Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12216episodis
Babilònia del 14/3/2019 — De la Fundació d’Asimov al Fil Invisible: Mula, Grupo Salvaje, ¿Quién te cantará i La noche de 12 años - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 14/3/2019 — De la Fundació d’Asimov al Fil Invisible: Mula, Grupo Salvaje, ¿Quién te cantará i La noche de 12 años

Panorama general Episodi coral amb llibres i cinema: relectura de la saga Fundació d’Isaac Asimov, thriller de Joël Dicker, i un bloc de pel·lícules que va de Clint Eastwood a Sam Peckinpah, Carlos Vermut, l’impactant La noche de 12 años i el clímax amb El fil invisible de Paul Thomas Anderson. "El cos era vostre, però la meva ment no" — llegint Asimov durant la mili per escapar mentalment. Llibres Fundació (Isaac Asimov) i la connexió amb els Robots • Relectura motivada per l’adaptació en sèrie (suggereixen que és d’Apple). • Eix central: la psicohistòria preveu 30.000 anys de caos; el pla de Hari Seldon vol reduir-los a 1.000 mitjançant dues fundacions (una tecnològica i una mental/estratègica). • Context d’època: optimisme atòmic dels 40-50, poca anticipació de mòbils/internet; gran potència d’idees, però prosa i diàlegs prims a les primeres novel·les (milloren a les tardanes). • Lectura en paral·lel de la saga Robòtica (Bóvedas de Acero → Robots del Amanecer → Robots e Imperio) que convergeix amb Fundación y Tierra. • Comparatives: novel·lísticament li reconeixen menys brillantor que a Hyperion (Simmons) o George R. R. Martin, però subratllen la influència d’Asimov en la ciència-ficció moderna. La desaparición de Stephanie Mailer (Joël Dicker) • Thriller coral situat a Orphea (Hamptons), que connecta un quàdruple crim del 1994 amb una desaparició el 2014. • Mecànica: pistes que s’enreden entre policia, alcalde, crítics, actors i premsa; ritme dinàmic, molt cinematogràfic. • Virtuts i límits: entretingut i absorbent, però no alta literatura; ideal llegir-lo sense aturar-se (molts personatges). Cinema Mula (Clint Eastwood) • Retrat d’un avi solitari que es fa correu del càrtel; Eastwood treballa l’empatia, el conservadorisme humanista i el xoc generacional (tecnologia, valors, llenguatge). • Temes: ètica pragmàtica, respecte mutu amb càrtel i policia, alguns solucions artificioses però emocionalment eficaces. • Subtext Eastwood: figures masculines tardanes, expiaçó familiar i el preu de les decisions. Cinema clàssic: modernitat i pantalles • Reivindicació de veure clàssics en pantalla gran (Fenomena, Filmoteca). • Exemples de modernitat sorprenent: La passió de Joana d’Arc (1928), El tercer hombre, La ventana indiscreta. Grupo Salvaje (Sam Peckinpah, 1969) • Western crepuscular: fi d’una era, innocència perduda (ombra de Vietnam), violència poètica en slow motion i moral ambigua. • Metàfora inicial (escorpí/formigues): l’individu romàntic devorat per la massa industrial i la modernitat. • Contrasubjectes corruptes (ferrocarril, govern) que fan més foscos els antagonistes. Derives 60-70: bèl·lic i autors • De Patton a Arthur Penn (Bonnie and Clyde, Little Big Man): transició cap a un cinema més adult i desenganyat. Espases i aventures clàssiques • Scaramouche i versions de Els tres mosqueters: estrelles, duels d’espadatxí i presència magnètica de Eleanor Parker i companyia. ¿Quién te cantará (Carlos Vermut) • Estètica refinada i atmosfera que evoca Almodóvar tardà; Najwa Nimri (diva amb amnèsia), Carme Elías, Natalia de Molina i una banda sonora amb to Alberto Iglesias. • Fortaleses: direcció elegant, treball visual i sonor; Límits: trama massa evident, li falta una mica de punx. La noche de 12 años (Álvaro Brechner) • Drama carcerari sobre Pepe Mujica i dos tupamaros: 12 anys de trasllats i aïllament deshumanitzador. • Escenes clau: inanició cultural i bogeria, comunicació a cops de paret, la falsa aparença durant inspeccions de la Creu Roja i la crueltat de tornar-los-ho a treure. • Interpretacions: Antonio de la Torre excels; cinema sec i contundent, altament angoixós. "Si ets claustrofòbic, no la vegis." El fil invisible (Paul Thomas Anderson) • Alta costura britànica 50s: rituals obsessius de Reynolds Woodcock, simbiosi amb la germana Cyril i l’arribada d’Alma. • Eix: control i dependència; pacte de poder entre les dues dones; relació tòxica amb el símbol recurrent de la truita de bolets com a catalitzador. • Forma: posada en escena impecable, música hipnòtica de Jonny Greenwood; retrat d’ego fràgil i trastorns obsessius amb ironia elegant.

