Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
Empanada Cultural del 13/9/2020 — Diada i tercera temporada: Valero Sant Martí, Victus en còmic i L’Amour flou per repensar la ruptura - episode art
Empanada Cultural
1h 12min

Empanada Cultural del 13/9/2020 — Diada i tercera temporada: Valero Sant Martí, Victus en còmic i L’Amour flou per repensar la ruptura

Arrencada i context Inici de la 3a temporada d’Empanada Cultural coincidint amb la Diada i amb la idea recurrent del número 3 (regla del 3, tercera temporada, tricentenari, etc.). Reflexió de context: sis mesos de pandèmia (COVID-19), retorn a l’escola i necessitat d’“arrencar” per inèrcia social, laboral i mental. Recordatori del sentit de la Diada: celebrar, però sense oblidar que és la commemoració d’una derrota (1714). "Adaptar-se o morir. O adaptar-se i morir, potser." Llibres | Valero Sant Martí: “Jo només il·lumino la catalana terra” El personatge i el to Presentació del Valero Sant Martí: autor anònim, estil provocador, irreverent i explícit, amb pròleg de Jair Domínguez. Llibre de 2013, difícil de trobar; lectura dramatitzada per l’actor Edgar Moreno. Tò auto-crític amb la cultura catalana, atacant mites, rituals i tics locals amb sàtira extrema. Temes i dards (selecció amb cites) La gralla i el folklore: “La gralla és el pitjor instrument de la història dels sons…” Rock català i gustos populars: “La revolució de Sau, Els Pets i Sopa de Cabra demostrà que impera un gust abominable.” Relació amb els bascos i el clixé sexual-taverner (paròdia d’estereotips, to molt bèstia). Turisme a Barcelona i gentrificació: fantasia hiperbòlica de “recuperar” la ciutat; posada al dia amb el post-COVID i la regulació de lloguers. Barça i icones esportives: sàtira sobre Bojan Krkic com a símbol de promesa frustrada. Valoració Sàtira descarnada que assenyala les nostres contradiccions: catalanisme, cultura popular i moralitats. No apte per a sensibilitats: llenguatge escatològic, sexual i deliberadament ofensiu, però amb idees punyents sobre identitat i cultura. Còmics | “Victus” (Sánchez Piñol) en vinyetes Marc històric i adaptació Recordatori del setge de Barcelona (1714) en el context de la Guerra de Successió i de la derrota catalana. Trilogia de còmics signada per Santa Maria, Dalmasses i Sintes, seguint l’estructura “Bene, vidi, Victus” (joc irònic sobre el Veni, vidi, vici de Juli Cèsar: “Vine, vi i vaig ser vençut”). Focus narratiu Protagonista: Martí Zubiria, enginyer militar (personatge històric), narrat a la novel·la en primera persona amb humor i distància. Al còmic predomina la gravetat i l’èpica visual (splash pages, fortificacions, arquitectura militar del XVIII), mentre que es perd part de la ironía i el joc metaliterari de la novel·la. Punts forts i mancances Potència visual i síntesi (compressió de ~600 pàgines en <200 de còmic) per fer divulgació històrica. – Menys presència del to irònic i de la relació amb la copista que obre la novel·la, que aportava doble mirada i relativisme nacional. La gran assignatura pendent Reclam d’una gran pel·lícula sobre 1714: es critica “Barcelona 1714” (valoració pobra) i es constata que encara esperem un Victus cinematogràfic digne. Cinema | L’Amour flou (Un acuerdo original) Per què ara i per què aquesta? Estrena recent a sales (Icaria, Girona) i tancament del Festival Oh la la (octubre). S’utilitza com a metàfora de la ruptura Catalunya–Espanya: la separació no ha de ser tràgica si es troben solucions creatives i mediació. De què va Direcció, guió i protagonisme de Romain Bohringer i Philippe Rebbot (parella a la vida real): després de 10 anys junts i dos fills, se separen però conserven dos pisos units per una habitació compartida dels nens. Ecos de Nouvelle Vague i comèdia romàntica contemporània; galeria de secundaris que enriqueixen el relat. Subtext i context Retrat dels bobos francesos (bourgeois-bohème): bohemis, però amb solvència i capital cultural; joc entre vida i pantalla (famílies i fills hi actuen). Tò emocional i lúdic: fa riure, emociona i defensa formes noves d’estimar “després” de l’amor passional. Recomanació Recomanada com a peça lleugera però intel·ligent i útil per imaginar sortides no traumàtiques a conflictes de convivència. Agenda i recomanacions Cinema L’Amour flou (Un acuerdo original) – ja en cartell. “Un diván en Túnez”. “Technobox/Technoboss” (producció portuguesa; to de peça de culte). Documental francès “Ne croyez surtout pas que je hurle”. Sèries 14/09: The Third Day (HBO): estructura en tres parts amb peça teatral entremig. 18/09: Ratched (Netflix, Ryan Murphy): preqüela de “One Flew Over the Cuckoo’s Nest”. Videojocs 10/09: Vampire: The Masquerade (nou lliurament). 15/09: Spelunky 2 (PS4; PC a final de mes). 15/09: Pro Evolution Soccer 2021. 18/09: Super Mario 3D All-Stars (Switch) – edició limitada fins al 31/03. Música Festi Surf Costa Brava (Platja d’Aro): surf/rockabilly a l’aire lliure i gratuït. Idees clau i fils conductors El “3” com a leitmotiv: tercera temporada, tricentenari, tres grans seccions (llibres, còmics, cinema) i múltiples triples a l’agenda. Autoexamen cultural: del pamflet ferotge de Valero a la divulgació històrica de Victus. Ruptura i convivència: L’Amour flou inspira sortides creatives i civilitzades als conflictes (també polítics). Context pandèmic: relectures del turisme, l’ús de la ciutat i la reapertura cultural amb prudència.

