Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
M de Música del 23/10/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 23/10/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 23/10/2018 — First Man, Petra i Cold War; Sitges 2018 a examen; El fotógrafo de Mauthausen; i Gaspar Noé (Climax, Irreversible, Enter the Void, Love) - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 23/10/2018 — First Man, Petra i Cold War; Sitges 2018 a examen; El fotógrafo de Mauthausen; i Gaspar Noé (Climax, Irreversible, Enter the Void, Love)

Introducció • Obertura amb tràiler d'El fotógrafo de Mauthausen i sintonia de “Cinema sense condicions”. • Presentació del menú del dia: estrenes (First Man, Petra, Cold War), repàs de Sitges 2018 (Mandy, Suspiria, Under the Silver Lake…), breu crítica d’El fotógrafo de Mauthausen, i tema del dia: Gaspar Noé (Climax i filmografia). "Estem disposats a explicar-vos el que fem... el programa tindrà dues parts" Crítiques d’estrenes First Man (Damien Chazelle) • Visió molt hermètica i en primer pla que ofega, amb pocs plans generals i poca sensació d’epopeia. • Coherència temàtica amb Chazelle (el preu del triomf), però aplicació poc cinemàtica: “com si s’oblidés que fa una pel·lícula”. • Ryan Gosling interpretat com a cooler extrem, apàtic; el biopic cau en tòpics i es fa llarg i fred; decepció comparada amb Whiplash i La La Land. "Jo no la recomano pas… surts del cine igual que has entrat." Petra (Jaime Rosales) • Rosales busca més accessibilitat sense abandonar l’experimentació: la càmera entra i surt com un personatge i el relat és no lineal (capítols desordenats) que generen girs i riquesa narrativa. • Temes: secrets i mentides familiars, perdó i penediment, amb suspens sostingut i ritme contemplatiu. • Interpretacions destacades: Bárbara Lennie, Àlex Brendemühl, Marisa Paredes, Oriol Pla i un antagonista ferotge (Joan Botell). • Valoració: recomanable; més càlida que els títols anteriors de l’autor, però encara dins l’autor cinema. Cold War (Paweł Pawlikowski) • Blanc i negre 4:3 de gran bellesa, amb aire Nouvelle Vague; el·lipsis abruptes que exigeixen complicitat de l’espectador. • Història d’amor tòxic que viatja entre Polònia, França i Itàlia, amb la música i la posada en escena com a motor emocional. • Comparada amb Ida, aquesta és menys rodona segons els tertulians; difícil que guanyi l’Òscar, però molt interessant. Sitges 2018: valoració i títols clau Valoració general • Edició percebuda com mediocre i desdibuixada en gènere (massa noir/thriller a competició per a un festival fantàstic). Mandy (Panos Cosmatos) • Rebuig frontal: venjança elemental, sadisme i estètica sense substància. Tot i Nicolas Cage, film qualificat d’“impresentable”. Suspiria (Luca Guadagnino) • Barreges de context històric a Berlín, feminisme i deliri final de gran guinyol: resultat indigerible, amb gore i acumulació d’idees que “no casen”. Under the Silver Lake (David Robert Mitchell) • Divisiva però reivindicada: thriller conspiranoic a Hollywood amb un protagonista errant; laberint de missatges ocults, comicitat estranya i crítica a la manipulació cultural. • Recordatori de l’anterior It Follows: terror sense gore, tensió psicològica i metàfora d’ETS. "Al final, el poder condiciona els que es creuen originals i lliures." El fotógrafo de Mauthausen (Mar Targarona) • Producció digna i reconstrucció històrica sòlida; rodatge en camp recreat amb cura d’art i fotografia. • Peros: casting qüestionat (Mario Casas com a Francesc Boix “no transpua catalanitat”), i segona meitat massa ficcionada; funciona millor la primera part. Tema del dia: Gaspar Noé Estil i recursos • Estètica de neó, electrònica i plans seqüència flotants; càmera lliure i immersiva que incomoda i hipnotitza. • Improvisació: rodatges amb poques pàgines de guió (Climax ~5, Love ~7), direcció d’actors molt viva. Climax (2018) • Estructura en dues meitats: 1) presentacions i dansa (tres grans plans seqüència), 2) mal viatge col·lectiu lisèrgic sense subjectives. • Lectures enfrontades: per a un tertulià és impacte físic i emocional; per a l’altre, “videoart” sense núcleo narratiu. "Per mi no és una pel·lícula: és videoart, un exercici audiovisual molt ben filmat que no du enlloc." Irreversible (2002) • Narrativa inversa: primer mostra el trauma i després humanitza els personatges retrocedint en el temps. • Tractament de la violència i la violació amb afredor i intensitat; impacte sensorial (seqüència de l’extintor). Love (2015) i Enter the Void (2009) • Love: la més centrada en personatges, triangle amorós amb intensitat emocional; per alguns, la millor de Noé. • Enter the Void: viatge lisèrgic mai vist, amb ambició formal; relació fraterna com a columna dramàtica. Debat obert sobre autor i límits • Noé com a autor revulsiu que busca la incomoditat; comparat amb Lynch i Nicolas Winding Refn en ambició visual. • Discussió sobre forma vs. fons: quan l’hipnòtic visual compensa (o no) la manca d’argument clàssic. Tancament • Avanç del proper programa: visita de la fundadora de Video Instan i nova etapa del videoclub (projeccions, bar, fons monumental). • Comiat del programa i invitació a continuar el debat sobre Sitges en futurs episodis.

l'Audició del 22/10/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 22/10/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts