Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
M de Música del 13/10/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 13/10/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Empanada Cultural del 12/10/2020 — Especial Hispanitat: sàtira d’Espanya, Pàtria (HBO), La mort de Guillem i El baile de los caídos (Franco zombi) + Sitges/Malnacidos - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 12/10/2020 — Especial Hispanitat: sàtira d’Espanya, Pàtria (HBO), La mort de Guillem i El baile de los caídos (Franco zombi) + Sitges/Malnacidos

Obertura: Hispanitat sota la lupa, sàtira i contradiccions d’Espanya "Te quiero, puta" com a tornada-metàfora d’una Espanya que diu estimar mentre degrada. • Arrencada amb ironia musical (Rammstein) per retratar una dicotomia molt espanyola: discurs d’afecte vs pràctiques d’abús. • Crítica punyent a la monarquia, al suposat estat del benestar, als desnonaments, a la precarització de la sanitat, al model turístic i a la repressió (llibertat d’expressió, 1-O, etc.). • Revisió sarcàstica del “Día de la Hispanidad”/“de la raza” i del relat del “encuentro de los mundos”. Sèries: Pàtria (HBO) Context i polèmica • Basada en la novel·la de Fernando Aramburu; showrunner: Aitor Gabilondo. • El cartell promocional (víctima vs botxí a presó) genera CancelHBO i debat sobre una suposada equiparació. Focus i temes • Dues famílies: la de l’assassinat del Xato (empresari) i la del fill integrant d’ETA (impost revolucionari al fons). • Estructura temporal entre fets passats i 2011 (alto el foc definitiu) amb el retorn de Bittori al poble. Virtuts i límits • Intenta el diàleg de dols (no equipara violències, sinó el dolor). • Es detecta equilibri calculat i moments de melodrama i “quasi” pornografia emocional; risc d’equidistància. • Producció i interpretacions molt sòlides; una de les millors sèries locals d’HBO. Idees clau • “Lo personal és polític”: el relat privilegia l’empatía individual per sobre del debat institucional. • Necessitat de parlar-ne sense carnet de víctimes i sense jerarquitzar el dolor. Cinema: La mort de Guillem (Carlos Marqués-Marcet) El cas i el relat • Reconstrucció del crim feixista (1993) contra el jove antifeixista valencià Guillem Agulló i de l’onada d’impunitat posterior. • La pel·lícula se centra en el buit i el dol de la família (1993–1997) i en la injustícia del sistema judicial. Recursos formals • Potent diàleg entre imatge d’arxiu i ficció; la realitat irromp amb força i emoció. • Opcions de so i llengua (valencià) que busquen veritat i materialitat del buit; debat sobre la intel·ligibilitat. Impacte i debats • Evita el morbo explícit del crim i opta pel respecte. • Gran intensitat en el tram final recuperant fotografies reals; recorda Vals con Bashir en el xoc realitat/representació. Punt crític • Algunes decisions de càsting i el desig d’alguns oients de més “mala llet” contra els agressors i l’entramat feixista. Llibres: El baile de los caídos (José Trabajo + Miguel Gallardo) Premissa i to • What if satíric: Franco ressuscita en versió zombi per intentar un nou cop d’estat a l’Espanya actual. • Humor negre per radiografiar el present: no és un llibre “sobre Franco”, sinó sobre la política d’avui. Procés creatiu i llenguatge visual • Text base de Trabajo i materials falsos d’estil documental de Gallardo (cartells, plànols, propaganda “Fox”/Vox) per jugar amb la realitat. Límits de l’humor i llibertat d’expressió • Treball sense autocensura, amb advocats al darrere i certa por no per Franco sinó per polítics, jutges i mitjans actuals. • El humor com a eina de catarsi (autisme, càncer, franquisme): “el humor sana”. Possibles camins • Idea d’adaptació audiovisual sobre la taula: més abast, més incomoditat pública. Comparació amb el to més “blanc” de Polònia. Bonus: Sitges i “Malnacidos” Crítica • “Malnacidos” (inauguració Sitges): entreteniment que cau en blanqueig del franquisme, posant “bons i dolents” als dos bàndols i desplaçant el mal a “uns altres” (alemanys), perdent la oportunitat de sàtira política sobre el feixisme latent. Avanç • Avís d’especial Sitges al pròxim programa (Mandíbulas, Last Words, Savage State, etc.). Idees força • Sàtira com a mirall: de la Hispanitat al franquisme zombi, el programa denuncia contradiccions estructurals a Espanya. • La cultura (sèries, cinema, llibres) com a espai per tramitar el dol, construir memòria i exercir crítica política.

← Torna a tots els podcasts