
Smooth Jazz Club del 15/5/2020
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Panorama general Segona part de l’especial de l’aniversari d’Empanada Cultural guiada per missatges d’oients. L’episodi avança com un mosaic de propostes sobre cinema, sèries, còmics, videojocs, música i divulgació, amb debat viu i to distès. "Los pilares de nuestra sociedad: la democracia y el tecno" Temes principals Aportació musical i obertura a contingut d’oients Peça original enviada per Àlex (aka Tecnocracy). Reacció entusiasta i invitació a fer créixer una secció musical amb material d’audiència. Cinc pel·lícules sorpresa i debat sobre ‘comercialitat’ Proposta: The Half of It, Belle Époque, Bad Education, Resistance, The Banker. Defensa de la comercialitat com a mirada social (exemple: Hitchcock) i interès per The Half of It com a revisió moderna de Cyrano. Cinema i sindicats: de Hoffa a Pride (2014) Referents: The Irishman/Hoffa, Reds, Eisenstein, Los lunes al sol. Focus a Pride (2014): aliança minaires-LGTBI als 80 amb Thatcher; exemple de organització i intersecció de minories. Sèrie Z i ‘trash’ Compromís de secció mensual per destriar joies de sèrie C/Z amb humor (incloent festivals i els Razzie). Relacions alternatives i poliamor en art i pantalla Sèries i còmics (Sex Education, iniciativa Sex Stories), cinema (Permission), i lectura no moralitzant via The Dreamers (Bertolucci) i el pensament de Pasolini. Tema complex: es proposa portar expertesa i estructurar un programa específic. Grooming confinat Guia pràctica i humorística sobre patilles estil Pol i supervivència capil·lar. Videojocs i ciència The Last of Us Part II: canvis de data, leaks i debat sobre crunch a la indústria. Cosmos (Sagan / Neil deGrasse Tyson): el valor de la divulgació científica audiovisual. Més ciència a l’Empanada Proposta d’obrir una línia de ciència (estudis, ecosistema científic, entrevistes) i fer-ho amb especialistes. Retro i cultura del videojoc Atari 2600: memòria personal, cultura retro i estètica de 8 bits com a patrimoni. The Witcher 3 i transmedia De les novel·les de Sapkowski al videojoc i la sèrie: un univers de fantasia d’arrel eslava i to adult. Masters de l’Univers (He‑Man) Nostàlgia 80s, còmics i projectes nous (sèrie associada a Kevin Smith, Shira a Netflix). Riscos de la nostàlgia i expectativa de fanbase. Monogràfics transversals Batman (Burton vs Nolan, gòtic vs realisme) i Sherlock Holmes (modernitzacions): idea de programa coral connectant còmic-cinema-sèries-videojocs. Gastronomia i cultura D’Isabel Coixet (Foodie Love) al manga japonès (El gourmet solitari) i sèries com Midnight Diner. Menjar com a eix narratiu i cultural. Barcelona: fotografia i jazz Proposta doble: història de la fotografia a BCN (primers daguerreotips, institucions) i radiografia del jazz local (Jamboree, Harlem, història popular i nova sèrie The Eddy), amb pistes de Miles en París en còmic. Futur de la música electrònica i el clubbing Balance dels 90, rutinització i pèrdua de caràcter visionari? Debat sobre tecnologia omnipresent i paper de l’escena de clubs. "Casi todo lo que escuchamos es música electrónica" Conclusions i seguiments L’episodi tanca amb agraïments i crida a seguir proposant temes. Compromisos: Engegar seccions de trash, ciència i electrònica. Preparar monogràfics (Batman/Sherlock) i programes temàtics (poliamor, cuina & cultura, Pride/sindicats, He‑Man, The Witcher). Cameo final de Dr. Mamadou Wombosi amb to paròdic per rematar la festa.