Veus Parròquia del 13/3/2019 — Las voces del desierto: saviesa aborigen, desapego, cant a la natura i debat sobre l'autenticitat - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 13/3/2019 — Las voces del desierto: saviesa aborigen, desapego, cant a la natura i debat sobre l'autenticitat

Visió general Programa Paraula Viscuda (Ràdio d'Esbert) amb la presentadora Lina i la convidada Susana Barco, bibliotecària i lectora apassionada. Conversen sobre el llibre Las voces del desierto i els aprenentatges que en deriven. • L’eix central és la convivència de l’autora amb un grup d’aborígens australians, els “autèntics”, i el seu llegat de saviesa. • Es destaquen valors com el desapego, el respecte per la natura, el silenci i la comunicació profunda. • Es comenten metàfores naturals (falcó, cangur, serp) com a guia d’evolució personal. • S’analitza la controversia sobre l’autenticitat del relat i es convida l’oient a treure’n conclusions pròpies. • Cloenda amb una lectura de l’evangeli (Transfiguració) i un paral·lel amb la vivència espiritual i la natura. Temes principals Despreniment material i por • El ritual inicial de retirar joies i pertinences simbolitza el desapego i l’alliberament de creences limitants. • Idea clau: com més tens, més por tens de perdre. La llibertat s’assoleix deixant d’aferrar-se a l’objecte material. Supervivència, duresa i gratitud • Travessa del desert: calor extrema, peus malmesos, alimentació austera (formigues, serps), i aprofitament total dels recursos. • Confiança radical en la natura: “ja menjarem” com a actitud de present i d’acceptació. La veu, el silenci i la comunicació • Per als “autèntics”, la veu és per cantar, lloar i sanar, no per a la xerrameca. • Valor del silenci conscient i l’“escolta” per sobre del parlar; idea de telepatia com a metàfora d’una connexió profunda. Metàfores de la natura i evolució personal • Falcó: prendre distància per veure-hi clar. • Cangur: només avança endavant; la vida és progrés, no retrocés. • Serp: canviar la pell; cal deixar espai per rebre el nou i abandonar l’antic (idees, costums, companyies). Saviesa col·lectiva i respecte • Valoració de la gent gran per la seva aportació i saviesa, no per l’edat en si. • Respecte universal (fins i tot a una tomba d’un “mutant”) i forta espiritualitat de la comunitat. Controvèrsia sobre l’autenticitat • Després de l’èxit, hi ha dèrmits i declaracions que el text seria ficció; alhora, testimonis i pròlegs que el defensen. • Conclusió del programa: el valor filosòfic i ecològic perdura, tant si és crònica literal com si és paràbola. Cites destacades "Solo después comprendí la simbología que encerraba el acto de quitarme las valiosas joyas... aquella liberación del apego... era un paso imprescindible en mi desarrollo humano hacia el ser." "Los auténticos no creen que la voz estuviera destinada al habla... La voz está hecha para cantar, para alabar, para sanar." "En el desierto, las personas se vuelven más sabias a medida que envejecen y se las valora por su aportación a las conversaciones; son pilares de fortaleza y ejemplo para los demás." Reflexions i conclusions • L’obra s’ofereix com un cant a l’ecologia i a la interdependència amb la natura. • En l’àmbit personal, proposa alliberar-se de l’aferrament, cultivar el silenci i la presència, i avançar en la pròpia evolució amb coratge. • Malgrat la polèmica sobre la veracitat, el programa recomana la lectura per les seves idees inspiradores i la capacitat de fer pensar i sentir. • La lectura evangèlica final ressona amb l’experiència: en la natura i el silenci, la transformació i la veu que “cal escoltar” prenen cos.

M de Música del 12/3/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 12/3/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 12/3/2019 — Americana Film Fest, Beautiful Boy i La mula; i especial Cinema sobre Dues Rodes: motos, llibertat i pantalles - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 12/3/2019 — Americana Film Fest, Beautiful Boy i La mula; i especial Cinema sobre Dues Rodes: motos, llibertat i pantalles

Visió general Programa dividit en dos blocs: primer, crítiques i comentaris de cinema (amb focus en l’Americana Film Fest i l’estrena de Beautiful Boy i La mula); segon, especial amb convidat sobre el cicle “Cinema sobre Dues Rodes”, amb motos com a fil conductor entre cinema, llibertat i comunitat. "La moto continua sent un símbol de llibertat." Bloc 1 — Crítiques i festivals Obertura: Easy Rider i l’imaginari moter • Música inicial vinculada a Easy Rider (1969) com a icona de la llibertat i del road movie moter. Americana Film Fest (ecosistema Sundance) • Context: Tercera edició del festival a Barcelona, amb programació que es nodreix de Sundance. • Tendències: Presència notable de directores i de cinema independent nord-americà. Títols destacats • We the Animals (Jeremiah Zagar) — Premi de la crítica del festival. Retrat cru de tres germans en un entorn familiar violent. • Temes: infància ferida, identitat, resistència. • Her Smell (Alex Ross Perry) — Retrat intens d’una estrella del punk-rock en caiguda. • Punts forts: interpretació d’Elisabeth Moss (referències a Courtney Love, Cobain, Amy Winehouse). • To: visceral, radical. • Leave No Trace (Debra Granik) — Pare i filla fora del sistema, natura vs. societat. • Temes: ecologisme i lliure elecció de vida; lloc: Portland. • Ecos: Captain Fantastic. • Madeline’s Madeline (Josephine Decker) — Frontera porosa entre creació artística i identitat; duel alumna–mentora. • Cinema d’autoria amb risc formal. • The Miseducation of Cameron Post (Desiree Akhavan) — Comèdia dramàtica àgil sobre un centre de “reconducció” LGBTIQ+. • To: lleuger però no banal, amb gags i crítica de fons. Beautiful Boy (Felix van Groeningen) • Tècnica impecable (foto, muntatge, interpretacions de Steve Carell i Timothée Chalamet), però amb un guió reiteratiu i estructura “de videoclip” (ús constant de cançons: John Lennon, Neil Young…). • Eix narratiu: addicció del fill i relació amb el pare periodista; basat en dos llibres (pare i fill). • Crítica: missatge final “droga dolenta, ara estic bé” resulta massa didàctic; es troba a faltar un punt de vista més profund del conflicte pare–fill. • Consell: quedeu-vos als crèdits — lectura completa d’un poema de Charles Bukowski, “el millor del film”. "Per mi, el millor de la pel·lícula és el poema del Bukowski." La mula (Clint Eastwood) • Eastwood, 88 anys, actor-director, torna amb un personatge proper al de Gran Torino: home gran, seductor tardà, entre ruïna i redempció. • Trama: florista arruïnat per l’era digital que esdevé corre de drogues; és discret, condueix impecablement i no aixeca sospites. • Temes: declivi personal, xoc amb la modernitat (Internet), família i dignitat final “marca Eastwood”. • Valoració: es pot veure i té el segell de l’autor, però no és de les seves millors; apunta (potser) a reconeixement interpretatiu. Bloc 2 — Especial “Cinema sobre Dues Rodes” (10a edició) Origen i format del cicle • Naixement (2009) al Centre Cívic del Poble-sec, prop del circuit de Montjuïc; ha crescut fins a consolidar-se. • Format: projecció + col·loqui amb convidats (cineastes, pilots, preparadors). Subtitulació pròpia per fer accessibles títols inèdits. • Lloc i calendari: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona), tres dissabtes seguits, a les 18:00. • Preu popular: 3,50 €. Programació d’enguany • Il Mago Manzini (doc) — Retrat de Guido Manzini, preparador italià vinculat a figures com Valentino Rossi, Capirossi, Morbidelli, Fenati; fresc del món formatiu i artesanal. • Dream Racer (doc, Dakar) — Seguiment d’un pilot amb pocs mitjans a l’era sud-americana del ral·li. • To: resistència, superació; multipremiat en festivals d’esports. • Silver Dream Racer (ficció) — Drama esportiu de David Essex (que també signa la BSO). Una moto-prototip “futurista”, rivalitats a Silverstone i romanticisme vintage. Públic, difusió i comunitat • Públic fidel de l’àrea metropolitana; difícil mobilitzar grans col·lectius (p. ex. grups Harley) i poca presència femenina malgrat iniciatives específiques. • Subtitulació i drets: molta feina “invisible” per portar títols inèdits i contextualitzar-los amb testimonis. Cultura motera: llibertat, carretera i mecànica • Idea central: la moto, encara avui, és llibertat i comunitat — especialment a carretera secundària més que en entorn urbà. • Barcelona: la moto és eficiència de mobilitat; fora ciutat: companyonia, esmorzars, rutes i plaer de traçar corbes. • Pont amb el cinema: mecànica i art de rodatge comparteixen precisió, ritme i artesania. Motos al cinema — referències evocades • Clàssics i cult: Easy Rider, Vacances a Roma (Vespa), Los Ángeles del Infierno (Roger Corman). • Pop pulp i guilty pleasures: Ghost Rider (Nicolas Cage), La chica de la motocicleta (icona cuir, Alain Delon i Marianne Faithfull). Info pràctica • On: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona). • Quan: tres dissabtes seguits, sessions a les 18:00. • Entrada: 3,50 €. • Format: Projecció + col·loqui amb convidats del món moter i/o cinematogràfic.

← Torna a tots els podcasts