Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
M de Música del 9/10/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 9/10/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 9/10/2018 — Cold War, Lady Gaga a “Ha nascut una estrella” i el “quart poder” al cinema: de Mark Felt a Humphrey Bogart - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 9/10/2018 — Cold War, Lady Gaga a “Ha nascut una estrella” i el “quart poder” al cinema: de Mark Felt a Humphrey Bogart

Introducció i to del programa • Obertura de “Cinema sense condicions” amb to distès i homenatge musical a Montserrat Caballé. “Una de les millors enregistraments de Montserrat Caballé, en homenatge.” • Estructura del programa en dues parts: ressenyes breus i especial temàtic sobre el quart poder amb el convidat Joan Sant. Ressenyes i debats de la primera part La gavina (The Seagull, 2018) • Adaptació de l’obra de Txékhov amb un arrencada en l’últim acte i la resta en flashback. • Enfoc en els “estats d’ànim” txekhovians: amors no correspostos, desig frustrat i melancolia. • Fotografia i posada en escena delicades; el film mira el teatre des del llenguatge del cinema. • Interpretacions destacades, amb èmfasi en Annette Bening. Revenge (2017) i l’òrbita Sitges + connexions • Thriller de venjança amb empremta slasher i gore “sitgerià”. • Iconografia de renaixement (l’“au fènix”) i escena lisèrgica de cauterització que divideix. • Debat sobre l’autoria visual, el ritme de muntatge i la reiteració de tòpics del gènere. • Comparacions amb estètiques tipus Tarantino i amb el còmic (Sin City, 300). • Digressió: A Ghost Story (2017) com a exemple de cinema conceptual que “o hi entres o no”. Ha nascut una estrella (A Star Is Born, 2018) • Nova versió d’un clàssic refet múltiples vegades: ascens d’una cantant i declivi d’una estrella. • Lady Gaga sorprèn per naturalisme interpretatiu (sense el seu estilisme habitual). • Comentari industrial: presència determinant del productor John Peters i ecos de la versió Streisand. • Cooper és percebut com a “director nominal” en una pel·lícula de marcada mà de productor; cançons percebudes com homogènies. Cold War (2018) • Drama d’amor truncat en B/N a la Polònia de postguerra i la Guerra Freda. • Debat central: estètica exquisida vs rigor històric i duresa del context (repressió estalinista, instrumentalització del folklore, control del comissari polític). • Punts a favor: direcció elegant, plans memorables, interpretació de Joanna Kulig i la força del relat d’exili i identitat. • Crítiques: transicions repetitives a negre, dubtes de versemblança musical/gestual en el protagonista masculí. • Consell d’audiència: veure-la informats sobre la història de Polònia per captar-ne totes les capes. Especial: el “quart poder” al cinema (convidat: Joan Sant) Plantejament • Pregunta clau: “El quart poder existeix avui?” • Context: del periodisme d’investigació i la protecció de les fonts a l’actual ecosistema de sobreexposició, tertulians i xarxes. Mark Felt: El informante (2017) • Biografia del segon de l’FBI sota J. Edgar Hoover, revelat com a “Garganta Profunda” del cas Watergate. • Liam Neeson encarna Felt; direcció de Peter Landesman. Defensa de la independència de l’FBI i filtracions a la premsa davant la ingerència política. • Diferència ètica amb l’“informant-espectacle” actual: anonimat de la font, centralitat del diari i del mètode. • Matís moral: “la fi justifica els mitjans” aplicat a infiltracions il·legals que el porten a presó (posterior indult). “No era important qui informava, sinó el diari i el periodista.” Deadline – U.S.A. (El quart poder, 1952) • Clàssic de Richard Brooks amb Humphrey Bogart com a editor que planta cara al sensacionalisme i a la màfia de Nova York. • Retrat del periodisme com a servei públic: fonts verificades, tirada especial per exposar un mafiós, tensió entre negoci i ètica. • Guió àgil, diàlegs punyents i mosaic d’escenes que mostren la maquinària d’un diari. • Final obert però esperançador sobre la supervivència de la línia editorial. Reflexions finals • Contrapunt EUA/Espanya: cultura de fer cinema sobre casos polítics (Watergate) vs silenci o manca de tancament narratiu en casos locals (Banca Catalana, GAL, etc.). • Transformació del rol de les fonts en l’ecosistema mediàtic contemporani: de l’anonimat responsable a l’exhibició i la mercantilització. Tancament • Agraïment al convidat i avanç del proper programa: entrevista a Ferran Ranyer sobre la seva carrera a teatre, cinema i televisió. Punts clau en negreta • Debat profund sobre l’estètica vs la política a Cold War. • Lady Gaga sorprèn pel naturalisme a Ha nascut una estrella. • El periodisme com a quart poder: de Mark Felt a Deadline – U.S.A. • Revenge divideix però destaca per l’estil i el pols visual.

l'Audició del 8/10/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 8/10/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 4/10/2018 — Bona nit en bucle: salutacions repetides i silenci (sense contingut temàtic) - episode art
Babilònia

Babilònia del 4/10/2018 — Bona nit en bucle: salutacions repetides i silenci (sense contingut temàtic)

Resum general La transcripció només conté la frase "Bona nit" repetida a intervals regulars d'aproximadament 30 segons, amb una breu pausa sense text al voltant del segon 419. No es presenten temes, convidats ni cap desenvolupament narratiu. "Bona nit" Què cal saber • No hi ha contingut temàtic: cap notícia, entrevista o debat identificable. • Patró repetitiu: salutació en bucle amb la mateixa frase. • Breu silenci: una finestra sense diàleg al segon 419. Temes principals • Cap tema desenvolupat: absència de seccions temàtiques, arguments o canvis de tema. Estructura i ritme • Inici i continuïtat: repetició constant de "Bona nit" des del segon 0 fins al final, amb ritme aproximat de 30 segons. • Interrupció puntual: al segon 419, s'observa un tram sense text. Interpretació i notes • Podria tractar-se d'una prova d'àudio o una gravació de placeholder, atesa la manca de contingut. • No hi ha interlocutors identificables ni senyals de transició cap a temes reals. Conclusió No hi ha res a resumir en termes de contingut: l'episodi, tal com consta a la transcripció, és una seqüència de salutacions sense desenvolupament temàtic.

← Torna a tots els podcasts