Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
l'Audició del 30/9/2019 - episode art
l'Audició

l'Audició del 30/9/2019

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 29/9/2019 — De Rosalía a Midsommar: documental a Espanya, "El pionero" i la connexió Manson–Beach Boys - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 29/9/2019 — De Rosalía a Midsommar: documental a Espanya, "El pionero" i la connexió Manson–Beach Boys

Resum general • Episodi amb quatre blocs clau: Rosalía i el seu single "Fucking Money Man", una crònica d’agost i turisme a Barcelona que enllaça amb l’anàlisi crítica de Midsommar, un panorama del documental a Espanya (cases paradigmàtics i tendències), i una història pop fosca: la sorprenent connexió entre Charles Manson i els Beach Boys. • Idees força: identitat i llenguatge en la nova Rosalía; forma vs. guió a Midsommar; de la TV didàctica al true crime premium en el documental espanyol; i quan la cultura pop toca l’abisme (Manson, indústria musical i Hollywood). • To debatut i viu, amb comparacions provocadores (Tarantino, Welles), i metàfores gastronòmiques per discutir art vs. producte. Temes principals Rosalía – "Fucking Money Man" (Milionària / Que Dios nos libre del dinero) • Single d’estiu en dos parts: electrorumba catalana per a Milionària i flamenc sobri per a Que Dios nos libre del dinero. Contrapunt entre frivolitat i profunditat. • Debat sobre l’ús del català: no normatiu, col·loquial, canalla (“cumpleanys”, “milionària”), entès com a actitud de gènere (trap/hip-hop): caradura, desimboltura, identitat polièdrica. • Comparació amb Tarantino: la “falta ortogràfica” com a declaració d’intencions i llenguatge com a manifest. • Polèmica crítica: art vs. producte, dret a fer un hit d’estiu i metàfora “alta cuina vs. McDonald’s” per parlar de qualitat i exigència. "Declaració de principis a través del llenguatge" Crònica d’Agost i Barcelona turística • Reflexió literària sobre agost, ciutat i turisme: CCCB, hamacs, festes majors, Airbnb i la marca Barcelona. La ciutat ja no es buida; contradiccions entre oci, mercantilització i espai públic. • Pont cap a Midsommar: nits blanques, rituals d’estiu i la tensió entre celebració i inquietud. Cinema – Midsommar (Ari Aster) • Valoració ambivalent: potència formal i visual vs. guió argumental feble; "pensa-la" i grinyola, "sent-la" i guanya per impacte sensorial. • Crítica al màrqueting: el tràiler ven slasher/comercial i el film és terror autoral lent; xoc d’expectatives. • Discussió sobre la mirada americana que exotitza rituals nòrdics (Midsommar real vs. versió sectària del film). • Etiqueta irònica: "Porn horror per a hipsters" TV i documental a Espanya – Tendències i casos • De NODO i la 2 (UHF) a 30 Minuts i Informe Semanal: de divulgació clàssica a formats moderns amb Canal+ (John Sistiaga) i La Sexta (Évole/Salvados) que obren la porta a temes locals i polítics. • Boom del true crime: de l’eco internacional (Making a Murderer) a l’adaptació espanyola. Muerte en León (HBO): cas Isabel Carrasco. Investigació sòlida, trama de poder i clientelisme; una segona part que no està a l’altura. El Caso Alcàsser (Netflix): repàs als excessos mediàtics (sensacionalisme, fotos d’autòpsies, prime time). Crítica al periodisme-escombraria i enfoc final cap a violència masclista (massa tard?). Debat sobre oportunisme del tema. El pionero (HBO): Jesús Gil entre castís i poder; material d’arxiu abundant, promesa d’anàlisi profunda del personatge (futbol, política, especulació). Història pop fosca – Charles Manson i els Beach Boys • El trobament: Dennis Wilson recull autoestopistes de la família Manson i acaba en una simbiosi perillosa (orgies, diners, cotxes; Manson posa la mística i la música, Wilson els recursos). • Porta d’entrada a la indústria: Terry Melcher s’interessa, sessió d’estudi caòtica amb Manson (amenaces, ganivet) i ruptura. • L’“adopció” de la cançó: de “Cease to Exist” a Never Learn Not to Love (Beach Boys) amb canvis de lletra i títol; taint del disc 20/20. • Amenaces i venjança: cartes, fugida de Dennis, Manson busca Melcher a la casa de Cielo Drive (on vivien Sharon Tate i Polanski). Preludi dels crims que marcaren Hollywood. • Ecos culturals: Tarantino (Once Upon a Time in… Hollywood) resignifica cançons i època; Mindhunter recupera maquetes de Manson; 50 anys dels fets. Cites destacades "El trap és ‘aquí estoy yo’: caradura i desimboltura; les faltes formen part de l’actitud." "Si comences molt fort, el que no pots pretendre és baixar (però també tens dret a fer un hit d’estiu)." "El documental espanyol ha fet el salt: del didactisme al true crime amb aspiracions."

