Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
Veus Parròquia del 4/4/2018 — Islam a «Veus de la Parròquia»: trajectòries de Nàdia i Mateu, creences (Corà i Sunna), pràctiques (oració, Ramadà, Meca), matrimoni/divorci i poligàmia, halal, radicalització i diàleg interreligiós - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 4/4/2018 — Islam a «Veus de la Parròquia»: trajectòries de Nàdia i Mateu, creences (Corà i Sunna), pràctiques (oració, Ramadà, Meca), matrimoni/divorci i poligàmia, halal, radicalització i diàleg interreligiós

Context i objectiu del programa • «Veus de la Parròquia» dedica una sèrie a conèixer l’Islam en començar el 2018. En aquest tercer episodi, el programa s’apropa a la fe musulmana a través de dues veus joves i properes: Nàdia (marroquina de Fes) i Mateu (convertit a l’Islam), que viuen a Sant Just i rodalies. "El respecte és la base de la religió musulmana... Islam vol dir pau." Qui parla i des d’on • Conducció: Lluís; acompanyament: Immaculada Periques (Imma) i Carles. • Convidats: Nàdia (musulmana, marroquina, àrab; creient, no sempre estrictament practicant) i Mateu (abans catòlic; es converteix a l’Islam per casar-se amb Nàdia). Identitat i creences bàsiques • Distinció entre ètnia i religió: Nàdia és àrab i musulmana. • El Corà és per als musulmans la paraula d’Al·là revelada a Mahoma a través de l’àngel; és immutabla i no s’hi pot afegir ni treure res. "El Corán no se toca, no se puede añadir ni quitar." • La Sunna recull les pràctiques i tradicions del Profeta; explica diferències culturals i d’escoles en qüestions com el dol, l’hijab o les ablucions. Vida en parella i experiència personal • Matrimonis mixtos: una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; un home musulmà pot casar-se amb dones de religions monoteistes (jueva o cristiana). • A Mateu el captiva de l’Islam el respecte en la parella i entre persones. • Experiència al Marroc: acollida càlida i sensació de família; contrasta ritmes de vida i context cultural. Pràctiques religioses Oració i Ramadà • L’Islam prescriu cinc oracions diàries. • El Ramadà és més «portable» en un país musulmà pel context social (horaris, ambient), però Nàdia el practica també a Catalunya. Pelegrinatge a la Meca (Hajj) • El Hajj és un somni espiritual; per logística i afluència hi ha quotes i sortejos per països gestionats per les autoritats (Aràbia Saudita i governs nacionals). Normes alimentàries i alcohol • Prohibició del porc, de la sang, i de la carn d’animals morts no sacrificats correctament; s’exigeix degollament i dessagnat (halal). • Alcohol: està no permès; es comenta la confusió de versicles com “no pregueu beguts”, però la norma general és d’abstinència. Família, divorci i poligàmia • El divorci encara pot ser estigmatitzat en algunes famílies, si bé la realitat canvia. • Al Marroc hi ha reformes legals que restringeixen la poligàmia (cal consentiment de la primera esposa i capacitat econòmica per ser just amb totes). • Justificació esmentada: protegir els drets dels fills dins de relacions legítimes. Expansió, integració i tendències • De l’expansió històrica (segle VII) a la presència actual a Europa i Àsia. • A Catalunya, la pràctica es manté i evoluciona cap a la moderació i la integració; procés lent però sostingut. Extremisme i percepcions públiques • Es rebutja l’associació automàtica entre Islam i terrorisme. • Causes esmentades de la radicalització: factors polítics, pobresa, manca d’educació, manipulació d’adolescents i persones vulnerables; hi ha excepcions (ex. Ripoll). • Recordatori: també hi ha violència no religiosa en altres contextos. Diàleg interreligiós i missatge de fons • El Profeta és presentat com a exemple de tolerància: no fer mal a nens ni dones, respectar qui resa a les seves esglésies. • Llibertat de creure: “si vols creure, creu; si no, no creguis”. "Islam ve de As-salam: la pau." Cloenda • Avanç del proper programa: Charles de Foucauld i la seva descoberta del cristianisme a través del món islàmic. • Tancament amb agraïments i una falca promocional d’un altre espai radiofònic.

M de Música del 3/4/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 3/4/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 3/4/2018 — De L'insulto a Ready Player One: estrenes, plataformes i balanç dels Oscars - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 3/4/2018 — De L'insulto a Ready Player One: estrenes, plataformes i balanç dels Oscars

