Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12219episodis
M de Música del 25/9/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 25/9/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 25/9/2018 — Conspiració crítica, onada de cinema religiós i generacional: First Reformed, El Papa Francisco, L’apparition; corrupció a El Reino i retrats íntims a Les distàncies i Viaje al cuarto de una madre - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 25/9/2018 — Conspiració crítica, onada de cinema religiós i generacional: First Reformed, El Papa Francisco, L’apparition; corrupció a El Reino i retrats íntims a Les distàncies i Viaje al cuarto de una madre

Tema central del programa • Els conductors obren amb desconcert davant d’un panorama on abunden pel·lícules avorrides amb gran ressò crític, i plantegen si hi ha una conspiració de la crítica o de la indústria. • Debat sobre qui finança i avala projectes: subvencions, televisions i productores que aposten per noms i “aval” per sobre del contingut. Es parla d’una possible “era de l’aval”. • Crítica a la postveritat en la crítica cinematogràfica: titulars previs, periodisme editorialitzat i consens prefabricat. • S’assenyala una sobredosi d’emoció per sobre de la raó, amb films que “apunten temes grans” però queden a la superfície i no prenen posició. El cinema contemplatiu (sovint sortit d’escoles com l’ESCAC) es veu com un clixé quan es confon silenci amb profunditat. "El que salvarà al final el món serà l’amor" • La frase, present en diversos títols analitzats, és qüestionada quan esdevé recurs fàcil o final consolador sense conseqüències dramàtiques o intel·lectuals. Pel·lícules analitzades First Reformed (Paul Schrader) • Retrat dens de fe, culpa, dol i eco-angoixa amb un reverend marcat per la pèrdua (fill mort a l’Irak) i diàlegs d’alta càrrega ideològica (Vietnam, ecologia, esperança). • Estil formal auster: fotografia gairebé monocroma, format gairebé quadrat que concentra l’atenció i una progressió dramàtica rigorosa. • Exemple de cinema d’idees que sí entra al fons i sosté el seu discurs fins al final. El Papa Francisco: A Man of His Word (Wim Wenders) • Lectura crítica: documental institucional impulsat pel Vaticà, amable amb el personatge i poc compromès amb solucions o amb la dimensió del sagrat. • Estructura d’entrevistes i retalls de viatges; s’apunta a contradiccions (doble llenguatge, gestos simbòlics, mapping per al medi ambient) i a propaganda obliqua pròpia del segle XXI. • Recomanat només amb mirada crítica; destinat als “convençuts”. L’apparition (Xavier Giannoli) • Thriller espiritual francès sobre una comissió (periodista, teòlegs, psiquiatra) que verifica una suposada aparició mariana. • Retrata el poder eclesiàstic en segona línia i el mercadeig al voltant del fenomen; una via “indirecta” de discurs religiós en cinema contemporani. El reino (Rodrigo Sorogoyen) • Thriller sobre corrupció política en una autonomia, amb cas fictici però referències recognoscibles. • Valor tècnic alt (ritme, posada en escena), però diagnòstic feble i avorrit per diàlegs críptics dins “la pomada” i absència de contrapès extern; la denúncia queda esterilitzada. Viaje al cuarto de una madre (Celia Rico) • Intimitat mare-filla en un poble andalús, precarietat i rutina domèstica; espai centralitzat al “quarto de la mare” com a cercle vital tancat. • S’analitza com a peça de cinema generacional femení recent (amb Julia Ist, Les distàncies, Estiu 1993, Penélope) i s’apunta a interpretacions desiguals (Anna Castillo se’n surt; paper matern desaprofitat). • Comparació amb La enfermedad del domingo per mostrar com dos relats mare-filla poden divergir en profunditat i intensitat dramàtica. Les distàncies (Elena Trapé) • Quatre amics viatgen a Berlín per sorprendre un antic amic que… fuig. • Tracta les distàncies físiques i emocionals, vides paral·leles i secrets; atmosfèra de suspens íntim. • Aplaudiment per la millor actriu (Alexandra Jiménez); retrets a un to contemplatiu que s’allarga i resolucions basades en l’“amor” com a comodí. Tendències i indústria Cinema contemplatiu i escola • Es detecta un patró d’òperes primes i treballs d’escola amb ritmes lents, temes íntims i mirades i silencis com a matèria dramàtica, sovint sense presa de posició ni aprofundiment. “Segrest” del talent per cadenes i plataformes • Autors prometedors (p. ex., Sorogoyen, Dani de la Orden) són absorbitts per TV/majors (A3Media, Netflix), orientant-se a “producte” i rebaixant risc. • Es contrasta amb trajectòries més heterogènies (p. ex., La propera pell d’Isaki Lacuesta) o amb comèdia comercial francesa amb bons guions i actors. Subvencions i “era de l’aval” • Es discuteix que hi hagi més diners per a òperes primes mentre els consagrats creen via pròpia (productores com El Deseo). • Alarmes sobre “productes per quedar bé” que desplacen cinema que afronta problemes autèntics. Conclusió • El programa proposa una mirada crítica: no n’hi ha prou amb emoció i embalums estètics; cal contingut, posició i profunditat. • Es destaquen contrastos: quan el cinema d’idees és rigorós i formalment coherent (First Reformed) el resultat perdura; quan predomina el gest sense conseqüència, la denúncia o l’espiritualitat es dilueixen.

← Torna a tots els podcasts