Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Babilònia del 2/5/2019 — Tambors de Calanda, Auschwitz i Toledo: viatges, memòria i cultura (Lemaitre, Delibes, The Bodyguard i A Bronx Tale) - episode art
Babilònia
59'

Babilònia del 2/5/2019 — Tambors de Calanda, Auschwitz i Toledo: viatges, memòria i cultura (Lemaitre, Delibes, The Bodyguard i A Bronx Tale)

Resum general de l’episodi Reentré i temes del dia Després d’una Setmana Santa llarga, el programa torna amb un menú variat de viatges i cultura. S’anuncien temes i s’entra a fons quan comencen realment: Tambors de Calanda i la “Rompida de l’Hora” (experiència física i patrimoni UNESCO) Cracòvia i Auschwitz-Birkenau: memòria, dehumanització i la visita als camps Toledo: patrimoni, art mudèjar, El Greco i gastronomia Literatura: Pierre Lemaitre, “Los colores del incendio” (segona part de “Nos vemos allá arriba”) Teatre: “Señora de Rojo sobre Fondo Gris”, de Miguel Delibes, amb José Sacristán Cinema: “The Bodyguard” i la seva banda sonora icònica, i “A Bronx Tale” (Robert De Niro) “No és un tema d’oïda… és vibració.” Viatges i memòria Calanda i la Rompida de l’Hora La “ruta del bombo i el tambor” trenca el silenci a mitjanit en molts pobles; a Calanda és a les 12 h del Divendres Sant. Festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO), popularitzada per Luis Buñuel (fill de Calanda). L’experiència és física: una vibració que recorre tot el cos; es recomana precaució a persones amb problemes cardíacs. Logística: molta gent i poc aparcament; convé arribar d’hora. Any 2019, la “rompida” l’inicia Ana Belén. Cracòvia i Auschwitz-Birkenau Visita en dos temps: Auschwitz I (museu, barracons, objectes personals) i Birkenau (escala industrial de l’extermini). Moments d’alt impacte a Auschwitz I: urnes amb cabell humà, sabates de nens, la cambra de gas i els crematoris conservats. Història de Sant Maximilian Kolbe i el seu sacrifici. A Birkenau, l’escenografia del horror: via del tren, alambrades, barracons i la immensitat del camp. Reflexió clau: el mal no és “d’un poble” sinó del que pot arribar a fer l’ésser humà quan deshumanitza l’altre fins a insecte. Recomanació: una vegada a la vida per prendre consciència; visites guiades amb to extremadament respectuós. Ciutats amb història i art Toledo Ciutat museu i Patrimoni de la Humanitat: origen romà, passat visigot, llarga etapa àrabo-jueva-cristiana. Imprescindibles: Catedral (sacristia, “el Transparente”, obres d’El Greco com “El Expolio”). Mesquita del Cristo de la Luz (autèntica, d’època andalusina). Sinagogues: Santa María la Blanca i El Tránsito (Museu Sefardí). Arquitectura i fusteria d’art mudèjar. Hospital de Tavera (col·lecció amb peces d’El Greco; antiga botica conservada). Casa-Museu del Greco, Zocodover, cobertizos i llegendes (Bécquer). Panoràmiques: pujada al Parador i arribada amb tren (vistes espectaculars). Gastronomia: cochifrito, torrijas i mazapán; millor evitar plats molt contundents en plena calor. Consell pràctic: ciutat de turons i carrerons; molt recomanables les visites guiades locals. Llibres, teatre i cinema Literatura: Pierre Lemaitre “Los colores del incendio” (segona part de “Nos vemos allá arriba”): anys 20–30, caiguda i venjança d’una hereva atrapada en una xarxa d’interessos, corrupció i hipocresia social. L’autor combina elegància narrativa i foscor moral. Impacte inicial (un succés tràgic a les primeres pàgines) que desencadena la trama. Recomanable llegir abans “Nos vemos allá arriba”. Teatre: Delibes/Sacristán “Señora de Rojo sobre Fondo Gris”: soliloqui d’un pintor (alter ego de Miguel Delibes) davant la malaltia i pèrdua d’Ángeles de Castro, amb el teló de fons gris de la repressió franquista. José Sacristán emociona amb una posada en escena sòbria i íntima. Reacció del públic: ovacions; la família de Delibes hi reconeix la figura de la mare. Cinema: emoció i educació “The Bodyguard”: banda sonora supervendes; Whitney Houston en estat de gràcia vocal (“I Will Always Love You”, “Run to You”). Cinema que emociona malgrat les seves febleses dramàtiques. “A Bronx Tale” (Robert De Niro, director i actor): relat tendre i crític sobre la influència en l’educació d’un fill entre el pare i un gàngster carismàtic; final en harmonia i aprenentatge. Notes finals Alguns temes anunciats no s’arriben a tractar per manca de temps: “Call Me by Your Name”, rock rus (ETO), “Suspiria” (Guadagnino), “El regreso de Mary Poppins”.

M de Música del 30/4/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 30/4/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 30/4/2019 — BCN Film Fest, Endgame i Fyre; 'Mujer de la montaña', 'Conociendo Astrid' i taller d'escriptura amb Pilar Carseller - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 30/4/2019 — BCN Film Fest, Endgame i Fyre; 'Mujer de la montaña', 'Conociendo Astrid' i taller d'escriptura amb Pilar Carseller

Panorama de l’episodi • Programa dedicat a cinema i literatura amb Pilar Carseller com a convidada, enllaçant el relat cinematogràfic amb l’escriptura narrativa. • Debat sobre el BCN Film Fest, l’impacte de Avengers: Endgame, el documental Fyre (Netflix) i les crítiques de Mujer de la montaña i Conociendo Astrid. • "Masterclass" de Carseller sobre ficció, estructura narrativa (tres actes, trama vs història) i la seva novel·la La llibreta blava. Barcelona Film Fest (BCN Film Fest) Ambient i eslògan • Sensació de “saturació de cinema” a Gràcia i molt bon nivell aquest any. • Discussió de l’eslògan: > "on la pel·lícula pot ser tan bona com el llibre"; anècdota de Carlos Pumares replicant "mentira" abans de cada projecció. Recomanacions i presències • Cinema català: Litus (Dani de la Orden), Nacido Rey (Agustí Villaronga), Buñuel en el laberinto de las tortugas (Salvador Simó), Staff Only (Neus Ballús). • Cinema espanyol: Vitoria, 3 de marzo (Víctor Cabaco) — film polític amb material d’arxiu i àudios policials. • Internacionals: Peterloo (Mike Leigh) i Mid90s (Jonah Hill). • Documentals: The Eyes of Orson Welles (Mark Cousins) i Varda par Agnès. • Tancament del festival: The Ballad of Buster Scruggs (Germans Coen). Blockbusters i plataformes Avengers: Endgame (sense espòilers) • Final de cicle després de 22 pel·lícules: un “bon final” i una peça per als fans (en el bon sentit). • Ritme sostingut malgrat les 3 hores de durada. • Debat sobre el futur del consum: Disney+ i la possible separació entre grans esdeveniments en sala i títols de personatge per a consum domèstic. Documental: Fyre (Netflix) • Crònica del festival fallit i l’ecosistema d’influencers i promeses inflades. • Valor documental: imatges internes (making-of 24/7) que mostren el caos en temps real. • Tònic: angoixant però fascinant, amb moments gairebé còmics per l’absurd; retrat del carisma seductor del promotor i de com s’ignoren els senyals d’alarma. Crítiques Mujer de la montaña (Woman at War) • Protagonista: dona d’uns 50 anys, directora de cor, que esdevé activista contra la contaminació industrial (sabotatge meticulosament planificat). • To i forma: barreja d’aventura de fugitiu amb tendresa íntima (procés d’adopció), i un enginyós ús de músics en escena com a element de distanciament brechtià. • Temes clau: cultura vs negocis, ètica de l’activisme, doble identitat (bessona pacifista) i recursos visuals ingeniosos en les fugides. Conociendo Astrid • Biopic sobre la joventut d’Astrid Lindgren (autora de Pippi Calcesllargues): de l’entorn rural dur dels anys 20 a l’emancipació a Estocolm. • Eixos: maternitat en solitari en context luterà estricte, creixement personal, i el progrés dels drets de les dones. • Tractament: delicat, sense melodrama, emotiu quan cal i històricament il·luminador. Taller d’escriptura amb Pilar Carseller Ficció com a experiència emocional • Narrar és seduir lector/espectador: oferir-li un viatge emocional i de coneixement, no només informació. • Cada escena ha de contenir acció i petit clímax, fent avançar personatges i conflicte. Estructura: trama vs història, tres actes • Diferència entre història (el que passa) i trama (com ho servim). • Model bàsic de tres actes amb punts de gir i clímax per acte; el cinema sol condensar en ~120 pàgines/minuts. Didàctica de l’escriptura • A l’aula, cal passar de “fer redaccions” a escriure de veritat: planificar intencions, ordenar idees, reescriure i compartir processos. • Resultat: alumnes publicant els seus “llibres” a classe, amb l’orgull d’haver creat una narrativa llegible. La llibreta blava (novel·la de Carseller) • Història de maduració (3–20 anys) d’una noia en context rural aragonès previ a la Guerra Civil; trajecte cap a Barcelona i la dificultat de fer-se gran. • Inspiració real (testimoni de la mare), ficcionada amb recursos literaris. • Recursos narratius: - Preàmbul amb “narrador càmera” (descripció pura, gairebé cinematogràfica). - Estructura en tres parts (preàmbul, nucli, epíleg) i gir final enginyós (sense espòiler). • Idea-força sobre alfabetització: "Quan aprenguis a llegir, seràs lliure per sempre" — Frederick Douglass Tancament • Properes setmanes: més visionats del BCN Film Fest i seguiment de recomanacions (p. ex. Fyre a Netflix).

← Torna a tots els podcasts