Club Alternatiu del 27/9/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 27/9/2019

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 26/9/2019 — Escòcia i Roma; Midsommar i Tarantino; Van Gogh, Gauguin i Nureyev; i el thriller gallec "Quien a hierro mata" - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 26/9/2019 — Escòcia i Roma; Midsommar i Tarantino; Van Gogh, Gauguin i Nureyev; i el thriller gallec "Quien a hierro mata"

Resum de l'episodi "Hem d'aixecar el país... Catalunya, evidentment." — Presentador, obrint la nova temporada de Babilònia Presentació i to de temporada • Retrobament del equip amb to distès i bromes sobre els anys de programa. • Es defineix l'estructura del dia: Viatges, Llibres (finalment posposats) i Cinema. • Anunci d’un curs: cinema còmic a Can Ginestà (a partir del 2 d’octubre), amb Max Linder, Laurel & Hardy, Harold Lloyd, Buster Keaton; i el proper trimestre, Chaplin i avantguardes (dadaisme, surrealisme, impressionisme francès). Viatges Escòcia: Highlands, llacs i castells • Paisatge de tons grisos i verds intensos: llacs (Loch Ness quasi negre), boira, vent del nord, latitud alta. • Castells icònics en promontoris i a la vora d’aigua (referència a rodatges com “Highlander” a Eilean Donan). • Les Highlands: muntanyes modestes però molt escenogràfiques; gespa fins a l’aigua, record a Galícia. • Illa de Skye (Èbrides interiors): caràcter volcànic, platges salvatges, avistament de balenes i dofins; aigua gelada (no per banyar-s’hi). • Ciutats: Edimburg (festival d’agost, ciutat agradable però sense grans museus destacats en el viatge), Aberdeen (petroli, avingudes noves), Glasgow (catedral protestant, gran cementiri al turó tipus jardí amb vistes). • Gent i costums: pubs plens d’hora, alcohol fort des de primera hora del vespre; curiosa presència d’estelades catalanes en algun punt. • Gastronomia i preus: whisky com a emblema; hotels i menjar cars (tot i la devaluació post-Brexit). • Recomanació: ideal si us agraden paisatges nòrdiques, castells i natura. Roma: monumentalitat, calor i secrets menys massificats • Dues mirades: viatge familiar (amb cues, calor i logística) vs. visita intensiva orientada a patrimoni. • Xoc inicial: entorn de Termini dur; transport antic (tramvies anys 50) però puntual. • Museus Vaticans: experiència apoteòsica (Estances de Rafael, Capella Sixtina, Galeria dels Mapes). Consell clau: entrada salta-cua en temporada alta. • Sant Pere (ascens a la cúpula), Panteó i grans places (Navona, Espanya, Popolo). • Coliseu i foros: impactants tot i una mida percebuda menor del que alguns esperaven; el Palatí completa el conjunt. • Joies poc visitades o menystingudes: - Pont i Castel Sant’Angelo (Bernini als àngels del pont). - Santa Maria della Vittoria (Èxtasi de Santa Teresa), San Francesco a Ripa (Ludovica de Bernini), Transfiguració de Rafael a Sant Pere. - Termes de Caracal·la, recomanadíssimes; Museus Capitolins (fragments colossals com el dit gegant). - Fora de Roma: Orvieto (catedral i frescos de Luca Signorelli, pou de Sant Patrici de 62 m), Tívoli (Villa d’Este i Villa Adriana). • Trastevere: esglésies amb mosaics paleocristians; barri agradable però no va “matar” a tothom. • Truc d’or: fonts públiques amb aigua fresca i boníssima arreu; estalvi en ampolles. • Gastronomia: elogi a uns espaguetis a la carbonara i carxofa fregida memorables (restaurant no concretat). • Nota: la part de París i Loira queda posposada per al següent programa. Cinema Midsommar (Ari Aster) • Exemple de l’anomenat “terror elevat/diurn”: menys “jump-scare”, més tensió psicològica. • Premissa: estudiants americans viatgen a una comunitat sueca per la festa del solstici; rere el folklore hi ha rituals pagans inquietants. • Ritme constant, incomoditat sostinguda; algun moment gairebé paròdic relacionat amb el sexe. • Florence Pugh destaca al repartiment. • Recomanada: menys explícita que “Hereditary”, però efectiva i visualment poderosa. Érase una vez en Hollywood (Quentin Tarantino) • Retrat amb tempo pausat del Hollywood de 1969 (mesos previs i la nit del crim de Sharon Tate a mans de la família Manson). • Més fresco d’època que no pas Tarantino clàssic: menys diàlegs elèctrics, menys set pieces; el segell arriba al final ucrònic. • DiCaprio i Brad Pitt brillen; aparicions de Polanski, ranxo Spahn, Bruce Lee (polèmica pel to). • Si busques el Tarantino de Pulp Fiction/Kill Bill, pot descol·locar; com a retrat d’ecosistema industrial i cultural, molt sòlida. Biòpics d’art i dansa: Van Gogh, Gauguin i Nureyev • Van Gogh – “A les portes de l’eternitat” (Julian Schnabel): - Període Arle → mort. Lirisme visual, càmeres a contrallum i textura pictòrica. - Willem Dafoe excels; Oscar Isaac com a Gauguin. - No “descobreix” dades noves, però emociona pel tractament plàstic. • Gauguin – “Gauguin, viatge a Haití” (Eduard Deluc): - Retrat sobri del període a les illes; Vincent Cassel com a Gauguin. - Més interior i físic (salut, aïllament) que no pas lluminós; ritme lent però consistent. • Nureyev – “El ballarí” (Ralph Fiennes): - Fins a la defecció a París; ambient soviètic 60s molt ben recreat; vigilància constant. - Oleg Ivenko com a Nureyev; estil sec i directe; flashbacks que expliquen el caràcter i el mètode. • Tres biòpics concrets (no totals), seriosos i recomanables. Quien a hierro mata (Paco Plaza) • Thriller gallec de to fosc i plujós. • Un infermer carismàtic en una residència rep com a pacient un capo narco envellit; la relació obre una trama de venjances i secrets. • Interpretacions sòlides; direcció amb pols aspra i sense concessions. Llibres (anunciat, posposat) • Esmentats però no tractats: - “Matadero” (David Tribinho). - “La Senyal” (llegit pel David). • Tots dos, en l’òrbita del suspens/terror. Cloenda • Homenatge a Camilo Sesto: una de les grans veus del país, compositor i intèrpret prolífic. Reflexió sobre salut i addiccions en trajectòries llargues d’escenari.

← Torna a tots els podcasts