Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Empanada Cultural del 17/5/2020 — Reborn d’Empanada Cultural: Color Out of Space, The Last of Us i After Life — reinvenció, mercat i dol - episode art
Empanada Cultural
1h 50min

Empanada Cultural del 17/5/2020 — Reborn d’Empanada Cultural: Color Out of Space, The Last of Us i After Life — reinvenció, mercat i dol

Panorama general del programa (Reborn) Els conductors celebren "un any més" i obren una reflexió editorial sobre la reinvenció: no és l’individu qui s’ha de reinventar constantment, sinó la societat. Crítica al discurs de "la llei del mercat" i a la paradoxa entre desacelerar i exigir reinvencions individuals. El programa torna en format "Temporada 2 — Reborn": continuïtat amb ajustos, però mateixa essència. "Es la ley del mercado, toca reinventarse." Cinema Malamente — Color Out of Space (2019) Què és i d’on ve Adaptació lliure de Lovecraft dirigida per Richard Stanley; protagonitzada per Nicolas Cage; producció d’Elijah Wood (SpectreVision). Picaresca “trash” amb pretensions estètiques: magenta everywhere per encarnar un color indescriptible. Trama i to Meteorit cau a la granja dels Gardner: paranoia, mutacions (alpaques incloses), i bogeria creixent. Barreja de horror còsmic amb recursos de sèrie B: dissolvències setanteres, jumpscares i humor involuntari. Punts forts i febles • Visual: moments potents i ecos de Mandy i Cronenberg (nova carn). • Cage Mode: outbursts icònics; desequilibri de to amb la resta del cast. • Efectes: irregulars (gran encert en la fusió mare-fill; desastre en la mega-alpaca). • Guió: ideas sembrades que no es recullen (p. ex., la llet d’alpaca). "Un somni que somia junts és una realitat" — frase melosa que il·lustra el to erràtic del guió. Veredicte Vol i no pot: pretensions interessants, però to dispers i durada excessiva. Apta per entrar “in the mood” del trash contemporani. Videojocs — The Last of Us (2013) Context i estudi Naughty Dog domina cada generació Sony amb trilogies (Crash, Jak & Daxter, Uncharted) i culmina la PS3 amb The Last of Us. Història i temes Vint anys després d’una pandèmia per cordyceps, Joel ha de escortar Ellie, immune, per un EUA col·lapsat. No és l’originalitat argumental, sinó l’execució emocional i la construcció de personatges. Disseny i mecàniques • Acció en tercera persona amb realisme: inventari en temps real, recursos escassos i crafting. • Terror per so i tensió (els xacquejadores). • Música de Gustavo Santaolalla: austeritat emotiva, esperança mesurada. Impacte i futur Aclamació crítica i comercial; remaster a PS4. Seqüela i sèrie d’HBO (Craig Mazin) en camí; polèmica sobre crunch i filtracions. Base semireal: el cordyceps existeix (en formigues), traslladat aquí a humans. "La gran virtut és que et fa viure el trauma de Joel i legitima el seu egoisme final." Sèries — After Life (Netflix, Ricky Gervais) Marc i to Comèdia dramàtica sobre el dol, la vida després de la pèrdua i l’humanisme ferit de Gervais. Capítols curts (6x30’ per temporada): recomanació de consum pausat per evitar la reiteració. Eixos temàtics • Dol sostingut vs. reiniciar la vida: no hi ha diés ex machina per a la tristesa. • Amor en múltiples formes: parella, família, amistat i animals (el gos Brandy com a àncora vital). • Nihilisme positivista: la vida val quan no la sobreactuem. Personatges i debat • Secundaris memorables (la vídua del cementiri) i d’altres discordants (el psicòleg excessivament esperpèntic). • Dinàmiques laborals (Tambury Gazette) com a microcosmos de patetismes tendres. • Crítica: to edulcorat i repetitiu en arcs, finals que tornen a casella 1. Capes culturals Obertura amb Bill Withers (Lovely Day); rescat musical del passat de Gervais amb Seona Dancing ("More to Lose"). Comparacions: The Office, Derek, BoJack Horseman, i els monòlegs de Gervais (cara àcida vs. cara tendra). "La sèrie és una teràpia: contempla la mort des de la vida i relativitza la ferida amb humor." Idees clau destacades Reinventar-se: millor col·lectivament que no pas exigir-ho constantment a l’individu. Color Out of Space: estil i imatge ambiciosos, guió pobre; Cage, factor dèficit i espectacle. The Last of Us: orfebreria narrativa i emocional; jugabilitat al servei de la història. After Life: dol sense trampes, humor com a bàlsam, però amb certa reiteració.