Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Babilònia del 3/10/2019 — París i Loira; Modernisme (Sant Pau i Puig i Cadafalch a BCN i Mataró); Cinema: Amenábar, Tarantino, Ozon i Boyle; Homenatge a Mercedes Sosa - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 3/10/2019 — París i Loira; Modernisme (Sant Pau i Puig i Cadafalch a BCN i Mataró); Cinema: Amenábar, Tarantino, Ozon i Boyle; Homenatge a Mercedes Sosa

Viatge: París i Castells del Loira Catedrals i patrimoni • Visita a Orleans, Tours, Angers i l’emblemàtica Chartres. • Destaquen els vitralls de Chartres, d’un blau inconfusible i de qualitat excel·lent, a l’alçada de la Sainte-Chapelle. "El blau de Chartres és un blau molt especial" • Comentari sobre el clima amable i el paisatge verd del jardí de França (vall del Loira), amb vinyes i palaus renaixentistes. Castells i jardins • Recorregut pels castells/palaus renaixentistes (segles XVI–XVII), amb mencions a Leonardo da Vinci i la seva tomba a Amboise. • Chenonceau (sobre el riu amb arcs) i els seus jardins geomètrics, patrimoni UNESCO: arquitectura icònica i interiors sobris però elegants (no és Versalles, és el Renaixement). París en 48 hores: panoràmica i museus • Passeig en Bateaux-Mouches pel Sena (valorat per les vistes); panoràmica en autobús més limitada. • Notre-Dame no visitable per obres; entrada a la Sainte-Chapelle, visita imprescindible. • Museu d’Orsay: exposició de Berthe Morisot, pintora impressionista de primer nivell (a l’alçada de Monet/Manet/Renoir/Degas), pionera en un entorn que vetava l’accés femení a l’Acadèmia. Temes de plein air i vida quotidiana, amb suport familiar i connexions amb Renoir. Ruta Modernista Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona) • Complex hospitalari d’Lluís Domènech i Montaner (i fase posterior del fill, Pere Domènech i Roura): façanes espectaculars, pavellons comunicats per túnels, ceràmica i ornamentació modernista. • Exposició d’instrumental mèdic històric i fotografies d’època: mirada a l’higienisme de principis del segle XX. • Debat sobre el preu de la visita (15–20 €) i consells de descomptes d’estiu (Institut del Paisatge Urbà, 50%). Sortida per l’avinguda Gaudí amb vista a la Sagrada Família. Puig i Cadafalch a Barcelona: Casa de les Punxes, Palau Baró de Quadras i Casa Amatller • Casa de les Punxes (nova planta per a les germanes Terradas): influència de palaus bavarians i del medievalisme; recorregut amb audioguia i accés als terrats ceràmics vidrats. • Palau del Baró de Quadras i Casa Amatller (al programa apareix com “Casa Matllé”): obres amb restauració/remodelació; interiors amb marbres, arts aplicades, vitralls tipus Tiffany, ferro forjat i solucions pràctiques (làmpades mixtes gas/electricitat). • Fort simbolisme catalanista i iconografia de Sant Jordi. "Sant Patró de Catalunya: torneu-nos la llibertat" • Comentari crític: el modernisme és, en bona mesura, un estil d’elit burgès. Ruta modernista a Mataró • Itinerari gratuït i guiat: Ajuntament (sala de sessions), Mercat del Rengle (planta triangular), botiga modernista La Confiança (accessible), Beneficència i la joia de la corona, la Casa Coll i Regàs (visitable en una altra ocasió). • Nau Gaudí (primera obra de Gaudí per a la Cooperativa Mataronense): naus amb arcs parabòlics i solucions de llum i ventilació (fins i tot als lavabos cilíndrics), avui seu de la Col·lecció Bassat. Bonus arqueològic: Torre Llauder (Iluro) • Vila romana (segles I aC–I dC) amb estructura conservada: impluvium, termes (caldarium, frigidarium), mosaics i jardí. • Recordatori històric: Iluro (Mataró) és anterior a la Barcelona romana. Cinema Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar) • Pel·lícula d’impacte notable i factura solvent; el rigor històric planteja dubtes en alguns punts. • Retrat d’Unamuno com a figura amb vacil·lacions i canvis; escena final (alegat a la universitat) poderosa però polèmica en l’exactitud. • Interpretacions: bones en general; algun excés puntual. Film recomanat tot i les reserves. Érase una vez en… Hollywood (Quentin Tarantino) • Proposta molt ben feta i seductora a nivell formal, amb moments de tensió que es resolen de manera atípica. • Tracte deferent cap a Polanski i Sharon Tate; crítica a la caricatura del moviment hippie (debat Trueba: reescriptura que carrega injustament contra un moviment pacifista). • Sensació de "dues pel·lícules en una" i final obertament tarantinià. Brad Pitt convenç més que DiCaprio; escena amb l’actriu infantil, destacable. 1714 (comentari exprés) • Valoració molt negativa: "no s’aguanta" ni a nivell cinematogràfic ni històric. Gràcies a Déu (François Ozon) • Drama contundent i elegant sobre la pederàstia a l’Església a Lió. • Quatre testimonis amb relacions diferents amb la fe (creient, ateu, vida trencada…), sense morbositat explícita però amb gran força moral. • Ozon combina sensibilitat i duresa amb gran domini del to. 127 hores (Danny Boyle) • Survival minimalista basada en fets reals (James Franco): braç atrapat en una esquerda, nominada a 6 Òscars. • Direcció imaginativa: flashbacks, al·lucinacions i figura “guia” com a recurs psicològic de supervivència; epíleg amb imatges reals. • Parentesc temàtic amb Buried (Enterrado): com mantenir la tensió amb una premissa claustrofòbica. Cloenda • Recordatori dels 10 anys de la mort de Mercedes Sosa amb “Alfonsina y el mar”. • Comiat i propera cita amb Babilònia a Ràdio Tosbem (98.1).

Veus Parròquia del 2/10/2019 — Mort i vida: cures pal·liatives, por i dol, “Death Café” i mirades culturals de la mort (amb Jordi Abad) - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 2/10/2019 — Mort i vida: cures pal·liatives, por i dol, “Death Café” i mirades culturals de la mort (amb Jordi Abad)

Resum general Programa dedicat a la relació entre mort i vida, amb l’experiència del convidat Jordi Abad, treballador social especialitzat en cures pal·liatives. Es reflexiona sobre la por a la mort, el dol, la necessitat de preparar-se i d’acompanyar tant la persona malalta com la família. Es presenta el format participatiu “Death Café”, i s’exploren mirades culturals (Mèxic) que ajuden a parlar de la mort amb més naturalitat. "La mort no és altra cosa que l’abandonament del cos físic, de la mateixa manera que la papallona deixa el seu capoll de seda" — Elisabeth Kübler-Ross Temes principals La mort com a continuïtat: inspirats per Elisabeth Kübler-Ross, es proposa una visió no finalista i transcendent. La mort a Occident: tendència a amagar-la (hospitals, tanatoris com “hotels” bonics però freds) i pèrdua dels rituals comunitaris. Preparar-se per morir: planificar cerimònia, música i voluntats; un acte d’amor que alleuja els qui es queden. Cures pal·liatives: no equivalen a “rendició”, sinó a donar vida als dies, amb control del dolor i acompanyament emocional i familiar. El dol: reconeixement del procés amb fases; risc de dol patològic quan hi ha pèrdues sobtades o assumptes pendents. Unció dels malalts: com a acompanyament i fortalesa espiritual, no només al final de vida. “Death Café”: espais oberts i respectuosos per parlar de la mort sense tabús i des de visions diverses. Mirades culturals: a Mèxic (inspiració “Coco”) la mort es viu amb record amorós i celebració. Idees clau Concepcions de la mort (Kübler-Ross) La mort com a pas a un nou estat de consciència; es perd el cos però continua l’experiència i el creixement. Enclau de transcendència: la vida no s’esgota amb la mort. La mort a la societat occidental Tendència a ocultar la mort i a juvenilitzar la vida, desplaçant el final a l’hospital o tanatori. Abans es moria a casa i el veïnat i la família tenien un paper actiu en el comiat. Preparar-se per morir Ser conscients de la finitud afavoreix viure més intensament. Planificar elements del comiat (cerimònia, música, voluntats) facilita el dol dels familiars. Viure el present sembrant bons sentiments i reconciliació per evitar temes pendents. Cures pal·liatives: donar vida als dies No són sinònim de mort; s’inicien precoçment quan hi ha irreversibilitat però encara cal qualitat de vida. Control del dolor físic i atenció al dolor emocional, sovint més complex. Acompanyament a la persona i la família: escolta, perdó, comiat i sentit. Equips interdisciplinaris i voluntariat que aporten presència, tacte i cura integral. Evidències que un bon abordatge pal·liatiu pot allargar la vida respecte a tractaments aïllats. Gent gran i soledat En residències o aïllament, moltes persones grans viuen la solitud i necessiten acompanyament encara abans d’una situació terminal. El dol avui Del senyal extern (vestimenta, costums) s’ha passat a un procés intern amb temps i etapes pròpies. Importància de ritualitzar, tancar i perdonar per prevenir dol patològic. Unció dels malalts i acompanyament espiritual No és un “avís final” sinó un sagrament de fortalesa i companyia; també en celebracions comunitàries, no només a l’últim moment. “Death Café”: parlar de la mort sense tabú Trobades de 10-12 persones, amb cafè i pastes, moderació lleugera i regles de respecte. No és teràpia ni grup de dol: és conversa oberta sobre mort, eutanàsia, suïcidi, rituals, creences, pòlisses, pors, etc. Es trenca el gel amb humor (p. ex., una petita calavera de llum al centre de la taula) per parlar amb naturalitat. Mirada cultural (Mèxic) El record dels difunts és viscut i celebrat (capelletes, fotos, menjar), inspiració reflectida a la pel·lícula “Coco”. Properes emissions Monogràfics sobre dret a morir dignament, testament vital, autonomia i debats ètics (eutanàsia, decisions al final de vida).

M de Música del 1/10/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 1/10/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 1/10/2019 — Festival de Sant Sebastià amb Aronofsky i "Pacified" (Concha d'Or), "Mientras dure la guerra", Coreeda, "La innocència", "Siete razones para huir" + convidada Helena Jaume Andreu i "Amazing Grace" - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 1/10/2019 — Festival de Sant Sebastià amb Aronofsky i "Pacified" (Concha d'Or), "Mientras dure la guerra", Coreeda, "La innocència", "Siete razones para huir" + convidada Helena Jaume Andreu i "Amazing Grace"

Resum general Episodi d'arrencada de temporada de «Cinema sense condicions» amb una combinació de crònica de festival, reflexions sobre cinema i la presentació d’una convidada de luxe: l’editora Helena Jaume Andreu. El programa s’obre amb una trobada fortuïta amb Darren Aronofsky a Sant Sebastià i avança per les principals pel·lícules vistes al festival, per acabar amb un apunt cívic i un tast musical-cinematogràfic amb Aretha Franklin. "Come see the movie. We love the movie. It's a great film, it's called Pacified" Destaquem Trobada inesperada amb Darren Aronofsky i menció a "Pacified" de Paxton Winters, que acabaria guanyant la Concha d’Or. Crònica de Sant Sebastià: impressions de "Mientras dure la guerra" (Amenábar), "La innocència" (Lucía Alemany), "Siete razones para huir" (Soler/Quinto/Torras) i "La vérité" (H. Koreeda). Convidada: Helena Jaume Andreu, gran dama del muntatge cinematogràfic, amb trajecte que inclou "Campanadas a medianoche" d’Orson Welles. Apunt cívic (1 d’octubre): "ni perdonar ni oblidar". Tancament musical-cinematogràfic: "Amazing Grace" (1972) d’Aretha Franklin. Sant Sebastià 2019: Pel·lícules i anècdotes "Pacified" (Paxton Winters) i l’anècdota Aronofsky Concha d’Or per a "Pacified"; producció amb connexió Darren Aronofsky. Equip que va convivir 7 anys a una favela per rodar la pel·lícula: realisme arrelat a la comunitat. Trobada casual al carrer i vídeo espontani a YouTube. "Mientras dure la guerra" (Alejandro Amenábar) Focus en una franja molt concreta prèvia a l’esclat de la Guerra Civil a Salamanca. El film contraposa la darrera etapa de Miguel de Unamuno (interpretació destacada de Karra Elejalde) amb les maniobres de la junta colpista (Franco, Mola, etc.). Valoracions: cine d’estil fred i distant, però aquí encertat pel rigor documental i moments amb fi d’humor enmig de la tensió històrica. Interpretacions potents, amb Eduard Fernández com a Millán Astray. "La hija de un ladrón" (Belén Funes) No la van poder veure, però interès alt (direcció emergent, vinculada a l’ESCAC). Comentaris sobre Greta Fernández i el seu paral·lelisme gestual amb Eduard Fernández. "La innocència" (Lucía Alemany) Debut sòlid, ambient rural valencià; pares interpretats per Sergi López i Laia Marull. Tracta la descoberta afectiva i sexual adolescent amb franquesa; promoció amb preservatius al públic com a gest simbòlic. Rodatge i interpretacions naturals; ritme que manté la vigília malgrat l’hora intempestiva. "Siete razones para huir" (Esteve Soler, Gerard Quinto, David Torras) Set històries breus, adaptades d’obres teatrals d’Esteve Soler. To àcid i provocador, esperit buñuelià: l’espectador mai no està “còmode”. "La vérité" (Hirokazu Koreeda) Metacine amb Juliette Binoche, Catherine Deneuve i Ethan Hawke. Pel·lícula densa, de diàleg, ritme contingut i llenguatge cinematogràfic molt afinat. Reflexions sobre memòria, relacions mare-filla i la representació dins del rodatge. Ambient i plans Anècdotes de pluja i festa (gala Amenábar, logística d’autocar improvisat). Desig de continuar la roda de festivals (Sevilla, Berlín, etc.). Convidada: Helena Jaume Andreu (editora) Presentada com «la gran dama del muntatge»; trajectòria amb directors que exigien treballar amb ella. Record especial de "Campanadas a medianoche" (Orson Welles, 1965): fita històrica i professional en un context on a les dones els costava entrar a la professió. Apunt cívic: 1 d’octubre "Ni perdonar ni oblidar", com a record d’una ignomínia que queda i s’amplia en la memòria col·lectiva. Música i cinema: "Amazing Grace" (Aretha Franklin) Documental rodat el 1972 sobre una sessió de gospel en directe que dona nom al disc. Visionat recent que serveix de cloenda emotiva a l’episodi.

← Torna a tots els podcasts