Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12215episodis
Babilònia del 28/3/2019 — Ramazzotti al Sant Jordi, 'Nosotros', 'Dolor y gloria' i Màlaga: 'Sin fin', 'Perfectos desconocidos' i 25 anys de Pulp Fiction - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 28/3/2019 — Ramazzotti al Sant Jordi, 'Nosotros', 'Dolor y gloria' i Màlaga: 'Sin fin', 'Perfectos desconocidos' i 25 anys de Pulp Fiction

Resum del programa Magazine cultural amb to distès que combina música, llibres i cinema. Els conductors comenten el concert d’Eros Ramazzotti al Palau Sant Jordi, recomanen el recull de contes Invasión de David Roas, ressenyen estrenes i premis del Festival de Màlaga, i tanquen amb un homenatge als 25 anys de Pulp Fiction. "Traduttore, traditore": el joc i els límits de les versions i adaptacions musical-cinematogràfiques sura en diverses converses del programa. Concert: Eros Ramazzotti al Palau Sant Jordi Posada en escena molt lluminosa i públic intergeneracional. Repàs de clàssics (• La cosa más bella, • balades lentes i himnes pop) i presentació del nou disc. Versió italiana vs. castellana: més natural i relaxat en italià; en directe, ús de pantalles a terra amb lletres per no perdre el fil. Novetat: incursió suau en el reggaeton en un tema amb Luis Fonsi, sense caure en lletres polèmiques. L’anècdota de la pronúncia i la broma fonètica amb "Ramazzotti" marquen el to humorístic. Llibres: Invasión (David Roas) Recull breu de contes en dues sèries: “Cossos” i “Objectes”. To fantàstic-inquietant, amb ecos d’Edgar Allan Poe, Mary Shelley i un punt oníric i distòpic. Contes destacats: • “Invasión”: simbiosi/ocupació del cos per formigues; angoixa creixent i final obert. • “Trabajos manuales”: un nen normalitza la mort i acaba enterrant animals en mini-taüts; perturbador i eficaç. Escriptura sòlida i accessible; no busca la “gran prosa”, però colpeix per les idees i la construcció de climes. Cinema: 'Nosotros' (Jordan Peele) Premissa del doble tractada amb to oníric, grotesc i humor negre. Virtuts: atmosferes estranyes, escenes visualment potents; Lupita Nyong’o excel·lent; cameo d’Elisabeth Moss. Per contra: explicació d’origen “racional” mig imposada que trenca el misteri; sensació de dues pel·lícules en una. Recomanable, però no imprescindible en pantalla gran. Festival de Màlaga 2019: palmarès i tendències Guanyadora: Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet) — docuficció sobre un embaràs real (David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto). Continua la ratxa catalana al festival. Mèxic en forma: • Las niñas bien (Alejandra Márquez Abella): millor guió adaptat i muntatge; crònica mordaç de la burgesia vuitantera. • Esto no es Berlín (Hari Sama): premi especial del jurat, millor actor secundari, fotografia i premi de la crítica; retrat de la movida jove i la ruptura de tabús. Millor actor: Òscar Martínez per Yo, mi mujer y mi mujer muerta. Millor música: Arturo Cardelús per Buñuel en el laberinto de las tortugas. Curiositat: la “Visnaga” és un ramell de gessamins artesà, símbol local malagueny. Mini crítica: 'Sin fin' (Hermanos Alenda) Romance amb viatges en el temps per salvar un matrimoni. Javier Rey i María León: interpretacions sòlides. Estructura en paral·lel (present/passat) efectiva, però pressupost curt: perruques/barbes i solucions visibles. Interessant com a debut llarg; irregular, però amb idees. Crítica: 'Dolor y gloria' (Pedro Almodóvar) Antonio Banderas brilla com a alter ego del director: dolor físic i emocional equilibrats amb memòria i creació. Penélope Cruz (mare jove), Asier Etxeandia, Nora Navas i Julieta Serrano: repartiment en gran forma. Posada en escena elegant, to contingut i música d’Alberto Iglesias; detalls pop i infografia diegètica que informen i estilitzen. Almodóvar “elegant” i madur; drama sense melodrama. Crítica: 'Perfectos desconocidos' (Álex de la Iglesia) Format d’obra de teatre (sopar + mòbils a la taula): sostingut per bons actors (p. ex. Eduard Fernández, Belén Rueda, Dafne Fernández). Expectativa de truculència (marca Álex) que no arriba; massa secrets creuats poc versemblants. Solució final “sobrenatural” a l’estil de Coherence que desinfla el conjunt. Clàssic: 25 anys de 'Pulp Fiction' Celebració del relat no lineal i diàlegs memorables; banda sonora icònica. Escenes que queden: xeringa d’adrenalina, Mr. Wolf i la solvència tarantiniana. Debat sobre la trajectòria de Tarantino: es troba a faltar la “tralla” i el risc dels inicis. Anècdota: censura televisiva d’un passatge massa explícit en una emissió. Idees clau Itàlia vs. castellà: a Ramazzotti se’l percep més autèntic en italià. El misteri funciona millor quan no s’explica del tot (Nosotros). Tendència Màlaga: bona recepció a propostes catalanes i cinema mexicà. Almodóvar signa un retorn sòlid amb un drama contingut i refinat. El dispositiu mòbils-secrets pot esgotar-se si no hi ha versemblança i risc.

Veus Parròquia del 27/3/2019 — Judaisme a Barcelona: sinagoga, Torà i mikvè; Xabat, diàleg interreligiós i debat sobre Israel amb el Dr. Teodoro Burman - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 27/3/2019 — Judaisme a Barcelona: sinagoga, Torà i mikvè; Xabat, diàleg interreligiós i debat sobre Israel amb el Dr. Teodoro Burman

Resum general Conversa amb el Dr. Teodoro Burman sobre el judaisme a Barcelona: llibertat de culte i vida comunitària, protocols de seguretat, simbolisme i pràctiques (com la kipà, la centralitat de la Torà i el mikvè), rols de gènere a l’ortodòxia, el ritme del Shabbat, diàleg interreligiós, projecte educatiu de l’Escola Hatikva i el debat sobre Israel com a estat jueu i democràtic. "Delante de quién estás tú" — inscripció a l’Aró ha-Kodesh que sintetitza el respecte i la consciència de transcendència a la sinagoga. Punts clau Llibertat i comunitat: La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) és la més antiga i gran de la ciutat; la primera sinagoga amb permís oficial a Espanya després de 1492 es va construir als anys 50 (edifici actual al carrer Avenir). Seguretat: Es mantenen mesures de control d’accés i vigilància (amb suport dels Mossos) per la persistència d’antisemitisme que sovint es camufla d’antisionisme. Simbolisme i culte: La kipà es viu com a senyal de respecte a Déu; la sinagoga centra el culte en la Paraula —Torà com a ensenyament (ora’ah), sense imatges. Rols de gènere: A l’ortodòxia, homes i dones resen separats; altres corrents (reformista, conservadora) rezzen conjuntament. S’entreveuen possibles adaptacions comunitàries. Purificació: El mikvè és bany ritual de purificació amb aigües corrents (ex.: mikvè medieval de Besalú, ben conservat). Ús en moments assenyalats i abans del Shabbat. Memòria i música: Interludi amb el Salm 137 (Si m’oblidés de tu, Jerusalem), evocant l’exili i el record de Sió (Arc de Titus, menorà espoliada). Diàleg interreligiós: Reconeixement d’un Déu comú a les religions monoteistes i foment de trobades interconfessionals. Shabbat: Inicia divendres vespre i acaba dissabte vespre; tres oficis, àpats festius i descans (sense telèfon ni desplaçaments en famílies més observants). Beneficis de pau i salut. Educació: L’Escola Hatikva (P2–ESO, Valldoreix) ensenya català, castellà, anglès i hebreu, oberta a tothom (30–40% no jueu), bon nivell acadèmic i premis. Israel: identitat i democràcia: Rebuig a la idea d’un estat “no democràtic”; Israel és casa nacional jueva amb plena llibertat religiosa i participació de minories (jutges i diputats musulmans). Record de controls institucionals (processaments a alts càrrecs). Apunts biogràfics del convidat Arribà a Catalunya per raons personals i familiars; va enviudar i es quedà amb els fills. Procedeix de família de rabins. Ha estat president de la CIB i impulsor de l’Escola Hatikva. Detall per temes Comunitat i seguretat • La CIB, centenària, és referent de la vida jueva a Barcelona. • Mesures de seguretat internes i externes per prevenir incidents. • Distinció clara: antisionisme utilitzat com a antisemitisme. Simbolisme, paraula i culte • Kipà: respecte i humilitat davant Déu; no és por a la “ira”, sinó amor i reverència. • Aró ha-Kodesh: armari sagrat amb la Torà en pergamí manuscrit per un sofer. • Centralitat de la Paraula: Torà com a ensenyament i guia de vida personal, familiar i comunitària. "Torà ve de ‘ora’ah’ — ensenyament —, un camí de vida." Pregària i gènere • A l’ortodòxia, separació per concentració en el rez. • Corrent reformista/conservadora: rez conjunt. • Possibles ajustos: compartir recinte amb espais diferenciats. Purificació i tradició • Mikvè: immersió ritual en aigua corrent (riu, mar o estructura preparada). • Ús: abans del Shabbat, sortida del cicle menstrual, casament, etc. Memòria de Jerusalem i diàleg • Salm 137: vinculació emocional i espiritual amb Jerusalem des de l’exili. • Diàleg interreligiós: recerca de punts comuns entre monoteismes i trobades teològiques. "Sinagoga, mesquita, església… rezem tots a un Déu." El Shabbat: ritme i salut • Comença al vespre (calendari luni-solar); tres oficis i àpats santificats. • Desconnexió tecnològica i vida familiar: pau i benestar. Educació comunitària • Escola Hatikva: projecte obert i plural, multilingüe, amb excel·lència acadèmica. Israel: casa nacional i democràcia • Llibertat religiosa i inclusió de minories en institucions. • Contrapès judicial i polític evidenciat en causes contra alts càrrecs. — Aquest episodi ofereix una mirada completa i accessible al judaisme viu a Catalunya, connectant tradició, vida quotidiana i debats contemporanis.

M de Música del 26/3/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 26/3/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts