
Smooth Jazz Club del 27/12/2018
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Edu Martínez

Resum general Últim programa de 2018 amb to festiu i converses àgils. Després de les presentacions i una notícia destacada —el reconeixement municipal a Jaume Vidal—, el grup entra en matèria cultural: una exposició fotogràfica local, dues propostes de teatre contrastades, dos llibres de fort impacte (testimoni penitenciari i Holocaust) i un tram de cinema que combina premis, autor d’obra de culte i un biopic musical d’alta volada, per rematar amb animació familiar sobre l’ecosistema d’Internet. "És una celebració... L’Ajuntament de Cornellà... És un reconeixement a la tasca feta en l’àmbit social, salut i comunitari" (sobre el premi a Jaume Vidal) Exposició Estels i ermites de Collserola (Celler de Can Ginestà, Sant Just) • Mostra de fotografies (15-20 peces) de l’entorn de Sant Just i Collserola, amb valor paisatgístic i patrimonial. • Comentari curatorial: imatges molt bones, algunes potser massa fosques; el marc del celler hi suma molt. • Conversa al voltant del rol del comissariat (tria d’obra, diàleg amb l’artista, relat expositiu) i avanç d’un possible comissariat de Maria Àngels Abad. • Excursus sobre restauració patrimonial: església a Prullans (neteja de capes, pedra vista), com a cas d’interès. Teatre Alba o el Jardí de les Delícies (TNC, Sala Petita) • Premissa: una professora d’art (Montse Guallar) conviu amb una autòmata programada amb la seva memòria (doble de 28 anys). El Bosch i el seu tríptic (creació–cos/ aigua–infern) vertebren la xerrada i el subtext vital. • Ecos i referents: Her (Joaquin Phoenix), Eva, Ex Machina, Galatea, Blade Runner 2049. Identitat, memòria i soledat amb una capa tecnològica. • Posada en escena contemporània, ús puntual de pantalla (servei tècnic), lectura emotiva: viure amb un mateix com a reconciliació. Èdip (gira; amb Julio Manrique) • Clàssic potent amb enfoc destí vs. lliure albir: oracle, parricidi, incest, recerca d’identitat i caiguda tràgica (autocegament). • Personatges clau: Èdip, Iocasta, Creont, Antígona (i referència creuada a Electra). • Estètica: vestuari contemporani i atmosfera atemporal; interpretacions molt sòlides (Manrique destacat). Llibres Escrits de presó (Joaquim Forn) • Dietari d’Estremera amb prosa planera i molt estructurada. Mirada quotidiana a la vida interna, el funcionariat i els mòduls de respecte. • Reflexions: la fragilitat de qualsevol davant l’atzar que pot portar a presó; necessitat de neutralitat institucional. • Debat derivat: presó preventiva, “doble raser” (casos mediàtics, Urdangarin), i memòria històrica (Antonio de Villarroel). To crític amb l’ús d’“escarment”. El tatuador d’Auschwitz • Testimoni novel·lat d’un tatuador i la Gita. Tòpics de l’horror nazi (SS, Mengele, experiments) amb el contrapunt d’esperança i supervivència (prominents). • Temes: deshumanització, poder arbitrari, resistència íntima i amor com a motor de vida. Recordatori del caràcter cíclic de la història. Cinema Premis i context • Repassada a Goya i Gaudí: pes de Campeones (11 nominacions), valoració crítica del criteri “políticament correcte”, i mencions a El Reino, Carlos Vermut (Nadie/Quién te cantará), Las distancias. Diamond Flash (Carlos Vermut) • Òpera prima de culte, baix pressupost (~25.000€), estructura fragmentada (estil Pulp Fiction): peces que es trenen al final amb serrells deliberadament oberts. • Temes durs (abusos infantils, infidelitats, antiheroi amb “poder”), actuació naturalista, guió punxant, “mal rotllo” i personalitat formal. Preludi de Magical Girl. Bohemian Rhapsody • Biopic-espectacle amb execució impecable i recreació física i gestual molt convincent (Rami Malek). • So: ús de pistes de Freddie Mercury (remasterització), fidelitat musical, producció executiva de Brian May i Roger Taylor. • Eix emocional: la vulnerabilitat de Freddie fora l’escenari i la plenitud a l’escenari. Nostàlgia de concerts memorables. Ralph destrossa Internet • Del món d’arcade a l’ecosistema d’Internet via Wi‑Fi: recerca d’un volant i descobriment d’un univers obert (Vanellope s’avorreix del loop on-rails del seu joc i troba varietat online). • Metàfores lúdiques: el clic com a missatger, cercador com a biblioteca, Google com a “edifici” colossal. Sàtira amable de plataformes i hàbits digitals. Tancament • Brindis final i Bon Nadal. Anunci de retorn al gener. Punts clau • Reconeixement públic a la tasca cultural i comunitària (Jaume Vidal). • Cultura local amb mirada crítica (exposició i comissariat). • Clàssics i futurismes al teatre: identitat, memòria, destí. • Testimonis que interpel·len (presó contemporània i Holocaust). • Autor espanyol de culte (Vermut) i biopic musical de gran producció. • Educació digital i metàfores d’Internet per a tots els públics.