Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
Veus Parròquia del 21/3/2018 — Fer pinya: castells com a model de lideratge i valors empresarials; expatriació, arrels i Diumenge de Rams - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 21/3/2018 — Fer pinya: castells com a model de lideratge i valors empresarials; expatriació, arrels i Diumenge de Rams

Context i convidats • Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio Desvern) • Conducció: Lina i Montserrat Xilló. Convidada: Iolanda García (psicòloga, exregidora a Sant Just, actualment a l'Ajuntament de Molins de Rei). • Tema central: el llibre "Fer pinya" de Jordi López del Tell i com els castells inspiren el lideratge i la gestió de persones. El llibre "Fer pinya" i per què escollir-lo Per què aquest llibre? • Iolanda el tria pel seu pas per recursos humans i perquè el llibre la va frapar. • El protagonista és un directiu expatriat amb por de pèrdua d'estatus i dubtes de futur; el retorn a les arrels i l’amistat d’un cap de colla castellera li serveixen de mirall i guia. • Eixos temàtics: amistat, valors, empatia, compromís, difèrencia i diversitat, i gestió d’emocions. Metàfora castellera aplicada a l’empresa • Les empreses són persones: sense coneixement de les persones i empatia, no hi ha lideratge eficaç. • Els castells mostren un compromís voluntari que només es sosté si el lideratge és respectuós i inclusiu: sense bona gestió, la gent “desenganxa”. • Intergeneracionalitat: del més petit a l’experimentat, tothom aporta segons la seva etapa vital; a l’empresa, junior i sènior sumen. • Fracàs com a aprenentatge: es pot “carregar” i no “descarregar”; encara així, s’hi celebra l’esforç col·lectiu i es converteix en millora. • Escolta de la base: la pinya sosté el castell. Trasllat empresarial: cal escoltar la base i donar veu a tothom. • Igualtat d’estatus: a la colla, fora càrrecs; tots són iguals dins la pinya. S’enforteix el sentit de pertinença. • Col·laboració intercolles: ajuda mútua fins i tot entre “competidors”. Paral·lelisme amb empreses col·laboratives i ecosistemes. Valors clau del lideratge (aprenent del cap de colla) • Força, equilibri, valor, compromís i seny com a marc d’acció. • Team building amb colles: casos reals on caps de colla (p. ex. de Vilafranca) treballen valors amb directius globals. Diversitat i acceptació • El llibre denuncia la tendència d’algunes organitzacions a excloure la diferència per comoditat. "Acceptar els qui són diferents en comptes de rebutjar-los... potser estem enterrant la llavor del coneixement que a curt o mitjà termini necessitem." • Liderar és donar temps, delegar i respectar ritmes (evitar el “ja ho faig jo”), o s’acaba centralitzant i generant estrès. Vida, felicitat i arrels • L’amic renuncia a una gran multinacional per dirigir una empresa local: felicitat com a coherència amb valors i vida comunitària. • Final emotiu: conversa pare–fill. El fill (17–18 anys), després de 10 anys a Hongria, afirma les seves arrels, amics i projecte esportiu i demana estabilitat. El pare entén el valor d’arrelar. • L’arrelament i la diversitat es veuen també a la colla (ex.: enxaneta d’origen africà), reforçant el lligam social. Cites i recursos del llibre "La glòria més gran no consisteix en no haver caigut mai, sinó haver-se aixecat després de cada caiguda." — Confuci "Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer." — Companys • Estructura amigable: capítols curts amb aforismes (de filòsofs i cultura popular: Star Wars, Harry Potter...) i reflexions aplicades. Bloc final religiós: Diumenge de Rams • Explicació de la litúrgia del Diumenge de Rams: benedicció de palmes i llorer, i lectura de l’Evangeli. • Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc sobre l’entrada humil de Jesús a Jerusalem, muntat en un pollí. • Comiat i desig de Bona Pasqua als oients. Idees clau per endur-se • Lideratge humà: sense empatia i escolta, no hi ha pinya. • Fracàs productiu: caure i aixecar-se com a motor d’aprenentatge col·lectiu. • Base empoderada: donar veu i reconeixement a qui sosté l’organització. • Diversitat com a avantatge: acceptar diferències per anticipar futurs i innovar. • Col·laboració: construir xarxes més enllà de l’empresa pròpia. • Arrels i sentit: la carrera només té sentit si s’alinea amb valors, família i comunitat.

M de Música del 20/3/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 20/3/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 20/3/2018 — Crítiques setmanals, Frankenstein al TNC i dossier Roman Polanski: de la trilogia en B/N a les obres mestres - episode art
Cinema sense condicions
1h 1min

Cinema sense condicions del 20/3/2018 — Crítiques setmanals, Frankenstein al TNC i dossier Roman Polanski: de la trilogia en B/N a les obres mestres

Panorama de l’episodi • Presentació de l’equip i agenda: programa especial abans de Setmana Santa i retorn amb tertúlia després de festes. • Estructura del dia: crítiques ràpides de novetats i cartellera, una peça de recomanació teatral (Frankenstein al TNC) i un dossier extens dedicat a Roman Polanski. Crítiques de la setmana La casa junto al mar (La villa) — Robert Guédiguian • Drama familiar a Marsella amb tres germans que tornen per l’agonia del pare. • Valoració: estil molt personal però aquí es percep retòrica i pesantor; la nostàlgia política (militància comunista) pesa sense revitalitzar-se. • Apunts de repartiment: Ariane Ascaride en un paper desajustat com a “primera dama del teatre”. Sin rodeos — Santiago Segura (remake de Sin filtro) • Comèdia de catarsi: una dona beu una pòssima i comença a dir la veritat sense filtres. • Fortaleses: temàtica d’actualitat, sàtira a influencers i tecnoutopies, i Maribel Verdú en gran forma. • Veredicte: recomanable per riure amb punt de crítica social. Tomb Raider — Roar Uthaug • Aventureres a l’estil Indiana Jones amb Alicia Vikander com a Lara Croft. • Observació clau: el pròleg que presenta Lara com a repartidora en bicicleta es llegeix com una glamurització de la precarietat juvenil. • Aventura efectiva però derivativa i amb tema edípic/patern molt marcat. The Leisure Seeker (El viaje de sus vidas) — Paolo Virzì • Parella gran en road movie cap a la casa d’Hemingway. Helen Mirren i Donald Sutherland destaquen amb interpretacions magnífiques. • Crítica: Virzì, en el pas a Hollywood, perd complexitat i gruix del seu cinema italià; film lineal malgrat el bon ofici. Alma Mater — Philippe Van Leeuw • Drama de guerra claustrofòbic a un pis de Beirut amb diverses generacions. • Aconsegueix angoixa i realisme, però li manca potència cinematogràfica (planificació austera) per atrapar del tot. Ponts entre arts: Frankenstein al TNC (recomanació) • Reflexió sobre vasos comunicants entre cinema, teatre i literatura. L’adaptació escènica de Frankenstein (dir. Carme Portacelli) es destaca com extraordinària i molt superior a moltes versions cinematogràfiques. • Elements remarcables: grandíssimes interpretacions (Joel Joan, Àngel Llàtzer i un repartiment molt sòlid), música i ús de projeccions com a llenguatge complementari. • Reacció del públic: gran connexió amb públic jove i aplaudiments sostinguts. "Fa molt temps que em ballava pel cap portar a escena aquesta novel·la... la literatura que té com a eix central l’ésser humà, els seus problemes existencials i filosòfics..." — Carme Portacelli "Tenia clar que l’obra començaria en el moment mateix de la creació... és un moment dolorós i l’espectador és colpit per una imatge impactant." — Guillem Morales Dossier Roman Polanski Temes constants • Claustrofòbia i incomunicació • Adulteri i voyeurisme • Sexe i vampirització • Decadència social • Bogeria i mort • Lluita (sovint improbable) de l’ésser humà contra el seu destí. Tres impactes vitals que travessen l’obra • Infància sota l’ocupació nazi (pèrdua de la mare, camps; memòria que aflora a El pianista). • Assassinat de Sharon Tate (1969) pel grup Manson, amb ressons en el seu imaginari d’horror i culpa. • Cas Samantha Geimer (1977): procés judicial, exili i estigma públic; impacte sobre la seva carrera i recepció. Trajectòria en fites • Trilogia B/N: Cuchillo en el agua (1962), Repulsión (1965), Cul-de-sac (1966) — depuració formal i mirada corrosiva; fotografia de Gilbert Taylor. • Gir de gènere i sàtira: El baile de los vampiros (1967). • Consagració: La semilla del diablo (1968) — èxit massiu i una Mia Farrow demolidora. • Shakespeare fosc: Macbeth (1971) — bellesa plàstica i duresa tràgica. • Cim del noir: Chinatown (1974) — narració i posada en escena exemplars. • Obra personalíssima: El quimérico inquilino (1976) — identitat, paranoia, espai opressiu. • Etapa 80-90: Frenético (1988) (thriller hitchcockià), Lunas de hiel (1992) (passió i dominació), La muerte y la doncella (1994) (política i trauma), La novena puerta (1999) (al·legoria esotèrica). • S. XXI: El pianista (2002), El escritor (2010) (política), Un dios salvaje (2011) i La Venus de las pieles (2013) (cambres de pressió, duel interpretatiu), Basada en hechos reales (2017). Imprescindibles recomanats • Repulsión • Cul-de-sac • El baile de los vampiros • La semilla del diablo • Chinatown • El quimérico inquilino • Frenético • Lunas de hiel • Un dios salvaje • La Venus de las pieles "Polanski és un autor total: depuració formal, mala llet satírica i una constant exploració de la fragilitat humana dins espais tancats." Tancament • Recordatori: pausa per Setmana Santa; el programa torna el primer dimarts després, amb tertúlia i recomanacions. • Missatge final: "Bones vacances i molt de cinema, teatre i bones lectures".

l'Audició del 19/3/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 19/3/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts