
Vet Aquí Que... del 4/10/2018
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Episodis etiquetats amb Altres

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general del programa Episodi centrat en cinema actual i de gènere, amb una taula on es debat a fons sobre la pel·lícula espanyola "El Reino", es repassen els premis de Sant Sebastià, es recomana la minisèrie de Netflix Maniac i es fa un avanç extens del Festival de Sitges (història, convidats, activitats i tendències), amb el crític i presentador Carles Mir com a convidat destacat. "El Reino es venia com a favorita a Sant Sebastià... i no li han donat cap premi." Convidat i context Carles Mir: presentador de cinema a BTV i veu autoritzada amb dècades de trajectòria (jurats, crítiques i ràdio). Vincles amb Sitges des de l’adolescència i memòria viva del festival. El Reino (Rodrigo Sorogoyen): crítica i debat Expectatives i context industrial Director: Rodrigo Sorogoyen (37 anys). Trayectoria prèvia: Estocolmo (2013), Que Dios nos perdone, Madre i televisió. Producció: A3Media Cine (Atresmedia), amb rerefons del Grup Planeta (Antena 3, La Sexta, editorials, ràdio i premsa com La Razón i El Español). Idea clau: ecosistema mediàtic potent que condiciona promoció i recepció. Valoració crítica principal (posició més severa) Tema gran, mirada petita: tracta la corrupció però es queda en la superfície. Personatges percebuts com estereotips, sense profunditat ni progressió. Sensació de fotografia falsa de l’Espanya real, “sense passat ni ideologia”. Guió irregular i denúncia difusa; l’última escena sobre mitjans, tot i potent, es veu “manipulada”. Comparatives: • Spotlight i Margin Call: exemples de rigor narratiu i abast universal. • "B, la pel·lícula" (B de Bárcenas): més valenta i precisa en la denúncia. "És una fotografia falsa de l’Espanya real." Contraargument i punts a favor que s’assenyalen Bona factura tècnica: càmera, posada en escena i actors (especialment Antonio de la Torre). Llegible pel públic espanyol: contextualment entenedora localment, encara que poc exportable. Recepció a festivals i mercat Sant Sebastià: no rep premis tot i la condició de favorita (interpretat com a separació entre hype i criteri del jurat). Comercialment: es preveu que funcioni per promoció, repartiment i tema. Subdebats vinculats Dani de la Orden: trajectòria entre cinema personal i encàrrecs industrials (El pregón, El mejor verano de mi vida), i el rol de plataformes (Netflix) per a nous projectes. Efecte col·lateral: temor que una aproximació superficial “vaciï” el tema de la corrupció a curt termini. Festival de Sant Sebastià: resultats principals Concha d’Or: Isaki Lacuesta per "Entre dos aguas" (segona Concha d’Or després de "Los pasos dobles"). Reconeixement a una gran actriu veterana (esmentada amb entusiasme a la taula). Sèries: Maniac (Netflix) Què és i per què destaca Minisèrie de 10 capítols (25–45 min), direcció de Cary Joji Fukunaga; protagonitzada per Emma Stone i Jonah Hill. Mescla de fantasia, ciència-ficció, drama i comèdia negra; estructura trencada i surrealista. Punts clau Primer capítol: desorientador per disseny (“no s’entén res”), però marca el to. Si el superes, enganxa. Tema: assajos farmacològics amb tres pastilles i exploració de traumes/somnis. Interpretacions molt sòlides; posada en escena pop amb ecos de 2001: una odissea de l’espai. "La prova de foc és superar el primer capítol." Festival de Sitges: memòria, convidats i activitats Records i ADN de Sitges Sitges, poble cinèfil: de 3 cinemes a l’hivern a 6 a l’estiu (amb jardins). Anècdotes històriques: passis amb Anthony Perkins, cues kilomètriques, i l’impacte comunitari. Edició actual (avanç destacat) Convidats: • Tilda Swinton (gala d’inauguració). • Traci Lords, Nicolas Cage, Ed Harris. • M. Night Shyamalan, Peter Weir. Obertura: nova "Suspiria" (remake d’Argento), advertint de gore i impacte físic a sala. Altres noms i tendències: Gaspar Noé ("Climax", sexe/violència i experiments com Love 3D), debat sobre violència estilitzada vs. denúncia. Activitats i ciutat en festa Zombie Walk: maquillatge gratuït per centenars de participants. Tasta de vins, projeccions a la fresca, concursos d’aparadors. Gincana 2001: trobar el monòlit als aparadors (segells i premis). Calendari extens: més de 300 títols (llargmetratges, curts, documentals, animació). "Sitges és també una ciutat en mode festival: carrer, música, nits, i públic entregat." Sales i repertori: el cas Fenomena Fenomena (Barcelona): model de repertori + estrenes, gran pantalla i so de referència. Programes: restauracions (p. ex., 2001), clàssics i cult (de Casablanca a Alien), nits temàtiques amb pizza i cervesa. Figura de Nacho Cerdà i l’extrem ultra-gore d’"Aftermath" (com a peça de debat estètic i límits). Revisitacions de Wes Anderson ("Rushmore", "The Life Aquatic"): estètica poderosa, recepció desigual dels guions. Cloenda Agradiments a Carles Mir i avanç del proper programa: conversa sobre el quart poder. Idees força El Reino divideix: tècnicament solvent, però amb guió qüestionat i denúncia percebuda com poc valenta. Sant Sebastià referma criteri propi (premi a Lacuesta); l’hype no sempre es tradueix en palmarès. Maniac: risc formal en TV premium, amb actors en estat de gràcia. Sitges: més que un festival, ecosistema cultural que celebra el gènere i la comunitat.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.