Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
l'Audició del 13/5/2019 - episode art
l'Audició

l'Audició del 13/5/2019

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Club Alternatiu del 12/5/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 12/5/2019

Fem que la tarda dels diumenges sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Empanada Cultural del 12/5/2019 — Autoria avui: cinema d’autor (D’A, Marqués‑Marcet, nova autoria catalana), Lucía Baskaran i autors de videojocs (Miyamoto, Kojima, Ueda) + la cinta de Nigèria - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 12/5/2019 — Autoria avui: cinema d’autor (D’A, Marqués‑Marcet, nova autoria catalana), Lucía Baskaran i autors de videojocs (Miyamoto, Kojima, Ueda) + la cinta de Nigèria

Tema central Exploració de l’“autoria” avui, des de tres àmbits: cinema, literatura i videojocs. El programa interroga si la democratització de les eines creatives ha convertit l’“autor” en un nou mainstream i com distingir estil d’autoria. “Autor és aquella persona que utilitza l’art com a eina per descobrir qui és en realitat.” — Dr. Wombosi (des de Nigèria) Cinema d’autor: del concepte a la pràctica Bresson i les tres escriptures • Idea clau: Robert Bresson concep el cinema com tres escriptures: guió, posada en escena/direcció i muntatge; dominar-les defineix l’autoria. “Mi film nace primero en mi cabeza... mueren en el celuloide, pero... proyectados... se reaniman como flores en el agua.” — Bresson • Debat: l’autor és un “director d’orquestra” que suma talents (música, interpretació, fotografia) sota una visió coherent. De Kitano a Miyazaki: autoria com a suma de talents • L’autoria no exclou col·laboracions: el segell d’un director (p. ex. Takeshi Kitano) dialoga amb el d’un compositor (p. ex. Joe Hisaishi) i crea llenguatges reconeixibles. D’A Film Festival i nova autoria catalana • Panorama D’A: presència d’autors com Hong Sang‑soo, Valeria Bruni Tedeschi, Ben Wheatley, Lav Diaz, Carlos Reygadas, Honoré, Garrel. • Nova autoria catalana (mirada íntima, costumista, recerca de la intimitat): - Carla Simón (Estiu 1993) - Mar Coll (Tres dies amb la família, Matar al padre) - Neus Ballús (La plaga, Staff Only) - Helena Trapé (Les distàncies) Focus: Carlos Marqués‑Marcet • Obra i temes recurrents: la parella, la intimitat i la dificultat d’“entendre l’altre” (10.000 km; Tierra firme; Los días que vendrán). • Los días que vendrán: ficció construïda a partir d’un embaràs real de Maria Rodríguez (amb David Verdaguer). Estil: directe, càmera propera, to domèstic, impúdic. Influències evocades: Linklater (pas del temps) i Alien (por del “ser interior”). Llibres: Lucía Baskaran i la performativitat del jo • Nou llibre: Cuerpos malditos (després de Partir). Escriptura directa, crua i visceral, amb peus de pàgina que teixeixen una tesi (psicològica/filosòfica) al voltant de la identitat i el dol. • Premissa: l’Alicia, jove, perd la seva parella. El relat explora el dol propi i la condescendència social (“pobrecita niña”), família desestructurada i transgressió de tabús. • Eix temàtic: recerca del jo també en clau física/sexual i la idea de la performance social: “tots actuem” (al llit, amb amics, en parella) en un món d’aparador. • Recomanacions en paral·lel: - Comèdia/monòleg: Bo Burnham – Make Happy (sobre performativitat en xarxes). - Còmic costumista i existencial: La joven Frances (observació íntima del dia a dia). La cinta de Nigèria: crònica i definició d’autor • Carles Martínez envia una gravació des del delta de Nigèria, on coneix el Dr. Wombosi. Entre