Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
Veus Parròquia del 19/12/2018 — Judaïsme, tradició i modernitat: arrels de l’antisemitisme, sionisme i convivència Israel-Palestina; sinagogues a Catalunya i laïcitat política - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 19/12/2018 — Judaïsme, tradició i modernitat: arrels de l’antisemitisme, sionisme i convivència Israel-Palestina; sinagogues a Catalunya i laïcitat política

Resum general En aquesta conversa a Veus de la Parròquia, amb l’educador i representant de diàleg interreligiós Jorge (Jordi) Burman de la Comunitat Israelita de Barcelona, s’aborden temes clau del judaisme contemporani i històric: des de les arrels de l’antisemitisme a Europa, passant pel sentit del sionisme i la fundació de l’Estat d’Israel, fins a la convivència Israel–Palestina i la realitat de les sinagogues a Catalunya. També es reflexiona sobre el futur de la fe jueva, la transmissió familiar de les tradicions i la necessitat de laïcitat en el llenguatge polític per evitar prejudicis. Punts clau del diàleg • Arrels històriques de l’antisemitisme a Europa: la calúmnia del deïcidi, la imposició de viure en guetos i l’estigma vinculat a la usura, en contrast amb períodes de convivència més normalitzada a països de tradició islàmica. • Sionisme i retorn: el sionisme s’explica com a sinònim espiritual de Sió/Jerusalem i com a aspiració d’autodeterminació després de segles d’exili, culminant amb la partició de l’ONU (1947) i la fundació d’Israel (1948). • Convivència Israel–Palestina: es remarca la vida quotidiana compartida i la cooperació (fins i tot sanitària), alhora que s’assenyalen interessos geopolítics i d’indústries armamentístiques com a combustible del conflicte. Exemple de pau: els acords amb Egipte (Anwar Sadat). Esperança en resolucions de l’ONU i en les noves generacions. • Futur del judaisme: la pràctica és viscuda a la llar (la veritable “sinagoga”), amb festes com Sukkot i Pésah centrades a casa. Es preveu més entesa interreligiosa i reconeixement de similituds. • Sinagogues i patrimoni a Catalunya: definició de Beit ha-Kneset (casa de reunió), evolució del culte després de la destrucció del Segon Temple, i mapa actual de sinagogues a Barcelona i Girona. Patrimoni del Call i iniciatives de memòria històrica. • Laïcitat i prejudicis als EUA: crítica a l’etiqueta de “lobby jueu” i a la barreja de religió i política; es reclama llenguatge laic per evitar prejudicis, xenofòbia i racisme. Temes principals 1) Arrels i persistència de l’antisemitisme • Calúmnia històrica del deïcidi i politització del poder clerical a l’Europa antiga. • Guetos/Aljames: pèrdua de drets i professions restringides (estigma del “jueu i els diners”). • Contrast amb períodes de convivència en contextos islàmics fins ben entrat el segle XX. 2) Sionisme, ONU i fundació d’Israel • Sionisme = arrel espiritual de Sió/Jerusalem i aspiració de retorn present en la pregària diària. • ONU 1947: proposta de dos Estats; 1948: proclamació d’Israel. • Autodeterminació com a resposta a la manca de drets i a l’Holocaust. 3) Israel–Palestina: convivència, interessos i vies de pau • Vida quotidiana i cooperació (atenció sanitària a israelians/palestins, siris atesos a hospitals israelians). • El conflicte s’alimenta d’interessos de potències i indústries d’armes. • Model de pau: Egipte–Israel (Sadat). Records d’Yitzhak Rabin i l’esperança en la pau. • Respecte institucional: la comunitat religiosa no parla en nom de l’Estat d’Israel; suport a resolucions de l’ONU. 4) Futur de la fe i transmissió • La família com a nucli del culte: la casa és la “veritable sinagoga”. • Festes com Sukkot i Pésah donen sentit actual a la tradició. • Optimisme: creix la comprensió mútua entre religions. 5) Sinagogues i memòria a Catalunya • Origen i funcions de la Beit ha-Kneset: pregària, estudi, trobada social. • Després del Segon Temple: del sacrifici (korban) a la pregària i pas de cohen a rabí. • A Barcelona: CIP (Avenir 24, oberta 365 dies), comunitats Mazortí/Conservadores, Bet Shalom, Chabad Lubavitch… A Girona, recuperació d’espais i museus del Call. 6) Laïcitat, mitjans i política als EUA • Crítica al tòpic del “lobby jueu”: és un prejudici. • Cal despolititzar la religió i evitar etiquetar col·lectius en notícies (font de xenofòbia i violència). • Migracions religioses cap als EUA per persecucions europees; avui cal un llenguatge inclusiu i laic. Cites destacades “El que ataca un jueu ataca la humanitat… Quan cau un palestí, cau un ésser humà.” “Quien no nace para servir, no sirve para vivir.” (recordant el Papa Francesc, Laudato Si’) Conceptes clau • Sionisme: vinculació espiritual i històrica amb Sió/Jerusalem i dret a l’autodeterminació. • Beit ha-Kneset: “casa de reunió”; sinagoga com a espai de pregària, estudi i vida comunitària. • Korban: ofrena/sacrifici com a proximitat al sagrat; substituït per la pregària després del Segon Temple. • Shalom: pau i integritat; salutació que evoca plenitud (shalem = “sencer”). Notes i context • La Comunitat Israelita de Barcelona (CIP) no representa l’Estat d’Israel; per posicions oficials, remet a l’ambaixada. • CIP: C/ Avenir, 24 (Barcelona), sinagoga oberta 365 dies/any. • Visibilitat mediàtica: TV3 ha emès el Hanukkà en el marc d’un espai de festes de diferents religions.

M de Música del 18/12/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 18/12/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 18/12/2018 — Juli (Carlos Acosta) amb Laia Colet: rodatge a Cuba, so i color; recomanació top d’“Un assumpte de família” (Kore‑eda) i decepció amb “Silvio y los otros” (Sorrentino); també “Miriam miente” - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 18/12/2018 — Juli (Carlos Acosta) amb Laia Colet: rodatge a Cuba, so i color; recomanació top d’“Un assumpte de família” (Kore‑eda) i decepció amb “Silvio y los otros” (Sorrentino); també “Miriam miente”

Resum general En aquest episodi de Cinema sense condicions, amb la presència de la directora d’art Laia Colet, l’equip comenta estrenes i petites joies, i dedica la segona meitat a desentranyar el procés creatiu i de producció de “Juli” (biopic de Carlos Acosta dirigit per Icíar Bollaín). • Recomanació forta: “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda). • Desaconsellada: “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino). • Descoberta: “Miriam miente” (Rep. Dominicana). • Focus: making‑of de “Juli”: rodatge a l’Havana, prioritats de so, paleta de color, càsting, VFX, context polític i logística a Cuba. Crítiques i recomanacions de la setmana “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino) — No recomanada • Estructura malmesa per la versió internacional que fusiona “Loro 1” i “Loro 2” en una peça de 150’ (quedarien 54’ fora), amb salts de guió i poca coherència. • Manca de contrast i d’anàlisi: el film queda tancat en la bombolla Berlusconi, sense context ni contrapunt. • Tò i posada en escena: arrencada tipus “calendari Pirelli” i un excés de música “enganxosa” que intenta fer-la més digerible. • Recepció a taula: avorrida i repetitiva; la crítica al berlusconisme no hi arriba. “És avorridíssima… i la música és horrorosa: si tens un enemic, li regales el CD.” “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda) — Recomanadíssima • Palma d’Or a Canes. Joia magistral que combina tendresa i pertorbació amb naturalitat. • Millor d’arribar‑hi amb poca informació: comença d’una manera i s’obre a gir(s) subtil(s) que reconfiguren el sentit. • Temes clau: família i supervivència en la societat actual; punts de contacte universals més enllà de la cultural japonesa. • Interpretacions excel·lents i direcció humanista del mestre Kore‑eda. “Una cinta que pot robar el cor tant als amants del cine d’autor com als espectadors més convencionals.” “Miriam miente” (Natália Cabral i Oriol Estrada) — Joia petita • Retrat adolescent a la Rep. Dominicana, centrat en una noia mulata que prepara la festa dels 15 i s’enfronta a classisme/colorisme i expectatives socials. • Direcció senzilla i clara, càmera discreta, i mirada fina sobre amistat, identitat i pressions de “blanquejament” simbòlic. • Producció amb connexió catalana i context d’una indústria dominicana en creixement per incentius fiscals. Entrevista a Laia Colet (directora d’art de “Juli”) L’escenari clau: l’ISA (Universitat d’Arts de l’Havana) com a metàfora • Complex nascut de la Revolució en un antic camp de golf; projectes inacabats (teatre, música, dansa) convertits en ruïnes plenes de sentit. • Espais oberts, sense portes ni parets, pensats com a alegoria de l’aire nou revolucionari; avui, metàfora d’una utopia interrompuda. • Carlos Acosta fa anys que vol restaurar l’espai per a una escola de dansa (amb suport Foster; pendents d’acords amb el govern). D’origen a pantalla: del llibre a la pel·lícula • Carlos Acosta escriu “Sin mirar atrás”; la BBC s’hi interessa, el guió passa a Paul Laverty i la producció a Morena Films. • Biografia contrària a “Billy Elliot”: un pare que l’obliga a ballar fins que ell descobreix la vocació i vola cap a l’èxit internacional. Rodar a Cuba: localitzacions i l’impacte d’Irma • Rodatge majoritari a l’Havana i barris populars; logística dura i materials escassos. • Huracà Irma en plena preproducció: equip atrapat sense llum/aigua; la ciutat es refà amb una resiliència comunitària admirable. “L’endemà de la inundació, la gent ja jugava a dòmino amb l’aigua als turmells.” So per sobre de l’estètica: una decisió d’autoria • Icíar Bollaín és directora d’actors i prioritza el so directe: evitar doblatge (amb no‑actors) i escollir localitzacions “nete” sonorament. • Renúncia a la preciosa Escola Nacional de Dansa per soroll de trànsit; es transforma una casa en escola real (amb tarima de fusta construïda a pols, fusta difícil d’aconseguir post‑huracà). • El públic destaca el so: microdettall de passos i moviments que amplifica la intimitat del personatge. Color i espais: orientar l’espectador • Contrastos entre exteriors lluminosos i un espai d’assaig negre (pintat), gairebé una cova, per marcar l’actualitat i ubicar els salts temporals i coreogràfics. Coreografies, arxiu i càsting del nen • El moment icònic de “Romeu” s’integra via imatges d’arxiu (Lausana) justificades en un televisor. • Càsting del nen: es prioritza veritat emocional per sobre de la tècnica; per a passos exigents, s’utilitzen dobles i trucatge digital de canvi de cara en plans concrets. • Breakdance: combinació de aprenentatge intens i doblatge puntual amb recursos de posada en escena (gorra baixada). Carlos Acosta: implicació i actuació • Sorprenentment, poca implicació creativa prèvia (agenda plena); les coreografies les signa Maria Rovira. • A l’última setmana entra com a actor; temors inicials, però un resultat sòlid, amb nominació al Goya (Actor revelació). • La companyia d’Acosta protagonitza el tram coral final: nivell tècnic altíssim i cultura de dansa molt arrelada a Cuba. Format i rodatge de dansa • Composició d’imatge que ressalta el porte d’Acosta. • Ús de Steadicam per “ballar amb la càmera”: plans seqüència que s’acosten a braços i cames sense perdre el moviment; repeticions limitades per fatiga dels ballarins; estudi previ de coreografies (assaigs gravats amb mòbil) per dissenyar trajectòries. Subtext polític i recepció a Cuba • A Cuba, la pel·lícula ressona com a verbalització de tabús: “La pel·lícula verbalitza coses que els cubans no poden verbalitzar.” • Diàlegs crítics sobre turisme sexual i espais restringits per a locals (hotels/oci): rodatge amb prudència i oïdes “oficials” a prop; alguns escenaris reubicats. • Coproducció amb equip local clau per permisos i resolució d’imprevistos (“sense cubans, no s’hauria pogut fer”). Equip i tancament • Taula: Pol Diggler, Carme Nabot, Joan Sardà, Pep Armengol, i la convidada Laia Colet. • Crida a veure “Juli” la primera setmana per garantir continuïtat en cartell. • Comiat i bones festes.

← Torna a tots els podcasts