
Cinema a la Gresca del 11/7/2020
Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.
Episodis etiquetats amb Altres

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Panorama general del programa • Tancament de temporada amb mirada a un 2020 de resiliència i adaptació i anunci de l’estiu “Gazpacho Edition”. • Eix central: cobertura del Barcelona Film Fest (balanç, palmarès i crítiques principals). "Be water, my friend" BCN Film Fest 2020 — Balanç i context • Festival reubicat en calendari: bones xifres i sensació de retorn segur a sales (aprox. 8.000 espectadors amb aforaments limitats). • 44 pel·lícules (amb diverses estrenes i premières), i un encert en coloquis online que apropen creadors i públic. • Claves: programació mixta (biopics, documentals, títols d’autor) i clausura amb un títol potent. Peli de clausura: Sound of Metal Per què impacta • Experiència sensorial: disseny de so extraordinari (Nicholas Becker), que alterna plenitud, distorsió i absència de so per situar-nos dins la percepció del protagonista. • Metàfora vital: del “soroll” (metal) al silenci com a espai d’acceptació; el títol juga també amb el “so metàl·lic” dels implants. "There is nothing to fix here" "Sound of Metal es podria dir perfectament ‘Sound of Life’" Temes i lectura • Acceptació vs. arreglar la diferència: cinema inclusiu sense condescendència. • Crítica a la hipercomunicació digital (Byung-Chul Han): el silenci com a necessitat de l’ànima. • Protagonista (Riz Ahmed) superb, amb Paul Raci i Olivia Cooke reforçant el repartiment. Direcció: Darius Marder. • Clausura memorable del festival i imprescindible en sala pel treball sonor. Palmarès principal • Millor pel·lícula: Regreso a Hope Gap (Hope Gap). • Premi de la Crítica: Corpus Christi. • Millor guió: The True History of the Kelly Gang. • Millor actor: Josh O’Connor (Regreso a Hope Gap). • Millor actriu: Rosamund Pike (Madame Curie / Radioactive). • Millor música: Corpus Christi (sinergia amb Festival de Peralada). Crítiques destacades Corpus Christi (Polònia) • Sinopsi: jove exinternat que suplanta un capellà en un petit poble; drama moral sobre trauma, rols socials i perdó. • Potent interpretació, ritme i to; per alguns, gran rival de Parasite en el seu any d’Oscar. Regreso a Hope Gap • Escenari real a la costa sud d’Anglaterra (Seaford): ruptura matrimonial de 29 anys vista també des de la veu del fill; no hi ha bons/malvats, només ferides compartides. • Repartiment de luxe: Annette Bening, Bill Nighy i Josh O’Connor (premiat). • Direcció i guió: William Nicholson, que adapta la seva pròpia obra teatral. The True History of the Kelly Gang • Relectura del bandoler australià Ned Kelly (dir. Justin Kurzel), amb un potencial visual i musical enorme (barreja country/punk). • Crítica: guió episòdic que frena l’arc del personatge, malgrat el magnètic George MacKay. Documental de la setmana: Cunningham • Retrat formalment experimental de Merce Cunningham (dir. Alla Kovgan), centrant-se en l’etapa 1944–1972. • Muntatge, so i espais componen una peça sensorial on forma i contingut caminen plegats. • Connexions amb John Cage i l’avantguarda; recreacions coreogràfiques actuals filmades amb encert. Biopic vs documental: criteris i riscos • El festival evidencia la tensió entre fidelitat històrica i llibertats creatives. • El biopic pot caure en el episodisme si només enllaça highlights d’una vida; el documental pot resultar més immersiu si troba la forma adequada. Madame Curie (Radioactive) • Biopic dirigit per Marjane Satrapi amb Rosamund Pike excel·lent; però estructura episòdica i saltos al futur (Hiroshima, oncologia) que resulten més decoratius que narratius. • Poca profunditat en el discurs científic comparat amb el potencial del personatge; tot i així, visionable per interès biogràfic. • Repàs vital: de Varsòvia a París, descobriment del poloni i radi, dos Premis Nobel, i l’impacte posterior (teràpies, riscos). Cloenda i què ve ara • Tancament satisfactori de la cobertura del festival. • Tornada en format Gazpacho Edition (programa quinzenal d’estiu). • Xarxes: Facebook/Instagram/Twitter d’Empanada Cultural i podcast a SoundCloud.