Resum executiu Episodi coral amb crítiques d’estrenes i un debat intens sobre els Oscars. Es destaquen: L'insulto (El insulto): drama judicial libanès sobre identitat, dignitat i fractures polítiques-religioses. Un sol interior: retrat íntim i molt femení de la recerca de l’amor, sostingut per una gran Juliette Binoche. Sàtira i denúncia de dos títols locals: Paella Today i El club de los buenos infieles ("endisme", masclisme i encàrrecs turístics). L’Aviso: thriller matemàtic-sobrenatural percebut com a pretensiós i irregular. Ready Player One: espectacle citacional dels 80/90 que divideix la taula entre el gaudi i la crítica pel seu missatge superficial. Balanç Oscars: repartiment de premis, “nova” línia de l’Acadèmia i debat sobre Spielberg, The Post, Lady Bird, Detroit, The Florida Project, Get Out i més. Temes extra Plataformes i festivals: Netflix a Cannes, veto de selfies i l’ombra d’Amazon. Repàs de convidats recents i línies per a futurs programes (cinema i educació, música de cinema, animació). Ressenyes d’estrenes L'insulto (The Insult) Punts forts: interpretacions excel·lents, equilibri moral entre parts enfrontades i ús efectiu del format de judici (de factura molt “americana”). Idea central: a partir d’un insult entre un libanès cristià i un palestí al Líban, el conflicte escala políticament i revela com víctimes i botxins es confonen. Matís: algun to melodramàtic; comparada amb Una separación, El viajante i Clash per registre i intensitat. • Recomanada; va competir com a millor pel·lícula internacional als Oscars. "No, no: diners no. Jo vull que es disculpi." Un sol interior (Claire Denis) Retrat íntim d’una dona que busca “l’amor autèntic”: estructura episòdica basada en desenganys, mirada marcadament femenina i sense ironies. Actriu: Juliette Binoche, sosté i eleva el film. Referències: eco de Fragments d’un discurs amorós (Roland Barthes); cameo final de Gérard Depardieu com a “lector d’amors”. To: diàlegs “molt francesos” (intel·lectualitzats), final obert; "com la vida" més que rom-com. Paella Today Valoració: artefacte turístic, percebut com a encàrrec i malbaratament de fons públics; coentor folklòrica i espanyolització de València. Objectiu percebut: mirar cap al mercat xinès (arròs, focs, postals) però sense substància. "És una vergonya." El club de los buenos infieles Valoració: endisme total i masclisme; dones esborrades del relat, humor ranci. Forma: tècnicament correcta (falsa entrevista a l’estil I, Tonya), però buidesa d’idees i paleta visual pobra. L’Aviso (Daniel Calparsoro) Thriller amb salts temporals, matemàtiques i aire sobrenatural; comparat amb Pi o Los cronocrímenes però queda en pupurri. Problemes: pretensiós, casualitats forçades, doblatge post en fals i estètica verdosa de manual. Cast: Raúl Arévalo en degradació psicològica; aparicions de Belén Cuesta i altres. • No recomanada. Ready Player One (Steven Spielberg) Divisió a la taula: Pros: espectacle trepidant, seqüència de The Shining antològica, virtuosisme tècnic. Contres: fan service vuitanter, moralina final (“treu-te el casc i surt fora”) i superficialitat del subtext social. Lectura crítica: el 2045 s’assembla massa al present; el món real del film és tan “fictici” com l’virtual; missatge desproporcionat després de dues hores d’híper estímul audiovisual. Recepció: crítiques dispares entre mitjans i generacions. "Després de dues hores de soroll, et diu: deixa de jugar i surt al carrer." Oscars 2018 i tendències de l’Acadèmia Repartiment de premis: • Millor pel·lícula i direcció: La forma de l’aigua (discussió sobre si premi també “industrial” i de campanya). • Guions: Get Out (original) per subvertir el gènere; Call Me By Your Name (adaptat). • Tècnics: Dunkerque i Blade Runner 2049; animació: Coco. • Final “compensat”: Tres anuncios en las afueras no s’emporta millor pel·lícula però brilla en interpretació. Línia editorial: l’Acadèmia busca nous referents i diversitat, evita “apalancar” Spielberg per sistema. Sobre Spielberg i The Post: Percepció de megalomania (entre DeMille i Disney) i d’un thriller periodístic menys afinat del que podia haver estat. Meryl Streep debatuda: gran actriu, però paper possiblement desajustat d’edat; la pel·lícula pateix més de guió i to que no pas d’interpretació. Snubs i modes: Detroit (Bigelow) ignorada malgrat potència i risc. Lady Bird qualificada de buida per part de la taula, malgrat l’etiqueta “moderna” i feminista. The Florida Project divideix: autenticitat vs. pel·lícula “contra l’espectador”. Plataformes, festivals i invitats Cannes: reticències a Netflix a competició i veto de selfies. Amazon: comentari col·lateral sobre la batalla política i econòmica del moment. Convidats recents i futurs eixos: música de cinema (Thomas Newman), animació i cinema i educació (Joan Agut), poesia i cinema (duo Nosferatu, premis Riba/Miquel de Palol). Cites destacades "Els dos són culpables i innocents a la vegada" (sobre L’insulto) "Una pel·lícula molt francesa: diàlegs intel·lectualitzats i final obert" (sobre Un sol interior) "És una malversació de fons públics" (sobre Paella Today) Idees clau Equilibri moral i didàctica política funcionen a L’insulto. Mirada femenina i quotidiana donen veritat a Un sol interior. Assaig-error del cinema comercial local: quan prima l’encàrrec sobre l’autoria (Paella Today, Club infieles). El gran espectacle pot tapar el subtext (Ready Player One) si no hi ha reflexió sòlida. Oscars cada cop més repartits i sensibles a senyals de canvi, però amb contradiccions.

← Torna a tots els podcasts