPCIR no és només per a l'alumne, sinó que és un recurs d'escola per a tota la comunitat." Un dels avenços més rellevants comentats és l'extensió d'aquest acompanyament als instituts de secundària, una etapa clau on la gestió de la diversitat requereix un suport intensiu i especialitzat.

← Torna a tots els podcasts