Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
l'Audició del 26/3/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 26/3/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 22/3/2018 — Llibres, dones de pel·lícula i marató de cinema: “Les supervivientes”, taula rodona a Esplugues i de Polanski a Del Toro (amb Andía, El autor, Mi hermosa lavandería i La gran comilona) - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 22/3/2018 — Llibres, dones de pel·lícula i marató de cinema: “Les supervivientes”, taula rodona a Esplugues i de Polanski a Del Toro (amb Andía, El autor, Mi hermosa lavandería i La gran comilona)

Panorama general del programa Episodi variat amb to distès i humorístic d’inici (Setmana Santa, cilici, anècdotes) i una agenda cultural molt completa. Temes centrals: llibres, taula rodona “Dones de pel·lícula” (paper de la dona al cinema) i comentaris de cinema (de clàssics a actualitat de Goya/Òscars). "Si lo bueno, breve, dos veces bueno" — sobre el format àgil de la taula rodona Llibres “Les supervivientes” (thriller) Sinopsi: protagonista que forma un triomvirat amb dues dones que, com ella, són supervivents d’assassinats massius. Arrossega un buit de memòria per trauma i el misteri avança fins a identificar el veritable botxí. Estil i referents: barreja d’Hitchcock i Agatha Christie; ritme àgil, prosa efectiva, sense farciment innecessari. Valoració: recomanable com a entreteniment breu; sense pretensions de gran literatura, però solvent. Recomanació exprés: “Barcelona, una biografia” (Enric Calpena) Abast: de la prehistòria a l’actualitat; visió panoràmica de la ciutat (història, costums, tradicions). Punts forts: clar, amè i útil per a qui vulgui entendre Barcelona i, per extensió, Catalunya. No aprofundeix a fons en cada tema, però dona molt bon context. Taula rodona: “Dones de pel·lícula” (Esplugues) Participants clau Isona Passola (Acadèmia del Cinema Català) i Judit Colell (directora; vicepresidenta de l’Acadèmia Espanyola), amb docència a Blanquerna. Míriam Porté (productora, Premi Gaudí per “La llum d’Elna”), Maria Rosa Fusté (productora i esplugina). Moderació: Pilar Díaz (alcaldessa d’Esplugues). Eixos del debat Bretxa d’accés i sostre de vidre: moltes estudiants d’audiovisuals però poques arribant a dirigir o aixecar projectes. Conciliació i maternitat: rodatges i localitzacions llargues fan molt difícil compaginar; manca de marc legal que faciliti la conciliació. Paritat i quotes positives: suport a mesures que fomentin l’accés i corregeixin desigualtats, sense desmerèixer talent. Desigualtat pressupostària: a directores se’ls assigna 30–40% menys de pressupost; això deriva en etiquetar com a “mirada femenina” el cinema més intimista quan sovint és limitació de recursos, no d’ambició. Rols i estereotips: crítica al model d’amor romàntic que “acaba amb un petó” i a la resolució “en boda” com a únic final feliç. Calen noves representacions a cinema, sèries i TV. Absències greus: poquíssimes directores de fotografia i compositores; dificultat real per trobar dones per a bandes sonores. Exemples d’èxit: la productora Belén Atienza (col·laboracions amb Bayona i Spielberg: “Lo imposible”, “El orfanato”, “Jurassic”) destaca el tracte d’igual a igual als EUA. Crítica a productes televisius: sèries com “La que se avecina” acumulen tòpics i histerisme en la representació de dones i col·lectius. "El talent no té gènere: cal que el sistema permeti que aflori i sigui reconegut." Cinema Andía (Handia) Premis: gran triomfadora tècnica dels Goya (vuit guardons). Història: al País Basc del XIX, dos germans i el gegantisme d’un d’ells; trajecte vital entre explotació i sensibilitat. Virtuts: disseny de producció i fotografia excel·lents, banda sonora exquisida, actors poc coneguts però creïbles. Recomanable i rodona. El autor Director: Manuel Martín Cuenca (“Caníbal”). Protagonista: Javier Gutiérrez (amb suport d’Antonio de la Torre i Adelfa Calvo). Premissa: un aspirant a escriptor decideix forçar la realitat del seu voltant (veïns, portera, immigrants) per alimentar la novel·la; joc metanarratiu entre vida i ficció. Tons: minimalista, reiterativa a propòsit, amb provocació (inclou nus masculí justificat dramàticament) i sàtira del masculí competitiu. La semilla del diablo (Rosemary’s Baby) Clàssic de Polanski: terror psicològic, atmosfera claustrofòbica i ambigüitat constant entre paranormal i salut mental. Repartiment: Mia Farrow, John Cassavetes, veïnat sinistre “amable”. Context i llegenda: edificis maleïts (tipus Dakota), rumors esotèrics i el crim de la família Manson que envoltaren l’estrena. Per què funciona: guió mil·limètric, direcció que no dona res per tancat fins al final, disseny d’espais decadents i tensió creixent. No ha envellit. La forma del agua (The Shape of Water) Opinió del grup: estèticament encantadora però previsible; es queda freda malgrat homenatges al cinema clàssic i musical. El Michael Shannon, el més potent. Animació: Coco i omissions Coco: celebrada per la seva originalitat, el món dels morts i l’emoció visual. A debat: absència de Your Name a nominacions; esment a Ferdinand. Musa Director: Jaume Balagueró. Repartiment: Elliot Cowan, Franka Potente. Valoració: idea interessant (muses fosques) però execució fallida: personatges poc creïbles, trama farragosa, terror poc efectiu. The Ritual Plantejament: amics de senderisme a Suècia i un trauma inicial; deriva cap a folk horror. Crítica: percepció d’absurditat i recursos de Netflix massa repetits; malgrat Rafe Spall premiat a Sitges, el conjunt no convenç. Mi hermosa lavandería (My Beautiful Laundrette) Stephen Frears primerenc; Daniel Day-Lewis en un paper icònic. Temes: immigració pakistanesa, classe, identitat i relació homosexual en el Londres dels 80; retrat viu de la marginalitat i l’emprenedoria. Estil: molt vuitanter en look, però vigent en temes. La gran comilona (La Grande Bouffe) Marco Ferreri + Rafael Azcona; repartiment de luxe (Mastroianni, Piccoli...). Conceptes: nihilisme, govern del desig (menjar/sexo) i crítica burgesa en clau surrealista i escatològica. Recepció: polèmica i censura en el seu moment; avui, peça clau del cinema bizarro setanter. Altres moments i tancament Bloc pop: record a Madonna – Like a Prayer i la seva polèmica religiosa. Cloenda amb desitjos de bona Setmana Santa i to humorístic. Idees clau destacades Desigualtat estructural al cinema: pressupostos, rols i accés a oficis tècnics. Necessitat de referents femenins i personatges no estereotipats a pantalla. Reivindicació de clàssics que no envelleixen i crítica a l’excessiva previsibilitat en alguns èxits recents.

← Torna a tots els podcasts