Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12229episodis
Veus Parròquia del 4/10/2017 — Laudato Si’ i l’ecologia integral: persones, cultura i vida quotidiana a ‘Veus de la parròquia’ - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 4/10/2017 — Laudato Si’ i l’ecologia integral: persones, cultura i vida quotidiana a ‘Veus de la parròquia’

Resum Context i objectiu Programa de ‘Veus de la parròquia’ (Paraula Viscuda) dedicat a l’ecologia integral a partir de l’encíclica del papa Francesc, Laudato Si’, amb la participació del mossèn Joaquim Rius. Es combina reflexió social, espiritual i pràctica, acabant amb la lectura de l’Evangeli (Paràbola dels vinyaters). Eixos principals • Ecologia integral: tot està connectat (ambient, societat, economia i cultura). • Justícia socioambiental: crítica a models extractius (agronegoci, transgènics, pesca industrial) que desplacen i precaritzen persones. • Governança i política: necessitat d’institucions eficaces; denúncia de vetos i d’inacció climàtica. • Ecologia quotidiana: gestos a casa (aigua, residus, cures) com a arrel del canvi. • Ecologia cultural: respecte a la diversitat, denúncia de la fast fashion i valor del patrimoni. • Dimensió espiritual: lectura bíblica de la vinya com a imatge de cura i responsabilitat compartida. Temes clau Ecologia integral segons Laudato Si’ • El capítol 4 de l’encíclica subratlla que no hi ha crisis separades: ambientals i socials són una sola crisi socioambiental. • “Tot està connectat”: temps, espai i fins i tot les parts més petites de la matèria; l’ecologia no és només “arbres i ocellets”, sinó la nostra casa comuna i la dignitat humana. • Cal una ecologia econòmica que integri la protecció del medi ambient en el desenvolupament i no la consideri de forma aïllada. Justícia socioambiental i crítica al model econòmic • Ecologisme fals si oblida les persones: protegir “coliflors” mentre s’expulsen pagesos és incoherent. • Agronegoci i transgènics: dependència de llavors patentades, desaparició de llavors autòctones i pèrdua d’autonomia pagesa. • Desigualtats globals: pesca industrial a costes africanes que merma els recursos locals; mercats que preassignen collites futures. • Política internacional: l’ONU i altres organismes topen amb vetos dels més poderosos; crítica a l’incompliment climàtic (referència a decisions tipus Trump sobre el CO2). Ecologia quotidiana • Començar per casa: separar residus, responsabilitat en l’espai públic (p. ex., treure el gos), consum conscient. • Aigua al centre: dutxes curtes, obrir i tancar aixetes; evitar el malbaratament d’un bé comú. • Recordatori que inclús l’espai s’omple de deixalles: consciència ecològica més enllà de la Terra. Ecologia cultural • Respecte a la diversitat cultural i als indígenes; no uniformitzar per modes de països rics. • Crítica a la fast fashion: grans volums de roba gairebé nova que arriben a Càritas cada temporada. • La destrucció de patrimoni (de biblioteques antigues a la guerra cultural) és també una ferida ecològica. Governança i solidaritat • Solidaritat intergeneracional: què deixem a les generacions futures? • Solidaritat intrageneracional: urgència de compartir i reparar desigualtats avui. • Educar des de petits en l’amor a la natura i en valors de cura. Dimensió espiritual • Lectura de Mt 21,33-43 (Paràbola dels vinyaters) com a crida a custodiar la vinya (la creació) i a donar-ne fruit. • Connexió amb Is 5 (la vinya): el missatge de cura, justícia i repartiment és antic i permanent. • Conversió ecològica personal que s’estén a la família, feina i comunitat. Cites destacades “Tot està connectat.” “Si perdem de vista els humans… és una ecologia falsa.” “Comencem per casa, per fer neteja al propi cor.” Accions i recomanacions pràctiques • Reduir, reutilitzar, reciclar: separar residus i evitar deixalles innecessàries. • Estalvi d’aigua: dutxes curtes, tancar aixetes, consum responsable. • Consum conscient: fugir de la fast fashion, valorar la durabilitat i la reparació. • Alimentació responsable: apostar per llavors locals i producte de proximitat quan sigui possible. • Implicació cívica: donar suport a polítiques i institucions que integrin medi ambient i justícia social. Conclusió • L’episodi articula una visió integral i esperançada: l’ecologia és inseparable de la dignitat humana, la cultura i l’espiritualitat. El canvi comença amb pràctiques quotidianes i s’expandeix cap a estructures socials i espiritualitat que cuiden la vinya comuna.

l'Audició del 2/10/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 2/10/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 28/9/2017 — Bowie, teatre (Galceran i Lorca), 23F de Cercas, La pell freda i cine: It, Duel i L’home de les pistoles d’or - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 28/9/2017 — Bowie, teatre (Galceran i Lorca), 23F de Cercas, La pell freda i cine: It, Duel i L’home de les pistoles d’or

