Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 15/10/2025 — Drets humans vulnerats, guerres i mobilització local - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 15/10/2025 — Drets humans vulnerats, guerres i mobilització local

Context i objectiu del programa Programa especial de Veus de la Parròquia amb Justícia i Pau. Es presenta el nou curs 2025-2026 i es reivindica el paper de Justícia i Pau: entitat cristiana activa des del 1968 dedicada a la defensa dels drets humans, la justícia social, la pau, la solidaritat i la cura de la natura. Punts clau • Record emocionat a Jesús Castro, impulsor de la participació radiofònica del grup. • Marc de treball amb eixos: pau, diversitat i democràcia; desenvolupament humà integral; drets humans; justícia restaurativa. Diagnosi: deriva autoritària i vulneració global dels drets humans Els conductors constaten una radicalització creixent i l’emergència de dirigents autoritaris que acumulen poder polític, econòmic i tecnològic per damunt de la democràcia. Característiques dels nous líders • Despotisme, negacionisme i agressivitat creixent. • Manipulació de la pau i escenificació mediàtica. "La pau no és un xou" • Guerres iniciades o alimentades, amenaces a països sobirans, pressions econòmiques, retall de llibertats i menyspreu a institucions com l’ONU, UNESCO i tribunals internacionals. Impacte als pobles i conflictes oblidats • Denúncia de genocidis, violència sexual i massacres (exemples al Congo i Sudan) i persecució de comunitats (incloent cristians en determinades zones). • Israel/Palestina: condemna de crims i repressió també dins d’Israel contra dissidents; record de soldats empresonats per negar-se a participar en matances. • Conflictes visibles i invisibilitzats: Gaza i Ucraïna són prominents als mitjans, però també hi ha Sudan, RDCongo, Sahel, Síria, Líban, i la minoria rohingya a Birmània, amb greus violacions dels drets humans. Militarització i negoci de les armes • La despesa militar és la més alta en dècades; el 2024 hi ha hagut 61 conflictes armats en 31 països. • La lògica “si vols pau, prepara’t per la guerra” és falsa: el rearmament augmenta la inseguretat, la deshumanització i les vulneracions dels drets humans. Resistència cívica, informació rigorosa i esperança • Atacs a periodistes i desinformació dificulten veure la realitat, però cal mantenir objectius clars i una esperança activa. • Crida a la solidaritat amb persones migrants i a sortir al carrer per defensar la pau i els drets humans. • Reivindicació dels valors europeus sorgits després de la Segona Guerra Mundial: dignitat, llibertat i justícia. Metàfora de la granota: si ens adaptem passivament a la pujada de temperatura, acabem normalitzant l’horror. Cal reaccionar a temps. Accions i agenda local Pregària i xarxes comunitàries • Pregària per la pau a la plaça de Rentapeus, oberta i inclusiva, com a espai de trobada i consciència. Conferència: el negoci de les armes • Ponent: Pere Ortega, president honorari de la Fundació de l’AS, expert en pau, desarmament i economia militar. • Data: 19 de novembre. Anunci i detalls a confirmar en properes emissions. Mobilització “Sant Just per la Pau, aturem els genocidis” • Data i hora: Dissabte 25 d’octubre, 12:00. • Punt de trobada: el Parador. Ruta: Rambla → c. Creu → c. Bonavista → Mercat. Lectura de manifest al final. • Es reclamarà justícia per totes les víctimes: - Gaza: ~67.000 morts, 170.000 ferits, gairebé 2 milions de desplaçats; resposta desproporcionada a l’atac de Hamas (1.200 morts, 250 segrestats). - Sudan: ~400.000 morts, 12 milions de desplaçats, 25 milions en fam severa. - RDCongo: crisi humanitària amb milions de desplaçats i greus violacions. - Rohingya (Birmània) i Ucraïna: record i denúncia. Altres iniciatives del curs • Col·laboració amb Mans Unides i concert solidari amb Càritas (en preparació). • Continuïtat del programa a Ràdio Desvern i reemissions per arribar a més gent. Conclusions clau • Urgència de respondre a la vulneració global dels drets humans i a la deriva autoritària. • La pau necessita acció: informació veraç, mobilització cívica, suport als vulnerables i treball en xarxa. • L’objectiu del curs: fer visibles les vulneracions i activar la comunitat per la pau i la justícia.

Just Blues del 14/10/2025 - episode art
Just Blues
58'

Just Blues del 14/10/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 14/10/2025 — Batalla d’Argel, Keaton i 'One Battle After Another' - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 14/10/2025 — Batalla d’Argel, Keaton i 'One Battle After Another'

Visió general Programa centrat en tres eixos: anàlisi profunda de La batalla d’Argel, homenatge a Diane Keaton i crítica entusiasta de One Battle After Another de Paul Thomas Anderson. Conversa àgil, documentada i matisada, amb connexions històriques i cinematogràfiques. La batalla d’Argel (Gillo Pontecorvo) Context i mirada • Film clau sobre la guerra d’independència d’Algèria (1954–1962), amb una posada en escena que combina realisme quasi documental i dramatització rigorosa. • Pontecorvo, militant antifeixista i d’idees d’esquerres, filma des d’una perspectiva humanista: empatitza amb el poble però manté una dialèctica constant entre insurgència i repressió. • Música d’Ennio Morricone; només Jean Martin (coronel Mathieu) és actor professional: la resta, no professionals, amplifiquen l’efecte de veritat. Clau del film i temes • Estructura d’acció que “respira”: alterna set pieces de tensió amb pauses reflexives que fan avançar la comprensió política i emocional. • Retrat metòdic de l’estratègia urbana del FLN (cèl·lules, compartimentació, atemptats, vaga general) i de la resposta francesa (intel·ligència, tortura, control mediàtic). • El film mostra la complexitat moral: comprensió del deure militar vs. legitimitat de l’alliberament nacional. • Escenes icòniques: el paper central de les dones en l’estratègia; el poble com a protagonista coral; la seqüència del cloixard i la reacció de la ciutat benestant; el focus a la Casba. "Si no hi ha tortura, no hi ha informació" — fredor operativa del coronel. "Necessitem que la premsa estigui al nostre favor" — control del relat com a arma. Metàfora de l’atènia: fins que no se’n talla el cap, el cos es reprodueix — lectura sobre jerarquies insurgents. Tècnica i forma • Blanc i negre, càmera de carrer i muntatge nítid i jerarquitzat: la confusió “es veu” però s’entén. • Sensació de documental però és ficció extremadament versemblant. • Equilibri entre masses i individualitats: el carisma d’Ali La Pointe i la intel·ligència del “mentor” estratega dialoguen amb el dispositiu coral. Actualitat i ecos • Parallels amb Bataclan i Barcelona (2017): la lògica de la guerrilla urbana persisteix. • Contextualització del 1966 com gran collita cinematogràfica (Bresson, Godard, Bergman, Antonioni, Leone, Tarkovski, Menzel, Penn...). • Influències i diàlegs: Nuit et Brouillard, Senderos de gloria, The War Game, Z, Le chagrin et la pitié, Shoah, fins a The Zone of Interest i Civil War. • Recepció: prohibida a França durant anys; trauma colonial encara sensible. • On veure-la: Filmin. Homenatge a Diane Keaton Vida i trajectòria • Diane Keaton (1946–2025): icona del cinema nord-americà; Òscar per Annie Hall. Relacions creatives i vitals amb Woody Allen, Warren Beatty i Al Pacino. Papers destacats • Trilogia d’El padrí; Manhattan; Interiors; Reds; Buscando al señor Goodbar; comèdies posteriors més irregulars però populars. Perfil • Actriu de presència magnètica i timing còmic/dramàtic impecable; també fotògrafa, ocasionalment cantant, i amb esperit independent. Record musical: Rhapsody in Blue (Gershwin) de la banda sonora de Manhattan. One Battle After Another (Paul Thomas Anderson) Visió general • Crítica fervorosa: possible pel·lícula de la dècada. Durada 162’ que “vola”. • To de thriller amb humor negre per colar un discurs antiautoritari i d’esquerres en clau de cinema gran públic. • Presència intertextual: el film inclou fragments de La batalla d’Argel; una obra “nina russa” plena d’ecos. Escriptura, ritme i tècnica • Guió depurat i respiració narrativa exemplar (pauses i esclats d’acció). Muntatge de precisió. Música de Jonny Greenwood en estat de gràcia. • Múscul de producció (pressupost alt) posat al servei de la idea, sense anul·lar l’autoria. Interpretacions • Leonardo DiCaprio: moments minimalistes d’una veritat desarmant (escenes amb la filla). • Sean Penn: antagonista amb autoritat amenaçadora. • Benicio del Toro: gir de registre cap a un mentor espiritual carismàtic i empàtic. Trama (sense espòilers) • El grup insurgent French 75 (ressons d’esquerres europees 70s) i el segrest de la filla del protagonista activen el motor emocional i polític. Ecos i ressonàncies • Comparatives: Killers of the Flower Moon, Crash, Hijos de los hombres, Amores perros, Babel, The Chase, Once Upon a Time in Hollywood, els Coen (The Big Lebowski), Ari Aster. • Temes: utopia, organització, mitjans i poder, violència i responsabilitat privada/pública.

Xarxa a les Ones del 14/10/2025 — Atenció a les necessitats educatives a Sant Just Desvern - episode art
Xarxa a les Ones
11'

Xarxa a les Ones del 14/10/2025 — Atenció a les necessitats educatives a Sant Just Desvern

Les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) En aquesta edició de Xarxa a les Ones dins del programa La Rambla de Ràdio Desvern, s'analitza l'abordatge de les necessitats educatives al municipi amb Núria Boquera, educadora social de l'Ajuntament. Es destaca el canvi de paradigma en la definició del suport escolar: - Necessitats Educatives Especials (NEE): Centrades en discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, així com en el TEA (Trastorn de l'Espectre Autista) i trastorns mentals o de conducta. - Necessitats Socials: Inclouen situacions socioeconòmiques desfavorides, l'alumnat d'origen estranger amb incorporació tardana al sistema o el risc d'abandonament escolar. "L'escola inclusiva ofereix l'oportunitat a tots els nens i les nenes a aprendre convivint junts a l'aula, siguin quines siguin les seves capacitats." Detecció i Recursos municipals La detecció precoç és fonamental i sol produir-se a les escoles bressol o dins l'àmbit familiar. Malgrat que els recursos provinents del departament sovint es consideren minsos, el municipi compta amb una xarxa de professionals experimentats que es coordinen a través d'òrgans com: - EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic): Per a infants a partir de 6 anys. - CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç): De 0 a 5 anys. - Comissions Socials: Reunions trimestrals entre escoles, instituts, l'EAP i serveis socials per revisar cada cas de forma individual. Suport socioeconòmic i equitat L'Ajuntament de Sant Just Desvern ofereix ajuts per garantir l'equitat i reduir les desigualtats, com ara beques menjador, subvencions per a activitats extraescolars i casals d'estiu. S'emfatitza que, tot i la percepció de riquesa del municipi, existeixen situacions de pobresa que requereixen una intervenció directa i un acompanyament a les famílies amb plans de treball consensuats.

← Torna a tots els podcasts