
Music Club Selecció Migdia del 5/4/2018
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Context i objectiu del programa • «Veus de la Parròquia» dedica una sèrie a conèixer l’Islam en començar el 2018. En aquest tercer episodi, el programa s’apropa a la fe musulmana a través de dues veus joves i properes: Nàdia (marroquina de Fes) i Mateu (convertit a l’Islam), que viuen a Sant Just i rodalies. "El respecte és la base de la religió musulmana... Islam vol dir pau." Qui parla i des d’on • Conducció: Lluís; acompanyament: Immaculada Periques (Imma) i Carles. • Convidats: Nàdia (musulmana, marroquina, àrab; creient, no sempre estrictament practicant) i Mateu (abans catòlic; es converteix a l’Islam per casar-se amb Nàdia). Identitat i creences bàsiques • Distinció entre ètnia i religió: Nàdia és àrab i musulmana. • El Corà és per als musulmans la paraula d’Al·là revelada a Mahoma a través de l’àngel; és immutabla i no s’hi pot afegir ni treure res. "El Corán no se toca, no se puede añadir ni quitar." • La Sunna recull les pràctiques i tradicions del Profeta; explica diferències culturals i d’escoles en qüestions com el dol, l’hijab o les ablucions. Vida en parella i experiència personal • Matrimonis mixtos: una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; un home musulmà pot casar-se amb dones de religions monoteistes (jueva o cristiana). • A Mateu el captiva de l’Islam el respecte en la parella i entre persones. • Experiència al Marroc: acollida càlida i sensació de família; contrasta ritmes de vida i context cultural. Pràctiques religioses Oració i Ramadà • L’Islam prescriu cinc oracions diàries. • El Ramadà és més «portable» en un país musulmà pel context social (horaris, ambient), però Nàdia el practica també a Catalunya. Pelegrinatge a la Meca (Hajj) • El Hajj és un somni espiritual; per logística i afluència hi ha quotes i sortejos per països gestionats per les autoritats (Aràbia Saudita i governs nacionals). Normes alimentàries i alcohol • Prohibició del porc, de la sang, i de la carn d’animals morts no sacrificats correctament; s’exigeix degollament i dessagnat (halal). • Alcohol: està no permès; es comenta la confusió de versicles com “no pregueu beguts”, però la norma general és d’abstinència. Família, divorci i poligàmia • El divorci encara pot ser estigmatitzat en algunes famílies, si bé la realitat canvia. • Al Marroc hi ha reformes legals que restringeixen la poligàmia (cal consentiment de la primera esposa i capacitat econòmica per ser just amb totes). • Justificació esmentada: protegir els drets dels fills dins de relacions legítimes. Expansió, integració i tendències • De l’expansió històrica (segle VII) a la presència actual a Europa i Àsia. • A Catalunya, la pràctica es manté i evoluciona cap a la moderació i la integració; procés lent però sostingut. Extremisme i percepcions públiques • Es rebutja l’associació automàtica entre Islam i terrorisme. • Causes esmentades de la radicalització: factors polítics, pobresa, manca d’educació, manipulació d’adolescents i persones vulnerables; hi ha excepcions (ex. Ripoll). • Recordatori: també hi ha violència no religiosa en altres contextos. Diàleg interreligiós i missatge de fons • El Profeta és presentat com a exemple de tolerància: no fer mal a nens ni dones, respectar qui resa a les seves esglésies. • Llibertat de creure: “si vols creure, creu; si no, no creguis”. "Islam ve de As-salam: la pau." Cloenda • Avanç del proper programa: Charles de Foucauld i la seva descoberta del cristianisme a través del món islàmic. • Tancament amb agraïments i una falca promocional d’un altre espai radiofònic.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum executiu Episodi coral amb crítiques d’estrenes i un debat intens sobre els Oscars. Es destaquen: L'insulto (El insulto): drama judicial libanès sobre identitat, dignitat i fractures polítiques-religioses. Un sol interior: retrat íntim i molt femení de la recerca de l’amor, sostingut per una gran Juliette Binoche. Sàtira i denúncia de dos títols locals: Paella Today i El club de los buenos infieles ("endisme", masclisme i encàrrecs turístics). L’Aviso: thriller matemàtic-sobrenatural percebut com a pretensiós i irregular. Ready Player One: espectacle citacional dels 80/90 que divideix la taula entre el gaudi i la crítica pel seu missatge superficial. Balanç Oscars: repartiment de premis, “nova” línia de l’Acadèmia i debat sobre Spielberg, The Post, Lady Bird, Detroit, The Florida Project, Get Out i més. Temes extra Plataformes i festivals: Netflix a Cannes, veto de selfies i l’ombra d’Amazon. Repàs de convidats recents i línies