Resum de l’episodi Episodi variat i molt complet amb cultura pop i alta cultura. Es repassen exposicions, teatre, llibres i cinema amb opinions argumentades i exemples concrets. Destaquen: Exposició immersiva de David Bowie al Museu del Disseny, prorrogada fins al 15 d’octubre, amb un recorregut potent per la seva etapa 70s i Berlín, vestuaris icònics i disseny expositiu d’alt nivell. Teatre en dues claus: el thriller psicològic “Paraules encadenades” (Jordi Galceran) i el muntatge multidisciplinari “Federico García (el gran espectacle sobre Lorca)”. Llibres: lectura profunda de “Anatomia d’un instant” (Javier Cercas) sobre el 23F i la reflexió antropològica i d’aventures de “La pell freda” (Albert Sánchez Piñol) amb ecos de colonialisme i alteritat. Cinema: revisió de clàssics i novetats—“L’home de les pistoles d’or”, “El diablo sobre ruedas (Duel)” de Spielberg i la nova “It” (2017) basada en Stephen King. “Jo crec que la història la construïm tots plegats” Exposicions David Bowie Is (Museu del Disseny) Punts forts: Pròrroga fins al 15/10 i gran afluència de públic. Disseny expositiu immersiu amb auriculars reactius: la música i la veu de Bowie canvien segons on mires. Enfoc en els 70s i Berlín: glam, androgínia, reinvenció artística i estètica dadaista (el famós “trajo” estàtic com a gest anti-funcional). Vestuaris de gira, cartells, dibuixos, vídeos i una sala final de concerts a 4 parets amb temes com “Under Pressure”, “Modern Love” i “Ziggy Stardust”. Valoració: exposició intensa i de qualitat, exemple de com fer mostres atractives i ben comissariades. Preu: 14–17 € (valen la pena). Complement: Brian Eno i Björk Centre d’Art Santa Mònica: “Light Forms / Sound Forms” de Brian Eno (gratuïta fins a l’1/10). Proposta super minimalista de so i llum. CCCB: exposició de Björk (entrada de pagament). Dues vies per complementar l’univers Bowie amb altres visions de música i imatge. Teatre Paraules encadenades (Jordi Galceran) Repartiment: David Bagès i Mima Riera. Interpretacions potents i gran química. Premissa: un segrest que es converteix en joc psicològic d’“encadenar paraules” i en dissecció d’una relació de parella amb manipulació i girs constants. Forma: ús d’audiovisuals (gravació del públic i pantalles) per integrar l’espectador. Apunt crític: la violència final pot resultar excessiva; l’obra ja havia resolt el clímax sense necessitat de “sang i fetge”. Federico García – el gran espectacle sobre Lorca (Pep Tosar) Format: espectacle multidisciplinari amb recitació, cante, guitarra, percussió i ball. Amb Mariola Membrives, Ricardo Moreno, David Domínguez i José Maldonado. Escena: músics i rapsode al darrere d’una pantalla amb projeccions (viatges, etapes vitals i creatives: Granada, Madrid –Residència d’Estudiants–, Nova York, Cuba, la Barraca... fins a la Guerra Civil i Granada). Valor: visió global i emotiva de Lorca i el seu entorn; col·loqui final amb el públic que desperta ganes de revisitar la seva obra. Llibres Anatomia d’un instant (Javier Cercas) Eix: el 23F i “l’instant” en què Suárez, Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo no s’ajupen mentre la Guàrdia Civil dispara “a l’aire” al Congrés. Contingut: Motivacions i caràcters dels protagonistes (el respecte militar de Mellado, la decència de Carrillo, la posat i trajecte de Suárez). Trames: Armada, Milans del Bosch, paper dels serveis d’intel·ligència, la Brunete, i el rol del Rei. Debat sobre cop tou vs. cop dur i el factor pragmàtic de les capitanies. Tesi narrativa: Cercas construeix una interpretació documentada i coherent, no conspiranoica, que convida a pensar la història. La pell freda (Albert Sánchez Piñol) Premissa: un excombatent irlandès és destinat a una illa remota com a tècnic atmosfèric; al far hi troba un faroer salvatge i atacs nocturns d’humanoides amfibis (“granotots”). Temes clau: Supervivència, convivència forçada i armes vs. nombre de l’enemic. Alteritat i empatia progressiva; mirada antropològica (l’autor és antropòleg). Tints de crítica al colonialisme i de dominació (sexual i material). Eco amb “Pandora al Congo”. To: original i sorprenent; barreja de fantasia fosca i reflexió moral. Cinema L’home de les pistoles d’or (western) Lectura: figura d’“home-ordre” que imposa justícia ràpida; duel entre símbol de llei i temptacions de trair aquest ideal. Actors: referències a Henry Fonda i Anthony Quinn; peça sovint obviada en el cànon, però amb discurs propi. El diablo sobre ruedas (Duel, Steven Spielberg) Tensió pura: camió “diabòlic” sense rostre que assetja un conductor; imaginari que remet a Hitchcock i també a l’“objecte assassí” de Stephen King (“Christine”). Posada en escena: plans picats, obsessió setentera per l’individu atrapat; imatges inesborrables (camió sense conductor a la vista, botes i mà enigmàtica). It (2017) Revisió fidel al llibre, sense “cutreria” d’efectes de la TV antiga. Ensemble infantil excel·lent (vibes de “Goonies”). Punts forts: ritme, caracterització de pors individuals i aparicions variades de Pennywise. Punt feble: tram final menys convincent. Globalment, un aprovat sòlid i entretingut. Altres Obertura simpàtica amb els salutacions de Nil (10 anys) i Roger (5 anys). Píndola de bibliografia pop: “Hollywood Babilonia” (Kenneth Anger) i la memòria escandalosa de Scotty Bowers (“Servicio completo”).