Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12229episodis
Veus Parròquia del 11/10/2017 — Diàleg en temps d’incertesa; banca i especulació (banca pública i ètica); fam, ODS i malbaratament - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 11/10/2017 — Diàleg en temps d’incertesa; banca i especulació (banca pública i ètica); fam, ODS i malbaratament

Resum general • En un inici de curs marcat per la incertesa política, el programa posa el focus en el diàleg, la convivència i el rebuig de tota violència, a partir d’un text de Francesc Torralba. • Es reflexiona sobre els canvis socials accelerats, la necessitat d’empatia i la importància del cara a cara davant les comunicacions digitals. • Anàlisi crítica del sistema bancari actual: pas de la funció productiva a l’especulació financera, amb dades que apunten que només un 15% dels fons bancaris van a inversió real i un 85% a productes especulatius, afavorint el 20% i perjudicant el 80% restant. • Alternatives i regulació: banca pública, banca ètica i propostes com la taxa Tobin, amb el dret ciutadà a saber què fan els bancs amb els seus diners. • Diagnosi de la fam al món i repàs de l’Agenda 2030 i els ODS, amb èmfasi en el malbaratament alimentari i el paper de la ciutadania. • Consells pràctics per reduir el malbaratament a casa, des de la compra conscient fins a la gestió de sobres i donacions. • Crida a posar límits ètics al capitalisme i denúncia de l’especulació amb aliments (exemples: quinoa, oli de palma) que desestructura economies locals. Context polític i crida al diàleg "El diàleg és l’única eina que tenim per arribar a enteses racionals" (Francesc Torralba) Idees clau • Rebuig absolut de la violència (física, verbal, estructural o cultural) i posada en valor de l’anel de pau i convivència. • Crida a discernir, pacificar i dialogar, construint sobre allò que ens uneix i governant les emocions tòxiques des de la racionalitat. • Necessitat de crear condicions i interlocutors adequats per dialogar. Canvis socials accelerats, empatia i educació per projectes Punts destacats • La societat canvia molt de pressa; cal adaptabilitat i repensar com creixem amb els canvis. • Valor de la comunicació cara a cara: evita malentesos i aporta matís emocional que les xarxes no donen. • L’educació per projectes fomenta treball en equip, empatia i competències socials útils per al món laboral. La banca: de motor productiu a especulació Diagnosi • Origen social de la banca: gestionar estalvis per invertir i crear riquesa compartida (marc ètic clàssic d’Adam Smith: informació simètrica, preus transparents, ètica compartida). • Segons anàlisi citada (R. Foroohar, FT): a diferència dels anys 70, avui només un 15% del crèdit va a inversió productiva i un 85% a especulació (fons, bons especulatius), beneficiant un 20% i perjudicant la majoria. • Conseqüència: augment de la desigualtat i pèrdua de la raó de ser de la banca. Alternatives i regulació: banca pública i banca ètica Propostes • Recuperar el paper públic: banca pública per servir el 100% de la població, incentivar competència i regular el sistema. • Banca ètica i economia social: orientar els estalvis a projectes amb impacte social real i crèdit accessible per a necessitats quotidianes. • Proposta de taxa Tobin per gravar moviments de capitals internacionals; dificultats per interessos de grans elits. • Dret a la transparència: saber què fan els bancs amb els nostres diners i poder-hi incidir. • Exemples d’inversió útil: energia solar, eòlica, aigua (dessalinització), infraestructures amb retorn social i econòmic. Fam al món, ODS i malbaratament alimentari Diagnosi global • Dades de la FAO: uns 815 milions de persones pateixen fam i el 2050 la població mundial podria arribar a 10.000 milions; el problema central és la redistribució i el malbaratament, no la manca absoluta d’aliments. • Repàs dels 17 ODS (Agenda 2030): fi de la pobresa, fam zero, salut, educació de qualitat, igualtat de gènere, aigua i energia assequibles, creixement i ocupació, infraestructures sostenibles, reducció de desigualtats, ciutats sostenibles, consum responsable, acció climàtica, oceans i ecosistemes, pau i institucions sòlides, i aliances. Què podem fer (accions quotidianes contra el malbaratament) • Consumir petites porcions i aprofitar sobres en noves receptes (p. ex., croquetes amb pollastre sobrant). • Comprar només el necessari; anar a comprar sense gana i amb llista. • Evitar prejudicis amb aliments “lletjos” (plàtan madur, fruita amb taques). • Bona conservació: nevera entre 1–5 °C; primer en entrar, primer en sortir; entendre la data de consum preferent (pèrdua de qualitat, no risc immediat). • Reciclar l’orgànica i separar correctament residus. • Donar excedents a qui ho pugui aprofitar abans que caduquin (famílies, veïnat, entitats). • Educació als infants: racions adequades, aprofitar entrepans, receptes tradicionals d’aprofitament (p. ex., sopes de pa). Límits ètics al capitalisme i especulació amb aliments "Hi ha d’haver unes línies vermelles que no es poden sobrepassar" Idees clau • El sistema capitalista, sense límits ètics, tendeix a buscar beneficis creixents sense considerar impactes socials. • Denúncia de l’especulació amb aliments (casos com la quinoa o l’oli de palma), que encareix productes bàsics i destrueix mitjans de vida i ecosistemes. • Crida a corregir el sistema amb consens social i polític, des del local fins al global.

