
Smooth Jazz Club del 7/5/2019
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Fem que la tarda dels diumenges sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Visió general Programa inaugural d’Empanada cultural dedicat a les adaptacions entre mitjans: de còmics a cinema, de videojocs a pantalla gran i de llibres a pel·lícules, amb una crònica extensa del BCN Film Fest. Es proposa una mirada transversal, barrejant referents i llenguatges –una veritable empanada cultural– per entendre com la cultura es retroalimenta. "La pel·lícula és tan bona com el llibre" — eslògan del BCN Film Fest "Que el tango no ens impedeixi veure el bosc" — declaració d’intencions per obrir el debat d’adaptacions Temes principals Còmics i adaptacions al cinema • Contrast entre la voluntat de Còmic Barcelona d’acostar-se a l’underground i l’hegemonia Marvel en plena onada Endgame i homenatge a Stan Lee. • Debat sobre com adaptar: literal vs. en essència; el còmic com a storyboard i recursos com la splash page traslladats a cinema. • Casos destacats: Scott Pilgrim vs. the World (Edgar Wright) com a traslació tècnica exemplar; Spider-Man: Into the Spider-Verse com a obra que funda llenguatge visual propi integrant bafarades, trama d’impressió i multivers. • Altres bones adaptacions: Persepolis, Arrugues; línia Dark Horse (gir fosc a Sabrina); i el binomi còmic-cinema en Logan (ressò de “Viejo Logan”). • Reivindicació de còmic gamberro i adult: The Boys (Garth Ennis, Darick Robertson). Videojocs al cinema: el repte de la interactivitat • Diagnosi: el pas de videojoc a pel·lícula és un terreny pantanós; pocs èxits rotunds. • Exemple reivindicable: Silent Hill (principis 2000) — atmosfera i plans traslladats amb solvència. • Evolució narrativa del videojoc: de “germà petit del cinema” a llenguatge propi; Hideo Kojima i les cinemàtiques de Metal Gear Solid; el pes de les dècisions de disseny com a narrativa jugable. • Franges d’adaptació: de sagues amb història (Resident Evil, Tomb Raider) a icones amb trama mínima (Doom, Mortal Kombat, Mario Bros), sovint guiades per taquilla. • Casos recents: Assassin’s Creed — interessant de jugar, menys potent explicat; reflex sobre l’interactivitat com a essència difícil de traslladar. BCN Film Fest: adaptacions literàries i memòria històrica • 59 pel·lícules, 6 seccions i caràcter popular. Focus “Femenino plural” amb títols d’autores italianes: Le meraviglie (Alice Rohrwacher), Vergine giurata (Laura Bispuri), Nico, 1988 (Susanna Nicchiarelli). • Secció oficial: La vida sense la Sara Amat (dir. Laura Jou) — guardó de crítica i públic; excel·lent direcció d’actors. • Biogràfiques i figures clau: Brecht (biopic alemany) i The Happy Prince (Rupert Everett sobre Oscar Wilde), dues mirades oposades entre teatralitat conscient i estilització vehement. • Història: Peterloo (Mike Leigh) — posada en escena impoluta però acadèmica; valor pedagògic i memòria d’un trauma britànic. • Anècdota cinèfila: Howard Hawks i Hemingway — de la “pitjor” novel·la a una gran pel·lícula, Tenir i no tenir; el poder de l’adaptació. Debat literatura-cinema: del Nosferatu al blockbuster • Clàssics modèlics i riscos legals: Nosferatu de Murnau (ombra de drets sobre el Dràcula de Stoker). • Negre clàssic: El falcó maltès (Huston), The Big Sleep (Hawks), A sang freda. • Nouvelle Vague com a relectura del noir i trencament formal: À bout de souffle. • Best-sellers i cinema d’autor: Apocalypse Now des de Heart of Darkness; El Padrí com a simbiosi literatura-cinema; tensió King–Kubrick a The Shining. • L’era del blockbuster: Jurassic Park (Crichton/Spielberg) i, després, sagues com Harry Potter. • Model d’adaptació: El Senyor dels Anells (Peter Jackson) — canvis necessaris amb respecte profund; iconografia deutora de Frank Frazetta i Chris Achilleos. • Línia genealògica King: Joe Hill i Locke & Key (del llibre al còmic i retorns creuats). Agenda i recomanacions • Cinema: Pokémon: Detective Pikachu; Los hermanos Sisters (Jacques Audiard, premi a Cannes). • Exposicions: Quàntica (CCCB); Catalonia in Venice (Institut Ramon Llull) sobre l’ésser humà i les estàtues. • Còmic: Transmetropolitan (integral 1, 1–12) — Warren Ellis i Darick Robertson; taula rodona “El còmic ja no és cosa de nois” (Centre Can Verdeca, BCN); Solid State (Albert Monteys) — adaptació d’un disc a còmic amb ecos de Black Mirror. • Videojocs i còmic: Retromaniacs (Fabra i Coats, Sant Andreu); avanç de Blacksad: Under the Skin (aventura gràfica, noir felí). • Música i literatura: Ghost of Comala (Àlex Torío), disc inspirat en Pedro Páramo (Juan Rulfo). Conceptes clau • Storyboard i splash page com a ponts formals del còmic al cinema • Interactivitat i narrativa sistèmica al videojoc • Multivers i llenguatge gràfic d’impressió en animació • Adaptació com a acte de lectura: literalitat vs. essència


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.