Resum general Capítol especial d’aniversari amb format obert als oients: s’escolten notes de veu i, a partir d’aquestes, es debaten temes molt diversos. En clau de confinament i reobertura, el programa combina humor i anàlisi per abordar el futur de la cultura des de la dansa fins al teatre, passant per l’autoedició, el còmic i el cinema. Peces clau de l’episodi: Com es trien els temes del programa i quin equilibri hi ha entre actualitat i preferències personals. Dansa i arts escèniques en temps de pandèmia: cancel·lacions, gires, fronteres i la necessitat de reinventar formats. Cultura i finançament: remuneració justa, paper de l’Estat i la proposta de renda bàsica universal. Streaming i producció domèstica: oportunitats, límits i la línia fina entre visibilitat gratuïta i devaluació. Autoedició i fanzines: salut del moviment a Barcelona i retorn del paper. Monogràfics i propostes: Stephen King, Peter Bagge (amb el trident indie nord-americà), Martin McDonagh i Fables. Etiqueta al cinema: silenci respectuós vs. participació eufòrica segons context (sales comercials vs. festivals trash). Funció social del cinema: entreteniment vs. transformació; l’art que incomoda i “col·loca davant de la mort”. Tancament amb peça musical original de Tecnocracy. "La cultura nos tiene que colocar frente a la muerte" — reflexió citada per reivindicar l’art com a eina de consciència i canvi. Temes principals 1) Procés de selecció de temes i fonts • Equilibri entre actualitat i autors/gèneres estimats. • Fonts i hàbits: revistes (Caimán, Dirigido por), festivals, ràdio/YouTube, xarxes i memes. • Vocació d’antologia radiofònica més que d’actualitat pura i dura; connexió amb l’audiència via xarxes i suggeriments. 2) Dansa en temps de COVID-19 • Cancel·lacions de festivals (ex. Peralada), restriccions de viatge i dificultat d’assaig. • La dansa pateix per la doble condició cultural i física (espai, entrenament). • Obertura a portar convidats i explorar corrents com el buto. 3) Cultura, remuneració i polítiques públiques • Crida a valor i protecció de professionals i autors. • Debat sobre inversió pública i límits del “mercat” per sostenir la cultura. • Idea força: la cultura com a servei quasi bàsic; l’Estat ha de facilitar l’accés sense precaritzar creadors. 4) Streaming, teatre des de casa i producció • El directe/streaming com a porta d’accés i canal de desintermediació (ex. músics penjant el disc, cas Radiohead). • Risc de gratuïtat sistemàtica que perpetua la precarietat; apostar per micromecenatge i pagaments simbòlics. • La producció domèstica té recorregut, però no substitueix l’experiència presencial; cal sumar opcions. 5) Fanzines i autoedició • Escena viva a Barcelona: fanzinoteques i llibreries (Fat Bottom, La Llama...), fires (GRAF, CABUM...). • Retorn del paper per raons d’exclusivitat i comunitat; el digital conviu però és més competitiu. 6) Monogràfics i propostes d’oients • Stephen King: univers vast d’adaptacions; possible especial (ideal per Halloween). Es menciona l’adaptació de Firestarter per Fatih Akin i el llegat del seu fill Joe Hill (Locke & Key, In the Tall Grass). • Peter Bagge (Hate/Odio) dins el trident indie nord-americà amb American Splendor i Daniel Clowes; idea d’especial i convidat. • Martin McDonagh: del teatre al cinema (In Bruges, Seven Psychopaths, Three Billboards); pendents de fer més teatre al programa. • Valero Sant Martí: sàtira negra catalana, autocrítica des de dins; pròlegs de Jair Domínguez i humor corrosiu. • Fables: contes clàssics en clau noir; videojoc The Wolf Among Us (Telltale) i seqüela anunciada. 7) Etiqueta al cinema i experiència d’espectador • En sales comercials, prima el respecte i el silenci; en festivals trash/gore (Cotxeres de Sants, Sitges) s’accepta la interacció sorollosa. • Fenomen de recitar diàlegs i aplaudiments (ex. Endgame): la llibertat d’uns acaba on comença la dels altres. 8) Cinema i transformació social • Entreteniment vs. contingut: tot val, però cal defensar l’art que fa pensar i mou. • Exemple: Buñuel en el laberinto de las tortugas per il·lustrar com l’art pot articular debat social. Decisions i propostes de futur Especials futurs: Stephen King (tardor/Halloween), Peter Bagge/Clowes/American Splendor; Martin McDonagh (focus teatral). Cobertura pendent: dansa (inclòs buto) i teatre amb convidats. Format: explorar streaming i micromecenatge per donar sortida directa a creadors. Secció crítica: valorar una dinàmica “a favor o en contra” per sumar fricció constructiva. “Això no és la Bíblia ni el puto Senyor dels Anells; la batalla no és entre el bé i el mal, sinó entre l’estupidesa i el mal.” — Valero Sant Martí