Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12229episodis
l'Audició del 25/9/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 25/9/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 21/9/2017 — Viatges (Xina, Ruta Càtara/Occitània, Extremadura), Cinema (Visconti: Senso, Dunkerque, Estiu del 93), Llibres (Montserrat Roig) i l'exposició “David Bowie Is” - episode art
Babilònia

Babilònia del 21/9/2017 — Viatges (Xina, Ruta Càtara/Occitània, Extremadura), Cinema (Visconti: Senso, Dunkerque, Estiu del 93), Llibres (Montserrat Roig) i l'exposició “David Bowie Is”

Resum general del programa "Hem arribat a l'Equador del programa"… però amb molt per explicar! Un episodi coral, distès i ple de recomanacions on el grup comparteix viatges, cinema, llibres i una exposició imprescindible. • To proper i d’equip: presentacions, bromes tècniques en directe i un sumari ambiciós. • Eixos principals: viatges (Xina, Ruta Càtara/Occitània, Extremadura), cinema (Visconti, Dunkerque, Estiu del 93), llibres (Montserrat Roig) i exposicions (David Bowie Is). Viatges Xina: cultura mil·lenària i escala gegantina • Impacte cultural: civilització potent, descobriments històrics i monuments universals. Sensació d’un “altre pol cultural” no occidental. • Logística i societat: molta gent, moltes cues i organització persistent (fins i tot amb megàfons). Turisme sobretot intern; el país no sembla “dissenyat” per al turisme internacional. • Beijing: molt neta malgrat la manca de papereres (costum d’endur-se les deixalles). Algunes pràctiques culturals sorprenen (com escopir) i taxi amb permissivitat del tabac. • Guerrers de Xi’an: espectacularitat per quantitat, però experiència massa distant (visita des de lluny, baranes, massificació). “Com una exposició mal comissariada”. • Gran Muralla: absolutament impressionant i integrada al paisatge de muntanyes. Sensació de meravella. • Pingyao: poble “medieval” xinès autèntic, poc fake, cases i patis tradicionals que conserven textura i olor d’època. • Gastronomia: similar a la dels “xinesos” d’aquí però més lleugera (vapor i menys fregits). Els “exòtics” insectes no són habituals. Ruta Càtara (Occitània, França): fortaleses, abadia i coves • Carcassonne: ciutat extramurs amb “modernitats envellides”; la ciutadella concentra els esforços i el turisme. • Narbonne: més cuidada, amable, enjardinada i agradable a la vora del canal. • Foix i altres castells: miradors magnífics, ruïnes amb encant; Foix, el més equilibrat i ben cuidat. • Abadia de Fontfroide: visita modèlica amb audioguia via Bluetooth i itinerari molt ben dissenyat. Mare del Cister (influència en Poblet i Santes Creus). • Grotte de Cabrespine: abisme espectacular amb passarel·la i terra de vidre; experiència “antivertigen”. • Gastronomia: menys memorable; carta repetitiva (pizzes, plats combinats, galettes) i especialitats com el cassoulet i canard. Preus que pugen ràpid. Extremadura: patrimoni mudèjar, romà i ibèric • Ruta a base d’autocar amb base a Càceres. Visites a Plasència (catedral gòtica XV–XVI), Garganta la Olla (Valle de la Vera, pimentó), Trujillo (alcassaba i plaça monumental), Guadalupe (monestir mudèjar extraordinari) i Mèrida (teatre, amfiteatre i ponts romans). • Millor època: primavera (Setmana Santa), tardor o ponts; a l’estiu el sol pica fort. • Guies: excel·lents; fins i tot un detall de regal amb loteria per la seva feina. • Gastronomia: ibèrics de qualitat (pernil excepcional però car), migas de pastor, carn de caça (cérvol, porc senglar). Vins locals correctes però no el seu punt fort. Cinema i sèries Miniserie: Hijos del Tercer Reich (Alemanya) • Retrat coral de joves amics abocats a camins divergents durant el nazisme (SS, front, infermera, jueu). Producció sòlida i d’èxit a Alemanya. Visconti – Senso • Melodrama històric sobre obsessió i autodestrucció. Opulència visual i direcció respectuosa i metòdica de Luchino Visconti. Es valora com a meravella del seu cinema. Dunkerque (Christopher Nolan) • Concepció: cinema d’acció sensorial i poques paraules; el relat s’entén per fets, muntatge i so. • “Fora de pla”: la tensió es construeix amb el que no es veu; l’angoixa ve pel disseny sonor i el ritme. • So com a protagonista: volum alt de trets, sirenes i motors per transmetre l’estrès i la supervivència del soldat. Visualització recomanada en 70mm/IMAX (Fenomena), on el so i la imatge llueixen especialment. • Comparativa: preferible a “Saving Private Ryan” per la seva economia visual i emocional, tot i algunes repeticions en el tram central. "És una pel·lícula més emocional que racional" — la por, el setge i la supervivència dominen l’experiència. Estiu del 93 (Carla Simón) • Història íntima d’una nena òrfena que s’adapta a viure amb els tiets. Mirada emocional, sensible i poètica. • Interpretacions: la nena brilla; debat sobre naturalisme i actors no professionals. Comparacions amb Ken Loach pel seu realisme i direcció d’actors. Exposicions David Bowie Is (Museu del Disseny, Barcelona) • Exposició comissariada pel V&A de Londres: guió expositiu, escenografies i recorregut exemplar. • Experiència: audioguia via Bluetooth, vestuari icònic (època glam dels 70), diorames multimèdia i una sala final immersiva de directes. • Enfoc: època 70s i primers 80s (Ziggy, Aladdin Sane) i el Bowie performer i dissenyador d’imaginaris. Llibres Montserrat Roig • L’hora violeta: mosaic de dones de diverses generacions en el context de la transició; estudis, militància (PSUC), vincles mare—filla i amistats; feminisme en construcció. • Digues que m’estimes encara que sigui mentida: assaig/reflexió sobre l’ofici d’escriure, la llengua pròpia, la televisió, el cinema i el temps narratiu. Capítols curts, densos en referències; Roig, culta i polivalent. • Altres: recordatori d’“Els catalans als camps nazis” i “Temps de les cireres”. Recomanació express (sèries) • The Handmaid’s Tale (El cuento de la doncella): distopia feminista guardonada amb Emmys; crítica sobre control del cos i autoritarisme.

Veus Parròquia del 20/9/2017 — 500 anys de la Reforma: Luter, indulgències, Edicte de Worms, anglicanisme i Concili de Trento - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 20/9/2017 — 500 anys de la Reforma: Luter, indulgències, Edicte de Worms, anglicanisme i Concili de Trento

Panorama general Episodi especial de Veus de la Parròquia dedicat als 500 anys de la Reforma protestant. El programa obre el curs amb el cicle “Les Religions Ara” i presenta un recorregut clar i didàctic pels antecedents, la figura de Martí Luter, el debat sobre les indulgències, les conseqüències polítiques i eclesials (com l’Edicte de Worms) i la resposta catòlica amb el Concili de Trento. També s’aborda l’anglicanisme d’Enric VIII i el context socioeconòmic del segle XVI. Temes principals • Reforma protestant (1517): origen, context i abast cultural a Europa • Martí Luter: biografia essencial, caràcter i teologia de la sola fide • Indulgències i abusos predicatoris com a detonant de la crisi • Ruptura amb Roma: excomunió, Edicte de Worms i difusió de les idees • Pluralitat reformista: sagraments, rebuig del papat i lliure interpretació de la Bíblia • Anglicanisme: Enric VIII, separació d’Anglaterra i consolidació sota Isabel I • Contrareforma: Concili de Trento (doctrina, disciplina i seminaris) • Context: del feudalisme a la burgesia, humanisme i Renaixement; figures com Erasme i Tomàs Moro Desenvolupament del contingut Introducció i marc del cicle • Presentació del curs i del nou cicle “Les Religions Ara”, obert a diferents confessions. Enfocament d’aquest trimestre: Reforma protestant als 500 anys. Primeres percepcions i geografia religiosa • Testimonis personals sobre la imatge escolar de Luter i el contacte amb comunitats luteranes europees. Es destaca la bretxa nord-sud: més dogmatisme al sud vs. més formació i lectura bíblica al nord, afavorida per la lliure interpretació i l’alfabetització. Antecedents i clima intel·lectual • Del Cisma d’Orient i el Cisma d’Occident a la davallada d’autoritat eclesial. El Renaixement i l’humanisme preparen el terreny; reformes monàstiques prèvies (Sant Bernat, Sant Francesc) apunten a pobresa i simplicitat. Luter: del frare a la teologia • Naixement, vocació agustiniana, inquietud espiritual i formulació de la justificació per la fe (sola fide): “per salvar-se n’hi ha prou amb la fe en Jesucrist”. Indulgències i el gest de Wittenberg • Les 95 tesis contra els abusos en la predicació d’indulgències esdevenen símbol de ruptura. Es critica el traspàs de beneficis espirituals a canvi d’actes temporals. Ruptura i expansió • Perfil apassionat de Luter; excomunió i Edicte de Worms no aturen l’expansió de les seves idees, afavorides per nobles alemanys i el context de crisi eclesial. • Diversitat reformista: reducció de sagraments, rebuig del papat i centralitat de la Bíblia amb lliure interpretació. Anglicanisme i política • Enric VIII separa l’Església d’Anglaterra; intents de restauració catòlica amb Maria Tudor i consolidació definitiva de l’anglicanisme amb Isabel I. Contrareforma: doctrina i disciplina • El Concili de Trento reforça el dogma, fixa el cànon bíblic, reafirma els set sagraments i la presència real a l’eucaristia, i impulsa reformes disciplinàries: residència episcopal, seminaris, regulació del culte als sants i relíquies, i forma del matrimoni. Context socioeconòmic i figures clau • Final del feudalisme, emergència de burgesia i banca, i gir cap a metodologies més empíriques. Pes d’Erasme de Rotterdam i Tomàs Moro. Mirada interpretativa “No es pot dir que Luther tingués intenció de reformar l’Església, perquè el seu interès era reformar-se ell…” (Cristianisme i Justícia). Es remarca el xoc amb estructures rígides i la deriva cap a l’excomunió, amb retòrica cada cop més dura contra Roma. Conclusions clau • La Reforma va ser alhora un esdeveniment religiós i un terratremol cultural, social i polític a Europa. • La resposta tridentina va reconfigurar el catolicisme modern tant en doctrina com en disciplina. • La pluralitat de reformes (luteranisme, anglicanisme, etc.) reflecteix la interacció entre teologia, poder polític i realitats nacionals.

← Torna a tots els podcasts