M de Música del 10/10/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 10/10/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 10/10/2017 — Mother, Morir, Logan Lucky, Incerta Glòria i Nieve negra: projeccions en fals, símbols i evasió cinèfila - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 10/10/2017 — Mother, Morir, Logan Lucky, Incerta Glòria i Nieve negra: projeccions en fals, símbols i evasió cinèfila

Introducció i obertura musical Context i to del programa • Arrencada amb la versió metal d’Els Segadors, “The Reapers”, d’A Sound of Thunder (EUA), amb fragments en anglès i en català. • Comentari oportú arran de les declaracions recents de Puigdemont; el programa, tot i ser de cinema, s’hi refereix breument per context. "Cinema sense condicions!" Denúncia de projeccions: el cas de Mother El problema • Denúncia d’una projecció mal configurada en una gran cadena: format d’imatge incorrecte, fotogrames retallats, imatge estirada per omplir pantalla corbada i dominant verda que empobreix la fotografia. • Sensació de “moviment brownià” a la càmera (artefacte digital), primers plans desmesurats i pèrdua d’enquadrament i intenció visual. • Crítica al doblatge quan desvirtua veus clau (p. ex., Javier Bardem) i pèrdua de matisos; defensa de la versió original. "Vigileu molt on aneu a veure una pel·lícula, perquè si no us poden colar qualsevol cosa." Recomanacions pràctiques • Comproveu el format (presència de franges en pel·lícules panoràmiques) i la qualitat abans de quedar-vos a la sala. • Sales suggerides on solen cuidar la projecció: Verdi, Boliche, Icaria (VO). Es comenta que Verdi passa l’original de Blade Runner aquesta setmana. Mother (2017), de Darren Aronofsky Lectura i temes clau • Obra radical i personal: per a molts, rotunda; per a d’altres, amb segona meitat desbordada. Ambdues lectures són defensables. • Clau interpretativa: Jennifer Lawrence és la Terra; el que l’envolta simbolitza la humanitat i les seves agressions. Bardem encarna el Creador/Poeta i l’egolatria que permet/desatén la destrucció. • Missatge ecologista central: un “clam” per no carregar-nos el planeta; estructura cíclica de regeneració. Referències i estil • Ecos de Polanski (La semilla del diablo), Kubrick (The Shining: bloqueig creatiu), Lars von Trier (Melancholia; aproximació formal tipus dogma en el seguiment de personatges), Bíblia i Divina Comèdia (descens per nivells infernals). • Sequència coral de ~20 minuts que condensa guerres, violència i caos, amb simbologia totalment deliberada. Notes • A VO s’hi detecta un moment cantat en castellà (ressò de la pervasivitat lingüística als films nord-americans/canadencs). • Experiència condicionada de manera crítica per la qualitat de projecció: imprescindible veure-la en condicions. Morir (2017), de Fernando Franco Qui és Fernando Franco • Prestigiós muntador (45 films; nominat al Goya per Blancanieves). Debut brillant amb La herida (Goya Director Novell) i consolidació amb Morir. De què va i com ho filma • Crònica íntima d’una parella travessada per la malaltia (càncer). Rodada al País Basc, amb poquíssim diàleg i aposta pel gest, el silenci i la mirada. • Marian Álvarez, descomunal; la pel·lícula és “ella”. Direcció segura, muntatge rigorós i imatges d’autenticitat contundent. "La enfermedad se convierte en el catalizador de aspectos latentes en una relación amorosa…" — Fernando Franco Per què veure-la • Dura, seca, sense sensibleria ni morbo, però profundament humanista. Cinema que fa pensar (no comercial ni “fàcil”). Logan Lucky (2017), de Steven Soderbergh Pitch i to • Heist rural a la Nascar (Coca-Cola 600) a Carolina del Nord. Tres germans orquestren un robatori aprofitant la cursa; necessiten un expert en caixes fortes (un Daniel Craig esbojarrat i en estat de gràcia). • Humor i ritme àgil; to de “diversió amb cervell” i crítica suau al sistema. Referències i trivia • Records d’Atracó perfecto (Kubrick), O Brother i El gran Lebowski (germans Coen). Ecos d’Ocean’s Eleven però més relaxat. • Guió signat per “Rebecca Blunt” (identitat presumptament fictícia). Soderbergh, com sovint, controla foto/càmera amb pseudònim. Incerta Glòria i l’univers d’Agustí Villaronga La pel·lícula • Adaptació sòlida i producció exquisida (Isona Passola). Actors principals i secundaris molt afinats; ambientació i planificació impecables. Villaronga, creador absolut • Es compara la pulsió autorista radical d’obres com Tras el cristal, El mar o el docu El testamento de Rosa amb les adaptacions Pa negre i Incerta Glòria, percebudes aquí com a menys “salvatges” creativament però molt recomanables. Nieve negra (Martín Hodara) i el mirall de La cordillera (S. Mitre) Nieve negra • Thriller d’autor disfressat de gran estudi: estructura no convencional, barreja de gèneres (drama, thriller, crim, intriga familiar) i intriga sostinguda. • Leonardo Sbaraglia i Ricardo Darín al capdavant; es demana dicció més clara en algun cas, però el conjunt funciona i sorprèn. La cordillera (comparació) • Política d’alta volada: cimera andina, intriga de corrupció i pressió mediàtica, Christian Slater com a emissari nord-americà. Interpretació creïble de Darín com a president. • Malgrat encerts, tercer acte feble i final desdibuixat. Referència a Sorrentino (Il Divo) per afinitat temàtica. Recomanacions i proper programa Què queda clar • Vigileu les projeccions: format, color i enquadrament importen tant com el film. Si la còpia és dolenta, exigiu solució. • Doble proposta de la setmana: - Per pensar: Morir. - Per evadir-se: Logan Lucky. Avanç • La setmana vinent: especial Blade Runner 2049 amb el convidat Ferran Pujol. Es recomana revisar la Blade Runner original en VO als Cinemes Verdi abans d’anar-hi.

← Torna a tots els podcasts