
Cinema a la Gresca del 25/7/2020
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.
Episodis etiquetats amb Altres

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Resum general L’episodi arrenca amb un to provocador i meta-radiòfonic per desembocar en un debat sobre censura, imitacions i llibertat d’expressió en cultura i mitjans. Després, el programa entra en tres blocs principals: una comparativa a fons de Blade Runner (novel·la vs. film), un recorregut pel panorama dels cines en plena pandèmia i els restrenes (amb focus en Apocalypse Now, Cinema Paradiso i Under the Skin), i una entrevista a Mr. Freak Esca (Jaume Quadrada) sobre el seu disc “Esca de vells”, procés creatiu i escena jamaicana catalana. Tanca amb una agenda cultural d’estrenes i festivals. "Si borrem el passat, no fotrem res de bo en el futur." Obertura: censura i llibertat d’expressió Context i sàtira: arrencada amb imitacions i bromes que deriven en una discussió sobre blackface, doblatge d’actors i la retirada o recontextualització de clàssics. Tesi: cal contextualitzar i no esborrar; defensar la llibertat d’expressió i atacar l’arrel del problema (“el sistema”), no les obres. Referències a casos recents als EUA, i trasllat del debat a l’escena catalana i a la tradició local d’imitacions i doblatge. "Hem de tombar el sistema, i no les obres." Tema 1 — Blade Runner: llibre vs. pel·lícula De què parlen les dues obres Pel·lícula (1982, Ridley Scott): ciberpunk noir on Deckard ha de retirar replicants a una Los Angeles del 2019. Humanitat vs. artifici com a eix. Novel·la (Philip K. Dick): San Francisco 1992 postnuclear; els androides fugen i el caçador replanteja la frontera de l’empatia (humans que potser no passarien el test). Diferències clau Títol i terminologia: El film adopta el mot “Blade Runner” (d’una altra novel·la, no de Dick). Al llibre són andrillos/andys; “replicants” és creació del film. Deckard: Film: detectiu estoic i solitari; alimenta la teoria (Ridley Scott) que podria ser un replicant. Llibre: més emotiu i empàtic (animals, entorn) i casat. Limitació de vida: Film: motor dramàtic dels replicants (voler “més vida”). Llibre: limitació tècnica assumida; el conflicte se centra en desmuntar l’empatia humana. Rachel: Film: prototip Nexus amb memòries implantades; crisi identitària i amor amb Deckard. Llibre: manipuladora, part d’un pla per debilitar Deckard (seducció per fer-lo menys eficient) i atac al valor de l’empatia. To i món: Film: contemplatiu i filosòfic, pintura d’un món trist i nostàlgic; el que importa és el que sentim. Llibre: més d’acció i paranoic; kipple everywhere, religió del Mercerisme i el mood organ (telèfon d’estats d’ànim). Idees força Què ens fa humans: no l’origen (orgànic/artificial) sinó l’empatia i l’experiència emocional. Real vs. fake en Dick: el lector/espectador mai no sap del tot què és real. Veredicte dels conductors Totes dues obres excel·leixen des d’enfocs diferents; recomanables i complementàries. Tema 2 — Cines en pandèmia i restrenes Crisi de sales i cas Cines Méliès Impacte COVID-19: reobertures parcials, noves restriccions i incertesa. Cines Méliès (BCN): tancament d’un santuari del clàssic (24 anys, incendis, inundacions, crisi econòmica); model privat sense coixí públic. Estratègies: les sales tiren d’estrenes assegurades i restrenes; a EUA, Goonies, Gremlins i Star Wars; a Japó, El viatge de Chihiro; aquí, combinació de clàssics i familiars. Apocalypse Now: versions i llegenda del rodatge Versions principals: 1979 (147’), Redux 2001 (196’), Final Cut 2019 (181’). Rodatge èpic a Filipines: tifó, actors malalts, excés pressupostari, Brando improvisant; Coppola: "La meva pel·lícula no va sobre Vietnam: és Vietnam." Cinema Paradiso i Morricone Nostàlgia i amor al cinema en estat pur; restrena encertada pel retorn a les sales. Homenatge a Ennio Morricone (i Andrea Morricone); Tornatore prepara el docu El maestro. Història de versions: de fracàs inicial a trionf amb el muntatge de Cannes. Under the Skin (2013) Experiència hipnòtica i sensorial, no narrativa clàssica. Scarlett Johansson com a presència no sexualitzada; mirada aliena sobre la condició humana. Música i disseny sonor envoltants. Tema 3 — Entrevista a Mr. Freak Esca (Jaume Quadrada) Què és l’“Esca de vells” Esca clàssic de finals 50/principis 60 (Jamaica) i calipso; etiqueta per diferenciar de rebrots posteriors. Clau de vigència: "És una música per viure-la, no per viure d’ella." L’escena catalana avui Sense el boom dels 90, però amb bandes de molta qualitat i relleu (ex.: projecte “Jamaicat”). Tradició local: Cabrians, Doctor Calypso, Penguins, etc. Creativitat i cançons del confinament “Coronavirus”: compost en dos dies i viralitzat. Procés creatiu desacomplexat: Fonts: Wikipedia, eines com Worder per cercar rimes. Home-studio; molts col·laboradors (exmembres de Doctor Calypso). Humor, polèmiques i salseo digital Cançó “Amic postís”: el “conegut” que no recordes a la nit. Plagi d’una base per part d’un usuari i resolt amb esportivitat. Debat per una peça sobre TDAH i la ironia en temps sensibles; encaixa amb l’obertura del programa sobre censura i context. Retro gaming Passió per aventures gràfiques (Monkey Island, Larry, Simon the Sorcerer) i 8/16 bits (Zelda SNES); col·leccions i emuladors. Agenda cultural Festivals i cicles: Festival de Peralada (online), incertesa Sala BCN, CCCB Gandules a l’agost. Cinema: possible restrena d’Origen (Nolan) com a rampa per Tenet; títols com Que suene la música (Military Wives), The Beast, Uno para todos, Mi hermano persigue dinosaurios. Videojocs: Ghost of Tsushima (PS4), comentat com a futur tema. Idees clau del programa Contextualitzar en lloc de censurar: conservar la memòria crítica. Blade Runner funciona en doble excel·lència (film i llibre) des de sensibilitats diferents. Els restrenes com a pont de retorn a les sales i com a lliçó de cine. L’“Esca de vells”: arrel, humor i bricolatge creatiu en temps difícils.