
Smooth Jazz Club del 19/3/2019
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Edu Martínez

Panorama general Episodi coral amb llibres i cinema: relectura de la saga Fundació d’Isaac Asimov, thriller de Joël Dicker, i un bloc de pel·lícules que va de Clint Eastwood a Sam Peckinpah, Carlos Vermut, l’impactant La noche de 12 años i el clímax amb El fil invisible de Paul Thomas Anderson. "El cos era vostre, però la meva ment no" — llegint Asimov durant la mili per escapar mentalment. Llibres Fundació (Isaac Asimov) i la connexió amb els Robots • Relectura motivada per l’adaptació en sèrie (suggereixen que és d’Apple). • Eix central: la psicohistòria preveu 30.000 anys de caos; el pla de Hari Seldon vol reduir-los a 1.000 mitjançant dues fundacions (una tecnològica i una mental/estratègica). • Context d’època: optimisme atòmic dels 40-50, poca anticipació de mòbils/internet; gran potència d’idees, però prosa i diàlegs prims a les primeres novel·les (milloren a les tardanes). • Lectura en paral·lel de la saga Robòtica (Bóvedas de Acero → Robots del Amanecer → Robots e Imperio) que convergeix amb Fundación y Tierra. • Comparatives: novel·lísticament li reconeixen menys brillantor que a Hyperion (Simmons) o George R. R. Martin, però subratllen la influència d’Asimov en la ciència-ficció moderna. La desaparición de Stephanie Mailer (Joël Dicker) • Thriller coral situat a Orphea (Hamptons), que connecta un quàdruple crim del 1994 amb una desaparició el 2014. • Mecànica: pistes que s’enreden entre policia, alcalde, crítics, actors i premsa; ritme dinàmic, molt cinematogràfic. • Virtuts i límits: entretingut i absorbent, però no alta literatura; ideal llegir-lo sense aturar-se (molts personatges). Cinema Mula (Clint Eastwood) • Retrat d’un avi solitari que es fa correu del càrtel; Eastwood treballa l’empatia, el conservadorisme humanista i el xoc generacional (tecnologia, valors, llenguatge). • Temes: ètica pragmàtica, respecte mutu amb càrtel i policia, alguns solucions artificioses però emocionalment eficaces. • Subtext Eastwood: figures masculines tardanes, expiaçó familiar i el preu de les decisions. Cinema clàssic: modernitat i pantalles • Reivindicació de veure clàssics en pantalla gran (Fenomena, Filmoteca). • Exemples de modernitat sorprenent: La passió de Joana d’Arc (1928), El tercer hombre, La ventana indiscreta. Grupo Salvaje (Sam Peckinpah, 1969) • Western crepuscular: fi d’una era, innocència perduda (ombra de Vietnam), violència poètica en slow motion i moral ambigua. • Metàfora inicial (escorpí/formigues): l’individu romàntic devorat per la massa industrial i la modernitat. • Contrasubjectes corruptes (ferrocarril, govern) que fan més foscos els antagonistes. Derives 60-70: bèl·lic i autors • De Patton a Arthur Penn (Bonnie and Clyde, Little Big Man): transició cap a un cinema més adult i desenganyat. Espases i aventures clàssiques • Scaramouche i versions de Els tres mosqueters: estrelles, duels d’espadatxí i presència magnètica de Eleanor Parker i companyia. ¿Quién te cantará (Carlos Vermut) • Estètica refinada i atmosfera que evoca Almodóvar tardà; Najwa Nimri (diva amb amnèsia), Carme Elías, Natalia de Molina i una banda sonora amb to Alberto Iglesias. • Fortaleses: direcció elegant, treball visual i sonor; Límits: trama massa evident, li falta una mica de punx. La noche de 12 años (Álvaro Brechner) • Drama carcerari sobre Pepe Mujica i dos tupamaros: 12 anys de trasllats i aïllament deshumanitzador. • Escenes clau: inanició cultural i bogeria, comunicació a cops de paret, la falsa aparença durant inspeccions de la Creu Roja i la crueltat de tornar-los-ho a treure. • Interpretacions: Antonio de la Torre excels; cinema sec i contundent, altament angoixós. "Si ets claustrofòbic, no la vegis." El fil invisible (Paul Thomas Anderson) • Alta costura britànica 50s: rituals obsessius de Reynolds Woodcock, simbiosi amb la germana Cyril i l’arribada d’Alma. • Eix: control i dependència; pacte de poder entre les dues dones; relació tòxica amb el símbol recurrent de la truita de bolets com a catalitzador. • Forma: posada en escena impecable, música hipnòtica de Jonny Greenwood; retrat d’ego fràgil i trastorns obsessius amb ironia elegant.