Empanada Cultural del 30/8/2020 — Tenet de Nolan: palíndroms i temps invertits; “El pequeño libro de la Black Music” i agenda de cinema, sèries i videojocs - episode art
Empanada Cultural
1h 35min

Empanada Cultural del 30/8/2020 — Tenet de Nolan: palíndroms i temps invertits; “El pequeño libro de la Black Music” i agenda de cinema, sèries i videojocs

Panorama general i to de l’episodi "Fins aquí l’editorial... Fotem-li canya a aquest gazpacho cultural." • Obertura editorial poètica i irònica sobre el pas del temps en plena era Covid, amb la metàfora del present com a pinça entre passat i futur, i connexió temàtica amb Tenet (palíndrom, temps invertit). • To juganer i meta-ràdio: comencen “acomiadant-se” per entrar directament en la idea de temps reversiu i l’absurd contemporani. Bloc 1 — Tenet (Christopher Nolan): crítica, idees i artesania Expectatives vs realitat • Hype post-pandèmia i etiqueta de “salvadora de sales” que pesa sobre el film. • Argument més simple del que sembla; la complexitat ve de l’embolcall (espionatge, guerra, apocalipsi) i del muntatge frenètic. "No ho intentis entendre, sent-ho" — consigna que el film projecta també cap a l’espectador. Temps, inversió i transcendència • El dispositiu temporal (inversió) sorprèn visualment però no sempre transcendeix com a idea, lluny de la densitat de Memento, Inception o Interstellar. • Reclam de més pauses i contemplació per fer respirar el concepte; l’acció fragmentada i la música martellejant dificulten “veure” clarament algunes escenes. Música i tècnica • Banda sonora de Ludwig Göransson (Zimmer estava amb Dune). Àmplia simbiosi audiovisual i energia rítmica molt marcada. • Pocs VFX per a un blockbuster així: uns 280 plans retocats. Gran treball físic i coreogràfic a doble presa (normal i “invertida”). El quadrat de Sator: palíndrom i capes de lectura • “SATOR – AREPO – TENET – OPERA – ROTAS”: palíndrom llatí sembrat al film (noms, espais, pistes) que connecta amb tradició clàssica i religiosa. • Interpretacions: des de el sembrador que guia les rodes fins al creador que manté les seves obres. En tot cas, un easter egg semàntic que aporta joc formal més que significat decisiu. Repartiment i personatges • John David Washington (Protagonista) correcte però poc carismàtic. • Robert Pattinson, el gran actiu emocional; signa el moment més humà del film. • Kenneth Branagh (Sator): villà tòpic però divertidament aterridor; Michael Caine fa un cameo saborós. Elizabeth Debicki funcional en el rol. Veredicte • Espectacle visual notable i idees estimulants, però fred i menys “amb cor” que altres Nolan. Recomanable amb les expectatives ajustades. Bloc 2 — Còmic + música: “El pequeño libro de la Black Music” (Boris & Bruno) Què és i com es llegeix • Llibre infogràfic, 1945–2015 (“del blues a Beyoncé”), una doble pàgina per any, humor i moltíssima dada. Ideal per llegir amb el reproductor a mà. Fites i línies d’evolució (pins de temps del programa) • Orígens del R&B i el rock and roll (Rosetta Tharpe; 1945–48). Afluència als charts i naixement de segells (finals 40s). • Apropiacions i ecos: Big Mama Thornton – Hound Dog vs Elvis (1953–54). John Lee Hooker i el riff matricial (late 40s–50s). • Screamin’ Jay Hawkins i el vodú teatral (1956). Girl groups: Marvelettes, Ronettes (early 60s). • Psicodèlia + soul elèctric: Jimi Hendrix, Sly & The Family Stone (late 60s). • James Brown i el naixement del funk; televisió i ball: Soul Train (70s). • Cinema Blaxploitation: Curtis Mayfield – Super Fly; còmic: Luke Cage/Power Man (70s). • Disco i producció: Chic – “Le Freak” (anècdota “Fuck Off” → “Le Freak”). • Parla rítmica i bases: dels sound systems jamaicans al rap: - Comercialització: “Rapper’s Delight” (Sugarhill Gang). - Canon social: Grandmaster Flash – “The Message”. - Public Enemy, retòrica i protesta (80s); N.W.A., Dr. Dre, Ice Cube i el gangsta (90s). • 2000s → trap i mainstream; Kendrick Lamar com a nou canònic (Pulitzer per DAMN.): llenguatge, flow i mirada generacional. Idees clau • La Black Music és un arbre amb molts troncs (blues, jazz, R&B, soul, funk, disco, hip hop) i una circulació constant d’influències i reapropriacions. • El llibre condensa i fa de guia (tenet) per a 70 anys d’innovació popular afroamericana. Bloc 3 — Interludi: “Milio Vibes” (rap casolà, Barça i cultura) • Sketch musical humorístic que juga amb l’orgull futboler (“el futbol també és cultura”) i els estereotips del “cultureta” vs “popular”. • To d’alleujament entre blocs llargs; tele-rap amb guiños locals (Barça, Poblenou). Bloc 4 — Agenda (cinema, sèries i videojocs) Cinema • Antebellum (estrena setmanal; viatges temporals i raça). • Singapur: títol d’autor “alguna cosa especial” (apunt de descoberta). • L’amour flou (comèdia francesa: separació i criança compartida, mirada tendre i enginyosa). • Bill & Ted: Face the Music (VOD; esperit juvenil mantingut). • Mulan (Disney+): estrena amb pagament premium (~21€) i accés persistent. • I’m Thinking of Ending Things (Netflix): nova de Kaufman, girs mentals i temps. • Festival: Fango Fest Amposta (gore, sèrie B; presència de curts dels presentadors). Sèries • The Boys T2 (Prime Video): torna el supercinisme amb bona forma. • Memorias de Idhún (Netflix): polèmica pel doblatge amb actors no especialistes. Videojocs • Marvel’s Avengers (PS4/XOne/PC): expectativa alta, alerta microtransaccions. • Tony Hawk’s Pro Skater 1+2 (Remake): retorn amb banda sonora icònica i nostàlgia skater. Tancament • Reforç de xarxes socials, comiat de l’estiu de “gazpatxos” i promesa de tornar en format temporada (vídeo i/o ràdio). • Torna el fil inicial: el temps – ni la primavera ni l’estiu “comencen o acaben” del tot, però el present segueix sent el nostre punt d’unió.