per a futurs programes (cinema i educació, música de cinema, animació). Ressenyes d’estrenes L'insulto (The Insult) Punts forts: interpretacions excel·lents, equilibri moral entre parts enfrontades i ús efectiu del format de judici (de factura molt “americana”). Idea central: a partir d’un insult entre un libanès cristià i un palestí al Líban, el conflicte escala políticament i revela com víctimes i botxins es confonen. Matís: algun to melodramàtic; comparada amb Una separación, El viajante i Clash per registre i intensitat. • Recomanada; va competir com a millor pel·lícula internacional als Oscars. "No, no: diners no. Jo vull que es disculpi." Un sol interior (Claire Denis) Retrat íntim d’una dona que busca “l’amor autèntic”: estructura episòdica basada en desenganys, mirada marcadament femenina i sense ironies. Actriu: Juliette Binoche, sosté i eleva el film. Referències: eco de Fragments d’un discurs amorós (Roland Barthes); cameo final de Gérard Depardieu com a “lector d’amors”. To: diàlegs “molt francesos” (intel·lectualitzats), final obert; "com la vida" més que rom-com. Paella Today Valoració: artefacte turístic, percebut com a encàrrec i malbaratament de fons públics; coentor folklòrica i espanyolització de València. Objectiu percebut: mirar cap al mercat xinès (arròs, focs, postals) però sense substància. "És una vergonya." El club de los buenos infieles Valoració: endisme total i masclisme; dones esborrades del relat, humor ranci. Forma: tècnicament correcta (falsa entrevista a l’estil I, Tonya), però buidesa d’idees i paleta visual pobra. L’Aviso (Daniel Calparsoro) Thriller amb salts temporals, matemàtiques i aire sobrenatural; comparat amb Pi o Los cronocrímenes però queda en pupurri. Problemes: pretensiós, casualitats forçades, doblatge post en fals i estètica verdosa de manual. Cast: Raúl Arévalo en degradació psicològica; aparicions de Belén Cuesta i altres. • No recomanada. Ready Player One (Steven Spielberg) Divisió a la taula: Pros: espectacle trepidant, seqüència de The Shining antològica, virtuosisme tècnic. Contres: fan service vuitanter, moralina final (“treu-te el casc i surt fora”) i superficialitat del subtext social. Lectura crítica: el 2045 s’assembla massa al present; el món real del film és tan “fictici” com l’virtual; missatge desproporcionat després de dues hores d’híper estímul audiovisual. Recepció: crítiques dispares entre mitjans i generacions. "Després de dues hores de soroll, et diu: deixa de jugar i surt al carrer." Oscars 2018 i tendències de l’Acadèmia Repartiment de premis: • Millor pel·lícula i direcció: La forma de l’aigua (discussió sobre si premi també “industrial” i de campanya). • Guions: Get Out (original) per subvertir el gènere; Call Me By Your Name (adaptat). • Tècnics: Dunkerque i Blade Runner 2049; animació: Coco. • Final “compensat”: Tres anuncios en las afueras no s’emporta millor pel·lícula però brilla en interpretació. Línia editorial: l’Acadèmia busca nous referents i diversitat, evita “apalancar” Spielberg per sistema. Sobre Spielberg i The Post: Percepció de megalomania (entre DeMille i Disney) i d’un thriller periodístic menys afinat del que podia haver estat. Meryl Streep debatuda: gran actriu, però paper possiblement desajustat d’edat; la pel·lícula pateix més de guió i to que no pas d’interpretació. Snubs i modes: Detroit (Bigelow) ignorada malgrat potència i risc. Lady Bird qualificada de buida per part de la taula, malgrat l’etiqueta “moderna” i feminista. The Florida Project divideix: autenticitat vs. pel·lícula “contra l’espectador”. Plataformes, festivals i invitats Cannes: reticències a Netflix a competició i veto de selfies. Amazon: comentari col·lateral sobre la batalla política i econòmica del moment. Convidats recents i futurs eixos: música de cinema (Thomas Newman), animació i cinema i educació (Joan Agut), poesia i cinema (duo Nosferatu, premis Riba/Miquel de Palol). Cites destacades "Els dos són culpables i innocents a la vegada" (sobre L’insulto) "Una pel·lícula molt francesa: diàlegs intel·lectualitzats i final obert" (sobre Un sol interior) "És una malversació de fons públics" (sobre Paella Today) Idees clau Equilibri moral i didàctica política funcionen a L’insulto. Mirada femenina i quotidiana donen veritat a Un sol interior. Assaig-error del cinema comercial local: quan prima l’encàrrec sobre l’autoria (Paella Today, Club infieles). El gran espectacle pot tapar el subtext (Ready Player One) si no hi ha reflexió sòlida. Oscars cada cop més repartits i sensibles a senyals de canvi, però amb contradiccions.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).