anècdotes i humor, defineixen “autor” com qui fa el que realment vol, no es rendeix i utilitza l’art per conèixer-se. • Referent clàssic de Wombosi: Charlie Chaplin (economia de mitjans, potència expressiva i humanitat). Videojocs: de l’anonimat als autors reconeixibles Breu història del reconeixement • Anys 50-70: autors invisibles; crèdits inexistents. Warren Robinette “s’hi cola” com a easter egg a Adventure (Atari 2600). • Era NES: comencen a reconèixer-se creadors. Autors del triple A i el seu segell • Shigeru Miyamoto: la mecànica com a missatge (Mario, Zelda). Control “perfecte” i experiència d’exploració. • John Romero & John Carmack (Doom): identitat de violència i salt tecnològic; ethos de “fer el joc que volem”. • Hideo Kojima (Metal Gear): trames sociopolítiques, densitat narrativa i girs constants; cinema a través del joc. • Ron Gilbert (LucasArts): humor com a identitat (Maniac Mansion, Monkey Island, Sam & Max). • Fumito Ueda (ICO, Shadow of the Colossus, The Last Guardian): poesia interactiva, contemplació i emoció per sobre de la complexitat mecànica. Indies i autoria personal • Minecraft (Markus “Notch” Persson): “mort de l’autor” i obra viva a mans de la comunitat; senzillesa i longevitat. • The Stanley Parable (Davey Wreden): deconstrucció del videojoc i del relat; jugar contra la veu narradora. • Undertale (Toby Fox): postmodernitat emotiva; referencialitat del JRPG, moral dinàmica i ús fi de la nostàlgia. Tertúlia: ponts i paradoxes de l’autoria • Cinema vs videojocs: - Interacció (avantatge del joc) vs control temporal del cinema. - Risc d’obsolescència tècnica al joc; el que perdura és el discurs i el disseny, no només la tecnologia. • Estil vs autoria: - “L’autor té estil, però no tot estil fa autor.” Copiar l’estètica (p. ex. “Wes Anderson‑like”) no és autoria; és fórmula. • Repetició en l’era digital: més eines no sempre impliquen més originalitat (Instagram, YouTube): Byung‑Chul Han i la positivitat/repetició de l’autoexhibició. Focus curtmetratge i emergents: Irene Moray • Premi del públic (curt) al D’A amb Suc de síndria (en línia amb temes de Bad Lesbian): mirada femenina, sexualitat i normalització. • Testimoni d’Irene Moray (entrevista): - Encara és “esforç titànic” aixecar cinema d’autor a Espanya, però creix el reconeixement internacional de talent jove. - Inconvenients: falta de mitjans/pressupost i dificultat per trobar producció. Avantatge: més llibertat formal i de contingut. - Estil propi en construcció: honestedat i prioritat de les emocions per sobre de la forma; llenguatge adaptat a cada història. Agenda • Videojocs: - Hollow Knight (edició física PS4/Switch) – 31/05. - Rage 2 (PC/PS4/Xbox One) – 14/05. Shooter obert. - Documental “making of” God of War a YouTube (alerta spoilers). • Cinema (cartellera): Peterloo (Mike Leigh); The Sisters Brothers (Jacques Audiard); Vivir deprisa, amar despacio (Christophe Honoré); The Extraordinary Journey of the Fakir/“de l’armari d’Ikea” (Ken Scott). • Próx. estrenes: Shadow (Zhang Yimou); Un homme fidèle (Louis Garrel). • Literatura: presentació de Lucía Baskaran a la Llibreria Calders (dl., 19:30 h). Conclusions • L’“autor” avui continua sent qui sosté una visió personal i coherent al llarg de peces, més enllà d’estètiques copiables i de la tecnologia del moment. • El camí de l’autoria combina: - Domini del llenguatge (les “tres escriptures” al cinema; disseny mecànic al videojoc; veu pròpia a la literatura) - Honestedat i risc - Diàleg amb col·laboradors i amb el públic, sense diluir la mirada.

← Torna a tots els podcasts