Empanada Cultural del 16/8/2020 — Violència i cultura pop: Ghost of Tsushima, La facción caníbal, Devilman Crybaby i agenda d’estrenes - episode art
Empanada Cultural
1h 12min

Empanada Cultural del 16/8/2020 — Violència i cultura pop: Ghost of Tsushima, La facción caníbal, Devilman Crybaby i agenda d’estrenes

Editorial: violència, pacifisme i control social Idea central: crítica a la criminalització indiscriminada de la violència i a l’ús del pacifisme com a eina de desmobilització social. • Es denuncia la doble vara de mesurar: la violència “de dalt a baix” (corrupció, retallades, desnonaments) s’“axiomatitza”; la “de baix a dalt” es criminalitza. • Les elits coapten el discurs pacifista per desactivar la protesta i confondre “lluita” amb “violència”. • Es proposen “vàlvules d’escapament” com els esports (panem et circenses) que gamifiquen la violència i desvien la frustració. • No es legitima “tota” violència (guerres pel petroli, violència masclista), però es rebutja anar “amb el lliri a la mà”. • Context del pacifisme del segle XX absorbit per les elits com a mecanisme de control més potent que la repressió. "La violència és l'últim recurs de l'incompetent" — atribuïda a Asimov; aquí es gira el mirall: i si els incompetents són “ells” i per això es reserven el dret a la violència? "Efectivament, la violència és divertida" — cita provocadora per qüestionar-nos la fascinació que exerceix. Benvinguda i marc del programa • Presentació entre calor estival, recordatori de xarxes socials i absència temporal de l’Adrià. • Menú del dia amb un fil conductor temàtic: la violència en videojocs, assaig i anime. Bloc 1 — Videojocs: Ghost of Tsushima (PS4) Context i premissa • Acció d’aventura en món obert de Sucker Punch durant la 1a invasió mongola (1274) a l’illa de Tsushima. • Protagonista: Jin Sakai, samurai que evoluciona cap al “Ghost” per salvar el seu oncle i alliberar l’illa. • Estructura en tres actes, amb “relats” de personatges que construeixen la llegenda (o la fossa) del protagonista. Mecàniques i dualitat moral • Dilema central: honor samurai (duel obert) vs tècniques a l’ombra (sigil, emboscades). • Quatre dificultats (inclosa Letal). Duels, assalts a fortaleses, seguiment de pistes naturals (vent, guineus, ocells). Art, so i manera Kurosawa • Direcció d’art espectacular: camps, llum, tempestes, fulles i gespa sempre en moviment. • Música continguda que esclata en temes de batalla/duel molt identitaris. • Mode Kurosawa: blanc-i-negre amb gra fílmic, àudio en japonès i subtítols; homenatge a clàssics com Els set samurais, Yojimbo o La fortalesa amagada. Comparatives i ritme de joc • Més proper a l’"acció-món obert" estil Shadow of Mordor que al simulacionisme de Red Dead Redemption 2; menys feixuc i més directe. • En diàleg amb Sekiro (dificultat, katanes), i coetani a The Last of Us Part II en premis potencials. Dades i curiositats dels primers 10 dies • 2,5 M de còpies en 3 dies (nova IP de Sony més ràpida). • 156,4 M d’enemics vençuts; 57,5 M de duels; 16,2 M de banys termals; 14,2 M d’haikus; 28,1 M de melodies de flauta; 8,8 M de guineus acariciades. Bloc 2 — Llibres: “La facción caníbal — Historia del vandalismo ilustrado” (Servando Rocha) Què és i per què impacta • Assaig dens, periodístic i molt documentat sobre la violència, el terror i la fascinació cultural que generen. • Llibre que es llegeix amb pausa: notes extensíssimes i bibliografia per ampliar cada cas. Jacobins, terror i propaganda • El Club dels Jacobins (Revolució Francesa) i l’ús sistemàtic de la violència com a mètode polític; sobrenoms com “antropòfags” o “bevedors de sang” i el paper de la propaganda britànica. • Discussió sobre relats de canibalisme i la seva veracitat vs construcció mediàtica. Dadaisme i violència conceptual • El dadaisme ridiculitza l’art burgès i el positivisme. Exemples: Duchamp (Font/urinari) i el “Manifest Caníbal” de Picabia. "Dada no siente nada... Nada como vuestros ídolos... Nada como vuestros políticos..." • Malcolm McLaren equipara la provocació conceptual de Duchamp a Sex Pistols per legitimar el punk com a art/música. Música, crims i iconografia • Del post-punk a l’heaviness: Killing Joke, Sex Pistols, Black Sabbath, fins al black metal noruec (Burzum/Mayhem, assassinat, suïcidis, iconografia extrema). • Referències creuades: From Hell (Alan Moore), true crime, i la construcció d’icones violentes. Casos que interpel·len • Les germanes Papin (assassinat i mutilació; l’ull com a símbol d’acusació i consciència) i l’eco del motiu ocular al surrealisme (Un chien andalou, Dalí). • Pregunta de fons: per què ens fascina mirar la destrucció (p. ex. Torres Bessones) i quin paper hi juguen artistes/tecnòlegs en aquesta mirada. Bloc 3 — Anime: Devilman Crybaby (Netflix, 2018) Origen i autor • Basat en el manga de Go Nagai (pare del gènere mecha amb Mazinger Z; també erotisme i terror a la seva obra). • Direcció de Masaaki Yuasa (Science SARU): estil dinàmic, elàstic i expressionista; BSO tecno/synthwave d’aire Gaspar Noé. Trama i temes • Akira Fudo, adolescent hipersensible, és posseït pel dimoni Amon i esdevé “Devilman”, utilitzant el poder demoníac per combatre una invasió. • La sèrie condensa la saga en 10 episodis (actualitza a present, inclou xarxes i raperos) i retorna a l’esperit ferotge de l’original (decapitacions, orgies, vísceres). • Temes: bé vs mal, fanatisme, fake news, racisme/sexisme, injustícia social, i la culpa judeocristiana com a combustible de la barbàrie. Lectura crítica i to • Violència que pot semblar provocació gratuïta, però també al·legoria sobre com justifiquem el mal amb dogmes i redempcions impossibles (eco de Blasphemous). • Final nihilista: recomanat evitar si es té tendència depressiva. No obstant, convida a mirar “els nostres dimonis” per evitar punts de no retorn. Agenda i recomanacions Cinema (28/08) • Ténet (Nolan) — estrena als cinemes. • The New Mutants — per fi a sales després d’anys d’endarreriments. • Netflix: Orígenes Secretos (thriller amb cultura de còmics). Sèries • 17/08 — Territorio Lovecraft (HBO): road trip als 50s amb horror lovecraftià i racisme sistèmic. • 19/08 — High Score (Netflix): docu-sèrie de videojocs retro, narrada per Charles Martinet (veu de Mario). Videojocs • Ja en beta — Project xCloud (Microsoft): streaming per a subscrits a Game Pass Ultimate; llançament oficial 15/09. • 18/08 — Microsoft Flight Simulator (PC): realisme i paisatges fotorealistes. • 20/08 — Battletoads (Remake) (Xbox One/PC). Tancament • Recordatori de xarxes (YouTube, Facebook, Twitter, Instagram, SoundCloud) i missatge d’ànim a l’Adrià. Bon estiu i retorn després d’unes setmanes.

← Torna a tots els podcasts