Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
M de Música del 20/10/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 20/10/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Empanada Cultural del 19/10/2020 — Sitges 2020 entre restriccions: Possessor triomfa; La Nube, La Vampira de Barcelona i Mandíbulas destaquen; ‘Horrorscope’ s’endú el Brigadún - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 19/10/2020 — Sitges 2020 entre restriccions: Possessor triomfa; La Nube, La Vampira de Barcelona i Mandíbulas destaquen; ‘Horrorscope’ s’endú el Brigadún

Visió general del programa Especial Sitges 2020 en clau crítica i festiva, en un any marcat per les restriccions COVID i un festival híbrid que gairebé es veu truncat al final. El programa repassa el palmarès, destaca títols clau i celebra el Premi Brigadún per al curt del propi equip, Horrorscope (Pol Dígler). Sitges 2020 torna a abraçar el terror de gènere més pur, sense renunciar al fantàstic i a l’autoria. Notícia destacada: Premi Brigadún per a ‘Horrorscope’ (Pol Dígler) Què és: Curt guanyador del Premi Brigadún (trofeu Paul Naschy). Clau creativa: Paròdia dels estereotips del terror, venut com a peça seriosa per jugar amb les expectatives. To i lectura: És comèdia, no terror, però juga (i desmunta) codis del gènere. Producció i recorregut: Més d’un any i mig en circuits, 50 premis acumulats. Aviat es farà públic. Consell per creators: Presenta el teu curt a Sitges les primeres setmanes d’obertura de convocatòria; al final “ja ho tenen tot tancat”. Paul Naschy, l’ànima del Brigadún Recordatori del mític home llop castís; trajectòria prolífica i icona del fantaterror ibèric. Curtmetratges destacats • Selecció oficial: peça de 30’ “llarg-breu” amb estructura de llarg (experiència notable). • Rutina: La Prohibición (8’): animació en stop-motion plastilina, denúncia de manipulació mediàtica i poder. • Dardar (Pablo Urkijo) – Méliès d’Argent: terror mut, B/N alt contrast i molt gra; experiència sensorial de sala. Palmarès i grans títols Possessor (Brandon Cronenberg) – Millor Pel·lícula i Millor Direcció Terror + ciència-ficció amb segell Cronenberg, de les propostes més “de gènere” del Sitges d’enguany. Debat sobre la ombra del pare i la recepció crítica; interès reafirmat després d’Antiviral. • Punts forts: immersió sensorial, distopia corporal, identitat i violència executiva. La Nube (La Nuée) – Premi Especial del Jurat + Millor Actriu (Suliane Brahim) Sinopsi: mare soltera salva la granja criant saltamartins comestibles; neix una obsessió que esdevé metàfora emocional. Gènere: thriller fantàstic amb subtext social (proteïna barata, sostenibilitat). Lectura: la “plaga” com a projector d’emocions i conflictes familiars. Mosquito State – Millors Efectes Especials Paral·lelism entre la “picada” de l’amor i la plaga de mosquits a casa del protagonista. Producció polonesa–US; presència de Charlotte Vega (criada a Sitges). • Punts forts: Efectes i textura de ciència-ficció inquietant. La vampira de Barcelona – Premi del Públic Recupera la llegenda negra d’Enriqueta Martí amb atreviment visual: escenaris en plató, joc de color/B&N i teatralitat buscada. Crítica social punyent a media, policia i burgesia; repartiment solvent amb direcció d’actors discutida (percepció TV-movie en moments). Clau: humanitzar el mite i revisar el relat des del present. Mandíbulas (Quentin Dupieux) – Millor Interpretació Masculina (dúo protagonista) Comèdia absurda 100% Dupieux (aka Mr. Oizo): univers minimalista, gag icònic del “toro”, i una gran mosca que cita el fantàstic dels 50. Reacció del públic: entusiasme i frases fetitxe; candidata oficiosa a premi gran si Sitges no hagués volgut subratllar tant el terror de gènere. Baby (Juanma Bajo Ulloa) – Premi a la Música Cinema mut postmodern: sense diàlegs, música i so com a guia total. Tema: maternitat en crisi, tràfic de nadons, via melodrama fosc. Repartiment femení destacable (Natalia Tena, Harriet Sansom Harris, Charo López...). The Dark and the Wicked (Brian Bertino) – Millor Fotografia + Menció a l’Actriu Debat obert a la taula: per a uns, atmosfera i disseny sonor exemplars; per a altres, clixés del gènere massa previsibles. Recomanable si t’hi abandones a l’ambient; comparada amb Come True (Anthony Scott Burns) com a alternativa visual sensorial de primer nivell. Comrade Draculich – Millor Guió Comèdia vampírica húngara als anys 70 (època comunista) amb to cínic/cool i sàtira política; humor de to local però enginyós. De Sitges a Terror Molins (recomanacions) Reprogramacions destacades: • Come True (Anthony Scott Burns) – hipnòtica i sensorial. • Honeydew – Amèrica profunda a l’òrbita de Matanza de Texas (debut; amb Sawyer Spielberg). • Península – seqüela de Train to Busan (per completistes). • Fried Barry (Sud-àfrica) – proposta de culte potencial. • My Heart Can’t Beat Unless You Tell It To – guanyadora a Novas Visions (millor pel·lícula i direcció), revisió intimista del mite vampíric. Tema del festival: La natura es revela (desastres, clima). Llibre (Hermenaute): La natura es revela – amb capítol de l’Adriano. Context i balanç final Restriccions 2020: tancaments, aforaments i festival híbrid; ambient descafeïnat però bon nivell de cine. Sitges 2020 ha fet gir cap al terror més genèric, sense oblidar autoria i híbrids. Idees clau • Possessor lidera el palmarès i simbolitza el retorn al gènere. • La Nube i Mosquito State articulen metàfores ecològiques/emocionals amb força visual. • La Vampira de Barcelona divideix pel to actoral però impacta visualment i en el subtext social. • Dupieux (Mandíbulas) connecta plegats amb el públic; Baby arrisca amb el mut contemporani. • Celebració de la creació local amb el Brigadún per Horrorscope.

l'Audició del 19/10/2020 - episode art
l'Audició

l'Audició del 19/10/2020

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts