Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
M de Música del 2/10/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 2/10/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 2/10/2018 — El Reino sota la lupa, Sant Sebastià, Maniac (Netflix) i gran avanç de Sitges amb Carles Mir - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 2/10/2018 — El Reino sota la lupa, Sant Sebastià, Maniac (Netflix) i gran avanç de Sitges amb Carles Mir

Panorama general del programa Episodi centrat en cinema actual i de gènere, amb una taula on es debat a fons sobre la pel·lícula espanyola "El Reino", es repassen els premis de Sant Sebastià, es recomana la minisèrie de Netflix Maniac i es fa un avanç extens del Festival de Sitges (història, convidats, activitats i tendències), amb el crític i presentador Carles Mir com a convidat destacat. "El Reino es venia com a favorita a Sant Sebastià... i no li han donat cap premi." Convidat i context Carles Mir: presentador de cinema a BTV i veu autoritzada amb dècades de trajectòria (jurats, crítiques i ràdio). Vincles amb Sitges des de l’adolescència i memòria viva del festival. El Reino (Rodrigo Sorogoyen): crítica i debat Expectatives i context industrial Director: Rodrigo Sorogoyen (37 anys). Trayectoria prèvia: Estocolmo (2013), Que Dios nos perdone, Madre i televisió. Producció: A3Media Cine (Atresmedia), amb rerefons del Grup Planeta (Antena 3, La Sexta, editorials, ràdio i premsa com La Razón i El Español). Idea clau: ecosistema mediàtic potent que condiciona promoció i recepció. Valoració crítica principal (posició més severa) Tema gran, mirada petita: tracta la corrupció però es queda en la superfície. Personatges percebuts com estereotips, sense profunditat ni progressió. Sensació de fotografia falsa de l’Espanya real, “sense passat ni ideologia”. Guió irregular i denúncia difusa; l’última escena sobre mitjans, tot i potent, es veu “manipulada”. Comparatives: • Spotlight i Margin Call: exemples de rigor narratiu i abast universal. • "B, la pel·lícula" (B de Bárcenas): més valenta i precisa en la denúncia. "És una fotografia falsa de l’Espanya real." Contraargument i punts a favor que s’assenyalen Bona factura tècnica: càmera, posada en escena i actors (especialment Antonio de la Torre). Llegible pel públic espanyol: contextualment entenedora localment, encara que poc exportable. Recepció a festivals i mercat Sant Sebastià: no rep premis tot i la condició de favorita (interpretat com a separació entre hype i criteri del jurat). Comercialment: es preveu que funcioni per promoció, repartiment i tema. Subdebats vinculats Dani de la Orden: trajectòria entre cinema personal i encàrrecs industrials (El pregón, El mejor verano de mi vida), i el rol de plataformes (Netflix) per a nous projectes. Efecte col·lateral: temor que una aproximació superficial “vaciï” el tema de la corrupció a curt termini. Festival de Sant Sebastià: resultats principals Concha d’Or: Isaki Lacuesta per "Entre dos aguas" (segona Concha d’Or després de "Los pasos dobles"). Reconeixement a una gran actriu veterana (esmentada amb entusiasme a la taula). Sèries: Maniac (Netflix) Què és i per què destaca Minisèrie de 10 capítols (25–45 min), direcció de Cary Joji Fukunaga; protagonitzada per Emma Stone i Jonah Hill. Mescla de fantasia, ciència-ficció, drama i comèdia negra; estructura trencada i surrealista. Punts clau Primer capítol: desorientador per disseny (“no s’entén res”), però marca el to. Si el superes, enganxa. Tema: assajos farmacològics amb tres pastilles i exploració de traumes/somnis. Interpretacions molt sòlides; posada en escena pop amb ecos de 2001: una odissea de l’espai. "La prova de foc és superar el primer capítol." Festival de Sitges: memòria, convidats i activitats Records i ADN de Sitges Sitges, poble cinèfil: de 3 cinemes a l’hivern a 6 a l’estiu (amb jardins). Anècdotes històriques: passis amb Anthony Perkins, cues kilomètriques, i l’impacte comunitari. Edició actual (avanç destacat) Convidats: • Tilda Swinton (gala d’inauguració). • Traci Lords, Nicolas Cage, Ed Harris. • M. Night Shyamalan, Peter Weir. Obertura: nova "Suspiria" (remake d’Argento), advertint de gore i impacte físic a sala. Altres noms i tendències: Gaspar Noé ("Climax", sexe/violència i experiments com Love 3D), debat sobre violència estilitzada vs. denúncia. Activitats i ciutat en festa Zombie Walk: maquillatge gratuït per centenars de participants. Tasta de vins, projeccions a la fresca, concursos d’aparadors. Gincana 2001: trobar el monòlit als aparadors (segells i premis). Calendari extens: més de 300 títols (llargmetratges, curts, documentals, animació). "Sitges és també una ciutat en mode festival: carrer, música, nits, i públic entregat." Sales i repertori: el cas Fenomena Fenomena (Barcelona): model de repertori + estrenes, gran pantalla i so de referència. Programes: restauracions (p. ex., 2001), clàssics i cult (de Casablanca a Alien), nits temàtiques amb pizza i cervesa. Figura de Nacho Cerdà i l’extrem ultra-gore d’"Aftermath" (com a peça de debat estètic i límits). Revisitacions de Wes Anderson ("Rushmore", "The Life Aquatic"): estètica poderosa, recepció desigual dels guions. Cloenda Agradiments a Carles Mir i avanç del proper programa: conversa sobre el quart poder. Idees força El Reino divideix: tècnicament solvent, però amb guió qüestionat i denúncia percebuda com poc valenta. Sant Sebastià referma criteri propi (premi a Lacuesta); l’hype no sempre es tradueix en palmarès. Maniac: risc formal en TV premium, amb actors en estat de gràcia. Sitges: més que un festival, ecosistema cultural que celebra el gènere i la comunitat.

l'Audició del 1/10/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 1/10/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.