Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Babilònia del 9/5/2019 — Barcelona canalla al Llantiol, Beckmann a CaixaForum, llibres breus i el 40è d’Alien; Call Me by Your Name i Suspiria - episode art
Babilònia
59'

Babilònia del 9/5/2019 — Barcelona canalla al Llantiol, Beckmann a CaixaForum, llibres breus i el 40è d’Alien; Call Me by Your Name i Suspiria

Resum general • Episodi amb cinc blocs culturals: teatre de proximitat, art modern alemany, lectures breus, i doble sessió de cinema (clàssic i contemporani). • Moments destacats: el retrat del Llantiol i el seu ambient "Barcelona canalla", la lectura simbòlica de Beckmann a l’exili, dues recomanacions de novel·les curtes, la celebració del 40è aniversari d’Alien (1979) i una mirada crítica a Call Me by Your Name i Suspiria (2018). "Aquella sensació ha estat única" — sobre l’energia irrepetible del directe al Llantiol "L’escena del pare i el fill és una petita obra d’art" — sobre el clímax emocional a Call Me by Your Name Nota: el sumari inicial esmenta altres títols (Entre dos Aguas, La leyenda del tiempo, Tiempo después), però el programa desenvolupa realment els temes recollits a les seccions de sota. Teatre: Cafè Llantiol i Ramon LSD El lloc i el to • Cafè-teatre d’aforament reduït (50–80 pers.), barra al fons i escenari íntim: format de stand-up cru i proper, a la Barcelona del Raval amb sabor de "Barcelona canalla". • Caràcter autèntic: cadires i taules antigues, pagament només en efectiu, doble sessió per nit. L’espectacle • Ramon LSD (Valladolid): monòleg “Imbècils”, humor àgil, intel·ligent i políticament incorrecte amb elegància. • Recursos: mímica i acting de dos personatges, joc de llums, ritme sostingut en 90 minuts. Interacció moderada amb el públic. • Temes: quotidianitat, guerra de sexes, tòpics ben treballats; to fresc i versàtil. • Valoració: recomanable per qualitat-preu (entrada ~14 €) i experiència única de directe. Art: Max Beckmann — Figures de l’exili (CaixaForum) Context i eixos • Beckmann, figura clau del segle XX alemany, etiquetat pel nazisme com a “degenerat” i expulsat del sistema. • Dues etapes clares: Alemanya (Leipzig, Frankfurt, Berlín) i exili (Amsterdam, Nova York). • L’exposició articula el leitmotiv de l’exili com a pèrdua, separació i mort simbòlica — amb una dialèctica entre eros i thánatos. Temes, símbols i obres • Motius recurrents: circ i màscares (arlequí, pierrot), autorretrats, animals (micos, gossos) com a metàfores. • Estil personal, amb afinitats a la nova objectivitat (Otto Dix, George Grosz), però més poètic i al·legòric. • Última etapa: Nova York, gratacels i món en flames; cloenda amb el tríptic dels Argonautes (acabat el dia de la seva mort). • Peça destacada: L’home caient — lectura al·legòrica del llançament de l’ésser humà a un món ferit que cal habitar. Experiència de visita • Visita guiada molt ben contextualitzada (història i art) a càrrec d’un historiador de l’art; ideal per desxifrar la simbologia densa de Beckmann. Llibres: dues lectures breus i una novel·la de reinvenció Dos títols breus • Rafael Noia, “Hormigues en la playa” (ambientada a Barcelona): retrobament d’amics d’escola que deriva en obsessió i to de thriller. • Amélie Nothomb, “Golpéate el corazón”: prosa clara i elegant, relat breu i enrarit sobre gelosia materna i bellesa; més perceptiu que no pas de trama. David Foenkinos — Je vais mieux (Estic millor) • Un arquitecte amb mal d’esquena inidentificable fa un recorregut mèdic i emocional mentre pateix mobbing laboral, dols i crisi de parella (niu buit). • Estructura en píndoles amb “intensitat del dolor” i “estat d’esperit” com a marcadors. • Estil accessible, vocabulari diari i humor subtil; missatge de reinventar-se i florir després de tocar fons. Cinema: clàssic i contemporani Alien (1979) — 40è aniversari • Ridley Scott signa una fita de la ciència-ficció de terror: nau-càrrega bruta i industrial, atmosfera fosca i angoixant. • Disseny d’H. R. Giger (biomecànica orgànic-metàl·lica) i música de Jerry Goldsmith — Òscar a efectes visuals. • L’Alien com a depredador intel·ligent i mutador (facehugger → xenomorf); icònica Tinent Ripley (Sigourney Weaver). • Escenes mítiques: “chestburster” i el gat Jonesy com a mirall del terror sense mostrar la violència explícita. Call Me by Your Name (2017) • Luca Guadagnino sitúa un primer amor a la Lombardia (1983) entre Elio (17) i Oliver — amor estival narrat amb normalitat i sensibilitat. • Punts forts: fotografia i art direcció; pares comprensius que faciliten el viure l’experiència. • Retret: ritme pausat i certa manca de “química” percebuda pels crítics del programa; moment culminant a la conversa pare-fill. Suspiria (2018) • Remake de Guadagnino del clàssic de Dario Argento: escola de dansa, conspiració de bruixes, Tilda Swinton i Dakota Johnson. • Virtuts: estètica poderosa i coreografies impactants. • Retret: massa polida i amb “tuf setanter” sense l’arrel ferotge i la ràbia del giallo original.

Veus Parròquia del 8/5/2019 — Música jueva i pau: Hava Nagila, Ebenu Shalom, Nabucco i memòria de l’exili - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 8/5/2019 — Música jueva i pau: Hava Nagila, Ebenu Shalom, Nabucco i memòria de l’exili

Panorama de l’episodi Programa de Ràdio de Sant Just (Veus de la parròquia) dedicat a la música jueva en clau de tradició i modernitat. Lluís conversa amb Imma Periques per explorar cants populars i litúrgics centrats en la pau, i una incursió a la música clàssica amb Verdi. El recorregut es completa amb una mirada literària a l’exili jueu i un focus en les cançons israelianes dels anys 70. • Tema central: música jueva com a vehicle de comunitat, memòria i esperança de pau. • Eixos: Hava Nagila, Ebenu Shalom Alechem, Va, pensiero (Verdi) i cançons per la pau a Israel. Música popular i litúrgica Hava Nagila • Escolta d’Hava Nagila, himne festiu d’alegria i comunitat: “alcem els nostres cors” i “ballarem amb el cor alegre”. • Missatge: joia compartida i celebració de la vida, amb ressonàncies de pau i fraternitat. "Haava Nagila… ben ismecha" (Alegrem-nos i regalem-nos goig). Ebenu Shalom Alechem • Introducció i escolta d’Ebenu Shalom Alechem (adaptada també en litúrgia catalana: “Sigui la pau amb vosaltres…”). • Missatge: desig de pau reiterat, utilitzat com a cant de salutació i reconciliació comunitària. "Ebenu Shalom Alechem" — insistència coral en la pau com a benedicció. Clàssica i memòria de l’exili Nabucco i el “Cor dels esclaus hebreus” • Context d’Nabucco (Giuseppe Verdi): narració de la conquesta de Jerusalem per Nabucodonosor, destrucció del temple i exili a Babilònia. • El “Cor dels esclaus hebreus” (Va, pensiero) expressa el dol per la pàtria perduda i l’anhel de retorn. A Itàlia esdevingué símbol del Risorgimento; Àustria en prohibí el cant, però el poble el mantingué viu (fins i tot a la mort de Verdi). Traducció i ressons bíblics • Lectura de fragments en català: "Vola, pensament, sobre ales daurades… Saluda les ribes del Jordà, les torres derruïdes de Sió… Oh pàtria meva, tan formosa i perduda." • Connexió amb els salms de l’exili: lligam amb el motiu bíblic “si m’oblido de tu, Jerusalem…”. La música com a memòria col·lectiva i pregària. Literatura i experiència • Imma Periques presenta la seva novel·la: una família jueva, arraconada pels nazis a la banda francesa dels Pirineus, busca guies per travessar la muntanya amb l’ajuda d’una dona aranesa. • Leitmotiv d’esperança i retorn: "L’any vinent a Jerusalem." • Temes: persecució, refugi, identitat i la fidelitat a la pàtria espiritual. Israel als anys 70: cançons per la pau • Recordatori del moviment de cançons per la pau i del disc “Israel: Songs for Peace”, recentment reeditat amb ritmes actualitzats. • Escolta de “Pau a Israel” (Elliot Borin i orquestra): reafirmació musical del desig de pau i convivència. Idees clau • La música jueva —des de la festa a la pregària— articula comunitat, memòria i esperança. • El “Cor dels esclaus hebreus” de Verdi connecta el dolor de l’exili antic amb lluites modernes per la llibertat. • La narrativa contemporània testimonia l’experiència de l’exili i la persistència del desig de retorn i pau.

M de Música del 7/5/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 7/5/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 7/5/2019 — Del BCN Film Fest a la Palma de Cervelló: premis, recomanacions i el renaixement d’un cinema de poble - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 7/5/2019 — Del BCN Film Fest a la Palma de Cervelló: premis, recomanacions i el renaixement d’un cinema de poble

Panorama general Programa amb dues meitats complementàries: una crònica crítica i apassionada del BCN Film Fest (Verdi) amb premis, recomanacions i decepcions, i la presentació d’un projecte local que retorna el cinema en pantalla gran a la Palma de Cervelló. "El festival d’aquest any té un notable assegurat" BCN Film Fest: el millor, el pitjor i el que ve Direcció, balanç i premis principals • La nova direcció de la Conxita Casanovas rep valoració molt positiva: programació variada i d’alt nivell. • Premis destacats: • Crítica oficial: Soledad (Agustina Macri) – drama d’arrel històrica sobre cèl·lules anarquistes als 70. • Premi de l’ASEC (jurat amb Pep Armangol): La vida sense la Sara Amat (Laura Jou) – òpera prima catalana amb fotografia de Griselda Jordana i gran direcció d’actors joves; adaptació de la novel·la de Pep Puig. • Menció especial: La mirada d’Orson Welles (Mark Cousins) – doc imprescindible per cinèfils. Inauguració i cloenda • Obertura: Litus (Dani de la Orden) – comèdia agredolça, “val la pena”. • Cloenda: The Ballad of Buster Scruggs (Coen) – sis peces de western; moments “extraordinaris”. Distribució via Netflix. Secció oficial: recomanacions i avisos • Altament recomanada: Peterloo (Mike Leigh) – cinema històric rigorós, sense concessions. Paral·lelismes amb l’actualitat: "Parla de repressió... la repressió sempre és igual" • Docs essencials: • La mirada d’Orson Welles – dibuixos inèdits que il·luminen el seu procés creatiu. • Varda par Agnès – autobiografia filmada de Varda, emotiva i lúcida. • Klimt & Schiele: Eros & Psyche – entusiasme unànime: “per veure-la deu vegades”. • Cinema d’autor i local: • Buñuel en el laberinto de las tortugas (Salvador Simó) – combinació d’animació i arxiu sobre el rodatge de Las Hurdes; reivindicació de Ramon Acín i anècdotes històriques delicioses. • Nacido Rey (Agustí Villaronga) – fresc històric luxós, fotografia de Josep M. Civit i contrapunt a Lawrence d’Aràbia; duel d’idees entre Philby i Lawrence. • Staff Only (Neus Ballús) – segon film que confirma talent; Helena Andrada, revelació; to semidocumental al Senegal. • D’altres destacats: • The Happy Prince (Rupert Everett) – fusió gairebé mimètica actor/personatge. • Rojo (Benjamín Naishtat) – atmosfera opressiva pre-dictadura argentina; dura però amb interès. • Vitoria, 3 de marzo (Víctor Cabaco) – reconstrucció oportuna i digna. • Irregulars o fallides (segons el debat): • The White Crow (Ralph Fiennes) – biopic de Nureyev centrat en la fase menys interessant. • El secreto de las abejas – bons moments “entomològics”, però incoherències dramàtiques. • Hotel Mumbai – arrenca bé i deriva a pastitx de tons. • La hija de alguien – esforç d’Aina Clotet desaprofitat. • Entreteniment efectiu: • L’extraordinari viatge del fakir – comèdia “sentir-se bé”; títol local amb “Ikea” discutible; efectista però funciona. Mirant endavant • Avanç: sessió temàtica Netflix pròxima setmana. Deures: Fyre (doc, Netflix). La Palma de Cervelló recupera el cinema: projecte, model i comunitat L’espai i l’equip • Seu: Teatre de l’Aliança Palmarenca – històricament ja havia fet cinema. • Inversió clau: projector digital professional/semiprofessional per usos culturals diversos. • Organització: Comissió de 12 persones (cinèfils, tècnics, AMPA, Ajuntament) i molta il·lusió. Programació i hàbits • Adults: 3r divendres de cada mes, 22:00 – rutina fixa i evitant coincidències amb el Barça. • Familiar: 4t diumenge de mes, 17:00-17:30 – horari consensuat amb AMPA. • Capacitat: 210-220 butaques amb bona visibilitat. Experiència de sala molt cuidada. "No senties ni respirar" (sobre una sessió de Bohemian Rhapsody amb 200 assistents) • Planificació: calendari a 2-3 mesos vista i tràiler de l’esdeveniment següent a cada sessió. Públic, teixit i promoció • Audiències: 160-200 assistents en èxits; públic també de Corbera, Sabadell, Molins, Sant Just. • Promoció: Ajuntament assumeix publicitat (TV local, cartelleria); difusió a xarxes (Facebook, WhatsApp, web) i sinergies comercials (punts/tiquets canviables per entrades). • Model d’entrades: paga tothom (descomptes per socis de la societat); possible constitució d’entitat pròpia en el futur. Dimensió cultural i complicitats • Exposicions i cessions: • Francesc Boix: expo de fotografies (juliol) i projecció d’El fotógrafo de Mauthausen. • Filmoteca de Catalunya: cessió de fons fotogràfic de directors per tardor. • Fòrums i convidats: obertura a directors catalans i crítiques-col·loqui; proposta de Camins de glòria (Kubrick) amb fòrum. • Memòria del cinema català: record i divulgació de Fructuós Gelabert (pioner), de qui es lamenta la pèrdua d’obres. "El cinema, sent l’espectacle més barat, és una oportunitat que s’ha de produir a tots els pobles" Proper programa • Sessió especial: Netflix. Visionat recomanat: Fyre (doc). Idees clau • BCN Film Fest molt sòlid; imprescindibles: Peterloo, Varda par Agnès, La mirada d’Orson Welles, Klimt & Schiele; forta recomanació local: Staff Only i Buñuel en el laberinto... • Renaixement del cinema de poble: calendari estable, experiència de sala, xarxa comunitària i ambició cultural.

← Torna a tots els podcasts